dijous, 21 de juliol de 2011

dos anys amb llàgrimes als ulls

Ja fa dos anys que tenim clar que no tot és perfecte,
ja fa dos anys que vàrem descobrir que no tot és com alguns volen que creguem,
ja fa dos anys que no en treiem l'aigua clara,
ja fa dos anys que sentim mil i una versions
Des de fa dos anys aquí ningú assumeix culpa d'absolutament res,
des de fa dos anys que la burocràcia (burrocràcia) se'ns multiplica cada dia,
des de fa dos anys que tenim el cap en qualsevol "PNT" menys en el propi foc, rescat o servei, per ruc que sigui
Avui fa dos anys que vàrem perdre uns companys fantàstics,
fa dos anys que vàrem perdre uns amics fantàstics,
fa dos anys que vàrem perdre uns bombers fantàstics...
En Ramon estic segur que ens observa des d'allà dalt i ens intenta protegir amb el seu esperit místic. Tot sovint ens diu coses a cau d'orella, altres les expressa amb el núvols, les flors, fins i tot amb algun animaló que ens creuem per qualsevol racó d'aquest món de Déu.
En David, no ha deixat de somriure. Allí on es troba ens il·lumina i ens empeny amb aquell optimisme i esperit de superació que no perdrà mai.

També vull expressar el meu record pel Jaume, el Jordi i en Pau. No els vaig arribar a conèixer però estic segur que també tenien allò que els feia especials.
El cel sempre guarda un lloc especial per a aquells que es van dedicar a cuidar dels altres.

Avui us envio una llàgrima, de les que em cauen de tant en tant quan recordo lo grans que éreu.

8 comentaris:

Curky ha dit...

Tio aixo no canvia ,al foc de la riba casi ens cremen amb 400m a la carretera i com no marc foten foc a la cuneta al seu puto aire i si ens cremem que ens donin pel cul,tornaran a fer-ho.

Miquel ha dit...

Quina llàstima Tormo que en aquest blog deixis passar les mentides, i les reflexions que no són ni certes ni contrastades.
Al final sembla allò de "se'ns pixen a sobre i la premsa diu que plou".
Com sempre, qui no sap res, però crida molt és a qui més s'escolta.
Així no anem bé.
Com t'agrada posar al twitter tot allò que pot dur a polèmica, sense contrastar res ni verificar absolutament res.
Tot val si el ventilador pot escampar merda.
Espero que hagis anat traient la pols als apunts i a la intranet, tal i com et vas comprometre...
Potser si que al final seran tan sols això... reflexions d'un pobre bomber,... tan pobre que el mateix ventilador ha d'acabar eixugant-li les llàgrimes.

Anònim ha dit...

Bé que cal esperar d'un subjecte que quan estava al parc de Reus ja el coneixien per lo dropo que era.......

Alfons Tormo Vilà ha dit...

Anònim, tots tenim un passat (cert o no) i contra això no en podem fer res. Tu tampoc.

Miquel, he llegit i he preguntat molt des de l'article a que em fas referència. Sé què feieu al foc de la Riba, m'ho han explicat de bona ma. Una altra cosa és que la gent de blau que estaven al vostre voltant ho entengués o no, vaja, penso que no. Passa per Mollerussa i Lleida i veureu que teniu a la gent bastant emprenyada, i no, no m'ho invento, he estat als dos parcs aquests dies. Parla amb Ecos i Sierras i et diràn el mateix.

Anònim ha dit...

alfons estoy con tigo a muerte ya era hora de k alguien dijese...verdades como puños..si,si y miquelito k eres de la patronal??? o por lo contrario buscas un galoncito..joder!! k mal esta el servicio xd!! pues si el enano cabezon metiendo fuego con bengalas y a pasarlas putas con sus jueguecitos graferos... a saco alfons no hagas caso de los que les bailan el agua a la patronal no,no,no

Anònim ha dit...

També podeu preguntar als de Balaguer, que estan indignats de l'actuacció. Es posible que estem més sensibles, però no hi ha per menys. Porto més de 20 anys, i avans això no passava.

Anònim ha dit...

El que escribe en castellano...que eres del turno de Alfonso? ja ja ja ja!!!!

Pablo Castro ha dit...

Insisto que filtrar lo anónimo te mejoraría el blog. Saludos.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!