Pla d'emergències per incendis forestals (INFOCAT)

copiat de Notes de Premsa a www.gencat.cat

24-05-2011 14:13

El Govern aprova la revisió del Pla d'emergències per incendis forestals (INFOCAT) ampliant-lo i millorant-ne l'operativitat i els eines disponibles

• Després de la de 2003, és la segona revisió del Pla que es va aprovar el 24 d’octubre de 1994
• S’han introduït modificacions de caire organitzatiu per millorar la capacitat de resposta dels grups operatius i dels gestors de l’emergència, evitant duplicitats i clarificant l’estructura i gestió global del Pla i de tots els actors implicats
• La revisió introdueix les mesures del dictamen de la Comissió d’Investigació sobre l’Incendi Forestal d’Horta de Sant Joan en relació als incendis forestals recollides en la Resolució del Parlament de Catalunya

El Govern de la Generalitat ha aprovat la revisió del Pla d’emergències per incendis forestals de Catalunya (INFOCAT), que s’adapta al marc normatiu de l’Estatut d’autonomia que atorga al Govern la competència exclusiva en matèria de protecció civil. La revisió introdueix les mesures del Dictamen de la Comissió d’Investigació sobre l’Incendi Forestal d’Horta de Sant Joan en relació amb els incendis forestals. Una altra novetat és la incorporació d’un apartat de coordinació amb altres territoris limítrofs. Es tracta de la segona revisió del Pla INFOCAT, que data del 1994 i que el Govern va revisar per primer cop l’1 d’agost de 2003.

La revisió respon a la necessitat de millorar el Pla d’acord a les noves circumstàncies, com les adaptacions corresponents al nou títol competencial en matèria de protecció civil derivat de l’Estatut de 2006, tant en l’estructura i operativitat com, molt especialment, pel què fa a l’anàlisi de risc. També s’han corregit disfuncions pel que fa a la redacció dels plans d’autoprotecció de manera que s’ha reforçat la necessitat que no només recullin el risc d’incendi forestal, sinó el conjunt de riscos del territori.

Els plans de protecció civil com l’Infocat, són les eines de planificació de que disposa la Direcció General de Protecció Civil i que estableixen el funcionament i l'organització dels recursos humans i materials per millorar la resposta davant d'emergències o risc greu, ja siguin d’origen natural (meteorològics, etc) o tecnològic (risc químic, etc) que potencialment poden causar danys a la població, béns o medi ambient en territori català.

El Pla especial d’emergències per incendis forestals (INFOCAT) està qualificat com un pla especial, que són els plans que organitzen la prevenció i resposta des del punt de vista de protecció civil enfront d'un risc concret, en aquest cas els incendis forestals. Té per objecte establir el marc jurídico-funcional per fer front a les emergències per incendis forestals dins l’àmbit de Catalunya, establint els avisos, l’organització i els procediments d’actuació dels serveis de la Generalitat (bombers, policials, sanitaris, logístics...), de les altres administracions públiques i també de les entitats privades que tinguin un paper rellevant en la gestió d’aquest tipus d’emergències. Inclou la quantificació i la localització dins del territori dels aspectes fonamentals per a l'anàlisi de risc, zonificació del territori, desplegament de mitjans i recursos i localització d'infraestructures per als treballs d'actuació en cas d'emergència.

El pla es va revisar en el marc d’un grup de treball de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya durant l'any 2010. La Direcció General de Protecció Civil va presentar un document de treball inicial basat en la versió anterior del Pla INFOCAT. Després de recollir les esmenes de les diferents organitzacions implicades en la gestió dels incendis forestals a Catalunya es van incorporar aquelles que es veien adients i es va sotmetre el Pla a l'aprovació per part del grup de treball en la reunió del dia 27 d'octubre de 2010.

Les principals novetats

Les modificacions produïdes aal Pla INFOCAT són bàsicament de caire organitzatiu:

• S'han introduït les mesures en relació als incendis forestals recollides en la Resolució 662/VIII, del Parlament de Catalunya, per la qual s'aprova el Dictamen de la Comissió d'Investigació sobre l'Incendi Forestal d'Horta de Sant Joan.

• S’ha inclòs un apartat de coordinació amb altres territoris limítrofs en matèria d'emergències recollint allò que disposa l’Estatut d’autonomia de Catalunya per si davant d’una emergència és necessari gestionar mitjans i recursos. També s’han contemplat mecanismes de coordinació en cas d’un incendi forestal en terrenys confrontants amb aquests terrtiroris. El nou INFOCAT preveu, a més, la coordinació amb el Plan Estatal de Protección Civil para Emergencias por Incendios Forestales.

• S'ha revisat la composició i definició del Consell Assessor, al qual s’han incorporat representants de les àrees de telecomunicacions d’emergència (Xarxa Rescat) i del telèfon únic d’emergència 112.

• S'ha inclòs un punt específic per a la coordinació interna dels grups actuants, seguint un dels pilars d'aquesta revisió, és a dir, ordenar i clarificar el contingut del Pla. També s'han definit figures que ja eren una realitat a la pràctica però que el document encara no recollia: l'Àrea Sanitària (espai medicalitzat per atendre als afectats en una zona segura i propera al lloc de l’emergència), el Centre de Comandament de Bombers, el Comitè Tècnic de Seguiment (comitè tècnic format per personal operatiu que és convocat al CECAT quan hi ha la previsió d'unes condicions meteorològiques especialment favorables per a l'inici i propagació d'un Gran Incendi Forestal, quan el Pla INFOCAT s'hagi activat en fase d’alerta per un risc extrem d'incendis forestals o a criteri de la direcció del Pla.

• En la revisió s’ha inclòs gran part de les aportacions de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments (DGPEIS) respecte al Grup d'Intervenció (liderat per Bombers) amb l'objectiu d'augmentar la seguretat en termes generals, i molt especialment dels actuants, en les diferents fases de l'incendi. En aquest sentit, el nou redactat esdevé més restrictiu i deixa la possible intervenció només a aquelles persones que tenen reconeguda la formació i capacitat per extingir incendis.

• S'incorpora també de forma destacada un punt dedicat al plans que han de fer el Consells Comarcals, els anomenats Plans d'Assistència i Suport, que poden ser elements importants per aquells municipis petits o amb pocs recursos. En aquest sentit, també s'ha afegit la figura dels Centres de Coordinació d'Emergències Comarcals.

• S'ha incorporat també les possibles actuacions de la unitat mòbil de Protecció Civil de la DGPC, un vehicle tot terreny de gran capacitat (4m d’alçada i 9 de llargada), equipat amb la tecnologia necessària per funcionar com un centre de coordinació d’emergències, amb antena satèl·lit que garanteix les telecomunicacions en tot moment. És un vehicle polivalent que inclou un espai per celebrar reunions directives i un espai per als cossos operatius on poden treballar operadors de tots els cossos d’emergències vinculats a la gestió de l’emergència.

• Pel que fa a l'operativitat, sobretot s'ha fet una sistematització i s'ha completat el document amb els plans de recuperació i rehabilitació de l’entorn i dels serveis bàsics que es poden establir en una fase posterior a l'emergència i que es perllonga fins que s'han restablert els serveis mínims a la població de les zones afectades per l'emergència.

• La revisió del Pla ha reforçat les funcions logístiques (els recursos destinats als membres dels cossos operatius d’emergències i a l'atenció als ciutadans, en especial als evacuats en cas que n’hi hagi) amb la clarificació de la composició del grup logístic i el reforç del paper de la DGPC.

La revisió té lloc d’acord amb l’article 24 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció Civil, on s’indica que els plans han d’ésser adaptats als canvis de circumstàncies i han d’ésser revisats periòdicament, a fi de mantenir-ne plenament la capacitat operativa.

Ara toca descarregar-lo sencer i llegir atentament...

Document sobre bombers a catalunya: Un debat franc per a un futur obert

Extret del document elaborat pel Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya CEEC, per al Cos de Bombers

Aquesta setmana m’han passat aquest document, que la veritat no n’havia sentit a parlar. Te data de 21 de març de 2011 i per tant és molt recent. Segurament la majoria tampoc n’haureu sentit a parlar, i sent agoserat ni els que el tingueu l’haureu llegit gaire acuradament (se suposa que teniu altra feina a fer).

Aquí us he tret algunes “perles” que conté:

(pàg 1) No es pot acotar la seguretat pública a la policia, sinó que cal incloure els bombers, la protecció civil i les emergències sanitàries. Tots plegats ens permeten afrontar les situacions d’emergència i/o catàstrofe.

(pàg 1) Aquest document base també està preparat per rebre les aportacions i esmenes que calguin. Està dirigit a la nostra classe política, a la societat civil, i primordialment als comandaments i efectius dels bombers de Catalunya, per tal que reflexionin sobre el futur, per donar el pas endavant que s’ha de dur a terme al segle XXI. (Aquests llegeixen “unpobrebomber”?) Segur que rebran un munt de crítiques!!! Bombers és perfecte i qui opini el contrari hauria de ser severament castigat!!! 

(pàg 2) Qualsevol organització té tensions internes i altres d’externes, i bombers no n’és excepció.

(pàg 4) La pròpia Administració no ha pogut mantenir un model clar a llarg termini (baixa durada de directors generals i subdirectors), debilitant la posició i l’acció davant qualsevol conflicte.

ambulàncies obsoletes i pràcticament sense ús de Bombers de la Generalitat

(pàg 5) Cos de Bombers de Catalunya: Els darrers anys la relació entre els dos cossos de bombers (Bombers de l’Ajuntament de Barcelona i Cos de Bombers de la Generalitat) , ha anat creixent, tant en intensitat com en camps de col.laboració. S’obre un escenari de fusió a mig termini que permetria potenciar beneficis mutus: ....

(pàg 5) Canvi de model de relació amb el voluntariat d’emergències (bombers voluntaris, voluntaris de protecció civil, associacions de defensa forestal,...): 
...Canvi en la forma de planificar i executar les inversions: actualment es financen via subvencions, fet que provoca l’atomització dels recursos, escassa planificació supramunicipal o supranual. Per exemple, municipis veïns tenen recursos repetits, enlloc de buscar complementarietats, o suma d’esforços). Caldria doncs integrar la planificació dels recursos dels voluntaris en la de d’una sola organització d’emergències.

(pàg 6) Emergències Sanitàries i Bombers. L’objectiu seria aconseguir de forma efectiva:

• Un Servei Sanitari de Bombers especialitzat per a l’atenció dels propis Bombers o persones en situació risc, a l’anomenada “zona calenta” o en entorns que requereixen formació especialitzada per al rescat i estabilització de víctimes.
• Servei especialitzat per a emergències sanitàries: el triatge, l’estabilització de les víctimes fora de la zona calenta i el trasllat, en són les seves competències.

(pàg 8) caldria anar ampliant el nombre d’aeroports amb el traspàs dels bombers dels aeroports d’AENA(Barcelona, Girona, Reus, Sabadell).

(pàg 8) La seguretat civil forma part de la seguretat nacional, qüestió que pot semblar força òbvia, però fins ara no s’ha considerat així. Encara ara, quan es parla de seguretat pública massa sovint es té en compte la seguretat policial i la resta només passa per considerar-se actuacions reactives davant d’un risc concret. Per tant cal que el propi Departament d’Interior es cregui que mantenir béns, persones i medi ambient, també és la prevenció, extinció d’incendis i salvaments.

(pàg 8) Revolució organitzativa a Bombers

• Integrar l’anàlisi de riscos (...) per identificar tendències, detectar canvis socials i econòmics, i anticipar-se a l’evolució dels riscos.
• Noves eines informàtiques que integrin el màxim de processos per tal de generar un sistema d’informació clau per a la presa de decisions.
• Sistema documental i de gestió integral de tota la direcció general.

(pàg 9) La implantació territorial de Bombers de la Generalitat de Catalunya es va fer el 1981 amb el Llibre Vermell. Posteriorment, al 2001, es va fer un pla director on es van afegir matisos en els vells conceptes, sense canviar-ne d’estructurals.  Posteriorment s’ha demostrat que aquesta planificació serveix de poc quan l’organització ha pres decisions com l’obertura de parcs que no estaven en aquell pla.

(pàg 9) Caldria també canviar els conceptes de la planificació, actualment lligada exclusivament amb la sinistralitat esdevinguda, no segons previsió del risc. Per tant, hi ha parcs infradotats o superdotats segons s’hagin fet noves infraestructures o segons gestió del risc a nivell local.

(pàg 9) La formació ha de ser una eina per al desenvolupament de la carrera professional. Tant important la presencial com aquella feta a través de pràctiques quotidianes. Per això fa falta una estructura organitzativa bolcada en aconseguir uns resultats clars, i no simplement unes hores de formació impartides.

(pàg 10) ... sovint l’ISPC ignora els bombers, i aplica mateixos perfils de gestió de formació i seguiment psicològic que fa per als cossos policials.

(pàg 10-11) Un nou itinerari professional  (tot el punt és brutal!!!)

...engegar i assentar les especialitats operatives: …risc tecnològic... salvament marítim... aeroports… unitats canines… l’especialitat de formador… prevenció operativa i cartografia operativa... iniciar la de divulgació per a donar xerrades i petits cursos d’autoprotecció a escoles i públic en general... prevenció d’incendis forestals… atenció sanitària i psicològica d’emergència.

Aquesta vegada no sóc jo qui ho ha escrit, espero que les valoracions a l'article siguin més favorables que les anteriors.

No és delicte “insinuar”

Extret del Diari Segre de l'11 de maig de 2011

(http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/la-jutge-arxiva-la-denuncia-contra-lexcupula-dinterior-per-lincendi-horta/) 

La jutge arxiva la denúncia contra l'excúpula d'Interior per l'incendi d'Horta de Sant Joan. Considera que no hi ha delicte d'obstrucció a la justícia

...En una diligència del passat 4 de maig i a què aquest dimarts ha tingut accés Efe, la jutge sobreseu la denúncia "per no ser fets constitutius de delicte" i ordena el seu arxivament.

A la diligència, la jutge defineix el delicte d'obstrucció a la justícia, al qual es referia la denúncia, com "el que amb violència o intimidació intentés influir directament o indirectament a qui sigui denunciant, part o imputat, advocat, procurador, pèrit, intèrpret o testimoni en un procediment perquè modifiqui la seua actuació processal". Al seu judici es tracta d'"un delicte de perill, de tendència o de mera activitat que es consuma amb la sola realitat de la violència o intimidació exercides amb la finalitat de coartar la llibertat de qui intervingui en un procediment, encara que el subjecte passiu no arribi a efectuar l'acte exigit".

Però una vegada analitzat el cas, ordena el sobreseïment de la denúncia, que tenia el seu origen en unes declaracions de l'alcalde d'Horta de Sant Joan, Àngel Ferràs, que va dir que en un sopar Joan Saura -i l'endemà Joan Boada- li van pressionar perquè canviés la seua declaració sobre això de que hi va "haver descoordinació" en l'extinció de l'incendi ocorregut en el seu municipi el 20 de juliol de 2009. Per a la jutge, es tracta de la versió de Ferràs però "en el cas que aquests fets haguessin ocorregut, ni tan sols no resultarien penalment tipificats".

Be, potser no és delicte “insinuar” a algú el que s’ha de dir davant el jutge (molts advocats perdrien la feina, no?), però ningú diu que no sigui veritat que es va insinuar “modificar” algunes declaracions respecte a l'incendi d'Horta.

De fet, al cap de quasi 2 anys, els pobres bombers seguim pensant que aquell incendi va estar mal gestionat. Si hagués anat be (com ens han dit moltes vegades), no hi hauria més tècnics, ni nou organigrama operatiu, ni més tasques de coordinació dins els incendis.

Com diu la dita: “si una cosa funciona, no la canviïs”. Entenc que com hi ha hagut canvis, alguna cosa va fallar.

Monument a la "zona 0" de l'incendi d'Horta de Sant Joan

Coses de bombers: carta als reis de bombers

A raó de l'article de la nova subdirectora i que el vaig mig deixar per acabar, ja que volia afegir algunes propostes des del lloc del bomber de manguera (el pobre bomber), algú ha penjat un comentari deixant entendre que qui sóc jo per proposar coses, que penso massa...

Doncs mira, un pobre bomber com jo i des d'aquest bloc, intenta aportar idees i crítiques també, a les coses que passen dins el Cos de Bombers. Potser no agrada a tothom, però jo que vaig seguint les estadístiques de lectura i parlo amb la gent, veig que això funciona . La gent “normal” segueix els meus articles, alguns estaran més encertats que altres, i segurament no tot el que poso és del tot correcte, però per això us el deixo obert, per a que afegiu tot allò que cregueu necessari i fins i tot rectificar-me si realment m'equivoco.

Sempre he pensat que cal escoltar les opinions de la gent, això no vol dir que hagis de fer cas de tothom, però si que pots intentar treure conclusions de totes aquelles coses que neguitegen als que estan al teu costat. En cas del bombers sóc de l'opinió que cal escoltar a la gent de tots els nivells, i això també inclou als pobres bombers.

Sarcòfag a Txernòbyl

Porto molts anys a la casa, i una cosa us puc assegurar, que si no et mous aquí ningú et fa cas. Sembla una casa de vells, on ningú escolta a ningú i tothom explica batalletes. Algo que no suporto és quan algú et deixa entreveure que com que ell és més vell no li han de dir res aquests marrecs que fa quatre dies que volten per aquí. Aquests dies m'estic donant compte que començo a acumular una certa experiència... que ja tinc una edat. Mireu, l'accident de Txernòbil va enganxar a molts dels actuals alumnes de l'escola de bombers (ja sé institut) amb bolquers, o sigui que “ni pajolea idea” i avui, l'endemà de la classificació del Barça a la final de la Champions’11, doncs han dit per la ràdio que fa 19 anys d'aquell gol de Kuman... i molts dels que aniran a Wembley eren massa petits per tenir consciència d'aquell esdeveniment. Jo recordo Txernòbil i també el gol de Kuman.

Des de sempre he estat atent als nous que venen de l'escola. Porten una energia brutal i unes ganes terribles de estar fent coses. Per altra banda sovint escolto les batalletes dels més veterans. Tot això em fa sentir viu i amb ganes d'aprendre i seguir estant al peu del canó.

Be, com que havia promès fer aportacions, aquí us en deixo algunes.

Que volem:

El més important, per a la Regió de Lleida és poder tenir una bona xarxa de parcs, preferentment professionals. No pot ser que depenguem en centeners de kilòmetres de carretera de parcs de voluntaris (que els tinc molt respecte) però que a segons quines hores no tinguin sortida. Això també fa que els parcs professionals siguin pocs i que per venir al parc de Lleida calgui 70 punts, gairebé el doble que per anar a Reus i Tarragona i el triple que per a un parc mitjà. Per tant tots els que surten de l'escola acaben a Ascó o Montblanc (si tenen sort) o a parcs de l'altra punta de Catalunya. Alguns però fan molts kilòmetres per poder anar a parcs com Martorell i fins i tot Reus o Tarragona, a l'espera d'una antiguitat de 10 anys per anar a Mollerussa o Balaguer i més de 15 anys per estar al parc de Lleida.

Font: Pla Director de 2003

Volem tenir bon material per actuar als serveis, els coneixements per utilitzar les eines i poder executar les maniobres i actuacions amb seguretat i eficiència.

Volem que els comandaments siguin gent amb reconeguts coneixements, amb bona capacitat de decisió i direcció.. Que per aquí-allí hi corre cada individu!

Volem sentir-nos valorats. Ens agrada escoltar que hi ha serveis que surten be perquè s’ha fet un bon treball col·lectiu. No volem medalles, volem que de tant en tant se'ns digui que fem be la feina. I tranquils, quan surt malament ja ens ho dieu, però no som tontos i també ho veiem.

Que no volem:

Camions que siguin tan grans i que ningú pensi que dins hi va gent asseguda i amb equips personals. Una capsa de sabates té més espai que una cabina de camió de bombers.

INTs que es contradiguin entre elles, que regulin activitats o parts dels incendis o serveis que han estat pensades des d’un despatx...

Parcs de bombers que siguin coherents. Amb aixetes (automàtiques?) que realment tanquin. Llums (automàtics) que realment acabin tancant el llum. Parcs que realment acabin sent el que deia un projecte inicial i amb totes les partides executades. Amb vestidors suficients...

Que els serveis els gestionin la gent que realment en sap. Si cal fer una llei de bombers nova, doncs apa a fer-la, però no pot ser que tinguem situacions com les viscudes els últims anys on tenim un delta 0 i una gent a la sala central també dirigint l'incendi i que uns manin a un grup i els altres a un altre. Si tots som bombers i anem de blau, MERDA no! No tots anem de blau!!!

Coses a millorar:

No pot ser que molts anys després de l'aprovació de lleis de prevenció d'incendis (decret 241/94, RD 1942/1993 i posteriors) i que no tinguem hidrants, carrers accessibles,... i el que és pitjor, que perquè algú demana una llicència d’activitats a Medi Ambient acabi, com de rebot, una còpia a bombers (o a l’OGAU) i que qui faci complir tot això siguin les Entitats Ambientals de Control. Perquè no tenim capacitat pròpia? Que demanem, a Medi Ambient que faci complir les nostres lleis?

No pot ser que hores d'ara i després de múltiples plans d'emergència i projectes d'activitats rebuts a tots els parcs no hi hagi una “biblioteca” amb els plànols de les empreses i comerços. Cal bolcar tota aquesta informació al GIS (citrix, o el que sigui).

Be, per ara ja n'hi ha prou. He d'intentar escriure més curt, però en aquest article hi havia moltes coses a dir.

Segur que em direu que em deixo moltíssimes coses i d'altres que podrien ser de manera diferent, però a sota podeu afegir tants comentaris com vulgueu.

Apa fins al proper foc!