l'ACR

Quan vaig arribar al parc de Lleida, ara no fa masses anys, sentia a parlar de l'ACR però no entenia que era ni que feia. Poc a poc vaig anar pensant que hi havia un equip de futbol (o algo semblant) i que competia en alguna lliga local. Tot i això la cosa no era clara. Al març va arribar el Patró de bombers i es van fer activitats. Jo dins el meu despiste habitual (a més feia reducció de 8h i entrava a les 4 de la tarda) vaig venir als inflables que es van fer un diumenge al matí i al següent dia anant a la guàrdia passo per davant d'un conegut restaurant a l'altura d’Agrònoms i veig TOTS els camions del parc aparcats a la porta. Així és com descobreixo que a Lleida es celebra el Patró. Per tant a primer cop d'ull l'ACR té un equip de futbol i prepara la celebració del Patró. Més endavant, encara em quedarà menys clar que fa i a que es dedica. De tant en tant escolto crítiques sobre que si es gasta els diners al futbol i que sembla un pou sense fons.

En realitat hi ha una junta directiva de l’Agrupació Cultural i Recreativa dels Bombers de Lleida.

Finalment arriba el dia clau. Be, en realitat tot passa a l'hora de la migdiada. Hi ha un problema amb la màquina de cafès del parc. No us explicaré que. Les setmanes següents es gesta tot un lio sobre la gestió dels ingressos i el control que se'n fa.

Tal com havíem parlat al torn, semblava convenient que algú del nostre torn entrés a la junta, i per tant sense parlar-ho (almenys jo) el dia de la reunió de socis de l'ACR em vaig presentar com a tresorer. Així és com comença la meva relació estreta amb l'ACR.

Els primers dies em donen la clau de les màquines de cafè i llaunes de beguda (si ho sé, no les agafo!). Ara tinc la “obligació” del càrrec. Sóc el responsable de les recaptacions però també d'anar-les repostant, tot i que no sóc l'únic que les omple.

En realitat l'ACR és un grup de bombers, majoritàriament del parc de Lleida, però també de gent de l'edifici de Regió que amb la gestió dels ingressos que produeixen les 2 màquines del parc i les 2 de l'edifici de Regió intentem (de moment crec que ho fem prou be) organitzar la festa del Patró de Bombers a Lleida amb força activitats per grans i petits, una carrossa a la batalla de les flors (per la festa de maig), col·laborem amb la cursa de Térmens (el campionat de bombers i policies) i intentar millorar la bona vida dels bombers al parc (l’ADSL, el plus, butaques i altres despeses més o menys banals a nivell de parc, la web, el feixbuc… També tenim un record pels familiars difunts dels companys de parc.

No sé si queda del tot clar, però això fa que cada guàrdia dediqui una estona a fer coses per l'ACR i no sigui només esperar que algú prengui mal o se li cremi alguna cosa (sona horrorós però la majoria de bombers ens agrada el que fem i per tant ha de passar algo dolent per a que nosaltres ens ho passem be). Ups! Això em dona una idea per un nou article.