Quan t'enfrontes a serveis d'especial dificultat

Estem a plè estiu, fa més calor que el que seria normal, clar que poc a poc ens estem carregant el planeta. Tenim els parcs plens de camions i bombers, el helicòpters els tenim a les seves bases i els grans incendis no hi són (ara ha sortit La Figuera). Sembla que alguna cosa, com a Cos de Bombers, debem fer bé.

De tant en tant cal reconèixer les bondats de Can Bombers, no sempre es pot posar el dit a la nafra. A l'estiu el que s'espera dels bombers és que apaguin els incendis. I això és indiscutible. Fins i tot diria que millor que molts del nostre entorn. A alguns llocs s'organitzen per brigades forestals o algun altra mena d'organització, però majoritàriament a la nit tots pleguen. Pocs són els que de nit apaguen incendis. Podríem dir que nosaltres des de sempre hem treballat tota la nit fent extinció. Amb la puntualització que cap als 90 de vegades es parava un parell d'hores de matinada per a descansar i menjar una mica. Però això fa molt que no passa. A la nit, sempre s'ha dit que és quan s'apaguen els incendis. Més que apaguen, quan s'aturen. L'endemà segueixen les tasques de remat i assentament per a que no reprengui.

Però com a cos global que som, també ens mantenim en alerta per a la resta de situacions crítiques que se'ns presenen. I aquest és un any en que sense haver simultanietat d'incendis forestals si que hi ha hagut accidents i incendis de tota mena als quals també se'ls ha donat una resposta satisfactòria.

El més espectacular va ser l'autobús a la C-32. Aquí es va mobilitzar un gran nombre de recursos tant especialitzats com generalistes. Des del GRAE a les autoescales per accedir a la cabina situada al capdamunt de l'arc del túnel. I una organització que és capaç de mantenir sota control tota aquesta estructura logística i de mitjans és un servei que funciona. I segur que hi ha moltes coses a millorar, segur. Però tenim els recursos i la manera en què cal fer funcionar l'estructura per a donar el millor dels serveis possibles.

Després hi ha hagut dos serveis dels de Mundial (que ja és més que Champions). El de Polinyà i el de Girona. El de Girona sense ser del tot espectacular, si que podia haver tingut gran transcendència. Aquí la solució d'omplir d'aigua la cisterna per tal de treure-hi el gas residual està a l'abast de molt poca gent. Primer perquè se t'ha d'acudir (i això vol dir tenir persones amb molt coneixement) i després per poder-ho dur a terme. Aquí els de Maçanet (i el seu oblidat furgó de risc químic) van saber construir i muntar la peça que permetia connectar un camió de bombers a una cisterna de tren. Aquesta és la grandària del Cos de Bombers, les seves persones. Són les qui fan possible coses impossibles.

Polinyà és el típic incendi d'indústria en què tot crema a l'ample. La diferència és que a més hi ha tot de productes químics i cal controlar on va el fum. S'ha d'anar amb cura dels gasos que es desprenen, de l'acidesa de l'aigua, dels vessaments, de no contaminar-se, de descontaminar la roba i les botes, també les mànegues. En un altre servei similar a Terres de l'Ebre a més van haver de netejar i descontaminar les rodes dels camions (per a que no es fessin malbé). Per tant són serveis d'un alt esforç tàctic, logístic i també de recursos generalistes i especialitzats. I aquí és on entra el GRIT.

Sovint es diu que no cal tenir estudis, sinó habilitats per a ser bomber. Certament és un bon perfil. Però com veieu no tot són accidents de trànsit ni habitatges ni incendis forestals. També hi ha serveis d'extrema complicitat. És quan has de tenir gent amb molta experiència i formació específica. Experiència bomberil (per saber sabem fer i els recursos) i experiència en allò al que t'enfrontes. És com la formació i experiència bomberils que demanem als sotsinspectors nous quan entren, que abans hagin fet de bombers. Per tant dins els mateixos bombers cal tenir gent amb sobreformació per a la resolució d'alguns d'aquests serveis que sobresurten del normal. També persones super motivades per a realitzar formacions molt específiques que a nivell de serveis habituals de parc no serien necessaris.

Hi ha qui es motiva trencant cotxes tot el dia, altres obrint panys de porta, altres mantenint les motoserres com si fossin un fill (que quan caiguin tots els arbres al proper aiguat agrairem), els qui s'especialitzen en sanitari, però també n'hi ha que entrenen d'arquitectura i saben analitzar si una paret caurà o si un tirant deixa de fer força. O els que se'n van al GROS a jugar a gruista, a muntar carpes i vehicles de comandament o a saber trobar un espai ben gran per a encabir la "ciutat dels bombers", que és on es munta tot el centre de coordinació i comandament. Finalment els del GRIT, potser els grans desconeguts. Diguem que la química i les radiacions són a més de desconeguts les àrees que creen més incertesa... doncs també hi tenim bona gent. Polinyà i Girona en són bons exemples.

I mentre hi hagi persones, amb els seus caràcters, neguits, coneixements, habilitats i especial motivació per donar tot allò que saben fer, tindrem un Cos de Bombers capaç d'afrontar serveis que molts altres cossos ni es plantegen. Aquí als serveis difícils els mirem a la cara i anem a per ells.

La planificació del risc

La setmana passada us explicava que de vegades es fa difícil entendre el perquè no sempre ens permeten fer festa. És estiu i cal condicionar-ho al risc. Bé, fins aquí hi arribo. El problema com us deia és que sovint els mapes que tenim a l'abast no són prou expressius per a nosaltres. I crec que sovint la informació relativa a la concessió de festes cal justificar-la més i millor. No per mala fe, que ja vaig dir que el grau de certesa i encert a Can Bombers és molt bo. Sinó perquè de vegades des dels parcs no s'entenen algunes decisions.

Avui us posaré dos exemples més. El més senzill. Aquesta setmana al parc de Lleida, com a resultat de les NO festes, érem +3. Genial, com més serem més riurem. Preparats per als serveis del dia. Què passa? Que la REL és una regió però quan convé es divideix en Nord i Sud. Al Nord es poden fer festes i queden alguns parcs sota mínims (genial per ells). Què passa? Que com a baix som +3 (perquè hi ha risc) ens toca cubrir les mancances dels parcs de la zona sense risc. Així que a la muntanya fan festa i anem els del pla a cubrir les seves vacants. Apa, ja l'hem liada un cop més. En resum, on hi ha risc reforcen, però ens utilitzen per a cubrir les guàrdies a la muntanya (sota la fresca del Pirineu) on no hi ha risc. Bravo per qui ha pensat aquest sistema tant Kafkià.

L'altra que us volia dir. Els mapes ja són taronja i vermell a tot Catalunya. Doncs sembla que el criteri anterior on hi havia una mica de groc al Sud de la REL per a les NO festes, no és el mateix a la resta de regions. A la Metrosud i Girona hi ha més cromàtica de colors que dies enrere a Lleida però segueixen podent fer festes. Així que alguna cosa em dec perdre. Les festes no les dóna el mapa de risc d'incendi, les dóna la interpretació d'algunes dades que als pobrebombers del sud de la REL desconeixem.

Simplement cal conèixer les dades i quina és la "seva" interpretació, perquè des que va començar l'estiu a la REL no hi ha festes, mentre que tot allò que passa a la dreta de la Panadella és una festa constant. Potser sí que haurem de posar una frontera física a la Segarra.

Insisteixo, crec que no hi ha un criteri únic ni objectiu de com es fa la previsió i planificació del personal en funció del risc. Aquest cap de setmana és el més calorós del que portem d'estiu. Portem ja setmanes sense pluja. El risc d'incendi (pel colors) és força generalitzat però seguim tenint planificacions diferents de guàrdia entre nord i sud i també entre est i oest. Respecte als reforços per risc, ja s'avisava que les M1 serien complicades. No pots demanar gent en ple juliol i agost per a venir l'endemà al parc. Si a 4 dies ets capaç de predir el risc, també ho has de ser per a demanar reforços. Cal preveure que si a un lloc hi falta gent, d'algun lloc l'has de posar. I no serveix fer-nos moure com a titelles des del risc al no risc. Sobretot quan aquí estem a 40° i els serveis s'encadenen un rere l'altre.

15 anys sense vosaltres

Han passat 15 anys i segueix semblant ahir.

Us recordem amb els vostres somriures i vitalitats.

És com si en qualsevol moment haguéssiu d'entrar per la porta, però no és així.

Us trobem a faltar.

Ramon, David, Jordi, Pau, Jaume

Jo vull fer festa

Hi ha dies que els mapes de risc d'incendi forestal indiquen una cosa però que la realitat és una altra. Fa no tant anys, miràvem el mapa i era taronja. Ens deien que tot cremaria i que viuríem un infern sobre la terra. Algun cop, des d'aquest mateix bloc, havia reclamat que perquè no posaven punts morats. I se'm responia que si els posaven ja no quedaven més colors. Pel que sembla algú pensava que encara podia ser pitjor.

Fa uns mesos als colors n'han sumat un altre. Des que van decidir tancar massissos i espais naturals s'ha posat un nou nivell al pla Alfa. Oks, doncs anem a ser coherents, no? Fa alguns dies havia plogut, tempestes per moltes zones (ja sabem que el Priorat està fotut), fins i tot inundacions i salvaments a causa de l'últim temporal. Per tant el mapa arreu era blanc o amb una mica de groc. Això sí, a can bombers això no és suficient per a donar la situació com a "normal". La gent de carrer preocupats perquè no saben si tindran l'estiu passat per aigua, si hauran d'afegir una maleta amb jerseis i impermeables, però per a Bombers mai és suficient.

Els pobreGRAF porten moltes setmanes discutint els seus mínims en funció del risc. Que si és 2 sobre 6, 3 sobre 6 o què coi és. Perquè a ells els hi va poder fer o no alguna festa personal (que en tenen/tenim 2-3 segons l'antiguitat). No estem parlant que estarem tot l'estiu a casa. Només un dia de més amb la canalla que ells si estan per casa. La resta de pobrebombers també estem una mica així. Fins ara ningú ens ha dit si el nostre risc comença en 2/6 o 3/6, això no està establert. Però el que tots patim és quan arriba el migdia i surt la previsió de festes. El mapa és groc o blanc en la seva majoria i apa, ens diuen que no es poden fer festes. Ara ja tenim un grapat de pobrebombers emprenyats.

Ep, que segur que qui ho ha decidit tenia molta raó. De fet des d'aquella previsió ni ha plogut ni ha deixat de fer calor. La meva última guàrdia va ser una mica un infern. Uns 14 serveis (i contents). Per tant el resultat justifica totalment la previsió d'uns dies enrera. Però, per a un de ciències, que importa realment? El resultat o que tot allò que es calcula i analitza sigui coherent? El resultat passa a ser secundari quan justifiques i tens tot un argumentari de suport. Potser hauríem de començar a comunicar també el perquè de les coses.

Un mapa de risc no parla de futurs, parla de presents. Si als parcs només veiem mapes amb presents, què és el que hem d'esperar? Pel matí, ara què fem briefings, videoconferències i estem al dia de com està la situació bomberil de la Regió, ens toca demanar la possible festa per la propera guàrdia. I amb l'únic que ens podem agafar és el mapa de risc del mateix dia. Però un parell d'hores més tard ens arriben les sorpreses i ens diuen que per molt mapa blanc/groc ens quedem sense la festa. I com he dit, l'última guàrdia va ser un no parar.

Tan costa posar a sota el comunicat de festes que ve una onada de calor, tempestes seques, temperatures extremes o qualsevol altre factor que ens doni pistes per les quals cal tenir els torns complerts? I insisteixo, les previsions d'aquesta casa són per general entre molt bones i boníssimes. Però es queden allí. Com un examen que només dóna el resultat sense explicar el raonament. Apa doncs, per a moltes previsions encertades més.

Recordant els incendis del 94

Però això què és? Ja no fa estius com abans. No es compleixen les prediccions de la ceba. Que si juny plujós i juliol poc plujós... Doncs que els hi preguntin al del Segrià com ha començat el mes. Pedregades, arbres caiguts i sostres foradats.

En realitat fa estius pitjors que abans. Fa 30 anys a finals d'agost acabava l'estiu. La típica pluja de la segona quinzena i a agafar màniga llarga per sortir al vespre. Ara però els estius potser comencen més tard però la calor segueix fins ben bé acabant octubre.

Fa 30 anys vàrem tenir un estiu calent calent. Aquesta setmana algú recordava els incendis de començament de juliol del 94. I jo hi era. De forestalillo a Reus, alguns dies m'enviaven a l'aeroport a donar suport al DC6 (una bèstia) i uns altres cap a foc. Recordo anar a Breda, a peu del Montseny. Per l'emissora parlaves amb "control Breda" (llavors ja és muntaven centres de comandament desplaçats), i que quasi ens cremem entre Hostalric i Arbúcies. Aproximadament a un lloc que es diu Can Vilar. Allí ens van enviar gairebé per casualitat. Era el primer cop que veia al 00+ (zero zero creu, un capellà) i a més "manava". Ens vàrem dirigir a protegir la masia, al costat d'un cobert amb palla i una lletera. Allò era un niu de gent. El foc baixava fort. Ens vam quedar mig a les fosques pel fum quan el cobert va començar a cremar darrera nostre. Volien que treguéssim la lletera, però els forestalillos ens vàrem negar a posar-nos sota el sostre cremant. Els veïns (o qui fós) la varen treure un extremis. Però això no seria tot. Haviem de protegir la masia i els veïns ens varen treure totes les mànegues del camió per deixar-les escampades a terra sense solta ni volta. Inutilitzables, fetes un nus. Al final tothom va fugir i ens vàrem quedar al costat de l paret de la masia esperant que el foc passés de llarg. Després ja només recordo tornar a vestir el camió treient els nusos i plegant les mànegues. Per la nit vaig dormir a peu de masia, amb la llanterna de coixí. I pel matí ens varen oferir una tassa de llet bullida, acabada de munyir.

Des de llavors ha canviat molt la forma en que afrontem els incendis. Primer van ser els incendis de la Catalunya Central al 98 i posteriorment el cop dur que va representar Horta de Sant Joan. Allí a més de perdre amics i companys, es va demostrar que el Cos de Bombers no funciona. Ni en sabíem ni en volíem saber. Cadascú feia el que li semblava en funció de les ganes que li posava i de si en sabia o només ho feia veure.

Avui a més de l'especialització forestal que ha aportat el GRAF, tenim un Cos molt més ordenat, organitzat i també format. Des de la preparació, la pràctica la simulació i l'estudi dels incendis, la meteo i tots els paràmetres que hi intervenen, fan que l'extinció d'incendis sigui gairebé un art. L'art de la guerra aplicat als incendis. O l'estudi del rival i el coneixement dels teus futbolistes per afrontar un partit de Champions. En el fons és el mateix.

De moment aquest estiu només ens ha donat uns pocs partits d'entrenament. A veure quan arriba bé la calor i l'acumulació d'hores d'insolació començar a reflectir-se en els mapes de risc. Ara com ara, d'anar a aquests petits avisos ja anem perdent i reparant els vells Atego. Encara no és el moment de treure els Scania...

Incendis forestals i no forestals

Ja estem plenament llançats a l'estiu i la Campanya Forestal. De moment, tot i les pluges que ens ho van retardant tot, el risc es va incrementant de mica en mica. Venim de molt enrere. La gent de fora bombers sovint em comenten que qué bé que ha plogut. Llavors és quan els explico que la base de l'arbre és seca i que amb una setmana de calor tornarem a tenir els boscos disponibles per cremar.

I així és com estem. El pantà de Sau, model de la situació hídrica de Catalunya, surt cada dia per la tele una mica més ple que el dia anterior. I això, com a model és equivocat. De la mateixa manera que Barcelona i entorns no són el model de Catalunya, el pantà de Sau no l'és de l'aigua. Només cal passar per Siurana i Riudecanyes per comprovar que el seu estat és igual de lamentable que fa uns mesos.

Si gratem una mica, podem comprovar que moltes de les basses que trobem distribuïdes per les serralades, també n'hi ha de buides, mig buides i alguna de bastant plena. Especialment si estem per la zona de Baix Camp, Priorat, Baix Ebre i Terra Alta. Són les comarques on el risc d'incendi es manté per sobre de la resta. No hi ha aigua als pantans interns (no els de l'Ebre), no hi ha aigua a les basses, però tampoc és que hi hagi plogut especialment. Des del dia que van ploure 50 litres ja han passat algunes setmanes, ja hem tingut la primera onada de sud i les hores de sol sumades als arbres morts que hi ha als boscos, fan que tinguem una bona part del sud de Catalunya amb molt més risc d'incendi del que la gent es creu. Només cal mirar el mapa de diumenge 30 de juny.

Aquesta sensació que tot va bé, perquè el que veig funciona, la trobem a molts més aspectes de Bombers. El pla 20-25 és tot un èxit mediàtic. Els parcs tenen bombers i camions nous. Les imatges que premsa ens ensenya a totes les xarxes socials són sempre de camions nous, de bomberes i el Conseller i el Borrell parlant de l'operatiu preparat per Sant Joan. També dels helicòpters que no paren de fer rescats. Si, tot això passa. Com passa que cada dia seguim tenint parcs sense comandament. Parcs on per vacances o permisos hi falta personal. O si en sobra et traslladen a fer de conductor de Eco o Delta.

-Curiositat, l'actual 05 és l'helicòpter que va anar a Tor en l'últim capítol de la sèrie-

En definitiva, ni sobren bombers (en el sentit que estem sobredimensionant torns) els dies d'estiu, ni sobren camions. Cada dia tenim al senyor mecànic al parc arreglant totes les incidències elèctriques dels camions, brides i tubs que es desencaixen i a més de tant en tant també alguna peça més delicada que apareix trencada o sense alguna femella de subjecció. Els helicòpters, que també són una peça clau, no deixen de ser una font de problemes. El dependre d'empreses i licitacions per una part facilita el recanvi en cas d'avaria, però et deixa sense màquina quan no hi ha entesa amb les hores, horaris ni la presentació del servei.

En tot cas, és representatiu que hi ha força coses que no funcionen, quan de l'última promoció de sotsinspectors, només en queden 12 dels 18 que van començar. La càrrega de feina, la responsabilitat, la poca capacitat de decisió (tot ve marcat de molt més amunt), els pocs recursos, la molta gestió i la poca operativa, la manca d'empatia de la direcció (novament) cap al seu principal valor (les persones)... No deixa de ser sorprenent, però a l'hora és el reflex d'una realitat. Les coses en aquesta casa funcionen perquè les seves persones fan que funcionin, malgrat tenir la poca empatia superior, la poca capacitat de recursos i la poca mà esquerra de la direcció cap a aquells qui realment mouen els fils dels serveis i el manteniment de la capacitat tecnològica de la casa.

Doncs res. A seguir apagant focs de boscos i vegetació varia. Però a la casa seguirem cremant persones, ja siguin bombers o sotsinspectors. Doncs apa, a veure qui serà el proper a plegar ... que ja li quedarà menys.