Quan 702 no és només una xifra

Com es nota que estem a l'era del Tic Toc i d'Instagram. Si no fas vídeos no ets ningú. Certament és així. Moltíssima gent ha llegit i ha seguit aquest bloc durant els últims 14 anys, però les tecnologies canvien i el temps passa per tots. Després d'escriure el post de la setmana passada, parlant d'ADF, i que en pocs minuts ja hi havia el primer comentari, vaig pensar que potser aquest ho petaria. Res més lluny de la realitat. Hi ha 4 comentaris, quan normalment ningú en fa, però no hi ha hagut un increment de visites gaire diferent al d'altres setmanes. Potser el tema ADF no era tant polèmic i tothom té més o menys clar on està cadascú. Tot i així, la premsa ha donat molta veu als ADF i fins i tot es va tirar enrere el PAGI. També és curiós que aquesta darrera setmana haguem vist desenes de fotos de treball conjunt de pràctiques entre Bombers i ADF. Doncs això, que si hagués fet un vídeo i l'hagués penjat a l'Insta hauria tingut més volada.

De fet, el format escrit, en el qual estic còmode, és el que penso segueix sent el més adient per poder expressar amb tots els matisos allò que penso i poc amago del Cos de Bombers. Un vídeo a les xarxes que la majoria consumim no dóna el temps (ni el públic té la paciència) necessaris per poder fer un bon raonament. Tampoc m'hi he posat. Ni és la meva intenció. Qualsevol que hagués fet una mica màrqueting diria que m'he d'adaptar al que vol la gent. Malgrat això, els visitants i lectors seguiu fidels cada setmana. El que em falta és treballar per a que les noves promocions em coneguin. Ells son seguidors del Codi Vermell (aquest sí fa vídeos i memes) i ben pocs saben d'aquest bloc.

La setmana passada vaig fer un petit tour per alguns parcs de la RET. Vaig descobrir que a qui coneixien era a mi, a l'Alfons, no al Pobrebomber. I és que Reus és on vaig començar fa un grapat d'anys. Les velles glòries sempre ens avenim. Malgrat la gran renovació de personal, hi ha molts bombers que han passat per Lleida on hem coincidit mentre feien pràctiques. Segurament a Reus ja es podria fer un torn exclusivament de gent de Lleida. A Tarragona també hi tinc vells i joves coneguts. L'any passat hi vaig estar un parell de cops donant classe de NRBQ. Tots van coincidir que de tant en tant llegien el bloc.

Doncs aquest bloc ja té més de 700 publicacions i el proper estiu farà 14 anys! Sent exclusiu de Bombers i en Català, és tot un èxit del qual em sento molt orgullós. Dir que porto 14 anys escrivint cada setmana (o gairebé) explicant el que passa a Can Bombers, em fa adonar de la dimensió d'on he arribat. Les estadístiques tampoc son tant diferents a les d'anys enrere. Però clar, això no és un vídeo de 30" que arriba a 20.000 visites (que amb una mica de trampa és fàcil). Anar a Cerdanyola i que algú t'aturi per dir-te que ha llegit un article meu (li hagi agradat o no) em fa sentir que el missatge arriba on ha d'arribar.

Sempre explico que el que escric és el que penso. Alguns cops puc ser més punyent, altres crític i altres recordar vells temps de Can Bombers. Tot s'ha de poder explicar i dir. També cal tenir un punt constructiu i no pots posar totes les coses a parir sense raonar tot allò que expliques, a més de deixar la porta oberta a la rèplica.

Aquest bloc no deixa de ser la meva expressió de felicitat de formar part d'aquest col·lectiu tant heterogeni com és Bombers. Els qui manen, els qui es pensen que manen, els que creuen, els que no, els que fan pinya i els que ajuden a empènyer d'aquest carro tant pesat. També dels qui entren nous i poc a poc se n'adonen de la realitat. Dels que poc a poc van abandonant el vaixell. Perquè alguna cosa deu passar quan els que estan per dalt, en un degoteig constant, van marxant. Això em donarà per un post en poques setmanes. Encara no és el moment. Aviat.