Semblava que el fred rigorós d'hivern no hagués d'arribar, però aquest últim cap de setmana ho ha fet. I ho ha fet amb força. Com cada hivern les calderes s'engeguen, les llars de foc cremen munts de llenya i els radiadors elèctrics gasten electricitat (malgrat els preus). Però el fred ja va arribar a finals d'octubre, amb dies de tot. Les temperatures no eren del tot fredes i les calefaccions anaven a mig gas. Però quan arriba el fred cru com el d'aquest últim cap de setmana tots els sistemes de calefacció funcionen al 100% del seu potencial. I aquí és quan arriben els problemes.
Fins ara, a Lleida, les calefaccions no ens havien provocat massa problemes. A zones més de muntanya ja hi havíem tingut alguns incendis de xemeneia, però a la plana també. El problema d'aquest fred tant cru és que posa al límit tots aquests sistemes energètics.
I per això no és casualitat que s'incrementi amb escreix el nombre d'incendis d'habitatge. Calefactors elèctrics endollats a regletes (o "lladres" que amb l'alt consum de potència s'escalfen. Llars de foc on no s'hi ha fet prou neteja del tub interior i que finalment fa una crosta incandescent o que té les bigues de fusta massa properes. Amb tanta temperatura i dies de calor la fusta dels sostres es deshidrata i finalment comença a cremar.
Ja he parlat altres hiverns de xemeneies però és el taló d'Aquil·les de moltes llars. Malauradament ho segueix sent. Potser caldria incloure a les auditories energètiques de classificació dels habitatges aquest punt de revisió. Segurament salvaríem més d'una llar, la comunitat que comparteix teulada i no caldria que els bombers s'enfilessin per sobre les teules i tancaments per a tallar la progressió del foc.
Després tenim la pobresa energètica i la pobresa en general. Això mereix un punt a banda.
Aquí és quan ens arriben els problemes greus. Al cap i a la fi, si connectem massa coses a l'endoll o no netegem les xemeneies és problema nostre, perquè hem menystingut les conseqüències que ja coneixem. Però quan no tenim alternativa a escalfar-nos per manca de recursos, ni podem netejar la xemeneies ni cremar fusta verge, ni tenim un sistema elèctric segur el perill és permanent. I a l'arribada del fred, els problemes i accidents no triguen a sorgir. Això és el que passa cada hivern a l'arribada del fred intens.
Els darrers dies en són exemples clars. Desenes d'incendis d'habitatge, de casetes "abandonades" ocupades per sense sostres o immigrants sense recursos (i pelats de fred i de diners), gent malvivint en fàbriques abandonades cremant cartrons i fustes. Tot ple de fum. Intoxicacions per monòxid, casetes cremades, matalassos encesos i habitatges d'ocupes que cremen de matinada. Tots són conseqüència del fred, la manca de recursos i la pobre gent que necessita escalfor per evitar les hipotèrmies.
Vídeo de la setmana passada a Vilanova i la Geltrú
Ens venen un parell de setmanes complexes de feina intensa. Amb el perill addicional derivat de la manca de coneixement del sistema d'emergències (principalment de la gent provinent de països amb pocs recursos de bombers o molt precaris) i també la manca genèrica de cultura preventiva (desconeixement de què cal fer en cas d'incendi). Per tant, hi haurà qui davant una situació de por i estrès vulgui saltar des d'un balcó. Per nosaltres, com a bombers, són situacions molt estressants, perquè entenem que absurdes en un context normal, però que en aquesta situació extrema es dóna. I tot i així no deixa de sorprendre'ns.
Potser és un altre exercici a entrenar. Tancar la porta a foc és necessari i tancar-se a casa aïllats del perill són les situacions que esperaríem trobar, però també ens acabem trobant gent desesperada. Caldria doncs tenir-ho present i practicar els serveis en aquestes altres situacions. Gent volent saltar, persones als balcons, o com també ha passat, propagació vertical de l'incendi a altres habitatges. Així que ens queda molta feina a fer: Seguir preparant-nos per qualsevol situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada