Bombers en pràctiques i les noves promocions

Aquesta darrera setmana hem anant acomiadant dels diferents companys bombers en pràctiques i que ens han anat acompanyant els últims 5 mesos. Alguns finalitzen les seves pràctiques a altres parcs, perquè van començar-les aquí i les han acabat a Vilafranca o a Cerdanyola. De tots ells, comencessin o acabessin a Lleida ens en queda un bon record. Han estat uns grans companys!

En un parc gran i mogut com el nostre segur que hi han pogut trobar serveis per aprendre i alhora trobat companys i dinàmiques de grup que possiblement desconeixien fins ara. L'inici de guàrdia sempre és com una prèvia de partit. Moments de presentacions (principalment els primers dies de cada grup nou). Han pogut comprovar l'addicció al cafè de tots els bombers i a tots els parcs que es fa a les 7 del matí. I que el fet de rondar per tots els torns poden veure les diferents dinàmiques i particularitats de cada torn.

Han estat mesos de pràctiques (que ja les fem habitualment) però no tant encarades a buscar detalls i excel·lències, sinó a repassar conceptes i sobretot a assentar els coneixements tot allò que durant el període de l'Escola no han tingut gaire temps per pair. Evidentment tots saben muntar una mànega d'aigua i fer que surti aigua, però fer-ho sota la pressió del servei, l'incendi que s'escapa o el tracte amb les persones en situació d'estrès son detalls que difícilment es poden donar en una pràctica de l'escola. I son aquestes coses les que podem treballar des dels parcs i principalment als serveis. Però també han pogut comprovat el dia a dia d'un parc de bombers. Les revisions de cada matí, la repartició de tasques, la comprovació de les incidències de l'última setmana i principalment que cada dia, a cada guàrdia sempre passen coses. Un dia és una bombeta del camió, un altre hi un camió sencer per plegar mànegues, un altre que ens canvien totes les emissores del parc, reparacions, vehicles al taller i a la ITV... son moltes coses que no es poden aprendre en una escola de bombers.

Això mateix passa amb els companys de les últimes promocions, poc a poc van agafant galons i confiança dins els rols del torn. Però sobretot agafen l'experiència que, després de més d'un any fent de bomber en un parc gran, els permet pensar abans d'actuar. Perquè una de les coses que s'aprenen a base de serveis és la mecanització dels rols i les accions davant la gran majoria de serveis.

A partir d'aquesta setmana ja no tindrem amb qui excusar-nos per a fer una pràctica, com tampoc tindrem a la majoria de "forestalillos" que van acabant les seves hores. Però seguirem practicant i "picant-nos" per a veure que munta la pràctica del dia. Durant els últims mesos hem muntat instal·lacions de rescat i descens en alçada, també pràctiques d'extracció, d'ampliació d'habitacle o obertura d'espais en vehicles accidentats o el funcionament de l'Scania. Malgrat no hi siguin, seguirem provant, practicant i buscant solucions noves per la resolució dels serveis.

Un parc com el de Lleida, on en els últims dos anys hi ha més del 20% de plantilla nova, ens obliga a tots, veterans i novells, a fer un esforç per a ser millors dels que ja érem fins ara. Només cal parlar amb els companys d'altres parcs que venen a fer guàrdies a la UCM. Te n'adones que el nostre ritme de serveis és substancialment diferent al de la resta de parcs de la REL.

D'aquí a poques setmanes arribaran més companys als torn. Perquè tot i la incorporació de les anteriors promocions als parcs, seguim amb dèficit de personal. El parcs de Lleida, que té 16 bombers de l'última fornada, encara té buits estructurals. Amb un bomber més per torn encara estaríem per sota la plantilla base. I n'arribaran 3. Així que ara estem en plena loteria per conèixer els dos torns que es queden sense. Hi ha un torn més en precari, al qui segur ja n'arriben dos. Perquè les misèries i les precarietats segueixen. Vestidors petits, un menjador amb més de 21 persones (el torn, els de guàrdia d'estiu, els GRAF, els de pràctiques, els "forestalillos", els conductors golf... De moment anem incorporant gent a la guàrdia, l'espai seguirà sent el mateix per molt temps. Ah, i la meitat de dies no hi ha comandament. Seguim arrossegant alguns desastres.

En tot cas, des de la setmana passada tenim a una nova promoció amb les pràctiques realitzades. Per la nostra part hem intentat ensenyar-los tant bé com hem sabut (ho hem fet bé, no patiu). Ara els toca gaudir del seu nou destí, provisional encara, a l'espera de que els propers anys vagin canviant-lo fins trobar un destí prop de casa o d'on ells vulguin. Així que voleu i creixeu.