Ja hem sobreviscut a un altre Sant Jordi. Alguns han comprat roses, altres llibres, altres ambdues coses i altres res de res. Però tot i així la tradició diu que cal comprar una rosa o un llibre. I roses a bombers no n'hi ha (potser algun capullo 😅) però llibres que parlin de bombers algun podem trobar. Algun, ben poquets. Recordo algun diccionari de termes bomberils editat per la casa, també algunes làmines (ja caducades) sobre esport i exercicis a fer durant la guàrdia segons la tipologia física que tinguessis (el bomber fort, l'àgil, el resistent...) però com moltes coses en aquesta casa, quan les fas per compromís i no hi creus s'acaben morint.
Hi ha antics manuals de bombers, altres que son tractats de prevenció editats majoritàriament pel govern basc (qui durant una època va marcar càtedra editorial) i potser alguna edició sobre la Norma Bàsica d'Edificació i el Codi Tècnic de l'edificació en l'àmbit de mitjans de prevenció i actuació contra incendis. Però aquí s'acaba la literatura bomberil oficial.
Després hem d'anar a edicions limitades de bombers amb la carrera d'Història i que com a treball de fi de Carrera o Document de Post grau fan tot un recull històric del seu parc. Així podem trobar alguns llibres o publicacions sobre Bombers de Reus i altres que en la commemoració dels centenaris (o 125 o 150 anys de la fundació) han pogut veure la Llum. I cal agrair a tots aquests companys que amb criteri científic i valor històric reconegut han pogut fer aquest recull do gran valor per a futures generacions.
Però aquest Sant Jordi el Llibre que ens ha d'interessar va sobre els Bombers de Lleida. El títol ja ens fa veure que és un document d'alt valor històric; "Seguretat pública, higienisme i benestar social. El procés històric de formació del cos de bombers de Lleida. 1840-1980". Evidentment no és un llibre per tenir-lo a la tauleta de nit (o si 😕), però del que n'estic convençut (i és perquè l'he fullejat i llegit algun capítol) és que és un document que hauria d'estar a la Biblioteca-Museu dels Bombers. I el millor de tot és que l'autor (Leonard Jové) és bomber del parc de Lleida.
Aquest llibre hauria d'existir per la majoria (o tots) dels parcs de bombers siguin d'origen municipal, diputació o els "moderns" de la Generalitat de Catalunya. Pràcticament cap dels nous bombers i bomberes de les últimes promocions coneix l'origen del parc de bombers on té la plaça provisional o en fa les pràctiques. Ni saben que fa 60 anys tothom era voluntari, ni que fa 40 eren treballadors de l'ajuntament que poc a poc els va anar absorbint la Generalitat. Tampoc coneixen com eren els primers vestits d'intervenció de la Generalitat, ni els escuts (ja n'hem tingut un bon grapat) ni moltes altres coses.
A priori per a ser un bon bomber no cal saber cap d'aquestes coses, però l'evolució natural i (també forçada) del Cos ha propiciat canvis i maneres de treballar que no es poden entendre sense conèixer el seu origen. Jo quan tinc alumnes de NRBQ sempre els hi explico que els primers guants de nitril sota els guants químics es van posar per un tema higiènic. Després d'una setmana al mes de maig, on cada dia els guants (de plàstic) se'ls havia posat un bon grapat d'alumnes de l'escola, no només feien pudor sinó que mantenien l'humitat i la suor de les mans precedents. Aquí és on es va decidir utilitzar guants a sota. Per higiene. I un cop saben això, cada cop que algú s'ha de posar un guant "d'ús comú, no personal" han de posar-se un altre a sota. Així mai t'equivocaràs.
La importància i conscienciació dels equips d'aire (ERA) augmenta quan t'expliquen que molts dels bombers dels 60 i 70 no van arribar a vells (però si jubilats). Aquesta generació va treballar sovint sense els equips de protecció respiratòria i amb el temps molts van emmalaltir. També és una època en que es fumava molt (tot s'ha de dir). I igual que et portaven llet als focs forestals i d'indústria et portaven una botella de vi amb el menjar. I també algun paquet de tabac (que algú comprava).
Per això de la importància de conèixer el passat. L'origen. D'on venim. Què ha passat anteriorment a nosaltres. Perquè els camions estan mirant cap a un dels dos costats de la cotxera. Perquè el parc està al polígon industrial o perquè està entre dues poblacions. Al final conèixer el "nostre" origen et fa entendre i per tant estimar més el teu lloc de treball i d'aventures. Perquè un parc de Bombers és com un parc d'atraccions. Hi passen coses fantàstiques i meravelloses cada dia. Si les parets poguessin parlar tindrien molts llibres a editar. Doncs escoltem-les.
Sant Jordi era bomber. Apagava incendis i rescatava persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada