Quan es practica a utilitzar tota l'artilleria

Sembla que la Campanya Forestal de 2022 està començant a despertar.  Després de la hibernació dels mesos més freds (com si es tractés d'un ós) i amb les primeres calors primaverals els petits incendis de vegetació van traient el cap. I si a més bufa una mica de vent, principalment de ponent, que és més sec, doncs ja estem reunint a un bon grapat de bombers i algun que altre camió.

Després dels advertiments dels últims anys sobre el canvi climàtic, sembla que la tònica és que cada cop els incendis seran més ferotges i agressius. Veus? La comparativa amb els óssos ha estat encertada. I per tant ens haurem d'anar especialitzant més, coordinant millor i sobretot estar millor preparats que ja alguns anys.

L'experiència i les males experiències viscudes en les dues últimes dècades ens diuen que cal estar coneixent tot allò que passa a l'incendi, preveure què farà, avançar-nos i tenir tots els recursos disponibles. I aquí és on entra la tecnologia i els mètodes de treball que han fet molta gent. No és estrany, doncs, que s'apliquin sistemes com el Command System, les oportunitats de maniobra, les finestres d'actuació i les responsabilitats per trams i per capacitats. Però això no s'improvisa.

Per tant aprofitem totes les oportunitats que tenim per a posar-ho en pràctica. D'aquesta manera, quan hi ha un petit incendi, que sobre el paper (ni a la pràctica tampoc) poden arribar a créixer gaire o gens, es fan proves de posar tota l'artillera sobre el terreny. I és aquí quan comencem a distorsionar la realitat. Parlaré clar. Un incendi on acaben cremant 20ha no pot ser un bon exemple de SISCOM4. És tant senzill com imaginar un incendi de marge del riu Segre (aquests dies en tenim cada dia) que amb una amplada de 200m avancin fins a 1km. Vaja, res de l'altra món. Això a la REL ens ho fem amb mitja dotzena de camions i en prou feines activem un SISCOM2.

Que si, que estem par tant de massa forestal i a la muntanya. Veniu a La Noguera o al sud dels Pallars? Apa, que com a excusa per a fer les "pràctiques" per preparació de la Campanya Forestal potser si, però no és la realitat que ens trobem, si més no, a les regions més distals. Aquest últim incendi s'hi han preparat informes i taules de recursos, tantes com volguessis. Avui només cal tenir-ho tot en un ordinador i pitjar la tecla d'imprimir. Això és fàcil. I potser per això cal tenir un Punt de Trànsit i un Centre de Comandament. Però que d'aquí a saber on estan realment els camions i cada persona, hi ha un bon camí.

Un cop tenim l'accident, la desgràcia, el susto o simplement voler veure un instant del servei és tant senzill com mirar el mapa. Allí et surten tots els punts, els codis de les emissores, dels camions, les masies, les basses, els punts crítics (si algú els ha marcat). Però la realitat és que, dels que estem sobre el terreny, ningú mira la pantalla ni la tablet, i si ningú més ho acaba controlant, tot això no serveix de res.

Per a una gran majoria no serveix perquè, els bombers que anem als camions, no sabem que tot això ho podríem veure al mòbil del servei. Ni sempre tenim cobertura per a rebre les dades que actualitzen les posicions i la info del servei. Els que estem dins el terreny sovint tenim altres qüestions (com tirar mànega i apagar el foc) com per saber exactament quina és la nostra progressió sobre el terreny i què estan fent la resta d'actuants. Per tant, davant qualsevol problema la nostra reacció sempre serà a posteriori. Mai serà abans.

I aquí és quan entra en valor la feina dels "vigilants". Els vigilants són tots aquells que estan davant una pantalla d'ordinador. Cadascú en l'exercici de la seva funció. Però algú ha de tenir la tasca del control de tots els "peons" que hi ha sobre el terreny. Els peons, els alfils, els cavalls i les torres. No només les seves torres. Totes les peces del taulell són importants.

I segurament no és una feina única d'una única persona sinó que hi ha d'haver la figura del responsable de seguretat (que sobre el paper també hi és). Saber en cada moment qui hi ha a cada lloc i de qui està on. Tot això, que si es fa és molta feina (però de la bona) també fa que després quan algú pregunti per un vehicle, una persona o un punt concret, sàpigues on anar a buscar aquesta info i en pocs segons saber del cert qui fa què i on. I això per desgràcia en incendis de 20ha encara no ho tenim. Doncs ara espera que l'ós es vagi alimentant i vagi traient les urpes. Qualsevol moment ens haurem d'enfrontar a un incendi, que riu-te'n d'aquests últims, on caldrà no només tenir les eines, sinó utilitzar-les. I tant sols que una es quedi a la motxilla li haurem donat a l'ós l'oportunitat de guanyar. I no guanya només cremant boscos.