Més bombers per a Lleida

Ser a un parc gran com al de Lleida és com viure en una loteria constant de serveis. Hi ha moments de l'any previsibles, com la Campanya Forestal, l'època de la sega o la tardor amb els boletaires i els incendis de les xemeneies i problemes amb les calefaccions. Però tot i així, cada parc, cada zona té una tipologia més o menys definida de serveis "tipus". I ni Lleida, ni la REL es caracteritzen per tenir incendis d'indústria. Tampoc és que hi hagi una massa industrial gaire complexa ni perillosa. De fet l'únic perill en aquest sentit son les cambres de fruita i els gasos refrigerants. Però en els últims anys hem tingut sort. Ni fuites d'amoníac ni explosions de cisternes de polvorents.

Tot i aquesta "sort", els serveis tant de dia com de nit, són la tònica habitual a un parc com el nostre. Estem al top 10 dels parcs de Catalunya amb més serveis. I no comptem les pràctiques ni les sortides logístiques a comprar o a buscar material per al parc. Les sortides a incendi d'habitatge son del més habitual al parc de Lleida. Majoritàriament son a la ciutat, però alhora estem rodejats de pobles dormitori que ens donen molta feina. I no, no hi ha més bombers per a fer la feina. Paradoxalment parcs satèl·lit com Mollerussa, Seròs o Granadella tenen ben pocs serveis propis. I Mollerussa té vida en part perquè no hi ha parc professional a Borges Blanques.

El Segrià, amb els seus 1.396 km² de territori, és una de les comarques més grans de Catalunya, i només hi ha el parc de Lleida. El Baix Camp, per exemple, té 697,3 km² i 3 parcs professionals. El que us deia al primer paràgraf, a Lleida hi ha molt poca indústria perillosa, al contrari que al Baix Camp. Allí en pocs quilòmetres hi ha Reus, Cambrils i l'Hospitalet de l'Infant. Aquí per al doble de territori només hi ha Lleida. I  al Segrià (Lleida) hi ha 9 bombers de guàrdia, al Baix Camp n'hi ha el doble. Així que podem dir que al Segrià hi ha la meitat de bombers per al doble de territori.

Potser, ara que arribarem a la plenitud de bombers als parcs (fins ara hi havia bombers ficticis, concepte creat per la "gestió de la misèria") serà el moment de plantejar-se augmentar el nombre de parcs (això fa dies que s'escolta a nivell de RELL), però també ens ho hauríem de plantejar a nivell de Segrià. No seria cap disbarat, ni cap anada de bola, crear un nou parc de bombers al Segrià. Maials i Seròs serien bons llocs per tal de cobrir territori. Però evidentment estaríem augmentant infraestructura. I perquè no pujar els mínims a un parc com Lleida?

Es podria pujar els mínims a Lleida fins a 12? Asseguraríem 3 serveis simultanis amb recursos suficients, no faria falta disposar de nous vehicles ni camions. Tot ja està muntat. I és més, actualment molt sovint (gairebé cada guàrdia) el parc queda sense ningú o només 1 o 2 bombers amb 5 camions més al parc que ningú pot utilitzar. Una tercera dotació faria possible que el BNP, el BUP o el FSV donessin servei a un nou incident a la ciutat o rodalies,

Portem algunes setmanes en que cada tarda hi ha sarau. Els vehicle BRP no para quiet en tota la tarda, el BUL i el BFP es van combinant serveis. I l'autoescala es va complementant a les sortides urbanes d'incendi i de rescat de persones. Mobilitat i justificació per a tenir 7 camions diferents al parc de Lleida hi son, però pel que sembla no n'hi ha suficient com per augmentar el nombre de bombers ni tampoc el de comandaments.

I és que una de les mancances principals del parc de Lleida és el nombre de comandaments. Portem anys amb un sol comandament per torn. I com dic, les sortides les realitzem de dues en dues. I si tinguéssim 12 de guàrdia podríem fer una tercera. La feina hi és, la necessitat també, però fins ara als torns hi mancava personal. A final d'estiu ja tindrem els torns complerts, assegurant perfectament el relleu a tots els 9 bombers de guàrdia. I si ens comencem a creure que també podem tenir-ne 12? Que necessitem? 12 bombers, però ni un sol camió ni cap parc de bombers nou (edifici, terreny i serveis). Ja ho tenim tot.

Ah, i que no serveixi d'excusa que 12 bombers no hi cabríem. A l'estiu ja en som 12, i 15 també. La necessitat d'ampliar els vestidor ja hi és. Cal fer vestidors nous per a les dones (l'actual ja és petit de per si), cal donar més espai a les taquilles del vestidor dels homes, cal un altra vestidor per als "forestalillos" o els comandaments. Per tant una ampliació del parc, allargant vestidors s'haurà de fer en un termini de temps mitjà (i no dic curt per un tema pressupostari). Així que posar 12 persones a treballar cada dia a Lleida no comportarà cap daltabaix a la casa. Ja hi estem estrets, l'estiu també ens ha ensenyat a menjar per torns, a repartir-nos en tres sales de menjador. GRAF i Canina també fan guàrdies al parc. Per això que la necessitat vital d'ampliar ja la tenim. Ara només cal esperat que qui planifica, qui gestiona els recursos operatius dels parcs i qui distribueix el personal es posi les piles i vegi que potser el Segrià el que necessita és ampliar el nombre de bombers de guàrdia.

Practicants al parc de Lleida

Aquestes últimes setmanes he coincidit amb alguns "quasibombers" de la nova promoció que està a punt de sortir de l'Escola. "Quasibombers", si, en una setmana ja hauran acabat el procés "escolar" per passar a bombers en pràctiques. Recordo fa un parell d'anys, quan el Glòria, que a Girona els anomenaven els practicants. Curiosa paraula. Per mi el practicant és el que de petit em posava injeccions. Ara els practicants són els que estan de pràctiques. Doncs apa, en quatre dies, espero que l'1 de març, ja tinguem els nous practicants als parcs de bombers.

A quatre dies de triar on aniran a fer els primers serveis, estan amb unes ganes immenses d'arribar als parcs. Escolten totes les anècdotes que els puguis explicar de la vida als parcs. Que si els parcs de la Nord, que si els de la Sud... que si a la REL només hi ha Lleida i potser algun altra. Res, a la REL només hi ha Lleida. Fred a l'hivern i molta calor a l'estiu. Mira si fa fred, que quan venen els de la Seu d'Urgell es queixen del clima de Lleida city. Aquí a l'hivern la temperatura és constant. 0º de nit i de dia. A la Seu potser arriben  a -5º però de dia surt el sol i a +5º la cosa canvia. Pobres, quan venen a Lleida a fer cursos s'han de posar els calçotets llargs.

I és que de vegades ens pensem que la roba gruixuda l'han de tenir al Pirineu, que no la tenen, però tampoc la tenim a la plana de Lleida (o de Vic) per les boires i baixes temperatures. I curiosament cada any es repeteixen les boires i els accidents relacionats. De fet, cada 5 anys aproximadament hi ha un accident múltiple (2013, 2017, 2022) en un tram pertanyent a Castelldans, comarca de les Garrigues, curiosament de les poques que no tenen parc de bombers professional. A Lleida gairebé tothom no entén com no s'ha obert mai un parc de bombers professional a les Garrigues, ja no només a Borges Blanques, també es podria posar a Granadella (per cobrir la zona més muntanyosa) o a Maials/Seròs per cobrir la part sud, on realment el parc de Lleida hi té un bon grapat de sortides.

Potser obrir un parc de bombers en aquella zona ens és contraproduent, baixaria el nombre de sortides del parc de Lleida, o no, que ja sabem que la teranyina de bombers és molt capritxosa i segons qui ens faria sortir igual. Però per poc que sortíssim menys, segurament deixaríem millor coberta la ciutat. Evidentment no és cap argument estadístic, no tinc aquesta dada, però segur que un parc a les Garrigues podria arribar a sortir tant com el parc de Balaguer o el de Cervera.

Tot i això, el millor argument per als "quasibombers" no és el nombre de sortides que hi ha a Lleida, que també, ni el nombre de vehicles al parc (que hi tenim de tot, excepte el FRQ), ni que hi hagi la canina o el GRAF... tots indicatius de ser un parc gran. El fet diferencial és el camp de futbol. Quants parcs de bombers de Catalunya tenen parc de futbol sala? uns quants, però amb gespa artificial? Molts dels "quasibombers" no s'ho creien, i sort del Google Maps. Una imatge val més que mil paraules. I és que una instal·lació així és un fet diferencial respecte a la resta de parcs. Lleida tenim serveis, camions, bona gent i a més un camp de futbol que ningú més té. Ah, i el gimnàs, que també és dels millorets del cos. Així que ja sabeu, si entreu a bombers, heu de venir aquí a fer les pràctiques de parc. Segur que no us en penediu.

Quan res és impossible i no pots descartar cap desgràcia

Com us he anat escrivint en els últims posts, dels problemes n'acostumen a sortir oportunitats. Així va passar quan Horta de Sant Joan, quan els Mitjans Aeris i també passarà amb el manteniment dels camions i resta de vehicles de bombers. I per sort, estem en un moment que tothom ha agafat consciència que fa falta un pressupost per a Bombers i que també cal que aquest pressupost es controli i gestioni d'una manera professional. Amb això vull dir que fa falta estructurar la gestió dels manteniments de vehicles, de tota la part corresponent al manteniment dels edificis i també al manteniment dels equips que hi ha als camions (i també als parcs) per a utilitzar als serveis.

D'aquesta manera evitarem compres de material per a rescat en altura, com són les lliteres per a persones amb molt pes, que porten unes cintes de subjecció que no són les adients. Ha passat, val, doncs ho arreglem. Però no podem permetre que torni a passar. El sistema de compres, de decisió i de tria d'aquest material no ha passat prou filtres per a evitar que arribi un material de subjecció que no tocava. No ha d'arribar al parc ni ha der ser el parc qui comprovi que hi ha un problema de subjecció.

De la mateixa manera com ens ha passat el darrer any amb els equips d'aire. Ha passat. Buscarem les causes. Trobarem que de causes n'hi ha una o un grapat. Però el que si hem descobert és que no pot haver-hi un no control de qualitat en el manteniment dels nostres equips de respiració. I és tant senzill com que qualsevol sistema que ens permet estar en una zona on sense aquest equip no entraríem o simplement moriríem, ha d'haver passat tots els controls. I passar tots els controls significa haver-hi dedicat diners, pressupost, mitjans personals i també temps. Tot això no s'improvisa ni es fa sol. Necessita d'una organització i estructuració que possiblement només es pugui fer amb criteri i control tècnic. Bàsicament ens obliga a tenir un sistema de gestió eficient i eficaç dels equips.

Però començarem avui amb els equips d'aire, però haurem de seguir amb les màscares, després amb els cascs, els guants, amb les botes... i també amb els vestits de nivell III, que só

n els que posem també en condicions extraordinàries. Els equips de nivell III no els utilitzem gaire sovint (per sort) però quan els utilitzem a més de portar tota la resta d'equipament ens aïlla totalment de l'exterior. Per tant un cop estàs vestit, no et pots desvestir per tu mateix. Imagineu-vos la importància de que no pugui fallar.

A casa nostra hi ha moments molt delicats. Quan entrem a incendis d'interior, quan entrem en atmosferes explosives, en atmosferes tòxiques, quan baixem a un pou on possiblement hi manqui l'oxigen, dins un túnel, en un rescat en altura (quan ens pengem per una corda o quan hi despengem algú amb una llitera)... situacions on la seguretat i el bon estat de les coses és vital les tenim cada dia. Els 365 dies de l'any tenim moments en que necessitem confiar del material i de les revisions. Què menys demanar que tot aquest material estigui en condicions?

El mínim que podem demanar a dia d'avui és que totes aquestes eines i equipaments hagin passat rigoroses mesures de control i que quan s'hagin reparat, reomplert o simplement guardat hagi seguit tots els procediments i controls per assegurar que en el següent ús no hi tindrem cap problema. Avui això ningú ens ho pot assegurar.

Muntem un taller per a Bombers?

Ja estem a febrer i sembla que hagi passat una eternitat des que acomiadàvem l'any anterior. Però en un sol mes han passat un grapat de coses i totes elles importants. Sembla que per uns dies la premsa es fixa en Bombers i ja no només per la sequera i alguns incendis més o menys mediàtics sinó perquè la gestió interna de Bombers està en boca de tothom i també del jutjat.

Com us explicava la setmana passada, a ningú li agrada que l'investiguin ni ser font de notícies sobre possible malversació de fons públics o gestió fraudulenta. Però la veritat és que cada vegada que Bombers ha sortit a la premsa per coses dolentes, després s'ha remuntat i molt. Hi ha dos exemples molt clars. Un va ser Horta de Sant Joan i l'altra la gestió i comissions dels Mitjans Aeris en l'etapa anterior a 2016.

Del primer, del qual mai podrem recuperar la vida dels 5 companys morts, s'han fet un grapat de millores (siguin o no les de la comissió del Parlament) però ara tots els bombers anem amb casc, jaqueta, una millor estructura de comandament i de control de les diferents unitats i també tasques tant operatives com logístiques als serveis. I això també ha estat extrapolat a la resta de serveis, siguin o no de foc. S'ha creat una estructura modular per a la gestió i control dels serveis amb cert grau d'envergadura i recursos. Els serveis amb SISCOM 3, 4 o 5, tot i ser una gran minoria del total d'actuacions, si que aglutina els serveis més importants i voluminosos. Grans esfondraments, grans esllavissades, rescats complexos, inundacions de poblacions i desbordament de rius per pluges torrencials, grans incendis d'indústria i forestals. Tots ells parteixen d'un eix vertebrador que és l'organigrama de comandament i la distribució complerta de les funcions. Tot a més va acompanyat d'un pla d'actuació. Evidentment això no ens salva d'una mala gestió d'una represa, d'una mala ubicació dels mitjans, una errada en la previsió o no fer cas de la planificació del relleu anterior. A tots ells estem exposats. Però el que s'escriguin les coses i que s'escriguin els responsables també fa que tothom sigui més conscient de la tasca que ha de fer dins un servei d'aquestes característiques.

El segon, i no per això menys important, és tot el desgavell contractual, comissions, pagaments en espècie que hi havia darrer la contractació dels Mitjans Aeris per a les campanyes forestals. Tal i com ja us vaig explicar en un post del novembre passat MAER actualment tenim una de les millors flotes d'helicòpters de l'estat. La bona gestió dels recursos i l'actualització de contractes ha fet que no haguem de mantenir helicòpters envellits, empreses acomodades, sinó que tenim màquines que son l'enveja d'altres cossos de bombers. Actualment tenim també un helicòpter que dona servei tot l'any. Potser no és el que més treballa, però en cas d'un hivern sec com aquest, el tenim disponible per a aquesta única tasca. Mentre hi ha disponibles els dos helicòpters de rescat, el propi de la Generalitat (més polivalent) i un cinquè que també és de la "gene" i el tenen en fase de reestiling i millora tècnica (com molts dels primers models EC135 que es van comercialitzar). I a més les avionetes.

El descobriment del manteniment dels vehicles de bombers ha posat al descobert diferents problemàtiques. Contractes amb una única empresa que s'ha mantingut durant massa anys, la manca de personal per a fer els controls de les facturacions, la manca de personal per al control regular dels vehicles, el seu manteniment, les ITV i les reparacions. Tampoc es pot derivar tot (que tots ho acabem fent dels nostres vehicles particulars) en els sots-inspectors (no cal un enginyer per a controlar els quilòmetres d'un camió ni les reparacions que necessita). A qualsevol empresa això ho fa un responsable de trànsit amb l'ajuda de personal administratiu. Però aquí això es deriva en alguns casos en bombers de segona activitat. Potser si, però el més coherent és que hi hagués personal amb formació en automoció. Son ells que que coneixen sobre averies, manteniments i recanvis. Tenir un àrea de "taller" amb personal específic i format correctament hauria de ser la manera de gestionar-ho. Però cal també fer una gestió administrativa de control de documentació, ITV, control de costos, etc. Per tant, no només fan falta mecànics i administratius, sinó també algú amb formació tècnica per a la gestió de flotes. És com si dins de tot aquest enrenou que és portar la gestió del manteniment dels vehicles de bombers hi manquessin algunes peces. Vaja, que és un puzle de 1000 peces però que en falten un centenar... i així, per molt que intuïm el dibuix que hi ha, mai estarà complert.

Per tant, tenim una oportunitat per redefinir l'estructura de bombers incloent-hi un àrea mecànica. Potser no hem de tenir taller propi? Potser, però si que cal la resta d'estructura per a que qui ens arregli els camions no ens aixequi la camisa i que siguem nosaltres els qui portem el control de tots el paràmetres de cada vehicle. Siguin quilòmetres, repostatges, canvis d'oli i resta de manteniments i de totes aquelles reparacions per averia o de xapa i pintura que comporta una dotació d'uns 600 vehicles de bombers.