Un cop feta la primera quinzena de gener del 2022 sembla que podem començar a especular sobre el que ens hi anem trobant... I la COVID sembla que és qui ha marcat les primeres guàrdies (i les últimes del 2021). Torns coixos, gent confinada, gent positiva. Una mica com a totes les famílies. Cada torn tenim els nostres confinats i/o positius. Llàstima però que un dia tinguéssim un conseller d'Interior, que era metge, i va portar tota la part sanitària cap a a Salut, traient-nos les poques virtuts sanitàries que teníem. Així doncs no tenim cap diferència com a Bombers a la resta de professions d'aquest país. Ni PCRs, ni proves ni res en especial. Això si, les vacunes d'aigua amb sucre de l'Astrazéneca, i ara tots a córrer a posar la tercera amb Moderna, que aquella només servia per la foto.
I un any que porta fred només pot comportar dues coses. Calefaccions a tope i sequera per baixa humitat al Pirineu. En conseqüència, xemeneies, calderes i cobertes per una banda i per l'altra hi ha el risc d'incendi en algunes zones de muntanya.
Les xemeneies són competència de la mala instal·lació i construcció dels sostres de fusta i el seu tancament. Per molt que algunes plaques siguin ignífugues o tinguin alta resistència al foc, el que segur no són és resistents al foc durant 30 dies seguits. Per tant, tot allò que ens asseguren que no crema, acaba cremant. Perquè? perquè tot el dia està rodejat de temperatura i foc. I no hi ha cap element constructiu que ho resisteixi.
Els sistemes de calefacció són un altra extrem del problema. Els manteniments i les males combustions. Aquí és quan se'ns genera el monòxid de carboni i el fum. El monòxid és un gran enemic. Silenciós, sigil·lós i que ens va endormiscant sense que nosaltres ens n'adonem. Un gas que se'ns posa a la sang i intoxica l'hemoglobina fent que cada cop assimilem menys oxigen a la sang i que amb grans concentracions puguem acabar a la cambra hiperbàrica. Les calderes necessiten d'un manteniment periòdic precisament per assegurar que la combustió és correcta, si hi manca oxigen se'ns crearà aquest monòxid que ens pot deixar KO (i fins i tot morir) en cas que hi hagi alguna fuita al sistema. Recordeu quan a les cases hi teníem estufes catalítiques de gas? o les llars de foc de les antigues cases de pagès? Aquestes últimes funcionaven perquè les portes i finestres no tancaven mai bé, o si feien una mica de fum s'acabava deixant alguna porta una mica ajustada. Això afavoria l'entrada d'aire a l'habitació i que el fum sortís per la xemeneia. Però ara amb els bons tancaments, es necessiten les llars de foc modernes, que tenen un vidre que aïlla la flama i el foc de la nostra sala, generant-se un corrent d'aire calent, però que no és el mateix que ha estat amb el fum de les flames. Per tant evitem aquesta possibilitat d'intoxicar-nos amb els gasos d'una mala combustió. Però i si les juntes no funcionen correctament? El que us deia. Qualsevol sistema de combustió necessita d'un bon manteniment, sinó ens arrisquem a tenir problemes amb els fums i els seus tòxics.
I ja només falta que tinguem una problema de pobresa energètica. Brasers i altres sistemes rudimentaris de calefacció provoquen encara a dia d'avui problemes de fum, d'intoxicació i de persones altament desorientades per culpa del monòxid. I és que amb poca quantitat ja se'ns altera l'estat perceptiu, fàcilment es provoquen símptomes com mal de cap o el simple endormiscament inicial.
L'hivern, que es caracteritza pel fred, el gel i per la neu és una època en que els rescats a la muntanya són freqüents, però l'era Decathlon ha fet que aquests s'allarguin a gairebé tot l'any. Tothom és capaç d'anar a perdre's a la muntanya o de patir una lesió en qualsevol racó de difícil accés.
Però l'hivern també comporta baixes humitats ambientals, herba seca i matollars que acaben totalment eixuts. Així que qualsevol ignició pot comportar un incendi, tampoc res de l'altra món, però que pot tenir una certa continuïtat. Per això l'hivern també la considerem època d'incendi... sense passar-nos, que no hi ha 30 graus ni la destil·lació dels elements combustibles de fulles i branques és important. De fet els mapes de risc rarament passen del groc. Però ja sabem que qui més sap vendre és qui sembla que té la raó.
Però no podem estar tot l'any dient que cremarà, que cremarà i que cremarà, que hi ha risc avui per temperatura i que demà hi serà per fred. Al final, com diu la dita, el canti es trencarà. I llavors quan realment hagi de cremar farem tard. No m'agrada ni sobre-protegir ni deixar coses a l'atzar. M'agrada la ciència, així que el que vull que planifiquin són les coses en la seva justa mesura. Que a l'hivern crema? si. Que cremarà com a l'estiu? No, rotundament no.
Doncs això, compte amb les calefaccions, les calderes i les xemeneies i sobretot, no foteu foc a les pastures (o si) que no volem quedar-nos sense arbres. Però no havíem quedat que hi havia massa boscos, que eren massa frondosos i no sé quantes coses més? Si és que al final no sabrem què pensar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada