UCM a mig gas

Sovint busquem respostes a dubtes i mancances d'informació que malauradament la casa ja ens té acostumats. Això no vol dir que contínuament ens estiguem queixant. Però massa sovint ens trobem que necessitem informació per a poder fer de manera "normal" la nostra feina. Aquests primers dies de campanya forestal ens trobem que s'ha actualitzat el llistat de guàrdies d'estiu. Per sort sense gaires canvis. Però que en un parc gran com Lleida, hi cal sumar el personal de fa guàrdies de Punt de Transit. I una cosa tant senzilla com enviar al parc un llistat amb el personal que entrarà cada dia a fer aquesta funció, doncs no hi és. I és necessari. Perquè hi ha bombers del mateix parc, però també bombers d'altres parcs de la RELL. I si quan fem la previsió de la propera guàrdia sé que X estarà de PT ja no el posem a la roda de revisions i funcions del parc. Però si pel matí no arriba, ja sé a qui trucar, per dir-li que no ha posat bé el despertador. Però si ha de venir algú d'un altra parc, és bo per a tots saber que ve un bomber de fora. Bàsicament perquè ocupa un espai i potser una taquilla. I si fa tard, ningú el troba a faltar. I anant més enllà. Quan un dia no ha d'entrar ningú. Doncs ni ens hem de preocupar per saber qui falta i si hem de procurar saber com cobrir aquesta posició en cas que calgui activar-lo.

Entenc que fins ara no m'he queixat. Simplement he fet exposició del fet que la manca d'informació als parcs, sovint, crea problemes d'organització interna. Però exposar aquests petits entrebancs de la casa, de vegades s'interpreta com una queixa. I no ho és. Senzillament és posar sobre la taula que hi ha moments en que necessites dades les quals, i en aquest cas és excepcional, no s'han donat. Però per ser justos he de dir que altres anys si que teníem qui entrava de PT. D'aquest parc i de la resta. Altres anys també sabiem quin altra vehicle associat hi havia. Normalment han de sortir 4 persones (1 conductor, 1 TEOC i dos bombers) utilitzant el PT i un 4x4. I fins al moment des del parc no en sabem res. 

Però el PT ha estat el gran oblidat durant molts anys. El vehicle hi era. Primer abandonat Regió, posteriorment va aparèixer al parc. Ara, pràcticament cada guàrdia, s'engega el furgó i els dos electrogeneradors. És un vehicle més a la roda de revisió diària del vehicles del parc. Però tot i això el seu interior és un món a part. No cal ser informàtic ni un crac tecnològic, però si que cal tenir certa destresa digital. I no tothom ho pot fer. Poder si. Designar a algú a fer una funció és fàcil. Que la sàpiga fer i l'acabi fent bé, és una altra.

Si estiguéssim parlant d'equips complicats, en els que podem prendre mal, segur que ja s'hi hauria fet un un curs per a aprendre'n molt. Però com són ordinadors, impressores, programa de GIS, plànols, i mapes doncs apa, aquí ho tens. I per saber com guardar, on guardar i com extraure dades d'un lloc per portar-les a un altra no és tant fàcil. Cal certa destresa. I la destresa no s'obté en un parell de pràctiques a l'any.

Aquest hivern i primavera s'han fet un parell de sessions per a la gent que realment vol està integrada en aquest PT, amb unes pràctiques prou interessant. Però el que us deia. Hi ha tantes opcions de gestionar i guardar les dades, que fàcil, fàcil, fàcil, no ho és. Però que amb bona voluntat hi arribarem.

Ara però estem ja en campanya forestal, i el període de pràctiques ha acabat. Ara toca posar-lo en marxa als serveis amb el personal que hi ha disponible. Però el que us deia. Quin personal? Doncs això, a les 7 del matí ho sabrem.

Adéu Joan i Emma

Avui toca acomiadar-se de dues grans persones. Ambdós han estat pèrdues inesperades. I per això ens fan mal. I això sempre passa amb les persones que apreciem. En Joan i l'Emma eren persones especials.

No hem de justificar-nos ni en la malaltia ni els accidents de treball per a alleugerir el nostre dol. Ells estan per sobre d'això. Eren companys estimats per tots. Tenien una força i un caràcter especial que els feia destacar entre la resta.

Per tant hem de fer perdurar la seva motivació i el compromís que tenien amb la resta de persones. Ells estimaven tot allò que els envoltava i nosaltres tenim el compromís de seguir amb la seva fita. Evidentment són persones diferents amb caràcters diferents. Però els unia el caràcter lluitador. I és aquí on ens hem d'aferrar. Ells perduraran en la mesura que nosaltres aprofitem el seu llegat i continuem el seu camí.

Em sap molt i molt de greu la pèrdua dels meus companys. I ara és el moment d'estar al costat de la seva família i també dels seus companys de torn.

Descanseu en pau

I els Directors van passant

I un altra, i un altra, i una altra... sembla la història que mai acaba. Seran dolents o molt dolents, però cada cert temps els van canviant. Alguns venen amb mala fama i altres doncs ni fu ni fa. I els que ni fu ni fa, doncs acostumen a passar amb certa discreció, la resta, ufff els regalaries.

Doncs si, ja tenim al Manel Pardo a l' "atur", o no, perquè la gent de partit acostuma a utilitzar els vasos comunicants. Van d'un lloc a un altra de la forma més normal del món. A veure quant triga a tenir feina d'alt càrrec a l'administració. De tota manera, he de dir, i això no ho havia escrit mai per ningú d'aquest nivell, que en Manel Pardo és una persona que empatitza i que coneix a les persones que el rodegen. Per tant, el seu paper en aquests 3 anys pràcticament exactes de càrrec polític a Bombers, ha estat el d'escoltar i deixar-se aconsellar pels qui més hi entenen, que són els bombers. En aquests cas els Inspectors i sots-inspectors que hi ha al capdavant del Cos de Bombers. I evidentment devia (perquè ho desconec) venir amb l'encàrrec de reflotar aquesta casa del pou de misèria en que havia caigut. I, paral·lelament, es va trobar uns sindicats que li deien que mancava gent, vehicles i parcs i que anava en consonància amb el que li deia en Borrell i companyia, doncs com es sol dir... blanco y en botella, leche. Doncs això, en 3 anys s'han fet un bon grapat d'oposicions a bomber, s'han encarregat camions i vehicles 4x4 i s'ha donat llum verda a la renovació d'alguns parcs. Des d'aquest punt de vista, va encertar la recepta. Però saber si el màrit és seu o d'algú altra ho sabrem més endavant. Amb si hi ha continuïtat o no.

Els Directors Generals es reciclen. Els treuen d'un lloc i els posen a un altra.

Ara però ja no el tenim. Un altra que passa i un altra que arriba. Pel que diuen, el nou és del perfil dels "malo malote", un os dur. El temps ens dirà si les veus tenen o no raó. I si serà un os o aconseguirà fer créixer el Cos de Bombers ho escriuré quan plegui. Perquè com he dit cada cop que em posen un Director General nou, quan ell plegui, jo encara hi seré. Així que faci el que faci, la resta ens quedem.

Però això és malauradament una desgràcia. Perquè a l'empresa privada, quan tens un mal jefe i es posa en contra als treballadors, l'empresa comença a anar malament. I això a Bombers no passa. No passa en el sentit que hi ha pèrdues, però si en el sentit que els vehicles es queden amb una empresa barata i rastrera de manteniment de vehicles, que les obres de reparació dels parcs son veritables "xapuces" o que simplement els parcs es buiden de gent perquè no es cobreixen les jubilacions. Però per sort dels nostres clients, un mal Director General (i pel que diuen aquest nou apunta a ser-ho) aconsegueix posar-se en contra a la gent i potser també a la direcció tècnica de bombers, però els serveis acaben sortint. Perquè una cosa que si tenim els bombers és que els serveis els fem amb pocs o amb molts recursos.

Si l'únic que mires és el pressupost, a nivell de servei de bombers seràs un molt mal gestor. Un camió de bombers de 20 anys aparcat dins una cabana que porti 2-3 bombers vells també apaga incendis. Només  cal mirar alguns racons de la península. Però un cos que vol ser modern, ràpid, eficient, eficaç, productiu i que a més doni un valor afegit al servei, com és la previsió, la planificació i que sigui capaç d'avançar-se als grans problemes que generen les situacions de risc, no es pot fer quan qui et mana és algú que l'únic que demana és números d'estadística sense res més al darrera.

Un Bomber pot treballar en un incendi, i en un descans menjar un entrepà mal fet. Pot estar assegut en una pedra a l'ombra d'una olivera i a mig acabar li demanaràs que vagi a un altra servei sota la calor. I ho fa. Però si aquest mateix entrepà, l'han preparat amb una mica de gràcia, està acompanyat d'una mica d'amanida, llavors te'l menges d'una altra manera. I si hi sumes que t'has assegut en una taula neta, sota una carpa que t'aixopluga del sol, el fum i la pols, aquest entrepà et sentarà la mar de bé. I tenint en compte el temps que portaves al servei, doncs serà el millor entrepà del món mundial. I farà que si cal mobilitzar-te a un altra servei surtis sense pensar-t'ho. Perquè com qualsevol persona, cal estar correctament alimentat. Això ens permet mantenir-nos preparats per una altra situació fotuda, com les que acostumem a viure.

Així que ara ens toca esperar com bufa els propers mesos (perquè molts anys no duren), i en res us podré dir si ha estat dels dolents o dels molts dolents. Apa, fins al proper Director General.

La diversitat d'un país trinxada per 92 talabartos

Doncs un any més podem donar per inaugurada la Campanya Forestal. Que novament us torno a dir que hi ha gent que pensa que no comença, que continua. Però els dos helicòpters ja estan aquí i ja volen a fer descàrregues. Els forestalillos també han començat i segueixen sent els mateixos que els últims anys. Que esperem que aprovin ja d'una vegada per totes les opos, que ens els apreciem, però que ja els toca fer un pas amunt. I la resta tot igual.

Per cert, seguim amb les bosses de "menjar de supervivència" per incendi forestal caducades. I aquest cop no és perquè no n'hi hagi de reposició. Que jo ja he vist la caixa nova. Però sempre hi ha qui pensa que les coses és millor guardar-les, en lloc de repartir-les, per si es gasten. I clar al final ningú les gasta i acaba tot caducat. Com sempre.

M'he estat mirant el camió nou amb carinyo... ufff, li has de posar molt carinyo, eh. Ho sento per tota la feina que hi ha al darrera, però el camió a un parc com el nostre fa nosa. I l'equipament que porta està col·locat com un Tetris. Avui hi he descobert un rodet allargador de cable elèctric amagat en un forat lateral d'un armari a dalt de tot. Que si no t'hi enfiles no saps que hi ha el forat. I també hi havia algo més, però és que a aquelles altures prefereixo agafar-me que posar la mà a un forat per ves tu a saber què hi trobaràs.

I clar, quan et mires un camió amb "carinyo" sempre hi apareix gent per si pot pescar alguna cosa. I al final tots acabem coincidint que hi ha massa coses amagades, embotides o que depenen de si treus un altra element. El camió? Bo, és potent, te bona acceleració, Es deixa conduir sense dificultat. Però el dia que se'l posi en "apuros" en algun caminot forestal ja veurem. I aquí és quan surt que tota la caixa de darrera és d'una sola peça. A veure què passa en aquests mateixos incendis. Camins rebregats, pedres sota la roda i batzagades per tot arreu.

Però clar, és un camió fet a mida per la gent de la REG. Allí no tenen BUPs ni camions específics. I els anirà força bé. Quan tornin d'un incendi d'habitatge podran anar a un accident i després a foc forestal. Clar, amb 3 per parc això ho pots fer. Als parcs grans, com hi ha més gent, hi ha més camions. Un per a cada cosa. Així tens millor material, més específic i acabes tenint més opcions per a aconseguir una millor resolució dels serveis. Iep! Que a Girona es treballa molt bé també! Tinc molt bon record d'aquell reten, quan el Gloria ens va portar a cobrir Girona.

Però cada dia ho tinc més clar. Un camió que són  pràcticament 92 vehicles iguals no pot ser mai un bon vehicle. Amb la diferència tant gran de serveis, orografia i configuració de les comarques que tenim, el que tocava era fer 4-5 agrupacions de camions. Uns més complerts, altres amb un equipament més urbà, altres més rurals, altres més de rescat. I així acabar donant servei a la diversitat de situacions que tenim. Perquè ni Manresa serà mai com Lleida, ni Cadaqués serà com Mora, ni Berga serà com l'Ametlla de Mar. Ni tampoc el que passa a la REMN passa a la resta de regions. Així que per molt que es vulgui homogeneïtzar és impossible aconseguir-ho. Ah, al parc de Lleida tothom coincideix que aquest camió no hi fa res a incendi forestal. Llavors?

A la RETE hi dominen els incendis forestals i de vegetació durant tota l'època de primavera a estiu. Al Pirineu hi ha els incendis de teulats i de fusta. On les motoserres i radials que necessiten no són com les que han de portar un parc del sud. Com tampoc hauria de ser igual el Folre Polar que han de tenir a Pont de Suert, La Seu o Guardiola de Berguedà respecte al fred que fa a Amposta on el dia de Nadal segurament encara pots anar  pel carrer sense un abric.

Per tant la conclusió seria. Si us plau, que algú comenci a planificar ja el 2025 (que les licitacions s'han de fer amb temps) perquè tinguem als parcs la diversitat real que hi pertoca. El "cafè para todos" ja sabem que no va ser bo. No l'apliquem a Can Bombers. Que repetir-lo seria una nova pifiada (i ja en portem moltes) de la casa.

Oi que no hi ha dos parcs iguals? Doncs què hi fan 92 camions iguals? Us heu begut l'enteniment.