La família bomberil té corda per estona

Estic segur que a poques feines passa el que sentim pel grup i pels diferents companys a Bombers. No hi ha com anar a una manifestació (i aquests últims mesos ja en portem unes quantes) i trobar antics companys de promoció que per diverses raons no t'has tornat a trobar des de l'entrada a l'Escola de Bombers. Uns perquè han estat poc assidus a les manifestacions, altres perquè vulguis o no 1000 bombers en una mani costa trobar-te amb tots, o 500 com la de Lleida (tot i que amb aquesta xifra ja és més fàcil de poder coincidir amb els antics companys), també (i en el meu cas és evident) alguns companys que no coneixes et reconeixen i et saluden, animen a seguir escrivint, altres diuen que fa dies que no et llegeixen i es sorprenen més quan els dic que escric un post cada setmana... però el que us vull dir és que al final som una "petita" família.

A nivell de torn és evident, sempre portaré en ment (si l'Alzeimer em respecta) tots aquells companys que han coincidit amb mi als diferents torns on he estat (Reus, Cambrils, Montblanc, Mollerussa i Lleida), i també hi he d'incloure a molta gent de Regió (de la RELL, alguns de l'antiga Brigada de Tarragona (RET) i de l'Escola de Bombers amb qui acabes congeniant. Els que us dic, som una "petita" família.

A més hi he d'afegir que des de que fa alguns mesos he començat a jugar un paper més actiu a nivell sindical (i ja veieu que he intentat separar el bloc de tot això) també acabes coneixent i agafant cert "carinyo" a alguns dels companys de la competència que tot i no coincidir ideològicament, si que un cop deixes el paper negociador i d'intentar demostrar qui és més gallito, la majoria mostren el seu cor.

Amb això no us vull dir que em torni un tendre (uix, ara descobrireu la sopa d'all), sinó que el grup, a bombers, és molt important. Sovint tenim discrepàncies en si cal fer una acció o una altra, en si en un servei ho hem de fer d'una determinada manera o no, però sempre, o gairebé, es fa respectant a l'altra. Totes les idees son vàlides... bueno, hi ha, com a tot arreu, a qui li costa assumir que els altres també tenen idees i potser més bones que les seves, però el que està clar és que tots remem en la mateixa direcció, que no és altra que trobar la millor solució que podem fer als diferents serveis, i ara, perquè ara toquen altres coses, toca queixar-se, fer evident el que ja fa molt temps que sabem i sobretot aconseguir millorar tant el conveni com els mitjans que ens posa la casa per a fer la nostra feina.

De tot manera no és fàcil. Sempre hi ha globus sonda que de tant en tant espeteguen per a veure si poden dividir al col·lectiu, si poden fer que alguns es desmarquin, i si, poc a poc, va minvant la moral de part del grup i es va escampant com taca d'oli. Però no és així. En el món del Twitter i el Facebook, que és on solen apareixen informacions i desinformacions vàries, hi ha també el món del Whatsapp i el Telegram que asseguren la informació i també les discussions en un moment i que arriba a varis centenars de persones de tots els parcs de bombers.

Així és com avui podem saber que des de fa una estona algú ha fet una circular demanant o prohibint qualsevol cosa i que hi ha realment dubtes de que això pugui ser d'aquesta determinada manera. I no només això, sovint quan es trenca una roda, bolca un camió, un bomber cau per una escala o cau mitja façana d'un parc en menys d'un minut ja ha arribat al telèfon i a l'ordinador de més de la meitat dels bombers, estiguem o no de guàrdia.

Us imagineu què passaria si qualsevol volgués anar per la seva? Si qualsevol volgués passar-se pel forro la decisió d'un col·lectiu que té una caixa de sabates per l'altar, que sap perfectament allò què vol i què no vol, que volgués anar pel dret... és que qualsevol intent de fer la guerra per la seva banda o prendre una mesura sense el consens del grup, avui és impossible.

Per això els pobrebombers tenim moltes coses a dir, a decidir i a acordar. Avui amb una simple caixa de sabates tenim molt poder, més que mai. Si fa 20 anys anàvem amb el FAX com a mitjà d'informació i convocatòria, els mitjans dels que disposem avui fan que si per la raó X no pots anar a una mani, als 2' de començar aquesta ja tinguis mitja dotzena de fotos dels preparatius, i que durant el matí se t'ompli de fotografies i videos fins deixar-te plena la memòria del telèfon.

Apa, som-hi, que els bombers som molt grans i poc a poc arribarem a aconseguir allò que és just i que ens n'han privat des de fa un bon grapat d'anys.

Al borde del abismo

Sembla el títol d'una película, però no ho és. El Cos de Bombers, el servei que es dóna està a punt de petar en qualsevol moment. Potser havia estat molt a prop durant algun moment puntual de l'estiu, sobretot quan cremaven millers d'hectàrees en un sol dia... Exemples n'hi ha un grapat, però el millor exemple és durant els incendis del Solsonès i del Berguedà. En aquell moment però el col·lapse era perquè hi havia un nombre d'incendis molt gran, cremaven moltes hectàrees i no en sabíem més. I aquí és quan van venir solucions de caire científico-tècnic que poc a poc han permès millorar l'organització del Cos, millorar en coneixement tàctic i també la formació del personal de base (tant bombers com personal de reforç de l'estiu, com fins i tot de tot el món que envola els incendis, pe. fabricants de material).

Però aquest cop és molt diferent. Aquest cop no tenim un problema de formació ni de coneixement científic dels incendis. Tenim un greu problema estructural. Tenim un servei de bombers que pot gestionar el dia a dia per la mateixa configuració per la qual va ser creat fa 30 anys, la xarxa, la teranyina o la distribució de parcs, és igual el nom que li donis. Els bombers arribem als serveis per una simple implantació territorial que de forma heterogènia cobrim el territori amb mancances però que fins ara s'hi han posat hores i voluntat per mantenir la capacitat humana que la casa no ha prioritzat.

Hem arribat a un punt on els pobrebombers no estem disposats a fer més hores extres, perquè a més de les 102 que ens van imposar amb un decret el 2014 en fem fins a 250 més per tal de cobrir la mancança de personal que hi ha als parcs. Avui, com ahir i com abans d'ahir els parcs de bombers estan mancats de gent. El parc de Lleida porta gairebé dos mesos sense poder tenir de guàrdia el nombre mínim de bombers (9) i el més habitual és que en faltin 2, i algun cop només en manca 1, així que sense equivocar-me puc dir que des de fa dos mesos al parc de Lleida: Més del 90% de dies hi han faltat bombers, i que això ha provocat la manca d'efectius per organitzar les sortides, les pròpies tasques de revisió (aquí tenim un grapat de vehicles) i poc a poc ens hem apropat més a la CRISI del servei.

La CRISI del servei ens la trobarem en qualsevol moment, i serà aviat. Portem força setmanes sense pluja, sense gota d'aigua i això poc a poc ha anat eixugant la vegetació i el reservori hídric dels camps. Portem alguns dies veient com el Pirineu està cada cop més sec, tot i les dues nevades copioses, això ja forma part de la història. Només cal veure el termòmetre durant el dia. Divendres ja marcava 18º a la plana de Lleida i això que a la gent normal li sembla bo (i és que dóna molt bo estar prenent alguna cosa en una terrassa) pels bombers el risc d'incendi ens va en contra.

Portem algunes guàrdies que amb la manca de personal i alguns parcs tancats (Girona i Catalunya central) ens trobem que la xarxa/teranyina comença a donar senyals de perill. Fins i tot a la RELL, on no s'ha tancat cap parc, amb un parell de sortides a contenidors, mobilitzen vehicles amunt i avall de diferents parcs, poc a poc es van desvestint els parcs i conseqüentment anem restant vehicles i PERSONAL als següents serveis.

La realitat de la manca de personal i que petarà, i tant que PETARÀ, està molt i molt propera. Amb aquestes temperatures tindrem els primers incendis de marges, camps bruts i vegetació diversa faran que els parcs es quedin sense bombers, i és llavors quan vindrà el primer dels incendis forestals que tirarà (encara no tenen massa capacitat) però cremarà fora de la nostra capacitat. I aquest cop no serà perquè no tinguem camions ni formació, sinó perquè no hi haurà bombers als parcs. I ja només falta que hi hagi un parell de focs d'indústria o serveis importants (com el del tren a Manresa o el foc de St Roc) que necessiten gent i que en alguns moments de la guardia ja no tenim bombers disponibles.

Però el que ha de venir no son moments puntuals, com els que ja tenim al dia a dia, sinó els que vindran que sean els importants. Quan coincideixi que tenim 4 o 5 camions apagant petits incendis, aparegui l'incendi forestal/vegetació que necessitarà recursos i finalment hi hagi un incendi d'habitatge, just en el moment que al parc de Lleida (el de Reus, Tarragona, Granollers, Martorell, etc) no hi hagi cap bomber... Aquí l'haurem liat. I no és ciència ficció. Això pot passar avui, i és real.

Que el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya estigui a punt de petar és real, no és cap exageració, en poques setmanes pot passar, que comencin a descontrolar-se els petits incendis de marges i coincideixi amb algun servei important i ja la tenim. Al borde de l'abismo.

Els Consellers venen, remenen i sempre marxen

Aquesta setmana hem tingut sarau al parc de bombers de Martorell. Com sempre el polític de torn fa de les seves, i com sempre també, els bombers fem la nostra. Per molt que s'hi "emperrin" això serà sempre així.

Portem moltes setmanes amb les reivindicacions, portem molts mesos amb la carència d'equips vitals per la nostra feina i també per la nostra salut. Els equips d'aire son vitals, i el 2018 ens varem quedar amb gairebé cap. A mesura que passaven els dies teniem més i més equips caducats i mancats de la revisió tècnica. I no és cap cosa sense importància. Les ampolles d'aire dels bussejadors van a 200 atmosferes de pressió (són una bomba), les nostres van a 300 atmosferes!!!! Per tant, les revisions tècniques són molt més que importants. I per tant, a mesura que no es podien fer aquestes revisions, que son periòdiques i saps perfectament els mesos que tens entre inspecció i inspecció, dona marge per poder realitzar les contractacions, pressupostos i licitacions... i si no ho tens clar, per això hi ha els annexats a les licitacions per a que no puguis "plegar" fins que no entri l'empresa nova.

Hem estat mesos amb revisions mínimes dels nostres camions,, altres han estat aturats perquè no es podia fer el manteniment bàsic perquè la partida pressupostària s'havia acabat, i feia falta una ampliació o entrada d'un contracte nou. Hem estat mesos i anys amb arranjaments de llums, aires condicionats, portes, finestres i moltes coses més, que qualsevol de nosaltres arregla (per assegurança o pagant) de casa seva, perquè amb la finestra oberta no pots estar, amb els lavabos espatllats tampoc, amb portes de cotxera (de servei d'urgència) espatllades tampoc... i així una llarga llista que escandalitza a qualsevol a qui li expliquis.

Els pressupostos són gestionats pels nostres polítics i executats pels directius de cada òrgan directiu de bombers. En el nostre cas, el servei tècnic de Bombers, els tècnics responsables i les comissions de subministrament, d'obres i altres... però mai és culpa dels bombers, perquè nosaltres no som els que hem instal·lat manetes per pujar/baixar persianes que es trenquen per la mala qualitat i pitjor instal·lació. Nosaltres no fem manteniments de vehicles posant el mínim del mínim d'oli al càrter dels camions (i a la mínima marquen manca d'oli), nosaltres no fonem les bombetes, ni subministrem mànegues ni bidons d'escumogen... nosaltres utilitzem el material que tenim al nostre abast, quan en tenim, i mirem de no malbaratar-lo, perquè som molt conscients que sovint quan s'acaba triga setmanes o mesos a ser reposat. I això no és un problema que provoquem nosaltres, nosaltres el patim, que és molt diferent.

I per tant, cada cop que algun cap de la casa s'acosta pel parc ens el mirem al recel, ja que sovint ens parlen com si fóssim nens mal criats que només demanem, com si gastéssim el material perquè si, com si el que necessitem i reclamem fos un simple caprici. I encara menys podem entendre com els de més a sobre de tots aquests han permès arribar fins aquí.

 

Els pressupostos del Departament i de l'àrea de bombers s'haurien de fer sempre en funció de les necessitats reals. Si hi ha 200 vehicles, necessitem el manteniment de 200 vehicles, si tenim 2000 ampolles d'aire necessitem el pressupost per a fer el manteniment i inspeccions reglamentàries corresponents, si cada any, estadísticament, es gasten 1000 litres d'escumogen, cal tenir pressupost per això. Si hi ha 74 parcs de professionals (i altres 70 de bombers voluntaris), es necessita arranjament anual d'aquests 140 parcs, i les reparacions, millores i posades al dia corresponents. Perquè un pis de 20 anys necessita ser pintat. Un parc que funciona 365 dies/24h, necessita ser pintat cada 10 anys (i no ho he vist mai) i una infraestructura amb aquest desgast necessita un pressupost fixe.

Tot això hauria d'estar reflectit en el pressupost del Departament, i no hauria de variar per molt que els pressupostos vagin a menys. Perquè una estructura de 140 parcs necessita tot això, amb diners o sense. Els 2500 bombers necessaris per mantenir-los oberts no son cap caprici, son els que hi ha d'haver, i mai sobra cap parc. Bé, potser parcs a menys de 10km l'un de l'altra potser no fan falta (si la densitat de població és mitjana), però si que la distribució de parcs ha de ser homogènia en quant a resposta tipus. Després ja vindran les particularitats de cada territori i els riscos especials.

I aquí és on finalment hi entra el polític de torn. Els pressupostos no els fa el sub-director general Operatiu, ell s'ha trobat amb el desastre de l'anterior equip. Amb el desastre dels que van permetre un pressupost que no complia amb els mínims per mantenir tot això en condicions. Els pressupostos els fan els polítics amb les dades que els donen els de sota. I en aquest moment saben el que costa tenir un cos de bombers operatiu, però malauradament no volen tenir-lo en condicions. Els Polítics estan aquí per un temps curt, per molt que es pensin que estaran molts anys. A veure quants polítics han passat per aquesta casa que tinguin més antiguitat que jo. CAP!, jo porto (en uns mesos els compleixo) 25 anys a la casa, i TOTS absolutament TOTS els polítics, per més xulos, voluntariosos, terribles, inútils o discrets que fossin, TOTS han acabat marxant.

Per tant que un Conseller s'enfadi perquè algú no l'ha volgut saludar, donar la mà, o simplement li ha fet mala casa, me la porta molt i molt fluixa. En realitat TOTS els bombers li hauriem de fer mala cara al senyor conseller de torn. Perquè si el Cos de Bombers de la Generalitat està com està és culpa d'ells, i de ningú més.

20 anys de GRAF

La setmana passada va fer 20 anys de la creació del GRAF. Cal felicitar-nos per tot el que s'ha fet i s'ha aconseguit. Segurament algú es sorprendrà que jo i més en aquest bloc avui feliciti els seus creadors i encara més que ho faci en forma col·lectiva: "Ens hem de felicitar".

Però tot i les mil i una històries i anècdotes que molts puguem tenir en moments concrets de la nostra vida bomberil, el que és INQÜESTIONABLE és la millora i l'evolució en tot el que envolta els incendis forestals en aquests vint anys. I això si que ens ha fet molt bé a tots.

La voluntat, la perseverança i sobre tot les ganes d'aprendre d'aquells joves nous tècnics i després de tot aquest temps ha donat els seus fruits. Avui, si d'una cosa podem estar orgullosos els Bombers de la Generalitat és del coneixement que tenim en aquest àmbit. I és una llàstima que la resta d'especialitats no seguissin l'exemple de l'esforç, treball i perseverància, però ha anat així. Els líders neixen i de vegades se'n surten amb la seva. Evidentment cal tenir la sort de cara, disposar de recursos i sobretot treure'n profit i aprofitar l'oportunitat.

Ningú dirà que el camí ha estat fàcil, ans al contrari. Com he dit abans molts podem explicar moments de tibantor a les feixes, a les vessants i fins i tot en alguns torns més que altres. Però és innegable que tots n'hem hagut d'aprendre. Hem après a conviure amb la ciència (i mira que hi ha gent que la té travessada) i poc a poc els pobrebombers han anat aprenent conceptes, detalls de qualitat que faciliten la nostra feina al bosc, també hem començat a entendre perquè "no hi ha conills encesos corrent arreu", ni "el tio de la moto amb el metxero"... Hem entès que el foc és una cosa dinàmica, plena de conceptes físics (molta gent no entén de dinàmica de fluids ni de transferència de calor però això és el foc) i per tant la ciència és qui ens explica perquè passen certes coses i poc a poc hem après sobre generacions d'incendis. Particularment em sorprèn com la 6a generació d'incendis em fa al·lucinar i em venen al cap tot de conceptes que tenia mig oblidats en algun racó del meu cervell.

Malauradament l'experiència s'assoleix a base de prova-error i hem de recordar alguns dels accidents i incidents que tots hem tingut ben presents tot aquest temps. Parlo evidentment d'Horta de Sant Joan, però també de tots aquells moments crítics en que bombers i bombers de les unitats GRAF s'han trobat amb problemes. Abans del naixement del GRAF et podien posar per sobre la vessant d'un front de foc i, tot i no tenir-ho clar, hi anaves. Avui difícilment fem aquests errors. Per això dic que n'hem après molt i principalment hem guanyat en seguretat. Malauradament no tots ho podem explicar.

Però hem de viure la realitat, saber on estem i saber tot el camí que ens queda per recórrer. Avui el Cos de Bombers de la Generalitat està fotut, molt fotut. Amb poc personal, amb prou feines podem anar a un incendi forestal sense deixar les ciutats i els ciutadans amb un mínim operatiu per si hi ha la resta de serveis que també fem a Can Bombers (incendis d'habitatge, accidents de trànsit, obertures de pis pel tele-assistència...) i que sovint el fet de tenir un GRAF tant potent (i és que ha de ser potent) ha fet oblidar en alguns moments a la direcció de la casa (aquella que fins fa no massa jo anomenava cúria bomberil) que som quelcom més que bombers forestals.

Avui els problemes de Bombers no son els incendis de 6a generació (ho són, però tenim la gent qualificada al capdavant) sinó que ho són la resta de serveis, la seguretat del bomber a l'incendi d'habitatge, els equips de protecció, les ampolles d'aire, els camions que en quatre dies faran figa, els cascs (amb més de 15 anys), els equips d'excarceració... i a més tenim una necessitat imperiosa de millorar totes les nostres tàctiques i tècniques d'extinció i d'enfrontament als serveis.

Avui, en ple segle XXI (2019, no 2001) encara no hem optimitzat els equips de recerca (i molt menys com fer-ho), ni els de Risc Químic (quin desastre, ens varem creure el fum venut), ni tampoc hem sabut portar als parcs de forma suficient el llegat dels concursos d'excarceració. I el que és més greu, no fem prevenció, no en sabem fer i possiblement ens costarà molt tornar-ne a fer (si és que mai n'hem fet de forma seriosa). No fem inspeccions de mitjans de protecció ni d'extinció als centres de confluència pública, no som capaços de fer retens als focs d'artifici ni d'espectacles públics, no som capaços de tenir uns mapes amb els hidrants que funcionen i els que no, ni tenim desenvolupat un sistema de mapes urbans per guiar-nos cap als incendis, ni molt menys tenim localitzats (en aquests mapes) els llocs on situar vehicles, rutes, etc....

Portem 20 anys amb el GRAF, ens hem de felicitar per tota la feina i millora que s'ha aconseguit amb l'esforç d'un grapat de "cientificos locos" (us ho dic amb molt carinyo), però portem 20 anys de retard amb moltes de les disciplines que també formen part del Cos de Bombers.