Unpobrebomber cavalca de nou

Avui no seré llarg. Toca fer-vos sentir el mateix que sento jo quan em vesteixo de blau. Tants mesos sense poder fer allò que realment t'agrada es van apoderant de tu i quan tornes tens inseguretat, en el meu cas no per saber o no saber fer la feina, sinó perquè acabes perdent el ritme de treball, de decisió, d'agafar una eina o un estri abans de que algú te'l demani.

El que passa però és que si realment t'estimes allò que fas en unes poques guàrdies mogudes et poses al dia de tot. I tornes a ser el mateix. A més però les ganes i l'empenta ha tornat de forma renovada i em sento (potser només és un sentiment meu, els altres ja jutjareu) com un xaval dels que acaben d'aterrar al Cos amb la "opo" acabada d'aprovar.

Tot se't fa més bo encara quan en un servei qualsevol, sense ser res de l'altra món, al bell mig d'un carrer transitat de Lleida, et comença a saludar la gent, uns et criden des del cotxe, altres quan puges al camió, o simplement t'envien un whats simpàtic dient-te que t'han vist i que el ha fet molta il·lusió.

El que passa però és que no hi ha res comparable a quan estàs per aquests mons de déu, sol, amb els amics o en un servei allunyat del teu entorn, i en un indret qualsevol veus arribar a un jove corrent que et diu que ha escoltat per l'emissora que el vehicle de Lleida anava a l'hidrant del poble a repostar. I tot d'una et pregunta si realment ets tu. O quan vas a una reunió i la majoria et reconeixen que t'han llegit algun que altra cop. Si heu llegit l'últim ja és un subidón.

Recordo a la cursa de bombers, aquest passat abril, que just acabava d'aparcar el cotxe i a pocs metres un altra corredor em reconeix, i diu que és bomber de no recordo quin parc. O en una pràctica al nou camp d'Amoniac de BASF Tarragona un tècnic de Bombers Barcelona et confessa que és un fidel seguidor.

La penúltima és el Director General, que també m'ha reconegut haver-me llegit més d'un cop. Però la millor sempre és la última. En aquest cas l'Ernest d'Igualada, que feia molts anys amb qui no hi coincidia, i que la casualitat ens va portar a fer un mos al mateix indret. Ell em va reconèixer i es va acostar a saludar-me.

La veritat és que us he de donar les gràcies, per moltes coses. Una per fer-me sentir un bomber més (després del maleït kit-kat) i l'altra per a llegir-me, seguir-me i estar aquí. Sou la meva energia. Avui són 402 posts els publicats i els que queden...

Perdoneu-me aquest moment de debilitat, però dilluns que ve el pobrebomber seguirà picant pedra.

Gràcies companys

des de fa 9 anys

sempre sou presents en els meus dubtes,

les meves peticions

i qualsevol cosa que pertorbi

el meu món bomberil.

Gràcies per ser com éreu,

gràcies pel que sou,

gràcies per estar presents eternament.

Benvinguts al caos de bombers

Ahir diumenge s'estrenava, si més no a nivell de nomenament, el nou Subdirector General Operatiu de Bombers de la Generalitat. De tota manera (i son d'aquestes coses que sovint no s'entenen) fins ahir no hi havia la publicació al DOGC.

Els propers dies i setmanes veurem un reguitzell de cessaments i nomenaments de nous càrrecs de comandament. Tots ells son càrrecs de confiança, que provenen de la voluntat de fer un equip de treball solidari, que formi part d'un projecte comú, nou, amb voluntat de millorar i de fer millores a l'actual àrea operativa de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments.

I aquí és quan toca animar i donar la benvinguda al nou sotsdirector general operatiu... però com que fa uns dies ja ho vaig fer en persona, ara el que toca és dir la meva i fer de "unpobrebomber".

No, no seré dolent. Simplement seré realista. Hi ha molta feina per davant. Molta. També hi ha molta feina per darrera. Per darrera vol dir fer neteja de tot allò que fins ara no ha funcionat, de tots aquells que fins ara no han estat capaços de fer alguna cosa de profit. En els últims 9 anys (i tot ve a raó d'Horta de Sant Joan) l'únic que s'ha fet a la casa és buscar la manera de millorar la seguretat del personal i l'assegurament del control en les tasques d'extinció de l'incendi forestal.

Si no coneguéssim res més de la casa podríem dir que això és molt. Segurament molts dels cossos de bombers europeus que la seva tasca bàsicament és l'extinció de focs forestals estarien molt orgullosos d'aquest fet. Però els Bombers de la Generalitat som moltes més coses. Som personal, som recursos a nivell d'equips (màquines i eines), som vehicles i també som parcs i sales de control.

Com vaig dir fa uns dies, els pantalons, els camions i les obres als parcs es fan amb diners. Només cal anar al Departament d'Economia i demanar les partides pressupostàries per fer-ho. O jugar a la loteria i que et toqui. Però només és una qüestió de diners. El problema a més dels diners és quan portem molts i molts anys en que no es fan planificacions (i si es feien no es feien be) sobre quanta roba es necessita, com cal renovar-la, a l'igual que els vehicles i el seu manteniment, les mànegues i qualsevol altra equipament o material necessari per a fer la nostra feina...

Però potser, i donant la volta a tot plegat, el problema no el tenim a la casa. (teoria d'última hora). Si, el futur no depèn de nosaltres. Depen de la loteria. Fem història, va. Feu un exercici de memòria. El 2003 el Cos de bombers estava sota mínims. Recordo que encara teniem una flota immensa de  camions Comet i d'Egipcis (els més nous a la casa no sabeu què son, busqueu-los), els parcs necessitaven una bona rentada de cara. També feia falta un bon nombre de bombers, ja que els parcs començaven a anar justos de personal. Era una època en que ja hi havia força misèria.

Després del Pacte del Tinell va haver un canvi polític on algú va creure en els Bombers i va començar a invertir-hi. Van aparèixer els nous Camions Atego, els GRAF i també molts parcs varen ser renovats. No dic que tot anés be. Però si que molts parcs van poder renovar-se, i el canvi generacional a nivell de camions va fer que hi hagués un abans i un després. Evidentment a nivell operatiu poc va canviar. L'estructura de bombers seguia sent la mateixa, les mateixes persones. La crisi però, ha portat que s'aturessin noves convocatòries de personal, s'esgotessin rèntings i fes falta comprar els propis camions i vehicles vells que tocava renovar. El problema abans del 2003 eren les persones que hi havia al capdavant del cos. Les persones que van seguir després del 2003 seguien sent les mateixes, però es van millorar moltes coses. A partir del 2007 amb la crisi tot s'atura. Els sobrecostos de les obres son un hàndicap econòmic en el pressupost de la DGPEIS que s'arrossega durant molt temps, i que fa que fins a dia d'avui ens haguéssim quedat sense recursos econòmics.

Evidentment la situació actual és deguda a la mala planificació i a la mala gestió feta els últims anys pels mateixos que hi havia abans del 2003, fins al 2010 i fins a dia d'avui. Si, perquè son els mateixos. "El mismo perro pero con distinto collar", que es diu, o les mateixes persones només intercanviant els despatxos i els càrrecs. Però el problema de fons és la situació econòmica.

I aquí és on la nova direcció de bombers, el nou Director (amb idees bones i dolentes) i el nou Sots Director General Operatiu (i segur que un bon equip de persones qualificades darrera) tenen el taló d'Aquiles. Sense diners no es pot fer res. Si el que compra i el que planifica no tenen diners, poc poden fer. Bé, una cosa si. Que bombers no només siguem foc forestal (però aquest és tema per al proper post). Sort, que us en farà falta molta.

Perill a bombers de Lleida

i tot per obrir un carrer que no va enlloc!

Ja ho havia escrit algun cop, per sort o per desgràcia, algunes coses de les que escric arriben al seu destinatari. Fa uns dies la no reunió (perquè es va anul·lar per qüestió d'agenda) amb el nou Director General, va acabar (mig obligat) amb visita d'aquest, ni que fos per un moment i a saludar al personal de guàrdia. Pel que sembla, i jo no hi era, la reunió amb els habitants de la "granja" no estava suspesa i un cop va arribar la info als habitants del parc (que som l'edifici veí) es va demanar parlar amb ell. El més curiós (i tot depèn de la font d'informació que ho explica) no només estava assabentat dels problemes del parc de Lleida i de Bombers en general, sinó que va poder "tastar" de com les gasten a la "granja".

Bé, avui és qüestió de seguir denunciant i posant els problemes sobre la taula. Des de fa alguns mesos s'està urbanitzant un àrea al voltant del parc de bombers de Lleida. El més curiós és que si una part d'aquesta millora es fa al carrer al que hi ha una sortida de bombers, aquesta també hauria de millorar la seguretat i el pas dels camions... doncs sembla que no.

Que bonic queda un carrer reduït a la meitat :-0

Poc a poc han anat evolucionant les obres, que van crear un carrer, posteriorment van terraplenar-lo (les vibracions feien vibrar el terra del parc), constants entrades i sortides de camions i furgonetes ocupant el carrer per on transitem per la majoria de serveis (tenim dues sortides), alguns dies el carrer permanentment tallat, fins que va arribar el moment de fer les voreres al cap del carrer.

Per un costat ja hi ha la Presó, i el seu perímetre de seguretat, i l'obra va haver d'adaptar-se. S'ha obert el carrer central de davant la presó traient els aparcaments (sinó no passaven els vehicles) i després va venir la part que ens afecta. Bé, afecta al pas de camions. Els camions de bombers tenen unes dimensions mitjanes, però molt superiors a la d'un cotxe normal o un 4x4, son més llargs i pesants, per tant maniobren amb més dificultat. Nosaltres els fem passar per tot arreu si fa falta (som experimentats i bons conductors) però si no cal...  En aquest cas ens han reduït el carrer a més de la meitat. No passaria res si tot fos una recta, sense cruïlla ni una escola bressol molt propera.

Aquest és el vehicle que passa pitjor... però hi ha de passar!

Els nostres camions a partir de mitjans de juliol seran un perill en aquesta part de la ciutat. Sortirem del parc per una porta de més de 8 metres d'ample, sense semàfor (activat per bombers), ni "STOP", ni "ceda el paso" als vehicles que ens passen per davant (entre ells els de l'escola bressol), entrarem per la cruïlla i encararem un vial de poc més de 3 metres (la nostra porta és de 8) on haurem de salvar una petita ziga-zaga (amb el perill de pujar la roda a la vorera o fer un cop de volant).

S'han demanat canvis i modificacions de l'obra, però per moltes reunions i advertiments, l'obra ha empitjorat la sortida de bombers. Aquest és el nivell de respecte que tenim per part de la gent a qui hem d'anar a donar un cop de mà. Un cop de mà que consisteix en apagar incendis d'habitatges, rescatar persones de situacions de perill greu o simplement treure una persiana o una rajola a punt de caure d'una façana d'un dels molts edificis "malalts" de la ciutat.

sortint amb la cuba

Aquest cop espero que qui llegeixi el post sigui la gent de la ciutat, els seus polítics i tècnics i també els seus mitjans de comunicació. Evidentment l'obra difícilment es podrà modificar, potser aconseguirem, a la llarga, alguna senyal de prioritat addicional, però el carrer restarà aquí per molt temps.

sortint amb l'autoescala

L'entrada de bombers seguirà sent "el pas" alternatiu per evitar cues i ressalts, la nostra porta acostuma a estar oberta. Després de molts anys deixant passar als vehicles per a poder arribar a temps a la seva feina, ara els qui no arribarem a temps serem nosaltres. Però nosaltres cada cop més tenim ressalts, revolts, carrils estranys en cruïlles i mil i un handicaps per a circular amb els nostres vehicles dins la ciutat. Aquest parc es va fer a l'exterior de Lleida, al costat de la presó quan aquí no hi vivia ningú. Avui és una de les zones més preuades i clar, totes les mesures busquen reduir velocitats i millorar la seguretat dels vianant. Segur que evitar el pas de bombers millora la seguretat de la gent????

prec al nou Director General

Els polítics que gestionen un Cos de bombers van i venen. Arriben, prometen, expliquen tot de bones intencions, fan gestos de cara a la galeria com visites als parcs, reunions amb els diferents estaments de bombers (tècnics, caps de parc, bombers...)... i cada dos, tres o una mica més aquest anar i venir del polític de torn es va repetint. I un cop i un altra i una altra... i així ja he tingut un bon grapat de Directors Generals. I què han fet? Res. Ni un ni l'altra, ni l'altra, ni cap d'ells.

El millor exemple el podem donar ara mateix. El proper divendres 6 vindrà el nou Director al parc de Lleida, i la veritat és que tenim moltes ganes d'ensenyar-li i regalar-li coses. Però la veritat, es que no podrà ser:

• El voldríem deixar passar al parc, però no podrà ser, perquè portem varies setmanes sense aire condicionat, i clar es fotria de calor.

• El deixaríem anar al lavabo, però no podrà ser, i ja van molts cops, tenim els pixadors espatllats. I clar les tasses estan brutes perquè en algun lloc hem de fer pipi.

• El voldríem deixar passar al vestidor, si aquell que es va fer amb previsió per 20 anys, però es que no hi cabem. Fins i tot utilitzem el vestidor femení, perquè sense aquest hauriem de tenir les taquilles al passadís.

• També el voldríem convidar a dinar, (amb en Gendrau ho varem fer), però clar molts dies estem 20 persones al parc, i com he dit abans tot se'ns queda petit.

• El voldríem convidar a donar una volta amb el camió de bombers, però resulta que tenim el furgó de salvament amb una porta (de material) trencada, i el vehicle forestal que té una porta de l'habitacle que no tanca, i no volem que caigui per culpa nostra. Tampoc el podem deixar pujar als vehicles lleugers, amb els que aniríem a fer relleus de personal, perquè tenen la direcció i la transmissió malmeses i en arribar al primer revolt li cauria tot per terra. Res, com qualsevol dels 60 vehicles de bombers de tot Catalunya que hi ha donats de baixa (i un altra grapat amb problemes pendents d'arreglar). També el podríem deixar pujar a altres, però o els hi falten equips d'aire, o tenen seients sense el respatller (clavant-se els ferros de subjectar equips d'aire) o tenen algun cinturó de seguretat malmès.

• Li voldríem ensenyar com fer les pràctiques d'excarceració, però com vostè no té EPIs no pot acostar-se a la zona sense risc a tallar-se, respirar pols de vidre o embrutar-se del molt oli que hi ha escampat arreu.

• També voldríem ensenyar-li el lloc per on sortim als serveis, però des de fa algunes setmanes l'ajuntament fa obres als carrers del voltant, i amb prou feines podem passar. A més els hem hagut de dir que ajustin el traçat de pas, perquè els camions no passen amb el nou traçat.

• Així que quasi millor que li regalem uns pantalons, una camisa i unes sabatilles de les que ens dona el servei. Però caldrà que s'esperi alguns mesos. Resulta que la seva talla (vostè fa mides normals) no n'hi ha, i cal esperar que algú faci la licitació, s'accepti i finalment arribi... vaja, amb la planificació habitual que es fa tot en aquesta casa.

Miri, a mi ja no em preocupa si he de treballar 70 guàrdies o 60 (que si em preocupa, però és qüestió de prioritats), ni si el proper any faré 3 o 4 jornades de formació, ni si les hores extra me les paguen a un preu més baix al de l'hora normal (que ja els val). La meva prioritat, i espero que la de TOTS els Directors Generals que vindran darrera seu (perquè vostè marxarà i jo em quedaré) és que els Bombers puguem fer la nostra feina, i en aquest moment NO LA PODEM FER en condicions.

Els parcs de bombers necessiten reparar-se, altres necessiten ampliar-se, altres fer-los de nou. Els bombers necessitem roba de recanvi, camions en les condicions adients per arribar als serveis, materials i equips en perfectes condicions de funcionament.

Però la culpa de tot això no és ni del seu antecessor, ni del 155. La culpa es de totes les coses i persones que no fan la feina, que no planifiquen, que s'equivoquen, que tenen desídia. La culpa és de totes aquelles persones, i la casa n'és plena, que o no en saben, que no en volen saber o que simplement no serveixen i ningú ha estat capaç de canviar-los de cadira. Al Cos de Bombers de la Generalitat hi ha molts ineptes i alguns a Bellaterra. No pot ser que amb totes les coses que li acabo d'enumerar (i moltes ja les deu conèixer, o no) no hi hagi ningú capaç d'haver-hi fet res. Per tant molt del que hi ha no funciona. 

Canviï, elimini, reestructuri. 

REINVENTI l'organització del Cos de Bombers de la Generalitat.

Si ho aconsegueix els pobrebombers li agrairem infinitament.