dilluns, 6 de juliol del 2015

altre cop en plena Campanya

Dissabte era 4 de juliol, 21 anys després del 4 de juliol de 1994. Aquella tarda també estava de guàrdia. Ni aquell dia ni aquest he sortit a foc forestal, però tant un com l'altra son dies de risc. Fa 21 anys passàvem la tarda sota el sol, jugant a volei al parc de bombers de Reus. Van activar un camió per anar a algun dels grans focs que estaven sortint aquella tarda cap a la zona de Barcelona, recordo que feia aire i era molt calent i al nostre pensament hi havia la convicció que alguna de grossa passaria. De fet així va ser, un grapat d'hectàrees es varen cremar aquella tarda. Però aquell dia es va decidir que els forestals quedéssim al parc, i féssim nit en previsió d'algun servei a la nostra zona.
Incendi convectiu totalment desenvolupat
Aquest dissabte també era dia de risc. No com l'any 1994, ni com el 2012 (precedit d'una gran sequera), només cal veure com els mapes de risc d'incendi ens demostren que la mica d'aigua caiguda per Sant Joan encara ens donen una mica de marge. Aquest cop tampoc vaig anar a cap incendi forestal, pel que sembla el dissabte ens van donar peixet. Tot i això varem estar atents a les notícies que ens arribaven d'Aragó, hi havia diversos incendis i un d'ells, el de Luna (a 180km), a una distància similar a la que hi ha entre Lleida i Barcelona.
Mapa de risc per diumenge 5 de juliol
previsió per dilluns 6 de juliol
No ens hi havien d'enviar, tot i que per una estona estaven pendents i fent broma amb els GRAFs per si els enviaven a ells. Finalment se suposa que per la nostra previsió de risc de diumenge no s'hi va cap mitjà, tot i les més de 1000ha en 6 hores de crema. De tota manera diumenge un bombarder i la unitat GRAF Lleida van ser enviats cap a l'incendi de Luna. En tot cas, podriem pensar que és una dotació mínima.
Cada any quan arriba aquesta data dedico uns minuts pel record, pensant en la meva última campanya de forestalillo, i també les anteriors. Tinc bons records, fins i tot del primer any, lluny de casa, en un parc mig derruït i alguns companys que em van ensenyar els primers trucs de la professió. Tant el 91 com el 94 vaig fer molts quilòmetres amb el Pegaso "comet", coneixent per primer cop alguns racons de Catalunya desconeguts per mi fins aleshores. Em sembla que hi ha zones que no he tornat a visitar... La zona de Guardiola de Font-Rubí l'he buscat al mapa i m'ha costat trobar-la. No sé si mai hi tornaré. O la zona de Breda i Arbúcies (al Montseny), on amb el camió de Reus varem tenir una tarda més que complicada defensant una masia on l'únic que es va salvar va ser la casa...
Be, han passat un grapat d'anys, he viscut un bon grapat d'incendis i els que em queden. Seguim aquí amb il·lusió bomberil. Si ens haguessin enviat cap a Luna, doncs apa, a apagar foc. M'haguessin xafat el diumenge amb els companys de sempre (els de la uni) però hagués fet algo que també m'agrada. Finalment la raó es va imposar, diumenge de platja, cerveseta amb els amics bons, dia de família i som-hi que no ha estat res. Amb ells també tinc un bon grapat d'aventures que explicar, de fet cada any, tants com anys fa que estic a bombers, ens les expliquem.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ara que ho comentes jo soc Arbucienc i BV recordo be aquell agost del 1994 nosaltres estàvem per sobre on estava Reus per i pee sort tot s'ha recuperat mot be però dona la sensació que en algun aspecte no hem avançat gaire tenim algunes de les mancances del passat però il·lusió i ganes mai