dilluns, 11 de maig de 2015

Aprenem dels bombers?

Recordeu aquest post? http://unpobrebomber.blogspot.com.es/2010/09/questionari-per-bombers-intelligents.html doncs després de gairebé 5 anys he estat incapaç de trobar algun fet remarcable i alhora positiu del servei tècnic bomberil.

He de reconèixer que el 3.19.40 va ser l'últim camió nou arribat al parc de Lleida i per tant a nivell d'evolució constructiva (be, en disseny) no hi ha més referència. Tot i això, l'últim vehicle nou que ens ha arribat ha estat el Xtrail, del qual també he escrit. O sigui que podem dir que criteris, el que se'n diu criteris pràctics i adaptats a les necessitats reals dels bombers, res de res.

Però clar, els bombers, els pobres bombers, de tant en tant tenim la necessitat de fer-nos les pròpies reformes als vehicles. Al seu dia, fa 4 anys, es va reformar i redefinir l'interior dels armaris del 3.19.40. Ara, ho hem fet amb el 3.19.50.

Des de llavors, les mànegues hidràuliques de pressió dels aparells de l'equip d'excarceració han estat doblegats dia rera dia, patint una deformitat constant fins que finalment ha calgut canviar una mànega. Per tant s'ha fet evident que la posició inicial, dissenyada pel servei tècnic o pels constructors i validada després pel servei tècnic era una mala opció.

Fa poques setmanes ha arribat un nou equip hidràulic, amb tot l'equipament. Aquest en lloc d'elèctric és de combustió... amb un separador uns 3-4 quilos més pesat que l'anterior, que ja superava els 20kg. I abans que vingui el servei tècnic i decideixi com cagar-la de nou, alguns companys del torn han buscat la solució per encabir tot el nou material, els allargadors, i els 2 puntals d'estabilització, la lona i protectors varis en llocs lògics, pràctics i sobretot que siguin compatibles amb la seva necessitat d'utilització i de conservació... i és per això que qui millor podia portar-ho a terme eren membres de "la Colleta".

Després d'algunes guàrdies imaginant la solució i buscant sistemes desaprofitats d'altres vehicles ha arribat el moment de posar-se a treballar. Al llarg d'una guàrdia, on he de reconèixer que jo vaig estar per altres coses, al capvespre es feia evident el resultat. Tenim un furgó amb una distribució pràcticament perfecta de l'equip hidràulic. El motor en un armari, sobre un suport mòbil, el carret de manegues hidràuliques al costat, per tal de connectar-lo de manera molt fàcil, així que no caldrà treure'l ni transportar-lo. Les eines perfectament distribuïdes a la plataforma basculant, amb les mànegues hidràuliques i els connectors encarats cap en dins, evitat pols, cops i sobretot sense doblecs.

Els bombers conduïm camions i també utilitzem les seves eines, perquè els bombers no triem els models de camions que s'adapten a les prestacions que NOSALTRES els hi demanem? Si no ho fem ens arriben monstres indomables com el que és el 3.19.40. Els bombers hem de distribuir els material que portem als camions, perquè som nosaltres els qui coneixem quines eines fem anar més sovint i quines no, quines son pesades i quines no... Tot això no ha de ser incompatible amb les regles de contractació de l'Administració, ni les pròpies d'harmonització dels vehicles (Les mànegues a un costat, les llances properes a la bomba, els extintors prop de la cabina, els equips d'aire...) Però la posició, l'altura i els detalls s'han de deixar pels bombers.

A mi que no em venguin la moto, ni tècnics ni caps de parc condueixen camions ni agafen i menys utilitzen les eines dels camions. Per tant ni han de ser ells els qui triïn els camions a canviar d'un parc ni quina és la seva distribució.

I tot es demostra així:






Al final, tot recollit i escombrat.
Qui diu que els bombers som uns guarros?

Vols rebre els articles per correu? apunta't!