dilluns, 19 de gener de 2015

La traició de les Xemeneies

El títol és una mica cridaner, però amb el temps he après que per a que entreu al bloc he de crear una atmosfera favorable, i una de les coses que funcionen és un títol suggerent. És que m'agrada veure que al cap de la setmana us heu passat pel bloc un bon grapat de seguidors...

El que deia, hem acabat un any i començat el nou apagant xemeneies. Crec recordar que no és cap tradició a bombers. El que era tradició era que a finals d'octubre o començament de novembre, moment en que arriben els primers freds i que la gent engega calderes i llars de focs, per una banda que comencessin a petar algunes calderes i vasos d'expansió mal mantinguts i també per la mateixa raó que s'encenguin les xemeneies. Be, en realitat el que s'encén és l'acumulació de porqueria composta per greixos, olis, resines i altres elements que composen la fusta i també el menjar (carn a la brasa) que alguns aprofiten per cuinar.
És cert que si cuidem de netejar les xemeneies un cop l'any aquest risc pràcticament es redueix a zero, però no tothom és conscient d'aquesta necessitat, i ningú és capaç de reconèixer que la seva llenya és dolenta o que de vegades aprofita les brases per cuinar alguna costelleta de corder o algun entrecot de vedella (sort que avui he menjat una de les millor paelles de la meva vida i no tinc gana). Així que s'acumulen restes olioses i resinoses a les parets interiors dels tubs i arriba el dia que fa una mica més de fred, o que tenim una mica més alegria i li fotem un bon troncot al foc i apa aquí, que de sobte comença a fer soroll!

De tota manera no sempre és l'acumulació de porqueries a l'interior... una bona campanya de prevenció evitaria gran part d'aquests ensurts. Hi ha l'altra cara de la moneda. Venim d'una època d'esplandor en que feia falta paletes i tothom volia construir-se una casa amb llar de foc. Però ni tots els paletes eren bons ni totes les instal·lacions es van planificar de forma correcta. El resultat és que hi ha un bon grapat de NYAPS repartits per tot el nostre territori.
Les últimes setmanes hem vist cremar teulades senceres a Vielha i Esterri, i d'altres que no han estat tant espectaculars o que han quedat en "susto" i prou. A la muntanya hi sumem que la bigueria i tancament del teulat son de fusta i com que no hi ha confinament transversal entre habitatges, doncs quan pren una, acaba escampant-se per tot l'interior de la teulada. Aquí al pla no trobem pràcticament unifamiliars amb sostre de fusta, per sort. Però si que hi ha un grapat de xemeneies molt mal construïdes. Be, unes mal construïdes i d'altres mal dissenyades.


De les mal construïdes en podem trobar tot un ventall. Algunes tenen la part d'obra inacabada, com la que varem trobar en que la paret interior no era contínua i estava desplaçada. Un cop encesa la crosta d'aquesta es va desprendre, va caure i es va colar per la part que no tenia paret, així que va anar a la zona d'aïllant i a l'espai de la paret del menjador. Vaja, un desastre. Per molta aigua o extintor impossible d'apagar si no rebentàvem la paret, que és el que es va fer. Altres es construeixen a tocar de bigues de fusta, parets de fusta, aïllaments no excessivament ignífugs...
A la llar de l'esquerra i la de la dreta tenen un travesser de fusta... la primera està sucarrimada
Aquest ja és un mal disseny, però en algunes aquest racó de la dreta és una mena de receptacle. I en una vàrem trobar que simplement no hi havia tancament i queia tot darrera la paret.
Dins de les mal dissenyades podríem incloure totes aquestes de la muntanya, que quan s'encén una passa tot el foc cap a la coberta i al no tenir discontinuïtat horitzontal es crema primer el propi sostre i posteriorment els dels veïns. També hi ha les que venen de "fàbrica", que pel seu disseny en forma de "quatre" obliguen al fum a fer un colze i si cau la costa interior no arriba a l'obertura inferior sinó que es queda en aquesta mena de fals fons. Això comporta que s'hi acumula l'escalfor, la brasa i tota la porqueria que vulguis. Algunes ja preveuen una tapa per tal d'accedir-hi, però clar, qui l'obre un parell de cops a l'any per netejar-la? Poso aquí totes les que entenc que es un mal disseny que en cases noves discorrin a tocar de la bigueria de fusta o tocant directament una paret sigui d'obra o de fusta. En aquest cas recordo una paret de "pladur" i que no hi havia manera que es refredés. Pel el seu interior discorria un tub d'inox, però que l'excés de temperatura havia provocat que s'encengués la llana de roca del seu voltant. Al picar i obrir la paret vàrem descobrir la llana de roca (aparentment no inflamable) que estava incandescent i era tota una brasa. 
Per tant no tot és el mal manteniment d'alguns propietaris que no tenen la consciència que és un dèbil de la seva llar sinó que cal sumar-hi el factor sort en que el dissenyador i posteriorment el constructor i el paleta intervenen en l'execució del projecte.
Evidentment una llar que ha estat instal·lada en posterioritat a la construcció de la casa és més fàcil que el tub passi per llocs sensibles (diguem que al no estar dissenyada per a contenir una xemeneia les bigues i materials fàcilment poden resultar incompatibles), altres però com ja hem vist per molt que les aïllem si no les cuidem doncs ens donaran a mig o llarg termini problemes. Be, jo deia mig, però tal i com anem de serveis a curt també en donen.

Vigileu amb les xemeneies!

1 comentari:

David Pampols ha dit...

Un post fantàstic Alfons, i que aborda un tema molt interessant i que succeeix en més casos dels que la gent es pensa.

Nomès afegir -i alertar- des de la nostra experiència com a pèrits i com a dissenyadors de la importància cabdal de resoldre adecuadament el pas de la xemeneia a travès del forjat de fusta en les edificacions de muntanya.

Hem comprovat que sovint els tubs de sortida de fums, fins i tot quan estan aïllats, assoleixen temperatures molt elevades...si el tub està en contacte amb una biga de fusta pot produir la combustió per piròlisi de la fusta.

(La piròlisi és la descomposició química de matèria orgànica causada per l'escalfament en absència d'oxigen o altres reactius, excepte possiblement el vapor d'aigua.)

Dit planerament: la biga de fusta pot combustir en absència d'oxigen només per contacte, i els seus efectes són tan devastadors com la combustió directa i força més imprevisibles, doncs pot combustir la coberta per un foc encès alguns pisos més avall.

Creiem que la combustió pirolítica és fins i tot més comuna que la de combustió del sutge i és un enemic silenciós i no visible.

La solució passa per un bon disseny en projecte i una direcció d'obra acurada, envoltant el pas de coberta amb un massissat de formigó, per exemple o amb un collar ignífug.

Gràcies pel teu post, interessant i necessari.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!