És curiós, mentre estàs en parcs petits o mitjans no t'adones de les tonteries que arriba a fer la gent quan veu un camió de bombers.
Certament, abans de venir a Lleida no havia conduit mai un camió per l'interior d'una ciutat gran. Fa vint anys vaig aprendre a conduir a Reus, però amb el camió de bombers no havia fet mai cap servei de conductor per l'interior de la ciutat. Un cop em vaig traslladar a Ponent, sempre havia pensat que com seria això de conduir entre cotxes per carrers estrets...
Be, és tota una experiència, que si teniu sang freda us recomano. De tota manera hi ha certes coses que cal tenir en compte.
Hi ha hores punta on has de pensar be la ruta. Al voltant de les nou del matí no et posis pel centre, hi ha rutes molt millors. Per la tarda entre les cinc i les set mitja ciutat és un caos. S'entén caos la dificultat de fer avançar el camió de bombers entre el formiguer de cotxes (que últimament encara va mig lleuger).
Això fa que obrir-se pas en un semàfor sigui una feina de paciència i empassar saliva.
Però últimament proliferen els Fitipaldis! Sempre hi ha el tonto que es posa darrera el camió per anar colant-se, però no parlo d'aquests. Sinó dels que creuen que si van més ràpid no caldrà que s'apartin ni ens donin pas. Res més lluny de la realitat.
Quan un cotxe veu que venim i aprofita per fer una petita carrera l'acaba cagant, al següent semàfor es queda bloquejat i acaba sent un cotxe més a la cua que cal moure perquè nosaltres acabarem passant si o si.
Nosaltres estem acostumats a conduir ràpid, esquivar cotxes, ens saltem semàfors (amb tota la precaució del món), però això de que algú ens vulgui vacil·lar per ciutat ens toca allò que no sona. Primer perquè estan fent el ruc i després perquè estan entorpint la nostra feina, que en aquell moment és la d'arribar aviat i segurs al lloc del servei.
1 comentari:
A mi em passa amb l'ambulància també. M'han arribat avançar per la dreta en un carril d'incorporaciò a una carretera ( i després es van haber de parar en arribar a una rotonda). M'han avançat en plena linea continua per una Nacional. Se m'han creuat a l'esquerra en plena carretera invaint el sentit contrari per deixar-me pas ( quan el voral dret era ample i practicable). M'han frenat de cop sense variar la trajectoria...
En fi, que m'he trobat ( i em trobaré) de tot. Hi han molts conductors que no saben, o no volen, com comportar-se davant un vehicle prioritari d'urgencia, amb el perill que això comporta
Publica un comentari a l'entrada