La setmana passada, dimecres, vaig assistir a possiblement la última sessió d'implantació de procediments dels propers mesos. Dic última perquè la de dijous a Manresa, a l'ISPC i la dels Tècnics ja es van boicotejar i no es van realitzar tal com s'havien previst.
Els últims temps hem assistit a tot una mica. Evidentment la sessió en que es va analitzar l'incendi i accident d'Horta de Sant Joan va ser molt dinàmica i interessant (encara que no ens va fer canviar d'opinió). També se'ns ha donat tota una explicació de com es va desenvolupar un incendi en un magatzem d'un estanc de tabac. També hem pogut saber coses sobre normativa d'extinció en aeroports i com està dissenyat un avió (tot aprofitant que calia fer els simulacres als aeroports catalans). I recordo positivament la INT referent a l'AGO (la sectorització i zonificació) en els serveis de fuita de gas.
Però portem algunes jornades que son realment imfumables. No entenc com es poden explicar INTs i altres documents reguladors que encara no estan acabats, i que son susceptibles de canvi. Això resulta molt pesat, ja que tant qui ho explica com els que rebem la informació ens sentim descol·locats en una sessió on es parla de com serà previsiblement alguna instrucció.
La sessió, però, consistia en dues parts. Aquesta segona tenia un al·licient, segurament serà l'última sessió d'un tècnic de la Regió que es jubila en un parell de setmanes. Però ni això la va salvar.
En front d'un auditori amb més d'un centenar llarg de bombers va haver d'explicar com serien les comunicacions als incendis forestals. Amb una tercera revisió de la instrucció que ho regula. O sigui que torna a aparèixer la comunicació en "mode directe" i que el comandament és qui ha de procurar per a que el mètode de comunicacions funcioni. (interpretable de moltes maneres, però en principi seria qui s'hauria de preocupar per fer obrir nous grups o demanar als de taller radio/comunicacions que habilitin algun dispositiu per poder millorar cobertura). Però ja està. És que la resta és exactament el mateix de sempre. Comunicació entre el vehicle i la punta de llança i amb els binomis que recorren la línia, que els comandaments de l'incendi van per un altre grup de treball, que si quan estàs de transit anant, que si estàs de transit tornant... res, el mateix que fins ara. I ens van comentar la possibilitat d'establir un pont radio (en mode directe) en zones de difícil orografia.
Finalment uns gràfics, fets a la Regió, il·lustratius de les comunicacions en diferents organitzacions d'extinció. Amb sectors i sense sectors. I per tant donant exemples sobre pantalla de quins serien els grups i canals utilitzats pels diferents nivells i funcions del personal.
Per acabar, ens van passar un vídeo de gairebé un quart d'hora en que ens ensenyaven com funcionen les emissores, que utilitzem des d'abans del 2000! Com s'engega, com s'apaga, el volum, com es canvia de grup a canal i el botó de la trucada d'emergència.
Per tant, la conclusió és que he perdut 4 hores de la meva vida laboral en una sessió en que sol he après un parell de coses, que en deu minuts ja es podia haver resolt.
