dilluns, 11 de març de 2013

Rescats factures i responsabilitat

 Ja fa uns quants anys que sovint sentim a parlar de que els rescats de muntanya s’haurien de cobrar. A nivell mediàtic això és molt populista. Sempre ha estat molt fàcil criticar a la gent que va a pujar muntanyes, passejar-les, fer travesses i encara més als escaladors. Vaja jo sempre he sentit a la gent gran (és que començo a tenir una edat) criticar als escaladors.

Tot i el populisme barat, que ven i molt, si que cal que ens plantegem seriosament quin tipus de rescat son realment urgents (som un cos d’emergències, no la mare Teresa de Calcuta). No és mateix anar a buscar un difunt, a algú que ha patit un accident o algú que per poc esperit necessita ajuda per sortir d’alguna situació excepcional.
M’explico. Avui al telenotícies migdia he vist com un helicòpter de la Generalitat sobrevolava una cala de la costa brava perquè se suposava que ahir una persona havia caigut a l’aigua, possiblement pel temporal que hi ha a la costa. Doncs be, segurament ja fa prou hores com per considerar que aquesta persona no es trobarà en vida... (en aquest moment desconec quin és el procediment).
Sovint se’ns sol·licita per anar a obrir una porta, posar una escala o muntar un accés per a que la policia pugui accedir a un habitatge per fer una comprovació o poder “rescatar” a algú que s’ha suïcidat a certa altura o que és complicat poder treure-la d’on està.
Altres anem a accidents amb gent que ha begut o ha pres substàncies il·legals que l’han alterat i ha provocat un accident (a vegades sol l’afecta a ell, altres ha topat amb d’altres vehicles i hi ha més gent implicada).

Potser algú em dirà que tots som iguals i que caldria fer el servei “gratuïtament” per a tots. Altres em diran que si, que alguns d’aquests casos son urgències demorables, o son negligències i per tant que cadascú assumeixi les conseqüències dels seus actes.
En realitat hauríem d’establir un criteri més o menys lògic i similar per als diferents casos... més si hi ha d’altres cossos i especialistes implicats. O sigui que intentaré establir els “meus” criteris, que evidentment podeu comentar, afegir o fer-ne el que vulgueu.
Primer. Si es tracta d’un cadàver confirmat, s’hauria de deixar als Mossos, que per això tenen el seu grup especial de muntanya i aquàtic. També tenen un grup caní. Tots ells actuen, o haurien d’actuar quan la persona afectada ja ha mort. (El confirmar un cadàver, o no, hauria de dependre d’un protocol clar per decidir quan és el moment en que es diu que ja no es considera viu). En aquest cas caldria plantejar-se molt be si és necessari o no l’activació d’un helicòpter o altres mitjans d’urgència per a fer una tasca que a priori seria demorable. I el rescat d’un cadàver... s’hauria de cobrar? De fet quan un es mor a casa o a l’hospital, els del servei funerari et cobren tot. No?
En segon lloc, cal decidir què és negligent i què no.
  • Anar a la muntanya segurament no és negligent i posar el límit a si el calçat és l’adient o no, seria més que complicat. O si vas amb camisa o si portes un forro polar de marca, del Decathlon o dels xinos...
  • Anar a la muntanya quan hi ha mal temps... també podríem dir que sortir a la carretera un dia de pluja és negligent. De fet els últims anys quan ha de ploure des del servei meteorològic aviat et fan un avís d’emergència i es posa el crit al cel. Complicat, molt complicat.
  • Als accidents, es podria considerar negligent algú que porta un cotxe de 20 anys? Encara que hagi passat la ITV corresponent? Tampoc és el mateix anar amb un Seat panda que amb un Mercedes classe R.
Segurament es pot considerar negligent algú que va bufat o ha pres alguna mena de droga (encara que sigui una medicació i que clarament afecti a les condicions), però aquí caldria clarificar quines son aquestes medicacions i les dosis, perquè qualsevol prospecte t’indica que “en algunos casos puede provocar somnolencia” o qualsevol cosa sobre “el manejo de máquinas”. Llavors si va en cotxe, pateix un accident laboral, o ensopega pel carrer i es trenca el cap? Que fem, li passem factura en tots els casos?.

En tot cas, quan tens un accident de cotxe, després et ve la factura de “carreteres” que cal reposar un senyal de trànsit, una tanca i/o una reparació de l’asfalt. Això generalment t'ho paga l’assegurança del cotxe i ningú s’escandalitza.
  • En els accidents laborals també i ha un grapat de possibilitats... si és culpa que la màquina no està correctament protegida, que s’ha trencat alguna peça i acaba sent un problema de manteniment... o mil i una possibilitats.
  • Perquè un incendi urbà, industria o de vegetació per un mal manteniment, una negligència o que sigui provocat, cal cobrar-lo?
Jo arribo a la conclusió que és molt difícil arribar a establir un criteri de què cal cobrar i què no.
Però per norma general crec que quan dubtem sobre si un rescat de muntanya s’ha de cobrar, també ens hauríem de plantejar que passa quan algú cau al mar un dia de tempesta, es fot un pinyo amb el cotxe per córrer o anar begut, per un intent de suïcidi o es té un accident laboral. I no em quedaria aquí. Quanta gent avisa que té un familiar que fa dies que no en sap res i avisa al 112? (totalment lícit i gens criticable). Quantes vegades hem arribat i ens trobem algú que dormia, anava bufat o drogat, o simplement havia marxat sense avisar a ningú? En aquest cas també ens hauríem de plantejar si es cobra el servei.

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Sota el meu punt de vista, mai s'hauria de cobrar per un rescat. Sigui de la mena que sigui, encara que sigui negligent.
A un rescat, la persona(es) afectada es troba en una situació de perill i risc evident per la seva vida i òbviament ningú vol morir per sortir a la muntanya.

Per altre banda, estic d'acord en que, quan la persona afectada ha mort, els bombers no haurien de d'actuar (si no hi ha risc evident per 3ers).

Es un tema molt interessant i que dona per molt.

Pablo Castro ha dit...

No es ta mal que te lo plantees. Pero la realidad es que apenas investigamos incendios graves con víctimas, pues complicado parece que haya el suficiente estudio de tantas actuaciones para saber si eran negligentes o no con algo de fundamento.

Como en tantas otras cosas de nuestra sociedad, hemos polarizado derechos y deberes. O juntas antecedentes y dos años de condena (y vas a la cárcel) o tienes derecho a que nunca se sepa de tus miles de comportamientos incívicos y faltas (ley de protección de datos y derecho a la intimidad).

Sería muy aconsejable que la sociedad supiera administrar justicias (o reconocimientos) intermedios entre los tribunales de toga de hace siglos y la impunidad absoluta. Registros públicos de pequeños actos reprochables, pequeñas multas de compensación social, algo.

Pero nos hemos instalado en la atrofia administrativa y judicial y parece que ya vale, incluso muchos se sienten beneficiados por ello. Nosotros no tenemos la capacidad a día de hoy ni de tramitar con solvencia la valoración de los rescates o actuaciones, estoy seguro. Hay que investigar, preguntar, recopilar información. Al final sale más caro el veredicto que el rescate mismo.

Y aprovecho a hablar del helicóptero. En el 2013 no íbamos a ir todos en nave espacial? Pues resulta que no, que un helicóptero sigue siendo un aparato de coste disparatado. El seguro, el piloto, los miles de certificados. Un ejemplo claro de que si no hay una fuerza decidida en determinada dirección, el progreso y la tecnología no siempre avanzan contra todos los intereses que se crean. Aún tan siquiera los vuelos nocturnos se han hecho realidad en las emergencias. Qué nos ha pasado que nos hemos quedado estancados?

http://www.espaibombers.cat/informacion-bomberil-en-la-prevencion-t600.html?highlight=prevencion

Itmar ha dit...

Molt bon post i molt ben explicat. Aquí hi ha un gran debat que com sempre comença per culpa de la política.
Jo crec que les responsabilitats haurien de vindre quan una persona es vol suïcidar, o provoca aquest estat d'emergència, etc, etc... i surten perjudicades terceres persones o personal d'emergències per culpa d'aquesta situació. Sino, tots som persones i passi el que passi sempre pots trobar-te contratemps ja sigui a la muntanya o al mercadet de les rebaixes. Tothom pot caure a la banyera i no per això la gent no es dutxa per por. Doncs la gent va a la muntanya a gaudir d'ella (fent l'esport que sigui) i sempre pots entrepuçar.
Lo dit, molt bon post!

Unknown ha dit...

Personalment estic en contra de cobrar els rescats de muntanya, com bé has dit és molt difícil determinar quina actitud és negligent i quina no. I, digueu-me mal pensat però, tinc la lleugera sensació de que podria acabar servint per cobrar el rescat a qui no està federat per fer l'activitat que està fent, quelcom que em semblaria horrorós. Per altra banda, està clar es que hem perdut el respecte a la muntanya i tots som Kilians Jornet, suposo que l'amenaça de cobrar els rescats en part pot ser una maniobra per intentar frenar una mica això. En quant als rescats de morts evidents, totalment d'acord amb tu, per això estan els grups dels mossos i no cal emprar mitjans d'urgència com un helicòpter a no ser que sigui necessari. En quant a la resta, tot es valorable però per descomptat els transits per alcoholèmia, estupefaents... els cobraria sense pensar-m'ho.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!