el meu foc de l'Empordà

Aquest és un servei al que de moment no hi he anat (divendres que ja veurem), però que he viscut intensament tant a nivell bomberil com a nivell d’usuari de xarxes socials. 

Em vaig assabentar dels incendis de la zona nord de Girona el diumenge al voltant de les 9 de la nit durant la cua de tornada a casa. Havia estat fora amb la família, en un parc aquàtic, on evidentment el primer que deixes a la guixeta és el mòbil. 

En un primer moment vaig tenir informació de l'alarma... la meva dona m'anava llegint alguns twuits sobre gent atrapada a les carreteres, a l'autopista i fins i tot morts! Allí, parlant amb ella vaig veure que els bombers veiem les coses diferents a la gent “normal” com ella. Vaig entendre de seguida que la gent s'altera molt i fa les coses sense gaire sentit sols seguint un instint de moure's per fer alguna cosa. 

Per la radio vaig acabar posant al Basté en un programa especial, però reconec que si sovint l’escolto al cotxe, aquella crònica no m'agradava, ja que jo la trobava bastant catastrofista i poc informativa. Es prioritzaven trucades de gent que deia que tenia un amic aïllat en una masia i fent una crida per socorre'l. Uff, això té molts i molts matisos. Realment és feina d'una ràdio “enviar” a gent a buscar una masia rodejada de foc per treure'n algú?... 

Al final a casa vaig posar el 3/24 i les cròniques em van semblar més realistes (que no vol dir que no fossin dures). Ho vaig estar seguint per twitter i la tele fins dos quarts de dues de la matinada. I vaig fer un retwit d'un article que vaig trobar genial, analitzant el paper de les xarxes socials als incendis de València. Aquí us deixo l’enllaç: redes-sociales-y-emergencias

També amb companys de torn i del parc, anàvem comentant via Whatsapp que s'hi havia anat des del parc de Lleida i altres parcs de la Regió. Evidentment hi hauria relleu i discerníem sobre qui hi aniria. Per twitter amb un parell de companys d'altres regions entrem en una conversa sobre l'evolució de l'incendi les properes hores, un cop amaini la tramuntana.

Al matí, ja de guàrdia vam veure que els companys que anaven al relleu havien estat força puntuals, abans de dos quarts de set ja eren fora amb 2 vehicles i passarien a recollir gent d'altres parcs. Això volia dir optimització de recursos però també és alentir el relleu (no és el mateix anar a trobar 1 vehicle a foc que a 4, que poden estar a llocs molt llunyans). De fet fins al voltant de les 6 de la tarda no arribava a Lleida la gent procedent de l'incendi. 

Durant la guàrdia, pel whatsapp, rebíem fotos de represes, dels camions de la UME, el que menjaven... pel SIGBombers (el dia 1 d’agost en parlaré en un nou article) veiem que hi havia unes 300 emissores donant senyal: vehicles, helicòpters, GRAF, emissores portàtils... la veritat no sé quants corresponies a vehicles, però la Regió de Lleida hi ha aportat els 8 parcs de professionals i un grapat de parcs de voluntaris (recordo Lles, Torà, Oliana...) i també podíem posar dimensions al perímetre (més de 18km de dalt a baix!) Una animalada. 

La nostra guàrdia a Lleida no va ser ahir gaire complicada... be, es va liar cap a les 6 de la tarda, per un foc en una pastisseria... al final hi havia un triple sostre que va dificultar molt trobar l’origen del fum i de l’aigua que queia del mateix sostre. Amb la càmera tèrmica sols havíem descobert una petita diferència de 5º de temperatura a les plaques del sostre. Tot allò que diuen que la llana de roca (aïllant) no crema... doncs no us ho cregueu tinc varies imatges que demostren el contrari! Aquí els qui vam passar fotos cap als companys de l’Empordà érem nosaltres, jejeje per fer-los enveja. Al final encara que semblava poca cosa es van gastar 9 ampolles d'aire i va durar dues hores. 

Les imatges corresponen a represes de dia, de nit i els moments de menjar.

Al vespre seguien arribant-nos fotos de columnes i represes a la zona d'Avinyonet. I també la del seu sopar. Pel que sembla una mica curt però és bo i això sempre és d'agrair. Com que ens agrada xinxar una mica (senyal del bon rotllo que tenim actualment al torn) els enviem una de la truita de patata que estem acabant de preparar, de 14 ous per a 9. Referent a l'avituallament als serveis també tinc un article per les properes setmanes.

Les fotos amb les UME ens fan reflexionar sobre l'evolució d'aquesta unitat els últims anys i la visió que tenim d'ells. Van començar que no en sabien i poc a poc després d'estar cada estiu a tots els grans incendis possiblement ja tinguin tanta experiència com nosaltres (a nivell de currantes). No sé com van a nivell d'anàlisis dels incendis i la seva propagació. Però si s'espavilen en 4 dies també ens atraparan tàcticament. 

Aquest matí (24/7/2012)

Aquest matí ja ens diuen que encara estan perseguint columnes. Que no han parat en tota la guàrdia d'anar amunt i avall. Segurament el foc va per llarg, feia molt temps que a Lleida no es feia un relleu fora la Regió de més de 3 dies. I espera't. 

En realitat no crec que hi hagi prou mànega per resseguir els 60km (si que hi son, cada camió porta uns 900m de mànega). Vull dir que aquest perímetre és extremadament gran com per deixar la instal·lació muntada sencera durant dos dies. I pel que s'opta és per anar fent actuacions a les diferents zones de més perill i que encara tenen escalfor. També hi ha zones de difícil accés i fins que no sigui més segur no hi anirà ningú a peu. Els helicòpters fan molta feina, els avions també, però no apaguen el foc. Durant el primer dia a estones ajudaven a alentir la progressió de les flames, altres cops sols li feien pessigolles. Però ara hi ha la feina de veritat, anar racó per racó assegurant amb aigua o eines manuals que el foc ja no tingui continuïtat. Els GRAF també han fet cremes per assegurar contorns, altres s'han assegurat amb el llaurat per maquinària pesada de bombers i de tractoristes proporcionats pels plans d'emergència municipals.

El Punt de Transit d'Avinyonet

Aquests dies veurem moltes imatges de gent corrent sota un fum terrible, el mateix que tenim nosaltres a peu de flama, altres ens explicaran que han tingut molta por i angoixa, camions de bombers parats, altres anant de corcoll perseguint represes... però tots tenim la nostra funció dins un incendi (forestal o no). També us passo un altre enllaç interessant On son els bombers?

Aportació personal d'una senyora a l'operatiu d'extinció

I finalment dir que arribem on podem. Alguns cops acabem fent-ho massa tard, però segurament venim d'un altre lloc on també fèiem falta. Nosaltres sols podem agrair la voluntat de la gent i la seva paciència. Alguns amb la cara de gratitud o de descans ja ens donen molt, altres ens porten coses... una mica d'aigua, quatre magdalenes... recordaré sempre que al 1994 prop d'Hostalric, pel matí ens van portar llet acabada de munyir. 

Per cert, moltes d'aquestes imatges i enllaços els vaig penjar ahir al Twitter... en 24 hores tenia més de 30 seguidors nous. Increïble.

Apa, la vida continua...

tres anys sense tu

tres anys sense tu,

sense la teva mirada d'il·lusió,

sense l'empenta que em donaves tu

i el teu esperit de superació.

tres anys plens de records,

amb enyorança a la gent que estimes

 i compartint els vostres records

tres anys intentant comprendre,

sense saber on trobar

ni capacitat per entendre

tres anys fent d'aquell dia

un punt de partida, per tots nosaltres,

esperant que arribi el dia

d'estar junts, vosaltres i nosaltres

-----------

Alfons Tormo Vilà

unpobrebomber

-----------

coses entre parcs

Aquest és un article que he recuperat que no havia arribat a publicar. Avui l'he actualitzat...

Hi ha vegades que no entenc els serveis. Fa alguns mesos ens van activar per anar a assistir a un accident, l'avís consistia en que un vehicle havia caigut al canal, a un poble a uns 20 km de Lleida. De camí ens van confirmar que era un quad, que havia caigut dins el canal però que aquest no portava aigua, que al seu conductor li feia mal la cama o el braç o alguna cosa. Ja se sap, a vegades això de recollir informació tant sols serveix per tenir-te al telèfon donant explicacions durant 10 minuts, per no treure'n l'aigua clara (un bon exemple és el 112).

Després ens diuen que el parc de voluntaris de la zona també està activat i que finalment ha pogut sortir (en un principi no responia). Val, si convé... que vingui. De Lleida (l'avís inicial era d'un vehicle caigut al canal i cap notícia sobre el nombre d'ocupants) anàvem amb el furgó amb 3, el camió amb 4 i el Sergent! . Deu ser un rescat molt complicat... encara algú farà sortir l'helicòpter (per sort no va ser així).

Quan ja quasi arribàvem a l'entrada del camí, des de la nostra sala de control, li diuen al camió dels voluntaris que ens esperessin, que arribàvem més o menys al mateix temps a la cruïlla. Res, quan estàvem a peu de camí sentim... "hem posat una cinta de bombers i seguim...". Estaven a 100 metres davant nostre!!, seguint l'ambulància i un cotxe de transit (el W familiar) del CME.

Evidentment arribem junts al punt on hi ha l'accidentat i "ells" canten la seva arribada!, cony que anàvem 6 vehicles!!! i baixen com a Rambos cap a dins el canal. No hi havia un Sergent? doncs deixa'l que organitzi, sinó el proper dia no el portarem.

Al final hi havia 13 bombers per un sol "pacient", que si, estava dins el canal amb una cama aparentment trencada. La majoria de professionals estàvem dalt observant, portant el material que feia falta... Però miraves al voltant i vàrem acabar sent 21 persones per un tio que s'havia fotut de lloros amb el quad. Ben mirat, els de les ambulàncies s'ho munten millor. La doctora i la infermera havien baixat, els tècnics i conductors eren dalt, portant material. Com nosaltres? No, els voluntaris amb el pacient i els professionals de portadors. Sort que al final quan ha calgut posar a l'accidentat dins la llitera d'arrastre (una de base de plàstic i força manejable) hem estat nosaltres qui ho hem fet...

Em sembla però que aquest és un problema concret amb aquest parc de bombers voluntaris. En realitat, gairebé mai hem tingut problemes amb els bombers voluntaris, als serveis s'entén. Entre tots ens ajudem a minimitzar, de la millor manera que sabem, els problemes que ha patit la gent.

si no ho enteneu, ja ho entendreu.... no patiu que seguirà... 

Adrenalina al rescatar dues persones d’un esfondrament

esfondrament al carrer Tallada de Lleida

Tornàvem d’un servei a l’autopista, encara estàvem prop de la entrada de Borges Blanques, quan per l'emissora sentim que Control Lleida demana pel parc i els fa sortir a un ensorrament d'un edifici al Carrer Tallada. Com que porto el furgó de rescat automàticament ja poso els rotatius... i aviat ens confirmen al BUP i al FSV d'anar al lloc, ja que pressumptament hi ha gent atrapada sota la runa.

La primera curiositat la tinc quan a l'hora de sortir al peatge, el Teletac pita (o això em sembla), vaig poc a poc (a uns 20km/h) curiosament fa uns dies amb el meu cotxe quasi em menjo la barrera... però aquest dia no s'obre i m'he d'aturar. Després d'un segon de reflexió segueixo endavant. La barrera? No sé.

Hi arribem aviat, no han passat ni 5 minuts des que ha arribat el primer camió. L'Escala encara no està emplaçada. El primer que veig és molta gent, molta expectació de tot un barri amb prou problemes com per a que ara li passi una nova desgràcia.

En acostar-me, el primer que cal fer és resituar els vehicles, estan entre la gent en un carrer molt estret, per a fer arribar l'escala al lloc més proper possible per si cal treure algú d'alguna planta superior.

Mentre un gos ja ha fet la seva feina, que avisat pel Whatsup hi ha anat directament (amb el seu amo). Els companys aviat han trobat un moviment entre les runes, una ma i un nas que sortien vagament de la polseguera. Això després del problema inicial, apartar tota la gent que no sabia si entrar a ajudar o intentar apartar als valents per a evitar mals majors. No és discriminació ni racisme, però sovint gent d'altres cultures es posen molt nerviosos i violents davant esdeveniments com aquest. Sort dels Mossos i la Urbana que van fer ràpidament una bona feina per apartar la gent.

De seguida ens toca fer callar la gent. El soroll de fons (potser hi havia 200 persones en pocs metres) no permetia escoltar res. Sentim una noia, la que ha parlat amb una familiar des del mòbil. Sembla que està bastant be, però és sota, prop d'una finestra de l’escala i haurem de començar a moure material. Fem una cadena... Ja estem coordinats pel Cap de Guàrdia, que es situa davant l'edifici amb una bona visió de tots. Els sergents que s'hi ha desplaçat també es situen en llocs estratègics vigilant/coordinant cadascun dels equips de treball.

L'altra grup, que ha trobat al noi, necessita ajuda. M'hi envien, i està allí entre les cames dels companys. Un cap i una ma, plens de pols mig netejades amb sèrum i aparença tranquil·la (clar, està enterrat) de fet intenta parlar amb algú pel mòbil. Se li ha posat un casc i nosaltres anem traient pedres, runa, arena... una infermera li ha posat una via. Sembla que estigui mig tombat ja que aviat comença a aparèixer la cama per un costat.

Com ha arribat el vehicle de Mollerussa i Balaguer fem relleus i Tàrrega no triga tampoc en preparar-se. Ens envien fora l’àrea més propera per tal de descansar física i anímicament. Allí comencem a explicar les nostres micro batalles de l'arribada al servei, els primers instants...

A pocs metres hi ha preparat el dispositiu del SEM, el seu coordinador, metges, infermers/es, sanitaris... que també s'han distribuit en equips. Comentem mentre la petita espera, que això no és el simulacre del bus que es va fer a la tardor, que això és la vida real. Però els veig molt calmats, organitzats, sabent quin era el seu paper... no és el simulacre, però ens va ajudar. Els bombers hem entrat per la part de baix (rambla) i les ambulàncies per dalt (antic mercat). I s'hi veu ordre. Hi ha també l'helicòpter de Mora (SEM) i el GRAE de La Seu. Cap al migdia arriba un tècnic de Cerdanyola especialista en estructures i un altre gos des de Tarragona.

S'acorda que com Lleida ha trobat al noi, que quan estigui a punt per sortir sigui aquest l'equip que el tregui amb la camilla. I poc a poc va sortit, això ja ho podeu veure a les imatges de les teles o les fotos. I segons després també surt la noia.

Es torna a demanar silenci per escoltar si hi ha més gent. Els polítics estan a primera línia, volen conèixer de primera ma la situació. Jo no visc a Lleida i per tant me la porta fluixa, però cal reconèixer que l'alcalde va arribar dels primers i va ser dels últims en marxar. Sempre atent a les nostres demandes. Però clar, no era sols l'alcalde, allí hi havia polítics de tots colors i administracions. Periòdicament s'havia d'anar recordant als actuants (tots en general), brigada municipal i polítics que calia deixar una bona zona de seguretat.

Aquesta foto és del voltant de les 12 del migdia (unes dues hores i mitja després de sortir al servei), els bombers també descansem. En un esdeveniment com aquest, cal fer relleus i per tant no és d'extranyar que alguns esmorzin (a les 8 anàvem a un accident i es va empalmar un servei amb l'altre). També cal beure sovint, no era un dia de calor intensa, però sota el vestit d'intervenció i fa molta, molta calor, i més si fas un treball intens.

un dels gossos buscant...

Els gossos tornen a entrar a la zona. Un no detecta res, sols a l'esquer i el segon marca alguna cosa propera a la paret de tolva de 20m que ha quedat dreta. Es decideix seguir treballant una estona, desenrunant. Aquestes son les imatges que també veieu als reportatges gràfics. Però cada cop el gos marca menys, fins i tot sembla que busqui un matalàs que s'ha tret del lloc.

Això és ple de periodistes. Fotògrafs sempre n'hi trobem algun que altre, però teles com a molt hi ha la de LleidaTV i algun cop TV3. Avui hi ha tota la graella televisiva. Veig fins a 5 trípodes l’un al costat de l’altre. Comentem que ja que hi ha crisi, i que tenen problemes (algun que altra ERO) podrien optimitzar els recursos, i que un passés les imatges a la resta, i a final d'any fessin comptes. Jo te n'he passat 50, tu 48... va ja està be, o alguna cosa semblant, com fan les cases d'assegurances. Però clar pels reporters (de càmera) això seria una putada. També vam comentar que a Tele5 deuen triar molt be les presentadores... alta, prima, una bona melena... semblava una model!

Cap a les 3 es va decidir aturar tot el dispositiu, a l'espera d'una màquina d'enderrocs que havia sortit de Tarragona i arribaria cap a les 5. La intenció era assegurar la zona traient la paret de tolva. I continuar traient runa de la zona contigua on semblava que si hi havia algú hauria de ser el lloc.

Típic dinar de foc

Ja al parc vam dinar i comentar petites anècdotes del servei. A mitja tarda, al moment de tornar al servei, hi ha la possibilitat d'anar-hi amb personal nou, però tots els del matí volem tornar al lloc, per dues raons, per la tarda la feina serà més descansada i per estar altre cop sobre el terreny i veure com evoluciona.

Cap a les 5 arriba la màquina! Però entre que ha d'entrar al lloc, habilitar-lo (és de cadena i cal escampar runa pel carrer) i muntar el braç articulat (de 3 trams) no és fins les 7 que comença. Això sembla que va per llarg, però no. Comença a treballar i en pocs minuts la paret va baixant. Tot el voladís de la casa també va a terra. El maquinista sembla més un cirurgià d'Anatomia de Grey que un paletista. Ens treu un puntal amb una precisió bàrbara, només falta aplaudir-lo. Us deixo la imatge.

Mentre els operaris munten la màquina entren els de TV3 per fer una connexió al costat d'on estem nosaltres. Els situen en un solar molt brut, ple de llaunes, vidres, roba i fustes... i després venen els de 8TV amb cables, pel que sembla faran connexió en directe i acaben entrevistant a l’alcalde. Després de l’entrevista hi ha com una mica de mala maror i l’alcalde desapareix. A la nit, quan ja estem al parc, algú ha vist l’entrevista, pel que sembla ha sabut greu que plantegin el barri com a conflictiu i que hi ha droga... a dins la casa també.

un costum del torn D és parlar dels serveis havent sopat.

Be, ara esperarem a fer la jornada d'anàlisis del servei, allí analitzarem les coses bones, les no tant bones i traurem conclusions. El resum del servei és que hem pogut treure a les dues úniques víctimes, de forma força ràpida i el més curiós, que no hi havia ningú més. Un cop de moral.


--Dedicat a un que avui fa anys--

El TSJA anula el reglamento de bomberos voluntarios aprobado por Mairena del Alcor

 18/06/2012 16:20 | lainformacion.com

El Tribunal Superior de Justicia de Andalucía (TSJA) ha anulado, a través de una sentencia, el reglamento aprobado por el pleno del Ayuntamiento de Mairena del Alcor (Sevilla) para contar con bomberos "voluntarios" o ajenos a la condición funcionarial de dicha profesión. 

El Tribunal Superior de Justicia de Andalucía (TSJA) ha anulado, a través de una sentenc

ia, el reglamento aprobado por el pleno del Ayuntamiento de Mairena del Alcor (Sevilla) para contar con bomberos "voluntarios" o ajenos a la condición funcionarial de dicha profesión.

En la sentencia, fechada el 6 de junio y recogida por Europa Press, la sección primera de la sala de lo Contencioso Administrativo del TSJA da cuenta del recurso promovido por el Sindicato Profesional de Bomberos (SPB) contra el acuerdo plenario del Ayuntamiento de Mairena del Alcor relativo a la aprobación del reglamento de bomberos voluntarios, un acto institucional que se remonta al 2 de junio de 2010. Frente a este acuerdo plenario, la organización sindical avisaba de vulneraciones de las leyes que regulan el voluntariado y de la Ley autonómica de gestión de emergencias, dado que "se pretende sustituir la figura del bombero profesional por el voluntario, lo que está expresamente prohibido".

El fallo de la sala de lo Contencioso Administrativo del TSJA, susceptible de recurso, estima plenamente el recurso del sindicato y declara nulo este acuerdo plenario, así como el reglamento en cuestión, porque "las funciones asignadas en el articulado son propias de los bomberos profesionales y reservadas por Ley a los funcionarios", toda vez que el reglamento impugnado y ahora anulado establece "una relación de carácter administrativa especial inapropiada para el voluntariado", así como "obligaciones incompatibles" con la naturaleza del voluntariado.

Para el secretario general del SPB en Sevilla, Juan Antonio Ballesta, "la sentencia tumba la pretensión del Ayuntamiento de contratar mano de obra barata" y constituye "una gran victoria judicial para el futuro de este servicio público esencial", dado que la organización sindical lucha desde hace años contra la proliferación de la figura del bombero voluntario y reclama la convocatoria de estas plazas mediante oposiciones.

Au, ara ja us podeu fotre verds els uns contra els altres, que sembla que us agradi.

dels altres també n'aprenem

És de justícia reconeixer quan algú ha fet o ha escrit alguna cosa que expressa no solament coherència sinó una certa raó.

Aquest és el cas d'un bomber voluntari del parc de Sant Jaume dels Domenys, el podeu llegir directament al seu blog. http://bomberssantjaume.blogspot.com.es/2012/06/quin-estiu-ens-espera.html

Ell ha sabut expresar coses que jo no he sabut dir amb suficient claretat, ja que sovint els bombers voluntaris interpreten la meva manera d'escriure com a una ofensa. No estic d'acord al 100% en el que diu el "Mazur" però s'hi acosta.