divendres, 6 de juliol de 2012

Adrenalina al rescatar dues persones d’un esfondrament

esfondrament al carrer Tallada de Lleida
Tornàvem d’un servei a l’autopista, encara estàvem prop de la entrada de Borges Blanques, quan per l'emissora sentim que Control Lleida demana pel parc i els fa sortir a un ensorrament d'un edifici al Carrer Tallada. Com que porto el furgó de rescat automàticament ja poso els rotatius... i aviat ens confirmen al BUP i al FSV d'anar al lloc, ja que pressumptament hi ha gent atrapada sota la runa.

La primera curiositat la tinc quan a l'hora de sortir al peatge, el Teletac pita (o això em sembla), vaig poc a poc (a uns 20km/h) curiosament fa uns dies amb el meu cotxe quasi em menjo la barrera... però aquest dia no s'obre i m'he d'aturar. Després d'un segon de reflexió segueixo endavant. La barrera? No sé.

Hi arribem aviat, no han passat ni 5 minuts des que ha arribat el primer camió. L'Escala encara no està emplaçada. El primer que veig és molta gent, molta expectació de tot un barri amb prou problemes com per a que ara li passi una nova desgràcia.

En acostar-me, el primer que cal fer és resituar els vehicles, estan entre la gent en un carrer molt estret, per a fer arribar l'escala al lloc més proper possible per si cal treure algú d'alguna planta superior.

Mentre un gos ja ha fet la seva feina, que avisat pel Whatsup hi ha anat directament (amb el seu amo). Els companys aviat han trobat un moviment entre les runes, una ma i un nas que sortien vagament de la polseguera. Això després del problema inicial, apartar tota la gent que no sabia si entrar a ajudar o intentar apartar als valents per a evitar mals majors. No és discriminació ni racisme, però sovint gent d'altres cultures es posen molt nerviosos i violents davant esdeveniments com aquest. Sort dels Mossos i la Urbana que van fer ràpidament una bona feina per apartar la gent.
De seguida ens toca fer callar la gent. El soroll de fons (potser hi havia 200 persones en pocs metres) no permetia escoltar res. Sentim una noia, la que ha parlat amb una familiar des del mòbil. Sembla que està bastant be, però és sota, prop d'una finestra de l’escala i haurem de començar a moure material. Fem una cadena... Ja estem coordinats pel Cap de Guàrdia, que es situa davant l'edifici amb una bona visió de tots. Els sergents que s'hi ha desplaçat també es situen en llocs estratègics vigilant/coordinant cadascun dels equips de treball.
L'altra grup, que ha trobat al noi, necessita ajuda. M'hi envien, i està allí entre les cames dels companys. Un cap i una ma, plens de pols mig netejades amb sèrum i aparença tranquil·la (clar, està enterrat) de fet intenta parlar amb algú pel mòbil. Se li ha posat un casc i nosaltres anem traient pedres, runa, arena... una infermera li ha posat una via. Sembla que estigui mig tombat ja que aviat comença a aparèixer la cama per un costat.
Com ha arribat el vehicle de Mollerussa i Balaguer fem relleus i Tàrrega no triga tampoc en preparar-se. Ens envien fora l’àrea més propera per tal de descansar física i anímicament. Allí comencem a explicar les nostres micro batalles de l'arribada al servei, els primers instants...
A pocs metres hi ha preparat el dispositiu del SEM, el seu coordinador, metges, infermers/es, sanitaris... que també s'han distribuit en equips. Comentem mentre la petita espera, que això no és el simulacre del bus que es va fer a la tardor, que això és la vida real. Però els veig molt calmats, organitzats, sabent quin era el seu paper... no és el simulacre, però ens va ajudar. Els bombers hem entrat per la part de baix (rambla) i les ambulàncies per dalt (antic mercat). I s'hi veu ordre. Hi ha també l'helicòpter de Mora (SEM) i el GRAE de La Seu. Cap al migdia arriba un tècnic de Cerdanyola especialista en estructures i un altre gos des de Tarragona.

S'acorda que com Lleida ha trobat al noi, que quan estigui a punt per sortir sigui aquest l'equip que el tregui amb la camilla. I poc a poc va sortit, això ja ho podeu veure a les imatges de les teles o les fotos. I segons després també surt la noia.

Es torna a demanar silenci per escoltar si hi ha més gent. Els polítics estan a primera línia, volen conèixer de primera ma la situació. Jo no visc a Lleida i per tant me la porta fluixa, però cal reconèixer que l'alcalde va arribar dels primers i va ser dels últims en marxar. Sempre atent a les nostres demandes. Però clar, no era sols l'alcalde, allí hi havia polítics de tots colors i administracions. Periòdicament s'havia d'anar recordant als actuants (tots en general), brigada municipal i polítics que calia deixar una bona zona de seguretat.
Aquesta foto és del voltant de les 12 del migdia (unes dues hores i mitja després de sortir al servei), els bombers també descansem. En un esdeveniment com aquest, cal fer relleus i per tant no és d'extranyar que alguns esmorzin (a les 8 anàvem a un accident i es va empalmar un servei amb l'altre). També cal beure sovint, no era un dia de calor intensa, però sota el vestit d'intervenció i fa molta, molta calor, i més si fas un treball intens.
un dels gossos buscant...
Els gossos tornen a entrar a la zona. Un no detecta res, sols a l'esquer i el segon marca alguna cosa propera a la paret de tolva de 20m que ha quedat dreta. Es decideix seguir treballant una estona, desenrunant. Aquestes son les imatges que també veieu als reportatges gràfics. Però cada cop el gos marca menys, fins i tot sembla que busqui un matalàs que s'ha tret del lloc.

Això és ple de periodistes. Fotògrafs sempre n'hi trobem algun que altre, però teles com a molt hi ha la de LleidaTV i algun cop TV3. Avui hi ha tota la graella televisiva. Veig fins a 5 trípodes l’un al costat de l’altre. Comentem que ja que hi ha crisi, i que tenen problemes (algun que altra ERO) podrien optimitzar els recursos, i que un passés les imatges a la resta, i a final d'any fessin comptes. Jo te n'he passat 50, tu 48... va ja està be, o alguna cosa semblant, com fan les cases d'assegurances. Però clar pels reporters (de càmera) això seria una putada. També vam comentar que a Tele5 deuen triar molt be les presentadores... alta, prima, una bona melena... semblava una model!

Cap a les 3 es va decidir aturar tot el dispositiu, a l'espera d'una màquina d'enderrocs que havia sortit de Tarragona i arribaria cap a les 5. La intenció era assegurar la zona traient la paret de tolva. I continuar traient runa de la zona contigua on semblava que si hi havia algú hauria de ser el lloc.
Típic dinar de foc
Ja al parc vam dinar i comentar petites anècdotes del servei. A mitja tarda, al moment de tornar al servei, hi ha la possibilitat d'anar-hi amb personal nou, però tots els del matí volem tornar al lloc, per dues raons, per la tarda la feina serà més descansada i per estar altre cop sobre el terreny i veure com evoluciona.
Cap a les 5 arriba la màquina! Però entre que ha d'entrar al lloc, habilitar-lo (és de cadena i cal escampar runa pel carrer) i muntar el braç articulat (de 3 trams) no és fins les 7 que comença. Això sembla que va per llarg, però no. Comença a treballar i en pocs minuts la paret va baixant. Tot el voladís de la casa també va a terra. El maquinista sembla més un cirurgià d'Anatomia de Grey que un paletista. Ens treu un puntal amb una precisió bàrbara, només falta aplaudir-lo. Us deixo la imatge.
Mentre els operaris munten la màquina entren els de TV3 per fer una connexió al costat d'on estem nosaltres. Els situen en un solar molt brut, ple de llaunes, vidres, roba i fustes... i després venen els de 8TV amb cables, pel que sembla faran connexió en directe i acaben entrevistant a l’alcalde. Després de l’entrevista hi ha com una mica de mala maror i l’alcalde desapareix. A la nit, quan ja estem al parc, algú ha vist l’entrevista, pel que sembla ha sabut greu que plantegin el barri com a conflictiu i que hi ha droga... a dins la casa també.
un costum del torn D és parlar dels serveis havent sopat.
Be, ara esperarem a fer la jornada d'anàlisis del servei, allí analitzarem les coses bones, les no tant bones i traurem conclusions. El resum del servei és que hem pogut treure a les dues úniques víctimes, de forma força ràpida i el més curiós, que no hi havia ningú més. Un cop de moral.


--Dedicat a un que avui fa anys--

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Final feliç per una història explicada amb la naturalitat d'un que fa la seva feina i la viu. Al veure alguna imatge m'ha semblat que era la mateixa que el carrer Cavallers de Tgn del dia següent. A aquest ritme ens quedarem sense llocs on viure, entre enderrocs, desnonament i demès.

Joan

Mazur ha dit...

Alfons, només dir-te que OLE!!!!
Molt bona entrada aquesta, si senyor.
Enhorabona pel servei!!!

Joanromas ha dit...

Alfons, ho expliques molt millor que alguns informes de serveis que han passat per les meves mans!!
Molt bona entrada i molt ben explicat!!
Enhorabona, sobretot pel servei.

Anònim ha dit...

Alfons molt ben explicat sembles un reporter d'aquestos dels que es planten als llocs on hi ha els sinistres i expliquen el que veuen a l'audiencia,tambe felicitar-te pel servei que vareu fer i va sortir amb exit i sense pendre mal ningu(que es molt important),pero et demanaria una coseta nomes,que quant possesis algun comentari sobre l'altre col.lectiu que de vegades treballem junts contrastesis i expliquesis les coses amb la mateixa entrega,imparcialitat i il.lusio que has fet aquesta d'avui,no vull creure que con que eres protagonista et vulguis penjar alguna cosa demes(crec que no es el teu estil).

Molt bon servei,felicitats.

Un bomber voluntari.

Pablo Castro ha dit...

Enhorabuena por el relato, Alfons. Muy directo y sin tecnicismos, que es como se entienden las cosas.

Dime por favor,

¿Echásteis de menos en algún momento una buena megafonía para hacer callar o desalojar a la gente? ¿Los mossos o local la utilizaron?

En estos servicios al final todo el mundo se acaba quitando la chaqueta de intervención, e incluso el cubre es algo incómodo. ¿No se echa de menos un traje más ligero para estas actuaciones? La tendencia parece ser ir hacia un traje de intervención polivalente más ligero.

Anònim ha dit...

Enhorabona sincera per una molt bona feina .

Anònim ha dit...

Felicitats per la feina, aquests serveis dona gust que acabin be!! Molt ben explicat.

Anònim ha dit...

Moltes felicitats per aquesta peça. Estic fent un treball a la universitat sobre el tractament dels enderrocs del carrer Tallada i m'ha servit molt!

:)

Vols rebre els articles per correu? apunta't!