Som un equip o una merda?

Els bombers som un equip de persones amb una organització darrera.
El treball en equip no és gratuït. 

Aquestes últimes setmanes hem parlat tant els bombers professionals com els voluntaris. I és que tots dos bàndols, amb més o menys gràcia, hem anat traient pit defensant la nostra veritat.

Però hi ha una cosa que és clara, els números canten. Alguns han dit que hi ha parcs de bombers professionals que tenen menys sortides que els parcs de voluntaris... i què?

Recordo quan fa 15 anys les ambulàncies depenien de la bona voluntat de la gent de Creu Roja. Jo i molts els havíem criticat, i molt, pel que consideràvem sovint un servei deficient. Des de fa uns quants anys ja no fan serveis urgents, ara els criticats son uns altres. En canvi el concepte que tenim de Creu Roja ha millorat molt. Actualment es dediquen a fer serveis preventius i d'informació i sobretot com a ONG donant suport a la infància i a la gent gran.

Que tinguem un servei de bombers mixt no vol dir que quan surt un determinat vehicle d'un parc (de voluntaris o de professionals) hi va el millor bomber o vehicles, sinó que la dotació que surt està integrada en una xarxa de parcs, de mitjans i de gent que més ben organitzada o menys realitzen una de les moltes feines que fem els bombers (i no faig cap distinció). Sense l'organització que se'ns dona des de les diferents sales de control seriem com l'eslavó perdut, o sense el suport del Cap de Guàrdia o els Sots-Cap tampoc (tot i que de vegades...). Tampoc hem d'oblidar totes les referències tècniques que tenim, algunes des de l'àrea d'operacions de cara Regió (que posa seny) i les INTs burocràtiques imposades pel centralisme bomberil.

Per tant quan algú diu que el seu parc té més sortides que un altre no vol dir absolutament res. Si un parc de voluntaris de l'àrea metropolitana té molts serveis, aquests majoritàriament seran d'ajuda a altres parcs. Quan un parc "petit" es diu que té poques sortides, segurament serà perquè la seva raó de ser és la de cobrir territori i no la d'estar en una zona d'important potencial de risc per densitat de població o per una activitat industrial concreta.

L'única excepció la tenim als parcs considerats grans. Aquests, com poden ser Badalona, l'Hospitalet, Sabadell, Terrassa, Tarragona, Reus, Lleida i algun altre que em puc descuidar. A aquests parcs moltes de les seves sortides son directes, en primera actuació, i tot sovint actuen rebent la col·laboració d'altres parcs. D'aquest fet se'n nodreixen els parcs del seu voltant. En canvi els parcs de cobertura territorial no acostumen a anar a col·laborar fora de la zona més immediata, aquests son els casos de per exemple Sort, d'Ascó i de Montblanc, el primer per tota una zona de difícil comunicació, el segon per la Central Nuclear i l'altre per la zona nord de la Serra de Prades i la Conca de Barberà.

Res, que si cal treure pit el traiem, però no per tenir més sortides som imprescindibles. O si, Déu dirà, be, en aquest cas la Direcció General dictaminarà...