Aquestes son les 4 qüestions que li volia comentar al Conseller. Jo vaig marxar a un servei i ell no va posar gaire interès en parlar amb la tropa bomberil. L
Incendi d'Horta. (Dona la casualitat que s'hagués sentat a la taula amb l’únic GRAF de Lleida que aquell dia va tornar a casa (els altres els van portar a l’hostipal o al tanatori). Aquest company ara està al nostre torn).
- A mi no m'agrada la imatge que es dona als mitjans de comunicació. No m'agrada veure a Caps de parc, Sergents i Tècnics acompanyant al Delta0, defensant-lo a capa i espasa, quan els que van patir l'atrapament eren bombers com jo. Pel que sembla ningú va fer res per ells ni, en cas de problemes, faran res per nosaltres.
Hi ha una fractura física REAL entre tècnics, comandaments i caps de parc amb la resta de col·lectiu bomberil. No tenen la nostra confiança.
- Aquí, en aquest parc, teniem relació directe amb alguns dels companys que van perdre la vida. Al Ramon
Vehicles.
- Els últims vehicles arribats al parc (el furgó i el BUP) no tenen ni cap ni peus. Porten material boníssim, però la seva configuració i distribució son més que dolentes. Son vehicles excessivament alts i poc àgils. La gent que els utilitzem ens hem trobat amb molts problemes a l'hora de fer-los anar. La culpa no és del material, sinó de qui pensa les característiques d'aquests vehicles. Això vol dir directament el Servei Tècnic. No entenc com uns arquitectes, enginyers industrials o enginyers forestals poden dissenyar vehicles els quals no han utilitzat ni utilitzaran mai. No entra al meu cap.
Parc de Lleida.
- La gent. En aquest moment tenim manca de sergents, caporals i bombers. Alguns es jubilen, altres passen a 2ª activitat i aquí no entra ningú. És el parc més important de les comarques de Lleida, el de més serveis, amb més gent a atendre i possiblement una de les de més territori (si, hi ha 4 parcs de voluntaris, però a les 12 del migdia busca'ls!) Aquest parc necessita 60 persones operatives per a funcionar correctament, ara n'hi ha poc més de 40.
- L'edifici del parc de Lleida. No fa ni 2 anys es va acabar. Això és un desastre! No paren de sorgir avaries, la calefacció a tot drap, les aixetes automàtiques triguen molts minuts a tancar, els vestidors son petits i sort que no hi ha noies perquè en perdríem un!, les portes de la cotxera s'espatllen cada dos per tres, un gimnàs que no permet posar-hi pes...
Risc Químic.
- No entenc (igual que amb el Servei Tècnic) com pot ser que posin a dirigir aquesta particular branca del cos, a tècnics que no saben què és la química. Sempre posen a enginyers (i ells què saben!!!!) En aquesta casa hi ha químics, com a mínim n'hi ha 3 i també gent propera (bioquímics, físics i possiblement algun enginyer químic).
- Han d'aclarir definitivament el model a seguir, però que facin alguna cosa, que ja fa masses anys que dura.
La resposta a aquestes preguntes no la sé, tampoc sé si mai li arribaran, però d'aquí a un temps us escriuré dient si ha canviat alguna cosa. Si no ho faig, m'ho demaneu.
4 comentaris:
Si li has d'enviar, al conseller, concreta les preguntes. De fet, t'haig de dir que de preguntes no se si n'he vist masses. Més be he vist reflexions d'un "bombero torero" cabrejat amb el món, espero, de totes maneres, que només amb el món bomberil.
Per cert, el dia que ens trobem, m'has de fer 5 cèntims de primera má del Delta0, perque xic, em costa.
També, dessitjo pel be de les terres de ponent, que no et fiquin de responsable químic, perquè ja ens coneixem, que tenim un pas molt dur dintre de la química tu i jo. Perquè penses que estic al món de l'alimentació, xaval?.
Estic dacord en que cal ser crític, per millorar, per progressar, i per què el cos de bombers segueixi sent capdavanter.
Però només veig crítiques cap als de fora, caps als de dalt... cap als ALTRES. Fa anys que 'conec' aquest mon, i cansa una mica que la culpa sempre sigui dels altres.
Potser si tots intentessiu trobar solucions, la cosa aniria millor, però no es pot estar sempre enfadat amb els altres i pensar que de portes endins es fa tot bé...
Cal millorar equipament, formació, vehicles, organització, estructura.. tot! Però potser si tothom hi posés una mica de la seva part, això seria possible.
També em dona la sensació, que no es veu com està la situació general de la societat, de les famílies, del país...perquè realment hi ha gent que ho està passant molt malament.
També des del cos, la gent s'està aprofitant tant i tan, que això acabarà petant: baixes llarguíssimes, segones activitats no massa justificades, en fi, que el cos de bombers s'ha de construir entre tots, cal col.laborar i no aprofitar-se fins a l'extrem en que s'està fent...
I potser ja n'hi ha prou de buscar culpables per l'accident d'Horta!! Això ha de servir per replantejar-se les coses, i per millorar! però TOTS! des del forestal que està a la línia, al bomber (funcionari o voluntari), caporal, sergent, sotsinspector, inspector, operador de control..
Gràcies Joan, fas be en recordar-me les "nostres" pràctiques de química inorgànica, els cristalls de clorur de plom i les "taques" (que encara hi deuen ser) d'àcid clorhídric... ja se sap els inicis sempre son durs. Potser allò va ser un senyal!
Sr Anònim (ets el primer que conec amb aquest nom) et convido a venir qualsevol dia al parc de Lleida i a ser possible a la "meva" guàrdia, crec que canviaràs el teu concepte de la tropa.
"... espero, de totes maneres, que només amb el món bomberil."
> Como comentario creo que fuera de lugar.
Yo llevo leído medio blog y no veo que sea tan crítico ni tan derrotista. Veo artículos de mucho valor y alguien que da la cara y firma sus pensamientos. En un colectivo que le cuesta perder sus miedos, creo que es meritorio.
Publica un comentari a l'entrada