i fins aquí hem arribat

Aquesta setmana he estat a Madrid. Una de les raons per no haver acabat ja d'escriure al bloc era aquesta. Poder viure una gran experiència i fer-vos-en partícips. Posar-me davant un auditori ple de bombers i alguns tècnics d'emergències era tot un repte i alhora un pas endavant en el meu dia a dia bomberil. Hi he conegut bombers de Madrid, d'Aragó, de les Canàries, d'arreu... tots ells molt professionals i alhora molt humans. He tornat amb alguns amics més. I sobretot amb moltes ensenyances apreses que algunes caldrà aplicar.

Per això acaba el pobre bomber. El meu dia a dia, que també és bomberil i fent guàrdies a Lleida, també és el de parlar, gestionar i intentar fer créixer aquest cos de bombers. Ep, que fins ara ho feia des de la vessant de dir tot allò que jo creia que calia canviar. Ara però, una part, petita, està a les meves mans. Així que he de donar gràcies a tots aquests més de 14 anys en que m'heu llegit. A tots els qui us heu acostat a donar-me suport, entre ells tècnics de totes les categories i posicions. Espero que una petita part del que és el cos de bombers també sigui "culpa" meva.

He de donar també les gràcies als qui aquests dies us heu ofert per continuar amb el pobrebomber. Però el "meu" pobrebomber acaba aquí, o com a mínim s'atura indefinidament. Potser tornarà de manera puntual, no ho descarto. També agrair als qui, sense dir-m'ho directament i als qui si m'heu expressat o aconsellat que dirigeixi els meus esforços en la meva feina. I per això calia anar a Madrid. Conèixer nova gent, noves experiències i especialment saber que hi ha molt recorregut a fer. Tot ell dirigit a la millora del cos de bombers. Que no serà ni millor ni pitjor que el que hagués pogut fer algú altre, però en aquest moment és part del meu dia a dia.

Així que em seguireu veient batallant, ara no escrivint les meves batalletes, sinó en que alguna de les coses que encara han de venir al Risc Químic (és que m'agrada molt aquest nom) i als Riscos Tecnològics (que és com es diu realment) potser hi hauré tingut alguna mica a veure. Molt del camí que està per recórrer va ser dissenyat i pensat pel Xavi, el Toni i l'Àlex. Aquí ens quedem en Lluís, en Dani, en Marc, en David, jo i un grapat més de GRIT. Tots remarem per fer que les nostres idees i necessitats tirin endavant.

Així, que aquestes són les últimes línies que us escric. Gràcies a tothom per ser-hi. Comença una nova etapa i cal que hi dediqui tots els meus esforços, no m'agradaria que en un futur algun pobre bomber comenci a parlar malament de mi 😅.

Prioritats en la remuntada del Cos

Aquesta setmana hi pensava, sempre que arriba un nou conseller/a o un nou director general, penso que quan marxin jo encara hi seré. Seguiré patint totes aquelles males decisions a que sovint ens aboquen. Però he de dir que els últims anys ha estat difícil que tinguessin males decisions. Després de deixar el Cos sense bombers ni camins, fer-ho pitjor era impossible. Només quedava carregar-se els parcs i de poc hi va anar quan es va cremar el segons pis d'un dels edificis de Cerdanyola. A partir d'aquí només es podia remuntar. Però tot i ser "fàcil" encertar-la també cal triar la ruta i l'ordre de les accions. L'ordre de les prioritats és important.

I el que no podem obviar és que tenim encara un grapat de parcs a reformar, a ampliar i des de la "feminització" del Cos de Bombers, cal que els parcs també tinguin aquesta vessant. Un micro-vestidor (en alguns casos no es pot dir ni això) és inacceptable en aquest moment. Estem a 4 dies (just després de Nadal) se'ns omplen els parcs amb el 40% de la nova promoció, que són noies. Els nois no han de tenir gaire problema. Per una banda els vestidor que estaven a arrebossar fins ara, se'ns buiden, hi començarà a haver menys nois. Per altra, la necessitat d'espais per a la higiene de les bomberes. No val a posar una balda per quan hi hagi una noia al vestidor o a la dutxa. Si els nois no ens hem tancat mai, per quina raó hem de permetre que les noies es tanquin? Si hi ha d'haver dos espais, hi han de ser i prou. Si ha de ser un espai compartit amb una zona de més intimitat per la dutxa, doncs endavant. Però a 15 dies de tenir 100 noies més als parcs, això es preveu molt complicat.

El que us deia. S'han anat comprat camions i vehicles lleugers (que si, feien falta), s'han incorporat tot de bombers i bomberes (és que quedàvem 4), però i els parcs? La gran preocupació de les conselleries d'Interior i Economia ha estat la reducció de les hores extra. Com si les féssim pel morro! Quan en realitat només servien per cobrir les misèries de la manca de personal. Sinó, perquè han entrat més de 1000 bombers i bomberes els últims 4 anys? Aquest augment (cobrir les mancances) ha permès en part que hi hagi força més persones en tasques imprescindibles que fins ara es feien una mica per obra divina, amb mancances o simplement no es feien. I aquí és on el servei tècnic ha patit més que ningú.

Imatge de la fugida d'Egipte

Hores d'ara la incorporació de nou personal en compta gotes ha permès la licitació dels nous camions. No només els 92 BRP, sinó tot el que ha vingut darrera. Arrossegant això si, velles decisions que potser no havien estat les més encertades. Però que poc a poc van donant llum. Els nous furgons i vehicles urbans no seran ni els més ergonòmics ni els més lògics per les funcions que acabaran fent. Però són. I jo tinc l'esperança que els propers (que potser ja no veuré) seran molt millors Això si no cremem als gestors que hi ha ara. Perquè de gent cremada en seguim fent. Algú que t'ha donat solucions, que t'ha afrontat problemes i que ha dedicat moltes hores a fer que la màquina de Bombers segueixi endavant, se l'ha de cuidar.

ciència ficció

Alguna cosa no està fent bé la casa quan de l'última promoció de sotsinspectors, la meitat ja no hi són. Els qui tenien plaça de bomber l'han recuperat. la vida de parc és molt menys estressant que segons quin marró et cal menjar, pel fet que la casa porta molts anys sense controlar material, equips, renovar parcs o amb licitacions com la dels Ssangyong. Per cert, avui he llegit una estadística dels pitjors vehicles que passen les ITV. La marca dels vehicles dels Caps de Regió són de lo pitjoret passant inspeccions tècniques. Doncs si als Caps de Regió es hi donem ferralla, que ens donen a la resta? De fet, per anar de Regió a un CCB en un parc de bombers o al poliesportiu d'un poble tampoc cal cap meravella de vehicle. Amb un Seat com la resta de mortals seria suficient. O potser podria ser una opció un vehicle elèctric. Ara que aviat tindrem punts de càrrega de vehicles elèctrics... a veure si els tindrem abans que uns bons vestidors de noies? Aix, el que us deia abans de les prioritats.

La gestió impossible de la contaminació dels equips

No hi ha com haver tingut un parell de serveis "divertits" bomberilment parlant per a que surti un bon post del pobre bomber. I si això s'acaba. Abans d'acabar l'any aquest bloc arribarà a la seva fi. Ja us donaré les explicacions oportunes al seu moment.

Vaig començar la setmana amb un incendi en una granja. Per sort pels porcs, aquests encara no havien arribat. Sovint les granges es cremen en el moment del seu condicionament previ o just abans de l'arribada dels primers animals, coincidint amb el camió que els porta. Algun calefactor o màquina de soldar encén la palla o un plàstic i tot a norris. Com es veu tot sovint, a les fotos de granges incendiades, el fum és especialment negre. Negre, contaminant i tòxic. Bàsicament perquè és un lloc ple de materials plàstics (tubs i menjadores) i els aïllants de parets i sostres. Els animals petits son especialment sensibles al fred, necessiten de calefacció i com no estem disposats a pagar gaires diners per menjar carn, els productors utilitzen els materials d'aïllament i calefacció més precaris. Tot i això no els surten gaire els números.

I he acabat la setmana amb un incendi en una màquina, dalt un camió dins una nau. Vaja, el fum tornava a ser ben negre. Sort que aquest últim cop estava de conductor (i de CACE, i de zona neta/bruta, i...) ja se sap a la REL hem de fer de tot, que som pocs. Després és quan ens demanen de fer com les regions amb molta gent i molts camions. Hem de ser ordenats i polits. Netejar-se, treure's l'equip d'aire i no tornar-lo al camí sinó deixar-lo per descontaminar al parc... jajajajaja i si quan tornes hi ha un servei al Segrià qui hi anirà? Doncs res, això de posar moltes coses en un sac a sobre el camió sovint per nosaltres no és factible. Simplement perquè el més normal és que abans de tornar al parc passis per algun altre servei. Aquest cop, mentre recollíem hi va haver l'avís d'un camió cremant a l'autovia, no massa lluny d'on érem. Vàrem tenir sort, només era un fre recalentat i els Mossos ens van desactivar abans de poder sortir cap allí.

Aquest sóc jo, intentant agafar alguna cosa dels armaris superiors del Furgó de Lleida

Per això, que de vegades escoltes amb molt carinyo com es vol fer la gestió dels contaminants, que la casa ja sap que hi són i que ho vol abordar. Però més sovint del que creiem, aquesta gestió és més impossible que les aventures del Tom Cruise a Mission: Impossible. Hi ha molts entorns, quan ets en un servei, on és molt complicat trobar un espai relativament net (ja no et dic en una granja). Aigua d'extinció per terra, el fum del camió (els tubs d'escapament segueixen sent a ran de terra), les sabates de recanvi que MAI portem a sobre i la manca crònica d'espais al camió per portar roba de recanvi. El sostre del camí és aquell espai on hi fem caber tot allò que no volem que estigui a la cabina. En tot cas, els pantalons plens de fum i el polo els portem amb nosaltres, com sovint el casc, el sotacasc i la màscara d'aire. En una granja la zona neta és una lona verda, envoltada de sòl sense asfaltar, amb fang, tolls o plena de pols i pedra. Ideal, no?

Esteu tots convidats a passar el matí a la cotxera del parc de Lleida, un dia de boira.

Tranquils, que després arribem a la cotxera del parc. A 0º (ni fred ni calor) que tenim aquests dies de boira a Lleida. Fa 10 dies que no veiem el sol. Posat a treure tot el que portaves al sostre del camió. I amb l'aigua atemperada (a 0º) ens posem a netejar mànegues i espatlleres. I només amb el polo i pantalons normals, que el jaquetó el tenim brut i cal trobar-ne un de substitució de la teva mida. Així que vestits com si fos a l'estiu, amb una escombreta i una mica de sabó a netejar tots els equips contaminats. Ja se sap, els bombers només fem que queixar-nos.

Després et passen, al correu del parc, un enllaç a un video (perquè la sessió de Teams te l'has saltat per un servei), que algú anota al PGBO com a pràctica realitzada. Segurament aquell matí o aquella tarda hem estat practicant amb una de les eines noves del furgó, o netejant els equips (bruts del foc anterior), posant ordre als equips d'aire (que no totes les ampolles caben a tots els camions), o tallant cotxes (que aquests mes els de la grua municipal ens n'ha portat). Però calma, al PGBO, com se'ns demana s'hi anotarà la pràctica que deia al correu. La del correu, no sigui que algú faci un excel amb les pràctiques "no registrades" i ho enviï a tota la Regió. Res, tot anotat com demanen, que després nosaltres ja farem el que haguem de fer, que és una altra cosa. Perquè la guàrdia és molt llarga i alhora molt curta per tot allò que se'ns demana.

Si el vestit fosc quedava així, tots sabeu com queda el vestit color palla...
Màscara, guants, botxí, emissora, casc, quin més brut.

Doncs apa, porteu-vos bé. No reclameu gaire, que sou uns toca-daixonses i no teniu raó. Que quina sort tenim que la casa pensa en nosaltres i ens ho posa tot mastegat. Tots sabem que portem molts anys sense fer una correcta gestió de la contaminació, que hauríem de tenir dues botes i dues jaquetes forestals (el GRAF porta més de 10 anys reclamant-ho i res), necessitem dues caputxes ignífugues (i no una), els guants també haurien de venir de dos en 2 parells, com els guants forestals. També estic segur que moltes d'aquestes coses la casa ja les sap i sé (de debò que sé) que per a la majoria s'han començat les licitacions pertinents. Però no cal amagar res. Fan falta i punt. I ja arribaran. Quan? Doncs aquí està la gràcia, donar una data. Perquè sense data tot són promeses.