Els petits canvis són poderosos

Són dies de canvis. Fa algunes setmanes ens va arribar el camió nou i ja li hem trobat tot de problemes i errors. Abans havien arribat els 4x4 Toyota Land Cruiser i les WV Caddy, també les furgonetes Ford de 9 places per als relleus de personal i també les de transport. Les empreses de vehicles, de renting i les financeres es deuen fregar les mans. I en quatre dies caldrà fer la licitació dels nous vehicles amb transformació (per a GRAF, ECO i DELTA Unitats de Comandament Mitjà, algunes especialitats i per als grups especials) i també tota la gama de vehicles urbans tipus BUL, BUP i Autoescales. Els comercials de les automobilístiques deuen estar amb els ulls fent pampallugues.

L'Escola de Bombers va boja traient noves promocions de bombers. Ara quan veus una cara nova al parc ja no saps si és de la promo 19.1, 19.2 o de la 20. Tampoc saps si ve d'un concurs de trasllats i resulta que portava 10 anys a una altra regió esperant una vacant a un parc més proper de casa. I és que després dels anys en que les jubilacions als parcs anaven a una per mes, el dia 1 de juny rebem 16 bombers de l'última promoció i els 4 dels concursos de trasllat. Tindrem 20 cares noves en un parc de 50. Algú imagina una empresa que d'un dia a l'altra canviï el 40% de la plantilla?

En els 5 mesos que portem de 2021 he viscut al meu parc més canvis que en qualsevol altra període per llarg que el vulguem fer. L'únic any comparable seria el 2009-2010 quan el daltabaix de les obres de remodelació del parc i l'estrena de les noves instal·lacions. I d'aquesta època també ve l'aterratge de la gent de la Granja a l'altra costat del nostre bancal. (Per als foranis, quan es va traslladar la RELL al costat del nostre parc). Però ara, tenim el mateix edifici (amb tots els seus defectes), els nous vehicles (amb tots els seus defectes) i els 16 bombers (amb tota la seva manca d'experiència, que no de voluntat ni coneixements).

Aquesta serà la setmana del major nombre de canvis. S'incorporen 24 bombers nous als torns, entren els Auxiliars Forestals, l'helicòpter de comandament també comença la seva aventura estival i en aquesta ocasió l'helicòpter bombarder, que tradicionalment anava a Balaguer, també tindrà la seva base a Lleida. Ole! I és que aquí no acaba tot. Balaguer està en obres des de fa molts mesos i també incorpora els seus nous bombers de la bàsica i els seus forestalillos. Em sembla que allí els barracons deuen tenir parets de titani, o sinó rebentaran amb tanta gent.

Ara seriosament. Hi ha companys que marxen a un altra parc i altres que canvien de torn. Hem de ser capaços de mirar enrere i trobar tots aquells bons moments viscuts al parc i als serveis. També els viscuts fora el parc. I cal agrair-los totes aquestes vivències, les bones i les no tant bones amb els nostres "clients", però que entre tots hem anat buscant la millor manera de fer el servei. I cal també acollir als nous integrants del parc amb la mateixa il·lusió que ells arriben. En quatre dies els explicarem les anècdotes viscudes amb els anteriors companys, que a ells se'ls faran estranyes, però que en poc temps ells també formaran part de l'anecdotari. I així, dia a dia, anirem sumant històries per al llegat no escrit del nostre parc. I potser d'aquí a 30 anys, algú recordarà que una vegada es va tirar un ninot des de la torre durant unes pràctiques, que un cop es va cremar el soterrani inundat de la torre (i que revifava a les 5 del matí), o que a algú li van clavar una bota a la cotxera i encara es veu el forat al terra... 

I és que en època de canvis, cal mirar enrere i saber mirar endavant. On es tanca un període i se n'obre un altre. On, malgrat les toies de camions que una dècada després ens segueixen arribant, i fent un símil futbolístic, partit a partit, guàrdia a guàrdia, farem que el parc de Lleida (com qualsevol altra) segueixi sent un parc on els seus bombers siguin la seva ànima.

jugant al tetris fent el triler

De vegades sembla que les coses no arribin o no hagin d'arribar mai. Sense anar més lluny, el 2019 parlàvem que mancaven camions, que les cotxeres se'ns començaven a omplir de xatarra. I avui, en ple maig de 2021 hi ha cotxeres que ja tenen els Scania nous. Evidentment només són unes 8 unitats les que han arribat (de 92), però algo és algo.

A les fotos dels serveis que es veuen al Twiter ja apareixen. I en els propers dies ja seran operatius 2 vehicles més a la RELL, que és on jo estic. I ja en seran 3. Que bé. Llàstima però que amb aquests 8-10 vehicles que poc a poc anem tenint, es van visualitzant cada cop més les errades i mancances que tenen. Si, són vehicles nous, molt esperats, però no són perfectes. I no perquè s'hagin buscat malament, al contrari, s'han volgut tant i tant complerts, que el fet que portin de tot ha exigit al fabricant i carrosser que haguessin de muntar un "tetris" a dins els armaris per a encabir-hi tot. Ara és quan podem veure i comprovar que aquella "tonteria" que era haver d'apartar una màquina per poder treure uns "latiguillos" hidràulics, cal fer-ho sempre, perquè d'altra forma no és possible arribar-hi. Si, és una "xorrada" important, que fa que hagis de carregar tot el pes d'una màquina per a treure un petit tub. I això passarà als 92 camions.

Com també ens trobarem que cada cop que hi hagi una errada elèctrica no sapiguem si és del fabricant del vehicle o del que l'ha carrossat. Perquè són dues empreses diferents. una fabrica el camió i l'altra fa la transformació a camió de bombers. I això què comporta? Que a l'interior de la cabina hi hagi la majoria de tecles del taulell anul·lades i s'hagi muntat tot un sinòptic a la part superior amb els interruptors dels pirulos, sirenes, engravat de la bomba, sistemes de seguretat exteriors, etc... En el fons, és un nyap.

Per sort, no tot són aquests camions. Per sort la casa el que millor té, són les persones que hi treballen. I només cal donar una volta per les diferents regions. Per tot arreu on vas, et trobes grans bombers i bons companys. Cada Regió té el seu tarannà. Però t'acullen, et tracten com qualsevol altra bomber del seu parc. I el que no et dona unes galetes, et deixa una tovallola o t'obre la taquilla per poder agafar el sabó.

I com que el que vull és parlar de persones, crec que és la gran mancança de la casa. Als serveis els bombers fem per a que els serveis tirin endavant. Entrem a les indústries, altres pensen i organitzen com trobar la solució a aquell problema o simplement fer que el servei tingui la menor afectació possible. Però la casa, aix la casa. Sempre pensa que el bomber fa poc.

Per la casa, sembla que el bomber és algú que només vol anar al parc a passar un dia de guàrdia sense fer res. I si mirem les estadístiques, cada dia hi ha un grapat de serveis. I cada dia els bombers fem sortides. I cada dia els bombers vivim en primera persona els problemes de vegades molt greus de les persones. Però la casa només busca com rendibilitzar més i més al bomber. Les guàrdies les últimes setmanes són un no parar.

Des que va entrar en vigor fer pràctiques per la tarda, a més del briefing del matí, la practica del matí, les revisions vàries dels vehicles i equips, el camió nou, el material nou que ha arribat amb aquest, altra material que també arriba. Cal fer el dinar (no només de truites a la francesa viu el bomber), una estona de descans (aix no, que això no ho pot fer un bomber que s'ha llevat a 2/4 de 6 del matí), la pràctica de la tarda, després una mica d'esport... dutxa i sopar.

Aix, calla, que em descuidava que també es fan serveis. A Lleida en fem un grapat al llarg del dia i també de la nit. Igual que a Granollers, Cerdanyola, Badalona, Terrassa, Tarragona, Reus, Girona i a un bon grapat de parcs de bombers. Però això a la casa no li importa. Els bombers som aquells que estem tot el dia sentats al sofà mirant la tele, el futbol i fent paelles per dinar. Doncs no. Els bombers n'estem una mica farts de que ens tractin com a números. 24h d'una guàrdia donen per moltes coses. Però no per a fer un "tetris" del nostre temps. De la mateixa manera que els camions nous porten massa material i no son pràctics, els bombers comencem a portar massa càrrega de treball en el dia a dia. Potser que la casa s'ho comenci a plantejar. O en poc temps hi haurà cua per anar a parcs com Pont de Suert o Llançà,

Preparats per la foto

Fa algunes setmanes que miro per la finestra. Alguns matins hi veig un sol que comença escalfar ben aviat i penso que he de sortir abans a treure el gos per a evitar-li arribar a casa amb la llengua fora. Altres però fa fred, i toca agafar una jaqueta una mica més gruixuda, o complementar-la amb el paraigües. Simplement és un senyal que estem en plena primavera i que cada dia el temps és una sorpresa. Com també ho és la previsió meteo dels últims dies. No podem dir encara que ens espera un estiu calorós o humit, ni ventós ni sec. Però que serà un estiu és evident.

I com cada estiu cal estar preparat. Tot i la veu que ens diu que "lo maligne" sempre està preparat, com a qualsevol batalla, hi ha dies en que l'enemic (o nosaltres) està més ben preparat per donar batalla. En conseqüència, la primavera és l'època en que s'obren les diferents borses i seleccions de personal per a la "campanya d'estiu", que no ens enganyem, és el centre de la Campanya Forestal.

Ja fa setmanes que han començat les seves guàrdies els primers reforços. Re-col·locació i re-numeració d'helicòpters, tècnics del Taller Ràdio, llistats de conductors, forestals i TEOC (aix els TEOC). No ens enganyem, l'1 de juny està al caure. I l'1 de juny comença tot. Fins i tot l'Honorable senyor conseller (No sé si aquest any arribarà a temps. Un altra que plega abans que jo) surt davant la premsa ensenyant tot l'operatiu de la Campanya. Si és que no anem a una... Campanya Forestal d'Estiu. (Ho sé, m'agrada posar el dit a la nafra).

I com us deia amb el helicòpters. Per fi unifiquen colors. Tots els helicòpters de Bombers seran GROCS! Com sempre, com quan només n'hi havia 3. Aquells ara ja vells Bolkow i el BK117, que eren grocs i sabies que eren els teus. Després va venir un de blau (Mossos) i un de vers (Agents Rurals). Però que poc a poc s'han anat incorporant altres aeronaus de colors diversos, que de forma temporal han format part dels operatius estiuencs. I de moment els han pintat el número com si fossin una bola de billar.

Sembla, perquè fa molts anys que està sobre la taula, que algun dia ens arriben polos i altra roba diferent a la tradicional camisa de bomber. Fa un temps vaig estar a Madrid amb altres bombers d'arreu de la península, i tots al·lucinàvem perquè jo era l'únic amb camisa. Però tots també coincidien que era un punt de personalitat i diferenciació de Bombers de la Generalitat. I com us deia, sembla, perquè no arriben mai. De fet aquesta setmana passada vaig haver de canviar una samarreta interior. I la nova ja no és ni ignífuga ni EPI. És de cotó amb algun altra material amb poliamida, però sense tenir una caracterització específica (o registre) de protecció al foc, temperatura o altra propietat en favor del bomber que es posa sota la radiació i calor de l'incendi. Això comença a semblar l'època en que havies de plorar per uns pantalons. Quan no eren massa llargs, no hi havia la teva talla. Ara li toca a les samarretes. Uix, quants anys fa que no teniu unes esportives mig decents per l'esport al parc? Les últimes van camí de les "ionquis" blanques de fa no gaire anys,,, He vist en algun lloc (de la intranet?) els dissenys dels futurs polos. A primer cop d'ull sembla que és el mateix teixit i model que ja porten els TEOC, Tallar Radio, i GRAE. Quan l'any que ve arribin (fa anys que ho diuen) en podrem parlar més detingudament.

Doncs això, de moment pocs canvis reals. Els de cada any, més helicòpters disponibles, reforços als Controls de Bombers, als parcs i les ja tradicionals guàrdies d'estiu. Bueno, i a la RELL sembla que aquest any la UCM funcionarà amb un mínim de garanties de qualitat, que ja tocava. Doncs res, a esperar a la inauguració oficial de la Campanya Forestal de 2021. Tallaran cinta aquest any? O posaran el camions en filera índia per la foto amb mitjans de comunicació? Va, una mica de màrqueting, per favort.

La baula més dèbil

Des que vaig entrar a bombers, i d'això fa molts i molts anys, que qualsevol actuació que tenim sempre, i dic sempre, passa per les mans del personal de "control". Control és el nom que vaig escoltar per primera vegada i que ha perdurat durant tots aquests anys. Són el personal de "control".

Després algú va voler donar-los un nom semblant al dels Mossos, i se'ls va començar a dir "sala". Quin nom més lleig i horrorós. Què significa "sala"? És un despatx? Una habitació diàfana, d'aquestes modernes on un munt de gent hi té el despatx sense cap mena de separació amb la taula del costat? Això és una "sala" de bombers? Gent impersonal, en un lloc impersonal que fa una feina efímera que pot fer qualsevol? Això és la "sala" de bombers?

El "control" de bombers és molt més que això. Són els ulls, són les orelles, i són les mans que escriuen. I per sobre de tot, són el REGISTRE de tot el que passa als serveis. Aquí és on queda registre de quan s'activa el servei, de quan s'avisa a cada parc, de quan surt cada vehicle, de qui va a cada vehicle, de qui arriba primer i què diu, es fa el traspàs d'informació als tècnics que són els que prioritzen i dimensionen els mitjans que hi han d'actuar, és on queda registrat tot el que es diu per emissora del servei (a més de quedar-se gravat, però que després caldria transcriure). Per tant el que és bàsic, els 6 "controls" són el centre neuràlgic de la guàrdia de Bombers.

I a més, per sobre hi ha la "sala" (ara sí) central de Bombers. Aquesta és la que acaba coordinant les diferents regions. És la que sap (o hauria de saber) què passa a tot Catalunya en quant a resposta global. És la que sap si hi ha helicòpters a l'aire, si hi ha un incendi forestal a la Garrotxa i per tant caldrà estirar recursos d'una altra regió, i decidirà de quina estira recursos en funció de l'estat de feina d'aquestes. També és la que sap si els gossos de recerca estan a Lleida o a Vic, si el responsable del GREC (estructures col·lapsades) està de guàrdia per Girona o per Tarragona, si el personal del GROS activable son uns o uns altres, la previsió meteo arreu, la coordinació amb altres cossos d'emergència per la previsió de recursos a grans serveis, etc, etc, etc.

La feina que es fa en aquests centres de treball és molt important. MOLT. I mireu si ho és, que cada vegada els Caps de Guàrdia surten menys als serveis, perquè entenen que la seva feina, la de coordinació i gestió dels recursos de cada Regió d'Emergències és importantíssima. I no només això. A cada Control de regió hi ha un sots-inspector o inspector associat com a responsable del seu funcionament. És un centre logístic de primer ordre. Ordinadors, emissores, pantalles de televisió i monitors de múltiples dades. Llistats de personal, d'ajuntaments, d'entitats, i també de tots els recursos interns.

Un control de regió (i la SCB) és el lloc on t'avisa al parc que hi ha un servei. Segons com et donen l'avís, la veu, com et van actualitzant la info de camí al servei (quan es pot, quan n'hi ha) afecta positivament o negativament a com els bombers afrontem la sortida al servei. Un operador de control (ara TEOC) és qui et posa el cor a 100 quan t'avisa d'un servei, però també és qui et dóna confiança quan et diu que hi ha altres recursos que també van al servei. Escolta quan demanes ajuda per a resoldre problemes sobrevinguts dels serveis i que la gestió de l'emergència sense la seva ajuda se'ns faria molt més complicada o impossible.

Un TEOC com diu l'acrònim és un Tècnic Especialista Operador de Control. Veus com no és una "sala"!!!! Donem-los la importància que realment tenen. 

Necessitem que els nostres TEOC tinguin el reconeixement necessari, la formació necessària, un lloc de treball en condicions, la seguretat laboral com qualsevol altra persona que treballa en emergències a primera línia. Necessitem que els nostres TEOC segueixin sent això, els nostres TEOC de confiança. Sense ells, molta de la nostra feina seria gairebé impossible.

Ànims TEOC, la vostra lluita també és nostra.

mobilitzant recursos

Aquesta setmana hem pogut veure el nou desplegament que fa setmanes s'estava preparant per als incendis importants. Un incendi, a la Jonquera, en una nau que treballa amb resines i altres productes inflamables va ser el primer (això em sembla a mi) on hi ha hagut un desplegament de SISCOM 4 amb una ràpida mobilització de recursos fora de l'entorn metropolità, incloent el GROS, dos furgons de Risc Químic i l'activació de guàrdies de suport de diferents àmbits.

Sembla que ja no és únicament el Foc Forestal el gran mimat. Potser la mobilització de recursos ha arribat a la resta de serveis d'arreu de Catalunya. L'entorn de Barcelona ja està acostumat als grans serveis. Però fins fa molt poc, les comarques d'interior ens sentíem una mica de segona... que quan ens diuen d'anar a fer formació a l'ISPC abans de les 9 del matí ens cauen llàgrimes, i més si quan es queda a les 10 amb algú que ve de fora abans de les 10 és incapaç d'arribar, dient que estem molt lluny. Doncs estem igual de lluny de l'ISPC, de Cerdanyola i també del Carrer Diputació.

Per això és una gran millora operativa que els "suports" a la guàrdia arribin arreu del territori. Evidentment hi tenim menys serveis i potser veurem un desplegament de grans dimensions un cop cada 2 anys, però el veurem, que fins ara qualsevol demanda de recursos diferent a camions era pràcticament impossible fora dels incendis forestals i especialment a la campanya forestal. Per cert, Campanya Forestal que segueix sent exclusivament d'estiu, perquè la resta de l'any no hi ha presentació de recursos aeris, ni terrestres, ni presentació del conseller de torn amb tot el que disposa l'operatiu per enfrontar l'estiu. Doncs això, que la campanya forestal és de l'estiu, la resta son incendis amb més o menys risc segons episodis de sequera o vent, però poca cosa més. Sinó, on són els helicòpters distribuïts per bases no focalitzades a Sabadell?

Però no posem llenya al foc, al contrari. Per una vegada he vist com un servei important ha rebut els recursos que li tocava en un temps rècord. Camions, furgons, tècnics, especialistes i tot d'estructures de suport. I no només això, sinó que han demostrat que cal utilitzar-los més sovint. Un sostre de fibrociment caigut, resines cremades i productes químics escampats pel terra juntament amb aigües d'extinció. Són tot aspectes afegits al ja important de les flames de incendi i la devastació de les instal·lacions.

Poc a poc, en els grans incendis forestals s'ha anat millorant tota l'estructura organitzativa de l'incendi. Però això havia d'anar més enllà. Segurament la primera gran prova de foc fora de l'àmbit forestal va ser l'explosió de fa poc més d'un any al polígon de Tarragona, on el desplegament va ser encara més gran. Des de fora poques vegades tenim l'ocasió de poder veure una mobilització de recursos d'aquesta envergadura. I és que el GROS, com a "recurs" ha fet créixer molt les possibilitats de coordinació "in situ" als serveis. S'està allunyant (i ja tocava) la direcció i coordinació dels serveis de les Sales de Regió i Central, a l'estructura que es desenvolupa al propi servei. I això li dona un caràcter molt sòlid. Fins fa no tant, ser el comandament d'un servei volia dir que havies d'utilitzar l'ordinador sobre el capó d'un vehicle, dibuixar sobre un plànol en un racó del Punt de Trànsit (o d'una taula plegable sovint mig trencada).

De tota manera no tot són flors i violes. Hi ha molt camí a recórrer. GREC, GRIT, GRCR, ROMEO i d'altres que han de venir estan encara en estat embrionari. Que et vingui algú a valorar-te les esquerdes i les parets caigudes d'una estructura no té preu. Que algú només sentint el nom d'un producte ja sigui capaç d'advertir la seva perillositat tampoc té preu. Que algú et sàpiga valor i donar importància a la contaminació dels EPI i trobar recursos de com canviar tota aquesta roba i equips al mateix servei, no té preu. Disposar de gossos ensinistrats i que a més es puguin coordinar amb la UCM per tal de tenir en tot moment les àrees actualitzades, i acotar la localització de les persones perdudes, no té preu. I han de seguir creixent, han de disposar de més i millors recursos. Tots els bombers, les bomberes, els comanaments i també els nostres "clients" segur que se'n beneficiaran per la millora que hauria de venir. I que vingui només és qüestió de dues coses. De recursos econòmics i que realment la casa hi aposti, no  només tenint-ho sinó utilitzant-ho el major nombre de cops.