Recordo els meus primers anys a Bombers, al parc de Reus on feia de forestalillo i de voluntari. Allí totes les tardes es jugava a voleibol. Era curiós, veies gent que no haguessis donat un duro per ells (la majoria ja estan jubilats) i es posaven a jugar i no sé com s'ho feien, però tenien puteria i te l'anaven clavant!
La veritat és que tinc un gran record d'aquella època. Malauradament, però fa 17 anys en un partit de volei em vaig deixar un lligament creuat, era a la fase de pràctiques al parc a la part final de l'oposició. Be, un parell de guàrdies anant amb cura i mig any després vaig passar pel quiròfan. Sempre dic que tinc un genoll biònic i, que segons com, funciona millor que l'altra.
Però tornant al tema de l'esport al parc. Cada parc, cada poble, cada comarca té el seu esport preferit. A Reus vaig fer algunes temporades seguint el Reus D. de Hoquei i a Lleida també he tingut el carnet del Bàsquet Lleida. I a cada parc on he estat he anat adaptant l'esport de guàrdia al que s'hi fa en cadascun d'aquests, be i segons el torn també.
A Cambrils, el millor era sortir a córrer pel voltant del parc, teníem la zona de la riera allí mateix i era fàcil poder estar una bona estona corrent. A l'estiu jugàvem a frontó a l'interior de la cotxera. Recordo al Suso amb la seva gorra donant guerra. A Montblanc però la cosa va canviar. La gent era més gran, érem menys i fins passats un parell d'anys no va venir algun altre company d'edat semblant a la meva. Allí fer alguna cosa ja era tota una revolució a la dinàmica de sofà del parc, be la del meu torn, ja que n'hi havia un en que jugaven a ping-pong tota la guàrdia, però tota, tota. Allí em vaig haver d'obligar a fer revisions de vehicles, de material, i fins i tot a córrer o fer algo de gimnàs per la tarda. I finalment quan va venir el David P., apa, sessions de gimnàs, però el paio estava fort, molt catxes i portava un altre ritme.
A Mollerussa el parc ja era més semblant a un parc normal. Realment vaig estar molt be durant els cinc o sis anys. En tinc molt bon record. I cada any hi torno al dinar del parc. Ah, per cert, hi tenen penjat un article del meu bloc.
Allí, tot i que a vegades costava, combinàvem el córrer pel polígon a passar una estona de gimnàs (que era petit), i al parc nou, la cosa va millorar i recordo alguna sessió corrent pel mig del camp de pomeres amb l'Espinet. El nou gimnàs també era una altra cosa, i des de l'agrupació del parc s'havien comprat peses i una màquina de segona ma pel gimnàs.
A Lleida, la dinàmica esportiva és diferent. Hi ha un torn en que s'intenta cada guàrdia fer el partit de futbol. I la resta de torns només a l'estiu, amb els forestals. El nostre és un torn peculiar. Hi ha gent de tota mena. Tenim un ex-corredor de motos, que algun cop ha portat la poquet i ens hi hem divertit força i també amb un "artilugi" fet a partir d'una scooter. També hi ha un entrenador de bàsquet i un altre company que té el títol d'entrenador nacional de futbol. A més hi ha un ex-culturista, i qui més qui menys ha fet alguna cosa de nivell. Al torn hi ha 4 amb títol d'INEFC i al total del parc n'hi ha un grapat.
Si mirem els esports que fem de manera regular trobem, com en tots els parcs, gent que fa o ha fet escalada, gent del futbol o que els d'atletisme ara s'han passat a la Duatló o la Triatló. També hi ha força gent que fan esquí de muntanya o simplement tenen una bona BTT i l'aprofiten sempre que poden. Però al parc de Lleida hi ha curiositats com que hi ha dos parapentistes, un piragüista de nivell (i entrenador de piragüistes) i dos més que en tenen i van practicant. I tres que muntem a cavall!
Això fa que totes les guàrdies, entre aquestos i els que simplement fan coses per anant-se mantenint, hi hagi cinc o sis bombers fent esport durant la tarda. Hi ha dies que hi ha cua a les 3 bicicletes estàtiques (d'spinning), altres ens ajuntem 3 per córrer al camp de futbol de l'ajuntament d'aquí al costat... I encara que hi hagi hagut feina durant la jornada, sempre trobes alguna estona per entrar al gimnàs.
Si, al parc ens mengem unes paelles que fan por, plats immensos de macarrons i alguna que altra cassola de troç, però si no ho cremem en un servei ho cremem fent esport al parc o l'endemà, que hi ha gent que quan plega, després de deixar la canalla al cole van al gimnàs, a escalar, a fer BTT i ara a fer esquí de muntanya.
El millor de tot, pels que ja hi hem passat, és veure a les "machines" de l'esport, que recentment han criat, trencant-se les vestidures al no poder entrenar, traient els primers michelins... i desitjant entrar de guàrdia per poder fer una mica d'esport.
Coses de la vida!
