Quan acaba l’estiu ja podem anar guardant els cascs forestals i les botes de muntanya (be, aquestes per anar a trobar boletaires perduts també les farem anar), segurament els pantalons i la camisa de recanvi ja les podem treure del sarró. Millor dit, deixem el sarró al parc!
Jo amb tanta bota, 2 cascs i quilos i quilos de material personal arriba un punt que em plantejo començar a deixar coses al parc. Molt serà que després d’un foc de vivenda t’enviïn a un de forestal, però a Lleida hauríem de canviar de vehicle i això vol dir passar pel parc.
Potser ens hauríem de plantejar (vull dir les ments pensants de la casa, que ja sabem que d’infal·libles no en tenen res) en buscar material més versàtil o tenir espai als camions per portar tanta cosa. Sembla, però, que això últim no ho tenen pensat ja que cada cop hi ha els armaris més plens i les cabines més petites.
Ara que arriba la tardor i l’hivern ens trobem que a més dels 2 cascs i 3 botes prendrem l’equip impermeable taronja…
És temps de boletaires perduts, excursionistes pelats de fred, xemeneies enceses per manca de neteja i fins i tot estufes amb mala combustió. Octubre i novembre son mesos amb menys serveis, o no, tot depèn dels bolets i els boletaires. Les estufes seguiran cremant malament i encenent-se llars de foc, per molt que es vegin passar bombers i ambulàncies amunt i avall.