No hi ha com anar a altres regions per a veure que hi ha vida més enllà. Sovint, ens passa a tots que, el que fem a casa nostra és tot el que hi ha arreu. També en el món de bombers. Evidentment no tot el de casa és el pitjor ni tot el de casa és el millor.
Aquesta setmana he pogut participar d'un parell de serveis a la RET. He de reconèixer que m'agrada molt anar-hi. En el fons és casa meva, on vaig néixer com a bomber, encara que m'he fet una mica de cada parc on he estat. He tornat a entrar al parc de Reus després de molts i molts anys.
És curiós veure la que es munta a un port com el de Tarragona quan s'enfonsa un vaixell (l'enfonsen). Desplegar les mànegues de contenció de l'hidrocarbur, els GRAE-Sub ancorant el vaixell per a que no se l'emportin les corrents a una part més profunda del port, el boters dels port, els bombers de l'entitat portuària, la policia del port... i el CCA del Port.
Si, em va sorprendre com un cop ja estava el mal fet, "només" quedava assegurar que el combustible no s'escampés per totes les aigües portuàries, es mantenia tot el sistema de coordinació. Bé, Bombers mantenia un dispositiu mínim i els seus GRAE-Sub. A casa nostra tenim el problema de les UCM (o CCA, CCB, o centre de comandament de Bombers). Cada any li canvien el nom, però segueix sense funcionar, no és una qüestió de nom. Son els recursos i les ganes. No és formació, són les ganes de voler que funcioni. Ja se sap, les maquines de pensar no agraden a qui no fa anar el coneixement per gestionar els serveis.
I com us deia, posteriorment vaig estar amb els meus amics de Reus. Jo quan sigui gran vull anar a fer de bomber a Reus. Vàrem fer números i segurament seria el segon més antic del parc (hi vaig estar al 1993 per l'ajuntament i al 1995 per les practiques de l'oposició de la Gene). En aquest moment és queda un bomber en actiu d'aquells amb qui vaig coincidir el 93. I gratament m'emporto cap a Lleida que l'ambient salerós al parc és el mateix.
Però no significa que no coneixi a ningú mes. Posteriorment a Cambrils i Montblanc he anat fent amics i companys, que actualment es troben a Reus o Tarragona. També n'hi ha del mateix curs bàsic o formadors de NRBQ que en algun moment o altre hem donat classe junt o coincidit en algun seminari.
Per tant, canviar de Regió, als que ja portem alguns tiros fets, no ens hauria de ser complicat, al contrari, seria moment de retrobaments. Però com tots vivim on vivim i tenim els vincles allí on hem passat serà qüestió d'esperar una propera vida. Però seguirem aprofitant les oportunitats per retrobar-nos amb vells amics i companys per recordar i somiar.
Totes aquestes batalletes i histories són el bagatge que ens ha fet créixer com a bombers, se'n diu experiència i poder anar per molts parcs i trobar alguna cara coneguda no té preu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada