alegries i decepcions

Aquesta ha estat una setmana complexa a nivell personal. No tot és bombers en la meva vida ja que participo en diverses associacions. Una d'elles m'ha portat molts malts de cap i me'n seguirà donant les properes setmanes. Tot i això faig l'esforç d'analitzar un parell de coses que també m'han fet pensar aquests dies.

Primer i el que més m'ha sorprès és el merder muntat amb la dimissió dels caps i sots caps de les agrupacions de bombers voluntaris. Merder, perquè hi ha divergències de criteri. No tothom ho entén. Hi ha gent que com hi ha una bona majoria doncs donen suport a la mesura, digues-li per mimetisme o simplement per anar tots a una. Be, em sembla molt coherent. També em sembla coherent la discrepància. O és que no es pot discrepar? M'ha sabut greu alguns enfrontaments vistos a Twitter entre gent que han estat molt companys i han compartit moltes hores d'organització de múltiples mogudes. De debò, m'ha sabut molt greu. Per una part el no enteniment de la discrepància i per altra aquesta arribada a l'enfrontament personal. Si ho llegiu, que em llegiu els dos, reflexioneu. Primer l'amistat, la resta no val la pena.

L'altra aspecte que m'ha sorprès és la bona valoració que s'està donant a les nostres reunions de inici de torn (en llenguatge anglosaxó s'anomena "briefing"). 

Va coincidir amb el temps al nostre canvi d'horari. I que fèiem a les 7 del matí? Si nosaltres sempre entràvem a les 8. Doncs en lloc de perdre una hora de la nostra vida, la guanyem amb el coneixement de l'estat dels recursos del parc. I així es va començar "copiant" una mica les reunions que feien els "grafos" del torn D del parc de Lleida, i quasi sense donar-nos compte la reunió es va convertir en una micro-xerrada de què havia passat als 3 torns anteriors. (reparacions, manteniments, incidències, estat de vehicles, dubtes, alguna nova instrucció, horaris, i una llarga llista de coses a comentar.

Paral·lelament el torn B (*) també va establir una reunió inicial, amb un criteri força encertat de que al "guanyar" una hora pel matí el que calia era aprofitar-la i no perdre-la. Així doncs, potser abans potser després, els torn B i el torn D vàrem establir la realització de reunions a l'inici de la guàrdia. I  al final s'ha estès a la resta de torns. Ostras, sembla que al nostre parc alguna cosa es fa be. De fet, mai he dubtat de la bona predisposició de la gent, ja que pràcticament tots assistim a aquests briefings matinals. Pràcticament sempre estem tots.

Aquesta reunió ha traspassat la porta del parc i pel que sembla a "la granja" els ha cridat l'atenció. Bueno, fa uns dies els vàrem proposar, que com que va coincidir amb el nostre canvi d'horari... perquè no fan un canvi d'horari la resta de parcs? Que entrin a les 6 del matí, així podran fer el Briefing. (és broma), espero que a cap calenta cadires de "Sarda" se li acudeixi que els parcs entrin a les 6 per poder fer-lo :-P

Ara seriosament. Una gran notícia que a algú de galons grocs es fixi amb el que fan un grapat de tios vestits de blau a primera hora del matí i ho valori i pensi que això és exportable. La veritat, a tots els companys en ha agradat que per una vegada se'ns reconegui la feina feta. Gràcies.

(*) He realitzat algunes modificacions, per tal de donar al torn B el mèrit que es mereix. Si ho havia omès és perquè ho desconeixia.

Qui la té més llarga?

No estic parlant de manguera, no.

Em sembla que tot el rebombori que hi ha hagut durant la setmana a raó del meu últim post és una qüestió de d'egos. Si, egos.

No es tracta del model mixt, ni del material, ni de cobrar o no cobrar ni tampoc de si hi ha bon enteniment o no entre els bombers professionals i els bombers voluntaris. No és aquest el problema.El problema és aquí, qui mana?

Qui mana? El Consell o l'ASBOVOCA? Hi ha opinions per tot, evidentment. Però aquest és el problema que hi ha sobre la taula. El Consell fa molts anys que reunió rere reunió exposa els seu parer sobre què, com i quan. Però hi ha un grapat de gent, que organitzada, té un punt de vista diferent. Si més no en la forma de "negociar" i posar en evidència a la DG. Aquests son els actuals membres de l'ASBOVOCA.

Jo no tinc ni idea de què ha fet fins ara el Consell, vaig deixar de ser bomber voluntari a mitjans de 1996. Com algú ha dit, sóc ex-bomber voluntari. Però sóc ex perquè vaig aprovar una oposició a bomber professional i aquest nomenament és incompatible amb ser bomber voluntari i per tant de forma automàtica reps la baixa, com tots els bombers professionals que abans hem estat bombers voluntaris, que som un grapat.

I també vaig ser Cap d'Agrupació, cosa que ningú ha dit. Vaig assistir a un grapat de reunions entre els caps de parc/agrupació voluntaris de l'antiga Brigada de Tarragona. Per tant sé el que es coïa en aquell moment. Vaig ser dels primers socis de l'ASBOVOCA, i en vaig sentir a parlar molt abans que es formés legalment.

També sé que dels primers socis molts eren bombers professionals. Fins i tot, ara al llistat de "socis" s'hi pot llegir el nom d'algun inspector i sots-inspector. Crec que el meu nom encara hi apareix, i tinc un número de soci (o d'antiguitat, digues-li com vulguis) molt inferior als que ara tant criden.

No crec en els nombres ni en l'estadística. Ho dic per la meva formació. He venut moltes motos a auditors contrastats, amb una bona gràfica feta sobre unes dades ambigües, fent creure que tot va be o que tot va malament, tot és qüestió de saber amb què comparar les dades. O sigui no, no em crec que l'ASBOVOCA representi al nombre de socis que representa. Un bon grapat de socis son bombers professionals i un altre nombre no han pagat la quota des de fa molts anys.

Aquest fet no invalida que la seva opinió hagi de ser escoltada, però també ha de ser escoltada la opinió del Consell de Bombers Voluntaris. L'ASBOVOCA representa l'opinió dels seus socis, que no és la opinió de tots els bombers voluntaris. És com si sol hi hagués un únic sindicat i volgués ser l'únic representant de l'empresa, quan en realitat hi ha un altre organisme en que hi ha representat una mica de cada departament.

El Consell el formen alguns Caps d'Agrupació, elegits d'entre tots els Caps d'Agrupació de TOTS els parcs de Bombers (dels mixtes i dels 100% voluntaris), i els Caps d'Agrupació són elegits DEMOCRÀTICAMENT d'entre tots els bombers voluntaris de cada parc, perquè tothom s'hi pot presentar, oi?.

Ara ve el quit de la qüestió. Què passa si tots els caps d'agrupació i els sots-caps dimiteixen? qui anirà a les reunions del Consell? Penseu, penseu. Potser la maniobra no és de pressió contra la DG, sinó és una maniobra contra el Consell.

Un altre tema és si el Consell té prou "poder" dins la DG, però això és com qualsevol mesa negociadora amb l'Administració, sempre ets minoria. O és que la imposició de retallar sou i posteriorment fer més hores i tots els canvis que hem tingut els bombers professionals han estat acceptats pels nostres representants?.

Com diu el títol, estem jugant a: qui la té més llarga?

La tàctica dels bombers voluntaris

Aquesta setmana hem vist com els caps de parc i sots-caps de parc de bombers voluntaris de la Regió de Tarragona han renunciat al seu càrrec a més de lliurar les claus del seu parc i comunicar (*) que ja no sortiran a cap servei. I pel que sembla aquesta setmana els seguiran els de la RELL... 

(*) La informació (o desinformació) que jo tenia era que deixaven de prestar servei, com he rebut un grapat de missatges dient que no era així, vull deixar constància d'aquest fet. Pel que sembla els bombers voluntaris donaran servei exclusivament a la seva població. (Espero haver-la encertat)... a veure que opinen els pobles veïns.

La veritat, no em preocupa. La incidència real a de la falta de bombers voluntaris a la zona de Tarragona és mínima. Evidentment que Alcover i Vilarrodona son dos parcs que fins ara sortien a molts serveis i eren un molt bon complement a tot l'operatiu, però en realitat tenien (tenen) el pes que tenen, estan propers a Reus, Valls, Tarragona, Cambrils i Vendrell que son parcs d'un nombre important de sortides i personal.

A la RELL la cosa anirà per zones. Dubto que el 100% de parcs acabi donant el pas, potser m'equivoco, però amb la gran tradició bomberil d'alguns pobles no crec que tots lliurin les claus. Per altra banda a la zona del pla, (l'eix de la A2) és ple de parcs de professionals i coincideix la zona de més habitants amb la de més parcs. Tenim l'excepció de Borges Blanques, però de fa ja uns mesos poc surten i pel que sé ja no van anar a l'accident múltiple de l'autopista de fa algunes setmanes (i si van anar va ser amb un lleuger). L'única problemàtica la tindrem (i estic parlant a nivell operatiu, que jo ni organitzo ni distribueixo ni mano res) que quedaran un grapat de quilòmetres quadrats descoberts.

Ja he comentat en algun altre post que de Balaguer a Vielha no hi ha cap parc de professionals ni de Tremp a Sort, ni de Sort en amunt, ni de Balaguer a La Seu (la vall paral·lela), per sort (o per desgràcia) també hi viu poca gent i l'activitat industrial també és baixa. Això si, els caps de setmana hi ha un grapat de vehicles anant i venint de pistes.

Avui però hem fet una petita reflexió... ja fa algunes setmanes que els parcs de bombers voluntaris no donen pràcticament servei... i la sensació tampoc és que haguem augmentat el nombre de sortides. Potser perquè sovint ja sortíem combinats o potser perquè en realitat no es sortia tant... o hi havia retens i serveis menors (no estrictament urgents) que ara potser acaba fent algun operari del poble. En tot cas si que hi ha una petita excepció (a nivell del Segrià, a l'àrea que cobria Serós i Granadella) on sovint també sortíem però molts cops ja no arribàvem. Hi ha més zones, però certament no hem fet més sortides, o com a mínim tampoc tenim aquesta sensació.

Recuperant el fil argumental anterior, l'eix de comunicacions amb el Pirineu si que podria quedar més despenjat. A mig termini el nombre de serveis ens donarà la resposta, com també comprovarem si realment els temps dels desplaçaments (sobretot dels vehicles d'ajut) augmenten molt. Aquí però comptem amb un "petit" as a la màniga, els bombers professionals si estem les 24h i els 365 dies de forma presencial al parc. Els bombers voluntaris en canvi han de ser activats un a un, deixar la feina, anar al parc, canviar-se i sortir... en el millor dels casos son 10', evidentment no compensa una distància de 25 o 30 km, però la minimitza a una diferència de 5-10' de retard, que en realitat excepte en els incendis no és tant. Avui en dia les ambulàncies i els Mossos arriben primer als serveis.

Tenint en compte la nostra experiència com a bombers professionals, que hem estat un parell d'anys forçant la màquina amb l'administració i res de res, no tinc gaire clar que aquesta tàctica dels bombers voluntaris també sigui suficient. La "gene" és molt tossuda i la nostra DG encara més.