Aquesta setmana he estat a Madrid. Una de les raons per no haver acabat ja d'escriure al bloc era aquesta. Poder viure una gran experiència i fer-vos-en partícips. Posar-me davant un auditori ple de bombers i alguns tècnics d'emergències era tot un repte i alhora un pas endavant en el meu dia a dia bomberil. Hi he conegut bombers de Madrid, d'Aragó, de les Canàries, d'arreu... tots ells molt professionals i alhora molt humans. He tornat amb alguns amics més. I sobretot amb moltes ensenyances apreses que algunes caldrà aplicar.
Per això acaba el pobre bomber. El meu dia a dia, que també és bomberil i fent guàrdies a Lleida, també és el de parlar, gestionar i intentar fer créixer aquest cos de bombers. Ep, que fins ara ho feia des de la vessant de dir tot allò que jo creia que calia canviar. Ara però, una part, petita, està a les meves mans. Així que he de donar gràcies a tots aquests més de 14 anys en que m'heu llegit. A tots els qui us heu acostat a donar-me suport, entre ells tècnics de totes les categories i posicions. Espero que una petita part del que és el cos de bombers també sigui "culpa" meva.
He de donar també les gràcies als qui aquests dies us heu ofert per continuar amb el pobrebomber. Però el "meu" pobrebomber acaba aquí, o com a mínim s'atura indefinidament. Potser tornarà de manera puntual, no ho descarto. També agrair als qui, sense dir-m'ho directament i als qui si m'heu expressat o aconsellat que dirigeixi els meus esforços en la meva feina. I per això calia anar a Madrid. Conèixer nova gent, noves experiències i especialment saber que hi ha molt recorregut a fer. Tot ell dirigit a la millora del cos de bombers. Que no serà ni millor ni pitjor que el que hagués pogut fer algú altre, però en aquest moment és part del meu dia a dia.
Així que em seguireu veient batallant, ara no escrivint les meves batalletes, sinó en que alguna de les coses que encara han de venir al Risc Químic (és que m'agrada molt aquest nom) i als Riscos Tecnològics (que és com es diu realment) potser hi hauré tingut alguna mica a veure. Molt del camí que està per recórrer va ser dissenyat i pensat pel Xavi, el Toni i l'Àlex. Aquí ens quedem en Lluís, en Dani, en Marc, en David, jo i un grapat més de GRIT. Tots remarem per fer que les nostres idees i necessitats tirin endavant.
Així, que aquestes són les últimes línies que us escric. Gràcies a tothom per ser-hi. Comença una nova etapa i cal que hi dediqui tots els meus esforços, no m'agradaria que en un futur algun pobre bomber comenci a parlar malament de mi 😅.
