Aquesta setmana s'ha aprovat al parlament espanyol el RD-ley 15/22, que segons diuen alguns pren les competències d'incendis als catalans i ens unificarà amb desastrós sistema contra incendis de la resta de l'estat. I ho he escrit així com a resum dels múltiples disbarats que s'han escrit, tots ells de forma interessada. Quedi clar que com a exageració dóna el "pegu" i més d'un el compraria.
Per aquells que coneixeu (o no) una mica el sistema d'emergències estatal, la seva gestió sempre ha estat centralitzada pel ministeri d'interior i, ara amb el nou Reial Decret-llei, 15/22, també dóna competències al ministeri de transició energètica (antic Medio Ambiente). Res de nou. Tan sols cal rellegir la normativa de Protección Civil per adonar-se que tots els plans d'emergència acaben amb la gestió des del ministeri madrileny.
I així quin és el problema? En plena pugna política entre els propis partits catalans, qualsevol excusa és bona per criticar al rival. I alhora la poca sensibilitat d'un estat pro-centralista que poc se'n recorda, des de les cadires dels ministeris, que hi ha comunitats com la nostra que som pioners i líders en coses com l'extinció d'incendis, la seva gestió i la previsió del risc d'incendi forestal.
Sóc conscient que durant molts anys he escrit desenes de posts explicant les dificultats del Cos de Bombers de la Generalitat per a mantenir la seva infraestructura amb una mínima base per a que la nostra gestió operativa no desaparegués. Però tot i els molts problemes que hem tingut (un gran nombre d'ells per culpa dels nostres polítics -els d'aquí-) seguim sent un dels referents mundials en anàlisi, gestió i extinció d'incendis. I això és el que molesta a les espanyes. El que siguem molt millors que ells molesta i molt.
Recordo quan vaig estar a la Escuela Nacional de Protección Civil, als afores de Madrid, que molts dels bombers i bomberes d'altres cossos, tenien un gran concepte de nosaltres. També trobàvem curiós que fóssim els únics amb camisa, però ho veien també com un punt de diferenciació respecte a ells, que semblaven tots iguals. Els bombers municipals de les poblacions satèl·lit de la capital elogiaven els diferents convenis que els feien treballar de manera harmoniosa com si fossin un únic cos. Ho equiparaven, salvant les distàncies, a la feina feta als vuitanta amb la creació del Cos de Bombers de la Generalitat i l'absorció dels diferents cossos municipals i de les diputacions. Però també hi havia qui només tenia ulls per la UME. Tenia un company de taula a qui només li valia l'opinió del teniente de la UME. Vaig desistir en fer-li entendre que un químic també entenia de productes químics. És clar, on hi hagi un paio amb gorreta groga i una rojigualda cosida a la màniga té molt més criteri que un químic de formació. (Val a dir que el teniente també era llicenciat i parlàvem el mateix idioma). Això sí, quina vergonya em va fer escoltar el "jefe de bomberos provincial de ####" plantejant-li una pregunta al teniente, que qualsevol estudiant d'ESO hagués pogut respondre fàcilment.
Aquest Reial Decret-llei és de fet una necessitat real, necessària i decidida per a que totes les comunitats autònomes, diputacions, ajuntaments i altres entitats tinguin una millor gestió de tots els seus recursos. Només un exemple. Aquí a Catalunya als assessors en qualsevol actuació bomberil se'ls escolta i se'ls té en compte. Aquí hi ha diferents grups que conformen la "guàrdia" de suport. Són una baula més en el nostre sistema d'extinció, fins al punt que cada guàrdia de suport intervé en el Briefing-Catalunya de cada matí. En canvi a molts dels incendis que hi ha hagut aquest estiu, a llocs no gaire lluny d'aquí, els assessors només tenien veu. Bàsicament qui portava l'incendi no tenia en consideració gaires suggeriments.
El que hem de fer és seguir sent líders, sent els millors i mantenir la nostra col·laboració amb altres cossos internacionals. És l'única manera de mantenir el gran prestigi que tenim. Com el nostre Servei Meteorològic, que porta molts anys lluitant per no ser absorbit ni apartat per la meteo estatal. Tenim un problema polític d'Espanya amb Catalunya però també entre els partits catalans. Aquests últims també han estat a punt de fer col·lapsar els bombers catalans els últims anys. Tinguem-ho present.
