dilluns, 22 de febrer de 2021

Bombers vs les bales de foam

Per una vegada us he demanat sobre de què volíeu que parlés... i he tingut un parell de propostes interessants. Una sobre els incendis forestals que hi ha arreu de la Península Ibèrica i una altra relacionada amb els Mossos, la formació i la manera en que uns i altres ens enfrontem als reptes que ens donen els problemes que ens trobem en el dia a dia... Respecte als incendis forestals he escrit molts cops, sabeu perfectament el que penso. Segurament en aquest moment som un dels cossos de bombers més preparats i amb més analistes per metre quadrat que hi ha al món. Hem estat capaços de superar moments crítics com són els incendis del Solsonès i el Bages de fa més de 20 anys (1998), després va venir Horta de Sant Joan i entre mig hi tenim la creació del GRAF. Així que podem dir que el Cos de Bombers és resilient. Podríem dir que hem estat capaços de ressorgir de les nostres pròpies cendres. I aquí és on hi ha el lligam amb el problema de credibilitat que pateix el Cos del Mossos i tot allò relacionat amb les actuacions quan hi ha disturbis al carrer.

Per una banda som conscients que a nivell d'investigació els hem arribat a posar dalt un pedestal. Els atemptats de Barcelona i Cambrils junt amb l'explosió d'Alcanar no ens van deixar cap dubte al respecte. Una altra cosa és quan han de fotre cops de porra als manifestants. Sovint oblidem que són el mateix cos. I que quan actuen ho fan sospitant i malfiant-se de tothom. De fet no crec que s'hagi de fer de cap altra manera. Si veus a tothom per igual, minimitzes els errors a causa d'empatitzar amb algú que pot acabar traint-te o sent qui no et pensaves.

Però el que està molt clar és que el tarannà el bombers i de policia són molt diferents. Bombers, que sempre hem estat coixos a l'hora de vendre'ns. El nostre departament de premsa està mancat de personal i de recursos. I sempre que parlem d'actuacions fem referència a tots els agents que hi han intervingut: policia de la Generalitat, local, SEM, Agència de Residus, Agència de l'Aigua o qualsevol altra intervinent que d'una forma o altra hagi estat participant en les tasques de salvament i prevenció realitzats. En canvi quan revisem els missatges de Mossos són ells els únics que fan i desfan, Quan als accidents de trànsit hi treballem sanitaris, policia i bombers. I sovint has d'explicar a la gent que part de la nostra feina com a bombers és treure persones dels cotxes accidentats.

I això ho mamem des del mateix moment en que uns i altres entrem a l'escola (de bombers o de policia). Crec que va ser un error en la forma, però és el que hi ha. Però es van integrar en un únic recinte. L'ISPC va integrar-nos a nivell acadèmic. I aquí és on uns i altres prenem consciència de les grans diferències que hi ha entre ambdues organitzacions.

Per una banda, la policia, ha de ser un cos molt ben organitzat i jeràrquic, on part de la instrucció és aguantar la pressió de l'escola, els comandaments i la rigidesa de les normes. El seu curs és molt més llarg i selectiu que el nostre. Ells fan en part una instrucció, que pot recordar una mica a la mili que la majoria ja no hem fet. Això xoca totalment amb la manera de ser de Bombers. Evidentment també som un cos jeràrquic, que hem de seguir normes i instruccions, un ordre i sobretot sentir-se part d'un equip. I nosaltres treballem amb persones com aquells a qui hem d'ajudar i no detenir ni sospitar de res.

Això ha provocat que després de 40 anys de Bombers, siguem un cos molt ben apreciat. I com ja he dit, hem ressorgit de les nostres cendres. Hem seguit aprenent i millorant dia a dia. La motivació de molts bombers es veu recompensada amb la possibilitat de formar part dels grups de formadors de l'Escola de Bombers. Aquests participen activament en la millora d'àmbits operatius com poden ser la conducció, la selecció de material per escalada urbana i aquàtica, de les eines d'excarceració o també del control i aplicació dels controls COVID als alumnes i tasques formatives als diferents cursos selectius i de promoció que es fan a l'Escola. El millor exemple ha estat el reconeixement que des de l'ISPC s'ha donat al grup de formadors de Riscos Tecnològics per "la formació i la recerca científica" en el seu àmbit.

D'aquesta manera s'han pogut crear grups com el GRAF (que ja fa 20 anys que existeix), el grup de formadors de conducció i que participen molt activament en la millora del maneig dels vehicles (que no sempre han pogut participar en el seu disseny i prestacions), el grup de Riscos Tecnològics que ha acabat també fent tasques específiques a les residències amb presència de COVID, el grup d'anàlisi d'incendis (que estudia com ha afectat el foc i com ha pogut desenvolupar-se) que ha estat a incendis tant importants com el de Badalona de fa 2 anys o el d'aquest mateix hivern, però també en molts altres de menor repercussió mediàtica... i així podríem trobar tot un munt d'activitats específiques de bombers, amb tot de gran professionalitat darrera que dia a dia fa millorar aquest cos.

I tot això ho hem pogut fer sense pràcticament recursos ni personal. Hem estat molts anys (d'abans de 2009) demanant bombers, patint la manca de personal i minvant dia rere dia el nombre de vehicles operatius. Patint retallades en sou i sent acusats injustament per alguns comandament de no voler fer la nostra feina. I tot i així hem fet i hem creat tot això que he explicat.

Ara, amb recursos i una nova direcció operativa, s'han creat millors estructures internes que han donat un nou impuls al cos. El GREC per a l'àmbit de les estructures constructives, el GROS per a donar tots aquells mitjans que sovint fan falta als serveis amb mitjana i gran envergadura, el GRIT que poc a poc es va obrint camí en els serveis NRBQ, el grup de guies canins (GCR) i les recerques de persones perdudes. I poc a poc i amb voluntat potser millorarem el que fins fa poc anomenàvem "Punt de Trànsit" per passar a ser una unitat de comandament mitjà (o vehicle de suport al comandament) amb l'aplicació de tecnologia a través de programes de localització i la gestió d'aquestes dades.

I aquí la meva perplexitat quan veig imatges als carrers de les nostres ciutats, amb gent que perd ulls, carrousel de vehicles policials passant a tocar de persones (si, són persones i humanes), escopeters apuntant en horitzontal o simplement (i perquè ho he patit) circulant a tota velocitat a tocar d'altres grups com som bombers, policia local o sanitaris. No em crec que no es sàpiga qui dispara, qui comanda un operatiu ni que no hi hagi les converses gravades. Les nostres, les de bombers, ho estan. Recordeu els àudios d'Horta de Sant Joan. Tot està gravat. Tot. I si no es millora és perquè no s'ha volgut millorar. Evidentment cal aturar als vàndals, als lladres, als que trenquen i destrossen botigues, però no s'ha atropellar a cap manifestant ni se li ha de treure l'ull a ningú. I si això passa és que alguna cosa no s'ha fet bé.

dilluns, 15 de febrer de 2021

I una de vacunes

Doncs el dia V ha arribat. Portàvem mesos demanant un cribratge a Bombers, per a conèixer amb exactitud qui estava i qui no infectat pel virus. Potser no era la millor mesura, però era una mesura, l'única que demanàvem. Però no ha estat possible. Sembla que Salut té la potestat absoluta per a fer i desfer en aquesta situació. Mai, durant tots aquests mesos hem tingut cap mena de deferència des de Salut. El Departament de Salut ens han trucat a la porta un grapat de vegades per anar a les residències a fer part de la feina que ells no podien assumir. I nosaltres hem complert. Fins i tot fa poques setmanes des de l'ISPC s'ha donat un reconeixement a la tasca dels formadors de Riscos Tecnològics (NRBQ) tota la seva feina durant la pandèmia. Un reconeixement per la participació d'aquest grup específic en pautar sobre com treballar en la protecció i desinfecció del personal de Bombers, tant als parcs, els serveis i també a les residències. Però tot aquest esforç que des de Bombers s'ha reconegut, en el cas de Salut no ha estat així. Mai se'ns ha fet una PCR ni una prova serològica a cap bomber pel fet de ser bombers. Hem estat a la mateixa cua i la mateixa llista que qualsevol altra ciutadà normal.

En cap cas hi ha hagut una petita deferència cap als Bombers, que com ja he dit els hi hem fet més d'un favor. Bombers hem participat també en el muntatge d'hospitals i centres sanitaris de campanya. A la Fira de Barcelona i a molts pavellons i locals habilitats com a centres primer per a malalts i després com a centres de realització de tests. Ara, són aquests mateixos espais, els que serveixen per a vacunar-nos.

Sembla que treballar al costat de la COVID guàrdia si guàrdia també i haver compartit coneixements en creació d'espais nets, zones de pas, espais vermells i millora de pautes de vestit i desvestit d'EPIs a les residències no ha estat suficient com per a tenir-nos una mínima concessió. O potser hem estat nosaltres mateixos que som tant "autosuficients" que ens hem cregut tant bons i que amb les mesures de control internes n'hi ha hagut prou com per a mantenir controlats els torns i els parcs.

En tot cas, s'ha de reconèixer que la incidència als parcs ha estat baixa. Baixa en el global, però que puntualment ha calgut tancar parcs i sales de Control de Regió. Que si ho posem tot sobre el mapa, el % ja comença a ser important. I també cal reconèixer que la figura del GEM01 ha estat clau i ha donat pautes (cada cop més preventives), a l'hora de mantenir al personal dels parcs i de forma individual, fora el torn (o fent-los plegar) en els casos de sospita per simptomatologia o per confinament de familiars. Les últimes setmanes ho he pogut viure al meu torn. Després de confinar a alguns fills de companys, s'ha fet plegar als pares-bombers fins esperar el resultat negatiu de les proves a aquests fills.

He de dir que en el nostre parc hem estat molt de sort. Som un dels parcs grans de Catalunya, on s'hi concentra més personal, a excepció del de Cerdanyola. Aquí tenim tot tipus de vehicles i de serveis. Això fa que el risc sigui superior a altres parcs més petits amb menys serveis. El nostre cercle "de torn" ha estat de 12 persones i ara amb l'entrada de l'última promoció és de 14. Però durant tots aquests mesos hem acollit a més d'una vintena d'aspirants que han fet les practiques amb nosaltres, canviant de torns i de parcs. I tot i tenir dones i fills que han patit la malaltia, no hi ha cap bomber del parc de Lleida que hagi estat diagnosticat per la malaltia. Hem estat de sort. I parcs com el de Sort han patit durant moltes setmanes conviure amb el virus dins el parc. O el parc de Vielha, que compartint espai amb les ambulàncies han tingut també uns mesos molt difícils.

Respecte a la vacunació, és evident que el personal sanitari va primer, bé, després dels més vulnerables que són totes les persones d'edat avançada de les residències. Així que ara hem de celebrar el tenir accés a aquesta vacuna, que potser no és la més moderna, ni la més efectiva, però que en un parell de mesos servirà per a relaxar-nos (que ja ens toca) en les mesures diàries de neteja i ventilació als parcs. Mai havíem tingut els vehicles tant nets. Ni la taula del menjador, ni les estovalles de plàstic. Però tampoc havíem estat tant nets en rentar la roba diària de bomber, ni les tovalloles ni els llençols dels llits. Espero que totes aquestes bones costums se'ns quedin. Però estar les 24h de la guàrdia amb el "morrió" a la cara no et fa la guàrdia senzilla. Però per sort ja estàvem acostumats a les mascaretes i a la utilització d'EPIs més pesants i complexos que els que es veuen als centres sanitaris.
Se'ns ha posat la vacuna que ha arribat l'última setmana. Amb dades suficientment bones des de les entitats que han de donar el vist-i-plau de la vacuna. Però el fet que ens haguéssim vacunats Bombers i Mossos a la primera de canvi i sense prendre cap mesura addicional em fa malpensar. I ho dic amb la senzilla dada del nombre de baixes en Mossos, el nombre d'incidències en el personal de bombers que treballa en dies consecutius (personal de magatzems, operadors de sales, i altra personal de treball diari), i tota la simptomatologia variada i de diferent grau que hem patit els bombers de torn i bombers voluntaris que l'hem rebuda. L'endemà tots hem patit diferents afectacions, majoritàriament menors, però que ens impedien la conducció d'un camió d'emergències, entrar en espais confinats amb poca visibilitat i alta temperatura, etc. Molts dels bombers voluntaris no van poder donar disponibilitat per a fer l'activació en cas de necessitat. I per sort els bombers de torn, molt l'hem rebuda després de guàrdia amb un dia entre mig amb aquesta. Per tant les cefalees, migranyes, febrícules, estats de cansament i dolor muscular les hem patit en silenci a casa. Un analgèsic normal i a passar un dia a casa (en algun cas dos). De tota manera ara tinc la sensació de ser els conills d'índies de Salut. Ara ja tenen dades sobre els efectes secundaris de la vacunació.
Però potser era el peatge que calia passar. En 3 mesos rebrem la segona dosi. Segurament ens la donaran de manera més esglaonada. Per evitar la que es preveu una major "reacció" a la nova dosi. Així ha estat amb la Pfizer i la Moderna, que han donat pràcticament cap símptoma amb la primera però si amb la renovació. La segona dosi d'Oxford està per veure, però esperem que pel bé del servei i del ciutadà ens facin una bona planificació.

Per cert, molts han descobert que els seus telèfons de contacte no sempre son els mateixos a les bases de dades de Bombers i de Salut. Així que ha calgut una feina addicional per tal d'enviar els SMS de confirmació a tots aquells als que durant la primera setmana no havien estat convocats. Potser ha estat un primer esglaonament, casual, però que els servirà per triar quan rebran la vacuna. Després de la guàrdia i no abans. Segur.

dilluns, 8 de febrer de 2021

Del Permagel al Piro-neu (Pirineu)

Aquests dies sembla que la tele hagi descobert la curvatura del cercle, perquè hem pogut veure finalment imatges de Sibèria patint el desgel prematur. Però això per a Bombers no és cap informació que no tinguem. Ja fa anys que som conscients que l'escalfor del planeta no només fa augmentar les nostres temperatures, sinó que hi ha altres conseqüències com el que els incendis també s'esdevinguin en zones del planeta i països on fins ara només hi associàvem el fred. Sibèria Escandinàvia, Alaska o el nord de Canadà ja no son aquells territoris on només vas a buscar óssos i trineus estirats per gossos o rens. Ara també són llocs on hi podem esperar incendis de vegetació i forestals que fins ara ningú havia previst.

En tot cas, no és una situació desconeguda per als bombers catalans. Fa molt temps que ho seguim i ho estudiem. De fet, fins i tot jo, ja hi havia dedicat alguns posts al 2016.

http://unpobrebomber.blogspot.com/2016/05/de-canada-catalunya.html

http://unpobrebomber.blogspot.com/2016/05/de-canada-catalunya-historia-i.html

http://unpobrebomber.blogspot.com/2016/05/si-passa-canada-ens-passara-catalunya.html

http://unpobrebomber.blogspot.com/2016/05/canada-vs-catalunya-el-regim-dincendis.html

http://unpobrebomber.blogspot.com/2016/06/i-russia-tambe-bat-records.html

Aquest fet, provoca que els governs, les entitats i els cossos de bombers s'han d'anar adaptant als nous règims de foc, com s'està adaptant la natura (o simplement es transforma) cap a episodis de foc, de sequera, de pluja i (encara) de gel.

Doncs hauríem de tenir-ho en compte i aplicar-ho a nosaltres mateixos. Fins ara els boscos que cremaven eren els mediterranis, així que trobem cossos d'extinció en l'àmbit forestal a tota l'anella mediterrània. Però amb aquests nova problemàtica, traslladada cap al nord, ara caldrà que els bombers nord-europeus,  nòrdics i escandinaus es vagin preparant i formant en incendis forestals i ampliïn el seu coneixement cap a disciplines diferents a les dels focs d'interior i habitatges de fusta. Ara s'hauran d'adaptar a aquesta nova situació.

Com nosaltres. Si, oi? Que ens haurem d'anar adaptant al nou règim d'incendis i transformació de la natura del nostre entorn. Si ara Sibèria pateix incendis, perquè no els ha de patir el nostre Pirineu? Doncs això. Feu una repassada als parcs i al personal dels diferents parcs que tenim al Pirineu. Estan prou preparats per a la nova "normalitat" climàtica que ens espera? Parcs com Sort, Esterri, Seu d'Urgell o Puigcerdà estan prou ben preparats per a tenir els incendis forestals que ens espera? I la nostra organització també n'està?

Com és de viable portar el nostre camió de CCA a Taüll, Cabdella, Tavascan, Castellar de n'Hug o Setcases? Viable segur, però que arribi a una hora prou decent? I la resta de vehicles? Quanta estona necessitarem per a portar-hi la primera vintena de camions? Portar-los a la majoria de llocs de Catalunya no costa tant, però allà dalt? I si la situació que molts meteoròlegs i els diferents estudiosos del règim d'incendis preveuen acaba sent cert (que ho és) i per tant serà necessari fer tot l'operatiu de Bombers en aquestes zones del Pirineu. Estarem preparats?

Per tant, ara que comencem a tenir bombers als parcs, caporals i sergents repartits més o menys de manera uniforme per les diferents regions, potser seria hora de començar a plantejar-nos no només renovar els edificis dels parcs urbans i metropolitans, que bona falta els fa, sinó que també va sent hora de començar a planificar estructures més desenvolupades a les comarques del nord. Potser seria hora que Manresa, com a zona estratègica tingui part d'aquest protagonisme. I anem pensant en més amunt, que el Pirineu és molt complex. De Pont de Suert a Vallter hi ha moltes hores de cotxe. Per tant caldrà tenir alguns centres neuràlgics.

Anem pensant, però comencem també a preparar com volem afrontar aquest futur, que cada dia és menys incert. Si Rússia ja crema, perquè no ha de cremar el Pirineu?

dilluns, 1 de febrer de 2021

Eleccions en clau bomberil

S'acosten unes noves eleccions. I perquè no podem plantejar-nos com a bombers què els hi hem de demanar als nostres polítics? I a banda de demanar, també hi ha temes que cal exigir-los una acció. Així que entrem en qüestió.

Comencem pel més difícil. La llei de bombers que s'està impulsant al Congrés de Madrid. Per començar la llei tira endavant. Així que TOT el que no ens agradi d'ella ho hauríem de transmetre als diferents partits polítics. No podem permetre el perdre competències quan el bombers mai hem interessat a l'Estat. Perquè la competència d'un cos d'extinció d'incendis i salvaments està en els municipis de més de 20.000 habitants. Aquests tots han de tenir un parc de bombers, depenent del municipi. I aquí com a millor es va fer una integració dels diferents cossos de bombers municipals, provincials i comarcals per crear el ja conegut Cos de Bombers de la Generalitat. I és per aquesta raó que el seu dia depenia del Departament de Governació, que és el que integra la relació amb els ajuntaments.

Aquest Cos que millora en escreix la demanda de l'actual mísera llei estatal, ara es veu en perill ja que obliga als diferents cossos (els municipals i provincials d'arreu de l'estat espanyol i també al Cos de Bombers de la Generalitat i de Bombers de Barcelona) a dependre formalment d'un estament superior, que és l'encarregat de donar el finançament i les directrius principals dels diferents cossos de bombers.

I amb això què ens podem trobar? Doncs que la bossa de diners pressupostària es dediqui a "millorar" els cossos més deficients, que per una banda s'entén, però no s'entendria si aquest es fa a costa de desvestir els cossos que ja estan organitzats, funcionen i són considerats cossos moderns i semblants al nivell d'altres cossos de nivell europeu.

I alhora no parla dels bombers voluntaris, que ens agradi o no formen part del nostre servei de Bombers a Catalunya. I que si "obliga a integrar els diferents voluntaris com a laborals, aquests es poden veure afectats per la llei d'incompatibilitats fent que alcaldes, regidors, personal sanitari (metges, infermers i personal d'ambulància), i altra personal laboral de bombers (TEOCs, magatzem, escola, etc) no poguessin tenir un segon contracte amb la mateixa administració.

Però què hem de demanar al polítics catalans sobre política catalana per al Cos de Bombers? Doncs hi ha molts temes que tenim pendents.

  • La distribució dels parcs. No pot ser que al s.XXI encara hi hagi comarques que només tinguin parc de bombers voluntaris. No pot ser que seguim amb dèficit de bombers professionals i de bombers voluntaris. De cap manera hem de sobrecarregar el bombers amb hores extra per a cobrir la manca de personal ni els parcs de voluntaris han de deixar de fer sortides perquè no poden ser un mínim activable.
  • Seguim sense tenir aclarit el perquè un bombers que fa de cap de torn (per absència de comandament) no pot cobrar aquesta funció extraordinària.
  • Cal amb urgència (U R G È N C I A) iniciar i acabar les obres de remodelació/reconstrucció de molts parcs de bombers.
  • Necessitem definir i que sigui realment operativa tota l'estructura de comandament però també tota la de suport i tècnica. No s'entén com no podem fer un seguiment propi de l'estat de tota la flota de vehicles fent una redistribució de cada unitat en funció del seu estat, quilòmetres, desgast i funció. No podem mantenint un sistema de contractes i licitacions que un cop finalitzats no es pugui canviar un simple fluorescent d'un lavabo.
  • A nivell informàtic estem en l'era de "Cromanyó". No tenim formació de molts dels programes dels que s'estan pagant llicències (i per tant en ínfima utilització). Collector i molts altres programes, que lligats al seguiment i informació dels serveis ens permetrien una digitalització molt important. També la pròpia gestió dels RRHH, hores treballades, festes i resta de control horari, que cal fer de forma rudimentària. I que ens obliga a imprimir un paper cada final de més per poder justificar i contrastar les guàrdies i hores generades al servei. Això és del segle XV. És que hem anat enrere en el temps, actualment estic generant papers que abans no calia fer.
  • Evidentment necessitem definir les competències en rescat. Què són urgències i emergències i el que son simples anomalies o actuacions de suport a altres actuants. I aquí és on entra el gran debat sobre si hi ha serveis que cal cobrar i quins no. Un incendi per una instal·lació punxada cal cobrar-lo? A qui? al que no pot pagar-se la llum? Al que ha tingut un accident anant begut? Al que no ha seguit les recomanacions de neu, però porta tot l'equipament, assegurança, etc... És un debat molt complex que la casa mai ha abordat.
  • Podríem parlar d'urbanisme i de Prevenció. Perquè els carrers els fan amb criteri de paisatge urbà i fomentat l'anar a peu però dificulten l'accés als camions de bombers? On és una senyalització clara dels hidrants? La coordinació amb Policia Local? amb Cos de Mossos d'Esquadra? Amb sanitaris... perquè quan et trobes als serveis hi ha problemes, que cal afrontar amb una bona informació sobre quines son les funcions i possibilitats de cada actuant. Els Plans d'Emergència d'hospitals, escoles, túnels, etc... que sovint ens enfronta amb Protecció Civil. Hi ha molta feina a fer. (Santi, espero que això servei per millorar la gran feina que fas)
  • I per últim. I un dels més importants. Perquè seguim sortint de l'ISPC (Escola de Bombers) amb el nivell D i cal esperar una convocatòria al següent nivell, quan ja hauríem de sortir amb el C. Es necessitarà augmentar el nombre d'hores a l'Escola? Canviar la convocatòria? O és que ningú ha de fer el pas a C forçant així una solució més dràstica?
Així que ens esperen dues setmanes de molta feina per anar descobrint les "sorpreses" de cada partit polític envers la seguretat. No em serveix que em diguin que volen un Cos de Bombers potent, quan hi ha una llei en tràmit a Madrid que ens pot anar en contra i sense propostes concretes de millorar els parcs i la seva dotació. ÂNIMS, QUE QUINZE DIES PASSEN RÀPID I DESPRÉS TOT QUEDARÀ IGUAL.

dilluns, 25 de gener de 2021

Que ens arriben caporals i sergents, al·leluia!

Sovint cal reconèixer els canvis per a donar un pas endavant en les situacions que habitualment vivim. Venim d'un forat negre, un moment molt obscur i crític dins del Cos de Bombers. Fa quatre dies érem un Cos amb un lideratge gairebé nul, pràcticament com un pollastre sense cap, una olla de grills, o simplement una anarquia, que no feia més que enfonsar-nos en la misèria. Com si fos l'edat mitjana, on va desaparèixer pràcticament tot el coneixement, recreant una mena d'inquisició amb tot allò que algú s'atrevia a plantejar. Sense recursos i sense ningú que donés passes endavant vàrem arribar a la foscor més absoluta.

I per tant cal reconèixer quan les coses canvien. Estem vivint moments molts importants de canvi. Per una banda el que l'1 de febrer entrin nous bombers als parcs és una gran notícia. I ens n'hem alegrar. Així com l'orgull de tenir companys que han obtingut un casc de color vermell i altres de color blau. Sincerament, em fan  molta enveja (sana). M'il·lusiona especialment que tinguem sang nova als parcs. I és una oportunitat.

Persones noves, o companys amb una nova funció als parcs, no fa més que animar als torns a tirar endavant. És un moment d'esperança i una empenta moral a tots els bombers. No tots s'ho prendran igual, però poc a poc anirem contagiant a la tropa amb aquesta nova sàvia als torns, als serveis i principalment ajudaran a que el coneixement, l'ordre i el treball en equip vagi prenent forma a tots els nivells.

De la mateixa forma com els pocs vehicles que ens han arribat fins al moment. Venim de Kangoos amb més de 200.000km, atrotinats i que mai sabies si aquell que havia al parc aguantaria gaire o te'l canviarien per un igual d'atrotinat però sense una averia tant greu. En aquest moment tenim una Caddy la mar de flamant, amb GPS incorporat (si connectes el mòbil al USB del vehicle). I això poc a poc ha fet augmentar la moral de la gent.

El Renaixement va ser una obertura de la gent cap a la llum. Amb l'aportació de la cultura, l'art i també del coneixement es va arribar a un despertar de les persones (que acabà amb la Revolució Francesa -oju piojo, avis a navegants-). Així que aquest any quan comenci a venir el degoteig de camions als parcs serà com un petit brot d'esperança als parcs.

A nivell més concret, als torns, els nous caporals i sergents, ompliran de ganes els parcs. Els torns es revitalitzaran amb nous i no tant nous mètodes de treball aplicats als serveis. Es posarà ordre i empenta a totes aquelles instruccions i INTs que no fan més que ordenar i donar forma als serveis. Començarem a treballar amb seguretat (pel simple fet de ser més ordenats) i anirem sent més actius dins el propi torn de treball. Les practiques diàries augmentaran en qualitat (que ja es feien, però amb un aire renovat), els serveis seran més acurats, la planificació abans actuar a qualsevol servei, la no visceralitat i la major organització i distribució ens donaran un major grau de seguretat. I tot això s'havia perdut al llarg de tots aquests anys.

Hem de celebrar que als parcs tenim nous caporals i nous sergents. Potser no notarem tant els nous oficials (que segueixen sent tant tossuts i sense escoltar) i que l'únic que faran és presumir de casc nou, però si que els cascs vermells i blaus aportaran sàvia nova als parcs. Perquè simplement feia falta. Són gent que realment estan on han volgut ser des de fa molt temps i ara han vist reconegut el seu esforç.

Celebrem el moment on estem. Donem gràcies als nostres companys i felicitem-los per haver arribat. I des dels parcs, hi haurà torns que els hi posaran més fàcil o més difícil, però ens donarà ales per a treballar millor i ens contagiaran motivació. Però compte! Hi ha un grapat de problemes per arreglar. No tot el que llueix és or. Ara el que cal esperar són els nous camions, les obres als parcs, la redistribució de recursos entre regions (les pobres i les riques, les que tenen personal i les que no...), el canvi de cascs, de roba, els nous contractes de manteniments d'equips... i poc a poc anar avançant.

dilluns, 18 de gener de 2021

com el 2020 i el 2021 ens segueixen mostrant les nostres limitacions

Doncs sembla que el 2021 comença fort. A més dels serveis sobre habitatges amb instal·lacions elèctriques deficients, hi hem de sumar les que tenen sobrecàrrega (molts aparells connectats alhora sobre un endoll o línia interna). També les llars de foc traïdores amb la xemeneia passant pel sostre o les jàsseres de fusta, que poc a poc es van deshidratant fins que comença a fer brasa i/o foc. La nevada del cap de setmana després de Reis (i aplaudida pels nens i nenes) va causar incendis, teulades ensorrades, atrapament de vehicles a la neu i dificultats vàries. Impossibilitat sovint accedir a llocs clau com son dispensaris mèdics, aparcaments i habitatges amb malalts tant de l'interior com dels afores d'algunes poblacions.

Poc a poc tot ha tornat a la normalitat. Sembla que en un primer moment les previsions, que concentraven els avisos principalment a les zones del sud de Catalunya no van donar prou rellevància a la possibilitat de neu a la resta del país. Així que segurament ni la ciutadania ni tampoc els cossos de seguretat havíem estat prou al cas de ser previsors.

D'aquesta manera és com només es pot entendre que a una gran majoria ens llevéssim pel matí sorpresos per la dimensió de la nevada. Això o que entre Protecció Civil i Bombers hi manca alguna mena de diàleg. De teories i de possibles exemples en podem trobar a grapats. Un sistema de Protecció Civil que no té en compte els perills dels habitatges, que no avisa (ni activa les sirenes) quan hi ha explosions, fuites o altres accidents industrials al Polígon Petroquímic de Tarragona, que rarament planifica alternatives ni té en consideració l'afectació als Cossos d'Emergència (entre ells el Bombers) els diferents talls viaris, rutes d'evacuació o la simple creació d'unitats paral·leles d'extinció (quants cops hem vists persones de protecció civil amb casc i jaqueta per apagar incendis), camionetes amb aigua o pseudo-ambulàncies per a fer preventius...

Perquè si no fos per això, se'm fa difícil, i parlo per la RELL, entendre el que no s'hagués fet una major mobilització de recursos als parcs de professionals. Pel que sembla ja hi havia activació als de voluntaris. Perfecte. Però i la resta? Si hem de tenir neu a tots els parcs, necessitaríem més temps per arribar als serveis, personal per a fer rutes de camins, rutes d'accés als centres neuràlgics de cada població, donar millor cobertura a la resta de serveis com son ambulàncies o els serveis bàsics de llum i telefonia...

I el fet que en aquests dies on tothom està a casa les calefaccions provoquen un augment significatiu d'incendis d'habitatge. I no és cap invent. Porto molts anys explicant en aquest bloc, que entre octubre i desembre arriben els incendis de xemeneia. I com no, pràcticament cada guàrdia ens en trobem un. Només cal mirar el Tuiter de Bombers. A més, també han augmentat alguns accidents per sortida de via (per la tonteria d'anar a veure la neu) o de gent que anant o venint de treballar els patina el vehicle en algun revolt congelat.

Segurament hem d'afinar molt més el nostre ull clínic per a les previsions de personal i recursos. Evidentment no hi ha com esperar a que hi hagi la necessitat per a activar recursos. Però si a l'estiu som capaços de tenir un grapat de bombers, camions i helicòpters esperant que es posi foc en algun bosc, perquè no podem fer una "micro-campanya d'hivern"? Per a tenir recursos per als incendis de teulat a la muntanya, xemeneies al Pla de Lleida, i material específic per a caminar per la neu i el fred. Sabeu que s'han fet crides des d'alguns parcs per a tenir raquetes de neu?, Sabíeu que no tenim polaines per protegir-nos de la neu? Ni pals per caminar-hi? Sabeu que no tenim jaquetes d'hivern? Tan sols disposem d'un folre d'hivern, que a cada remesa és més prim i sorprenentment més curt. Però que a sobre ens hi hem de posar una jaqueta impermeable sense protecció tèrmica.

Ara, l'última moda és l'anomenat GROS. Carpes, taules, ordinadors i tot de material i infraestructura per a donar suport al bomber durant el servei. Maquinària, material i altres recursos específics. Que van molt i molt bé. Però que si no hi ha bombers on donar servei, tampoc ens serviran de gaire cosa. És curiós com a cada servei on necessites personal, acabes treballant amb bombers professionals i voluntaris vinguts de l'altra punta de la regió. Això només ens demostra, que tot i els bombers que ens van arribant, encara en manquen molts i molts més.

La solució és posar gent als parcs, re-definir el model de cobertura, seguim tenint parcs que es veuen a simple vista entre ells i comarques que ni tant sols tenen un parc de professionals. (Model REG vs Model RELL). Però ambdós models son dos extrems. I després hi ha Terres de l'Ebre i també la Centre. Mini parcs, amb pocs serveis, amb pocs vehicles i que no compten per a gairebé ningú. Després és quan hi ha la gran nevada als Ports i els bombers de "costa" de Tortosa han de pujar al Caro sense roba per al fred, altres tenen una recerca a peu del Cadí sense ser personal suficient o una ruta per camins nevats a moltes de les serralades pre-litorals del sud.

Per molt que ens pensem que ja estem sortint del clot, aquest és molt profund. I ni estem tant bé, ni som tant bons, ni som tant perfectes. Ens queda molta feina per a fer. Però cal analitzar tot allò al que no arribem, al que no disposem de prou recursos o no hi anem prou equipats. Aquesta primera nevada de 2021 ens ha de servir per aprendre i re-dirigir plans de futur. Un projecte té un objectiu, però també cal anar-lo replantejant a mesura que es va implantant. No tot el que es va pensar des d'un despatx (i penso en el Pla 20-25) acabarà funcionant quan el posis al carrer. Bombers no som l'excepció. I per això cal tenir la ment oberta, als canvis i modificacions. I de ben segur que moltes coses que ja estan pensades, amb petits ajusts acabaran funcionant molt millor. Ser tancat i hermètic s'acabarà girant en contra de la pròpia organització.

dilluns, 11 de gener de 2021

Els bombers del temporal Filomena

La setmana passada vaig arribar a les 400.000 lectures/visites del bloc, que són un molt bon nombre. Escric en català i només de bombers, fent que el públic potencial sigui d'uns 4000 bombers de Catalunya, i si li sumem alguns freakis del foc forestal, de bombers i algun que altra amic, amb les 3000-4000 visites mensuals, em puc sentir molt més que satisfet. GRÀCIES.

De fet, he tingut diferents etapes al llarg de tots aquests anys (529 posts, amb aquest). Potser no sempre he estat prou correcte, en ocasions no hauré estat prou encertat... És la sensació que tinc d'alguns dels meus posts dels primers anys. Però sempre vaig intentar aportar el meu punt de vista. Vaja, no vaig fer mai una crítica perquè si. Sempre hi havia una raó més o menys raonada i explicada al mateix post. I això és el que possiblement m'ha fet perdurar en el temps. Potser, actualment sóc més curós a l'hora de ser crític, que no vol dir que no ho sigui, però cal explicat també les coses que funcionen bé i quan no funcionen cal donar raons i maneres de revertir-ho. I el post de la setmana passada ho era. Era molt crític. I així ho sento, la DG m'està fallant en les formes. Però tampoc podem fer com al Capitoli, oi? No podem arrabassar el poder a ningú perquè no ens agradi com estan fent algunes coses, com les interpreten, o com les volen dur a terme. A ells els mancarà la capacitat de diàleg i d'empatia, però a nosaltres no ens pot faltar. Nosaltres hem de ser insistents en les nostres raons i això és el que ens fa forts. I potser així aconseguirem conèixer tota la informació, la bona i la dolorosa de tot plegat. La bona, és saber exactament el què, la dolorosa és conèixer els mals dels quals hem de patir. Perquè mai hi haurà una proposta dels de dalt que afavoreixi als de baix. Això o és que tornem a creure amb els Reis Mags?

De tota manera no entenc moltes coses. Quan el temporal Glòria de fa un any (va ser al gener) es va mobilitzar a un bon grapat de bombers. Fins i tot des de Lleida ens van enviar a Girona. Allí hi havia desplaçades carpes del GROS i el camió insígnia de can Bombers (l'antic camió de protecció civil repintat de vermell). Si, aquell que molts l'anomenaven "el caixer automàtic" (finançat per una entitat bancària, un a cada comunitats estatal). De fet, el "xiringuito de gelats" (el CCB en un ISO-contenidor vermell) ja no el veiem per enlloc.

En un episodi com el d'aquest cap de setmana, la Filomena, on eren els Bombers? Portem tota la setmana escoltant que potser neva a cotes baixes. Que la llum és més cara i que n'ha augmentat la demanda. Bombers amb l'arribada del fred augmenta el nombre d'incendis per calefaccions, estufes i xemeneies. Els dos incendis a naus ocupades a Badalona ja són història. Cal tornar a recordar, a cada episodi de fred, que cal vigilar, i també a casa, per molt bé que ens sembli que ho tenim. On eren els nostres avisos a la població? A la tele3 hem vist connexions en directe amb molts pobles i ciutats i en alguna s'ha pogut veure a algun vehicle de bombers fent les coses "normals" de bombers. Però no hi hem vist cap gran dispositiu desplegat. Sembla com si tot el pressupost de Bombers estigui exclusivament destinat a comprar camions i noves promocions, quan també hauria de ser per a mobilitzar un gran nombre de personal i recursos en situacions com aquesta. De fet, l'activació de reforç als parcs no ha estat general. Només alguns parcs han augmentat la dotació i s'han obert retens d'alguns  parcs de voluntaris. Però i la resta?

Però no és només això. Diumenge al migdia hi va haver la compareixença d'Interior per explicar com estava la situació. El conseller, un meteoròleg, una representant del Servei Català de Trànsit (que no sabia ni pronunciar els pobles d'Arnes i l'Albi), un mosso (de Trànsit?), i una de protecció civil ens han posat al dia de carreteres tallades i línies telefòniques sense servei. Fins aquí cap objecció. El temporal ha afectat a la població i es mereixen conèixer què fem per ells. Però i els Bombers? I el SEM? Hi he trobat a faltar el meus "jefes" explicant quina ha estat l'afectació dels incendis provocats per les calefaccions i dels endolls funcionant a tot drap, també sobre els rescats a  muntanya per la situació del temporal.

Si és que fins i tot ha sortit la UME a fer el tour de les espanyes! i els Bombers catalans, on érem en aquest episodi? Als parcs o donant serveis a la gent? Hi ha una foto de bombers ajudant en el transport de les vacunes, i això no és prou important per sortir a la compareixença d'Interior? És un bon moment per treure les estadístiques: amb el fred les estufes i llars de foc van més fortes i provoquen més incendis a les llars, hi ha intoxicacions per CO, ha hagut localitzar i potser rescatar a muntanyenc, a conductors de vehicles atrapats a la neu. I de ben segur que s'ha hagut d'obrir via per arribar a alguna masia o poble aïllat per donar la medicació a alguna persona. On surt això reflectit?

Sort que de tant en tant miro els twits de @bomberscat, que em recorden que també hi som, de forma molt discreta, però hi som:

Diumenge 10/01/2021: Actualització serveis #bomberscat (des que va començar l'episodi i fins a les 13,30h d'avui) per atendre incidències relacionades amb el temporal: 340

RECentre: 16, REGirona: 29, RELleida: 54, REMNord: 137, REMSud: 51, RETarragona: 26, RETerresEbre: 27

Bombers som aquells "locus" que apaguem incendis a llocs impossibles (i som herois) però quan traiem neu, rescatem persones dels cotxes o molts d'altres serveis humans o que donen salut a la ciutadania no som notícia. No ho som perquè som els primers en no promocionar-nos. Així ens va. Bombers també participem de l'operatiu del Filomena, però ningú ho diu.

dilluns, 4 de gener de 2021

El mal auguri bomberil del 2021

Doncs ja tenim un any més al cabàs! I no ha estat un any qualsevol. Ha estat l'any en que se'ns han trencat tots els esquemes, a tothom. Comencem l'any 2021 sense grans celebracions multitudinàries. Bé, la rave de Llinars ha estat una de les poques excepcions, i a més ha posat de manifest que (ja sabeu que no acostumo a parlar massa bé dels Mossos) ells tampoc improvisen. I és que les coses ben fetes, tal i com us he explicat les últimes setmanes, cal fer-les sota tota mena de coneixements. Així que (segurament podien haver-ho fet abans) van preferir esperar, planificar i un cop tenir tots els efectius, actuar. Igual com fem els Bombers a la gran majoria de serveis. Els de COVID també. Recordo quan em desesperava a començaments de març perquè no entenia com no estàvem preparats per a fer algunes actuacions a residències o simplement anàvem mancats de mascaretes i altres elements de protecció.

I és per això que el 2020 ha estat un any excepcional!. Un any en que hem après i molt. Hem après a planificar i a preveure abans de donar el pas definitiu. I quan l'hem fet ha estat el pas bo i correcte que calia fer. I així és com quan vàrem fer actuacions a les residències des de molts àmbits es va reconèixer la bona feina feta. Perquè simplement no hi havia improvisació.

El 2020 també ha servit per a adonar-nos que la nostra Direcció General, els que són polítics i els que no ho són, treballen, i treballen molt. Finalment ja tenim algunes promocions de bombers en marxa, just han acabat les pràctiques els primers 250 aspirants. Les promocions de caporal, sergent i oficial ja han acabat també els seus cursos. I la promo de sots-inspectors ens aportarà gairebé una vintena de nous tècnics (si passen el curs que començaran després de la revisió mèdica). Ja han arribat 2 dels 92 camions BRP. I un bon grapat de vehicles lleugers i 4x4 que bona falta ens feien. Poc a poc deixem d'anar coixos.

Però això, que es va posar a les negociacions del acords laborals de 2019, no és res que sigui un mèrit de sindicats (de cap), perquè era una necessitat política i de govern. O és que algú es pensa que avui estaríem sense promocions de bombers ni vehicles perquè no hi havia acord amb els sindicats? Simplement algú ho va posar als acords, i quan la DG en fa recompte, doncs evidentment està complint bona part d'aquests. Noves promocions i vehicles. Però això ja estava al calaix de la nova cúpula de Bombers. Igual que hi és com volen definir la jornada de treball dels bombers. I aquí és on arribem al Pla de Carrera.

Perquè ja ningú recorda que a la primera proposta de la casa hi havia algunes jornades de 6-8h per a tots els bombers? I això és el que recupera el Pla de Carrera. Un Pla que de Pla en té molt. Està molt i molt ben pensat. No deixa res a la improvisació però que de Carrera no en té res. No ho és perquè no és cap premi als coneixements ni a l'antiguitat ni a la trajectòria de ningú. És només un caramel per a tots aquells àvids de diners (emulant la MD -major dedicació-) en que si vens als parcs a fer tot allò que de normal no fem a les guàrdies, cobraràs alguna engruna més. I és senzill de pensar que seran engrunes. Perquè han de pagar més si són les mateixes hores que ja estem fent de normal? En tot cas, un petit incentiu per venir 10 vegades més al parcs. No, no serà cap xollo, reconeixement, ni mèrit. Serà el cobrar una mica més pel fet de venir més sovint al parc, i fer les mateixes hores.

Aquesta és la manera com la casa pensa realitzar tot allò que ara mateix no té forma humana d'arribar. Perquè no pot tenir als camions de forma continuada fora dels parcs, perquè arribarien als serveis cansats i a més hauria de proporcionar dinar al personal, que d'altra manera no tindria temps de fer-se'l. Estem parlant de cremes, revisions d'equipaments públics, simulacres, pràctiques conjuntes entre parcs, revisions de grans infraestructures (hospitals, teatres, túnels, etc.) que hauria de fer però que en la situació actual si costa molts diners. Deixar un parc sense dotació implica córrer un risc o haver-lo de cobrir amb personal cobrant hores. Per tant, no es fa o es busca la manera que aquells que es venen per 4 duros ho facin amb el caramel d'un Pla de Carrera, que sense cap mena de raó meritòria, dotaria a la casa de personal per a fer de grup itinerant, fent de coixí per a qualsevol mena d'activitat que se'ls ocorri.

Això és el que hem après durant el 2020. Quins són els plans de la casa. Plans que té molt clars des del primer dia. Plans que vol aplicar sense incorporar propostes que des del col·lectiu se'ls aporta tot sovint. Jo em pensava que les negociacions eren una oportunitat per a que ambdues parts obtinguéssim beneficis, però aquí l'únic que hi guanya és la casa. Els bombers hi perdem. Hi perdem temps, hi perdem diners i hi 
perdem la nostra dignitat. La dignitat és la que fins ara ens ha permès aportar idees i buscar solucions a tota la manca d'empatia i recursos que la DG ens havia privat i gairebé es carrega el Cos de Bombers. La voluntat de fer coses dels pobrebombers va salvar el Cos de Bombers. Aquesta nova DG potser té recursos, però d'empatia no hi entén.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!