dilluns, 2 d’agost de 2021

La gestió de la misèria no hauria de ser normal

Ara que arribem a l'equador de Campanya podem començar a treure les primeres conclusions... De moment que la prevenció, que tant orgullosos se'n senten alguns il·luminats, brilla per la seva absència. Tots els que portem anys apagant incendis sabem que els boscos no estan en les millors condicions. No cal ser enginyer forestal per veure que els boscos tenen massa arbres per metre quadrat i que hi ha massa sotabosc i branques a ran de terra. Però això no depèn de Bombers sinó que depèn d'altres departaments i conselleries. I potser va sent hora de treure'ls els colors.

També hi ha l'efecte climàtic. Portem acumulació de sequera, seguit de períodes plujosos, fent que hi hagi branques seques arreu, brots tendres (que en cas de calor extrema s'eixuguen ràpid) i que al final tenim un bosc sec per un banda i ple de massa per l'altra, però que la falsa sensació que tenim entre tots és que com fa un mes va ploure, el risc d'incendis és baix i que si crema ho farà amb baixa intensitat. I res més lluny de la realitat. Quan ha cremat ho ha fet amb ganes. I ens ha sorprès a molts.

Però aquest no he estat l'ensenyament principal. La principal conclusió és que a dia d'avui, i ja és agost de 2021, és que seguim anant amb una sabata i una espardenya. Els Bombers de la Generalitat som els millors gestors de la misèria bomberil. Portem un grapat de guàrdies entrant pel matí i ens trobem que no tenim emissores per a tots, ni llanternes. Hi ha un grapat d'espatlleres pendents de revisió i per tant retirades del seu ús. Camions amb la meitat de les espatlleres d'aire disponibles. I això es repeteix una setmana darrera un altra. Per això, som els millors gestors de la misèria. Fins que alguna cosa passi. Arribarà el dia en que necessitarem 30 espatlleres pels 30 bombers que hi ha en un servei, i no hi seran.

També hi hem de sumar que la cobertura territorial no és homogènia. Ja he escrit en molts post que no és el mateix estar a mig camí entre Lleida i el  Pirineu o baixant cap a Terres de l'Ebre, les Garrigues, tota la zona de Santa Coloma de Queralt (ha quedat palès a l'últim incendi) respecte a la cobertura territorial de la Regió d'Emergències de Girona. Després ja parlarem de si els parcs han de ser de 3 de 5 o de 7 i que si els que som 9 potser és perquè manquen parcs al nostre voltant... al final tot són teories. I si Bombers de Barcelona pot sortir amb 17 a un servei, perquè no ho podem fer a la Gene? Resposta, buidaríem mitja dotzena de parcs. Així de trist. 

Hi ha serveis recurrents que són petits avisos i recordatoris que no arribem a tot. Però com són petits incendis, petites explosions o fuites en petites quantitats ens dona la falsa sensació que ho tenim controlat. Però no. El dia que un tren carregat de gas pateixi una fuita, que un gran dipòsit de combustible cremi o que hi hagi una explosió en una instal·lació biotecnològica es veurà que no estem prou preparats a nivell d'equipament per a resoldre'ls de forma més o menys segura per als intervinents.

De protocols i de coneixement segurament anem prou bé. De ciència i persones amb capacitat de gestió no ens en falten. Segurament cal millorar els plans i les pràctiques en aquest sentit, però que si enganxem de guàrdia a les persones adequades, hi ha serveis complexes que es poden fer a un gran nivell. Després és quan la realitat et diu que manquen comunicacions perquè hi ha un forat en la cobertura de la xarxa, que el material específic està en revisió i porta així mes d'un mes (o de dos), que cal demanar equips a Bombers de Barcelona (que poden semblar més bons, però que també tenen mancances com nosaltres), o simplement, que no en sabem tant de segons quines coses. Pot ser dels detectors, dels vestits de nivell II, dels de nivell III, dels distribuïdors d'aire o algo tant senzill com la ventilació en un incendi.

La ventilació, bonica paraula. La que fa que les flames vagin cap a dins, cap en fora, et provoquin pulsacions o simplement com estem prop del riu (que passa per la ciutat) et crea efecte succió i a la que te n'adones t'ha canviat l'entrada d'aire a l'incendi. Si hi barregem el soroll de la bomba, les comunicacions amb la mascareta posada i que quan arriba l'ajuda d'altres parcs sembla que oblidem que hi ha gent dins i prioritzem saludar a antics companys... se'ns pot acabar fent complicat un servei que a priori ningú hi donava més importància que la d'un incendi d'interior amb molt fum. (No estic parlant d'un servei d'aquest any).

Al final arribaré a la conclusió (que no hi sóc encara) de que no som ni la meitat de bons del que ens pensem. Però que ja va sent hora (i això  que fa molt temps que ho penso) de que despertem d'una vegada. No podem anar així. No poden entrar de guàrdia i no haver emissores per a tots. Si hi ha una activació M1 o M2 i un relleu a fer, vol dir que hi ha un bon grapat de bombers treballant i TOTS absolutament TOTS han de tenir emissora i llanterna i que agafin el camió que agafin, han de tenir els equips d'aire corresponents.

dilluns, 26 de juliol de 2021

Pirocúmuls per sobre nostre

Sembla increïble el que acabem aprenent a base de llegir i de cercar informació dels incendis forestals. De fet, aquesta setmana aquest bloc ha tingut més de 5000 visites. I entenc que ha estat per tal d'entendre una mica més la feina que fem els bombers als incendis forestals. Segurament tenim una de les feines més boniques, arriscades i alhora comentades per tothom. Perquè la gran majoria de persones han expressat en algun moment o altre que els bombers varen arribar tard, que no sabien el que feien, que hi havia gent parada i només mirava o senzillament que els bombers no coneixen el territori.

Espero que amb posts com aquest la majoria de falsos mites, incògnites i dubtes sobre els bombers hagin quedat resolts. Per cert, no necessito conèixer on estic per apagar un incendi. Els incendis no s'apaguen anant més ràpid per un camí o travessant una carena. Els incendis s'apaguen a base d'estratègia, d'oportunitats i també com a conseqüència de canvis meteorològics al nostre favor.

La gent local és molt sàvia recordant antics incendis, el seu comportament i com varen evolucionar. Però això no s'estudia durant l'examen, sinó durant la preparació. Per tant, com deia al post anterior, els incendis s'apaguen a l'hivern. Aquí és on entra tota la preparació de camins i neteja d'algunes parts dels boscos. I s'hauria de fer a partir de l'històric. És on hi tenen molta força les ADF. Les Associacions de Defensa Forestal, que l'integren propietaris de boscos i terrenys propers a terrenys forestals (vaja, la gent que viu o treballa del camp) son els primers interessats en que això es faci. Malauradament vivim en una societat on l'agricultura ha estat oblidada des de totes les polítiques que ens afecten.

Bombers som especialistes en extinció. No som els que anem a preparar les pistes forestals ni els mateixos boscos. Això són competències d'una altra conselleria i uns altres departaments. I durant l'última dècada el GRAF hi ha pogut intervenir mínimament fent algunes cremes de gestió allí on ha pogut, on li han deixat o simplement allí on li ha semblat que tenia més oportunitats de que l'esforç valgués la pena.

Però avui estem aquí. A l'estiu rigorós, la calor i les baixes humitats acompanyades de vent suau o intens. I incendis com el de Llançà, Martorell, Torroella, Ventalló i Santa Coloma de Queralt. Però tots ells son incendis ben diferents. Uns comencen a la carretera, altres al camp i posteriorment segueixen per sembrats, boscos o urbanitzacions. Com he dit, han seguit patrons ben diferents.

Però com a bombers seguim aprenent. Avui diumenge (quan he escrit el post) hem pogut veure com el pirocúmul es formava davant nostre i sense entrar en altes capes de l'atmosfera s'ha desplomat. Segurament haurem d'estudiar si això són incendis normals per convecció o els encabim ja a la 6a generació. No sóc jo qui ho ha de fer. Però si que en veure'l, estudiar-lo i seguir-lo s'ha previst el seu comportament. El desplom del núvol, com si fos un núvol piroclàstic d'un volcà en erupció, ha provocat una alerta (amb els avisos i situació de previsió d'esdeveniments) als equips d'anàlisi i en conseqüència als d'extinció.

Segurament això ja ho havíem  pogut veure o patir en incendis d'altres anys o dècades. Possiblement és un comportament més freqüent del que ens pensàvem els "pobrebombers" com jo. Per mi, fins avui, una caiguda del núvol només era possible en els incendis de 6a generació i que l'altura tant gran que tenia provocava una expansió de dalt a baix tant gran que la propagació de l'incendi en horitzontal fos excepcionalment ràpida. Agafant desprevinguts, a mena de trampa mortal, a tots aquells que es troben dins un radi d'alguns quilòmetres.

Aquest cap de setmana, jo com a "pobrebomber" que sóc, he après un grapat de coses sobre el comportament dels incendis forestals a base de fer-ne un seguiment personal. Els incendis es poden viure des de casa (com a persona normal que som tots), des del parc de bombers quan estàs de guàrdia però no t'envien a l'incendi (o t'agafa de vacances o qualsevol situació similar) o també des de dins. Des de dins pot ser muntant línia, a la llança apagant foc, a la bomba del camió o conduint muntanya amunt i avall anant a buscar aigua per fer-ne la roda d'abastiment al vehicle que està emplaçat. Però que de totes les maneres en que un viu l'incendi s'aprenen coses. Però cada lloc té la seva particularitat. I avui a base de fotos i de vídeos n'hem après molt i molt i molt.

dimecres, 21 de juliol de 2021

serenament Horta

els records
sempre ens queden els records.
hi ha persones que deixen empremta
i vosaltres en sou el millor exemple
formeu part dels nostres records.

Horta de Sant Joan
21 de juliol de 2009

David, Jaume, Jordi, Pau, Ramon



dilluns, 19 de juliol de 2021

Comprem que tot ho arregla

Avui escric amb dos propòsits. El primer perquè en plena campanya d'estiu on hi ha incendis a diari i de la magnitud que ens toca viure, no escriure sobre incendis en un bloc com aquest no s'entendria. I per altra perquè el meu amic Joan Antoni (àlies Andoni) @joan_ru_ca (a Twitter) em va fer una consulta sobre si amb 4 hidroavions n'hi hauria prou per apagar els incendis d'aquest estiu. I aquí estic. Explicant com s'apaga un incendi en plena campanya i sense cap avió al meu abast.

Els incendis s'apaguen a l'hivern. Frase típica de bomber que es va tornant un tòpic. Però que és totalment certa. L'hivern és clau per a la gestió dels incendis de l'estiu. Si hi plou més que l'any anterior, si arrosseguem anys de sequera, si durant l'hivern s'han fet feines de condicionament i neteja de camins i pistes forestals, si s'han arreglat les basses d'aigua que podien tenir petites fuites. Si aquestes s'han emplenat abans de la campanya o s'ha esperat a última hora (no és vital, però et pot enganxar amb els pixats al ventre). Si hi ha hagut tasques de neteja del sotabosc. I mireu el detall. Sotabosc. Perquè hi ha boscos sans, amb troncs gruixuts que tenen un matollar a la base que provoca una continuïtat molt important a tot el bosc, fent que una petita flama pugui pujar a la capçada sense cap mena d'esforç. I així molts detalls que molta gent un cop els hi expliquen poden entendre perfectament.

https://twitter.com/JaumeLlanso/status/1416406047330291712?s=20

Però com he dit, al final dir que tot t'ho jugues a l'hivern és un tòpic i fins i tot hi ha un grau de demagògia. Perquè quan et jugues la lliga és durant els partits, no a la pretemporada. I això és el que us vull explicar avui. Que com al futbol, una molt bona pretemporada fa molt, però que els partits es juguen al camp, partit a partit i utilitzant els recursos i tàctiques que millor s'adeqüen a cada rival. Als incendis has d'arribar preparat. Havent fet les pràctiques adients, preparat les tàctiques, provant les comunicacions en simulacres i exercicis "gairebé" reals, tenint els excels, powerpoints amb la base dels informes de situació. Res ha de quedar per la improvisació. Res.

I ara que ja tenim la pre-temporada OK i totes les tàctiques i material d'anàlisi assajat, què? Doncs ara tenim els mitjans. Els jugadors. I aquests som els bombers. Tenim les nostres botes forestals, els pantalons i la jaqueta forestal, que són sempre de màniga llarga. Quantes imatges heu vist de gent posant-se en perill amb xancletes i banyador per voler "apagar" les flames d'un matolls? Per això nosaltres anem amb tot un EPI, que és la nostra equipació de Champions. I tenim els camions específics per incendi forestal. Molta gent es sorprèn quan ens veu tirar aigua amb la mànega. Però aquí si que surt aigua! Sí. Tot està calculat. mànegues de 25mm de diàmetre, reforçades per la temperatura i les punxades, pressió de fins a 40bar per arribar força lluny amb cabal suficient, i una llança (el propulsor que posem a la part final) des del qual triem la quantitat d'aigua (de 19 l/min a 250 l/min) i també la forma en que ho tirem (amb ventall més o menys obert o raig).

I els bombers i les mànegues cal distribuir-les pel territori. Parcs de bombers a totes les comarques. Algunes amb un parell i altres amb 5 o 6. Depenent de la població, el territori a cobrir i també la pressió política durant la creació i implantació de l'actual model. Podeu llegir algunes coses a: http://unpobrebomber.blogspot.com/2011/06/el-model-gironi-i-la-paradoxa.html sobre perquè hi ha més parcs de professionals a les comarques de Girona que a les de Lleida.

I els parcs impliquen camions de bombers. Camions amb bombes d'aigua que proporcionen fins als 40 bar que abans he esmentat. O cabals molt més grans per les mànegues de 45 o 70mm (però que ja no són per incendi de vegetació). Aquests camions són la mare dels ous. Cal distribuir-los per tot el territori. Parcs amb més personal que en tenen 2 o parcs petits que només en tenen un. Parcs urbans amb també camions per incendis urbans, camions cisterna per portar molta aigua (amb la pèrdua de maniobrabilitat i velocitat), camions escala, furgons de rescat, altres camions i vehicles especials... tot això forma part de la gran estructura que des de fa molts anys té el Cos de Bombers de la Generalitat.

Per molts tot això és sabut, especialment els bombers (em sap greu, perquè aquest post és un rollo per vosaltres), però per la població en general aquest post ha de ser una petita obertura d'ulls. La gent ens veu com a herois. Som els que ens posem davant les flames, sota el sol de l'estiu i a l'hora en que la resta de gent està a la platja o a la piscina del càmping. Però no hi ha res d'improvisació.

L'incendi de fa una setmana, al costat de Martorell, tenia unes característiques totalment diferents a les de Llançà. El primer era un incendi més convectiu, amb un vent lleuger, dins una zona mig urbana i confinat per carreteres, autopistes i polígons industrials. El segon però estirat de forma clara per la Tramuntana, dins un parc natural i sense gairebé canvis de combustible. Per tant amb una continuïtat que tampoc ens ajudava en la seva extinció.

I aquí és on la gent es pregunta i demana. Necessitem a la UME, avions i molts voluntaris que ajudin als bombers? I com us he dit només començar els incendis s'apaguen a l'hivern. Quants d'aquests voluntaris que vindrien, han vist mai una mànega de bombers? Quants s'han posat un casc tipus F2, quants vindrien amb botes, pantaló llarg, camisa i sobre-camisa de màniga llarga? Quants de tots aquests tindrien una emissora que contínuament emet un senyal GPS per situar-los sobre un mapa i poder-los tenir localitzats en tot moment? Quants es mantindrien a les ordres dels bombers i quants prendrien iniciativa pròpia per a fer el que ells creuen que s'ha de fer?

I els avions? si heu estat atents a les imatges d'ambdós incendis, us heu anat a dormir amb el foc totalment desbocat. Però us vàreu llevar amb el de Martorell sense flames i el de Llançà força reduït. Per tant, els avions i helicòpters no són elements imprescindibles per apagar els incendis. Iep! fan molta feina, alenteixen l'incendi, rebaixen la longitud de flama, en definitiva ens ajuden a que estigui al nostre abast. Son necessaris, però que hi hagi 3 avions o 50 no farà que l'incendi s'apagui 50 cops abans. Per tant, el cost no és proporcional a la feina que fan. En canvi tenir 20 o tenir 40 camions si que duplica la capacitat d'extinció,

I la UME? A veure, siguem seriosos. No hi ha ningú a la UME que tingui una experiència de 20 anys. Per ells és una plaça més que els apropa a casa, els dóna punts per obtenir una graduació o simplement és una etapa més dins la seva carrera militar. I ho dic amb tot el respecte. Nosaltres, els bombers, també tenim incentius per a fer puntuació i acostar-nos a casa. Però sempre fent de bomber. Ells en canvi, venen d'altres unitats i marxen a altres unitats. La seva feina especifica no és la de bomber. Tampoc a nivell de comandaments. Per tant que ningú esperi que el fet de venir la UME és sinònim de millor control, de més comandaments o de millors tàctiques. Evidentment aporten personal i camions. Però les seves prestacions son limitades si les comparem amb les nostres. Cada escamot de la UME hauria d'acompanyar als diferents grups de bombers dels nostres Punts d'Emplaçament de Vehicles (PEV), així tindríem mà d'obra qualificada amb nosaltres.

Doncs això, que 4 avions més no millorarien la gestió d'un incendi, que vingués la UME tampoc. Ni que tinguéssim 20.000 persones disposades a moltes coses. Per cert, al 91 ja vaig viure una invasió de gent que van treure tot el material del camió perquè creien que així ajudaven. També al 94. Llavors quasi ens cremem, tothom va desaparèixer i nosaltres amb tot el material escampat per terra, desordenat i fet un embolic. Millor tot al seu lloc, sabent on trobar cada cosa.

I què hem de fer? Primer, creure en els bombers. De la mateixa manera que no li diem al fruiter com a de regar l'hort. No li hem de dir als bombers com apagar un incendi. Hem d'escoltar als Bombers, saber quines són les seves necessitats. Logística, tàctica, mitjans... és tot un pupurri que cal engranar bé. I cal d'una vegada per totes escoltar a la natura. El canvi climàtic fa que cada estiu batem rècords de temperatura. El bosc per tant s'haurà d'adaptar, i la manera més fàcil és cremant i creixent de nou. Per tant, cal ajudar als boscos fent illes internes de baixa combustibilitat. Creant-hi conreus, matollars, zones lliures de vegetació. I sobretot, deixeu de crear urbanitzacions dins el bosc. Primer perquè sou els que augmenteu el risc de l'incendi i segon perquè després us harem de prioritzar, en lloc de dedicar els recursos a extingir l'incendi.

Així que la propera vegada que vegeu un incendi, demaneu què necessitem i proporcioneu-nos allò que ens fa falta. De vegades és aigua per beure, altres que us quedeu tancats a casa i altres que canvieu la manera de viure, perquè si no ho feu avui, la natura se n'encarregarà demà.

dilluns, 12 de juliol de 2021

El cavall de Troia

De vegades sembla que l'enemic el tinguem dins de casa. Per molt que ens pugui semblar que hi ha gent competent a la direcció d'aquesta refotuda casa, hi ha vegades que deuen estar al water o que simplement han parat per dinar. Llavors, els malignes aprofiten per sortir a la llum i fan de les seves. Així és com només es poden entendre algunes coses, èpiques, de les que de tant en tant ens sorprèn el món bomberil.

Recordeu aquell patinet a Tossa de mar, amb el capità bomber pujat del pal major? Semblava una "proesa" impossible de repetir... doncs pràcticament un any després, ja ho hem superat i en escreix. Ara, la moda de fer pràctiques de tot, o gairebé tot, i el més reals possibles, ha provocat una nova caricatura del Cos de Bombers. Per sort aquest cop, sense casc ni jaqueta oficial, la situació no és tant mediàtica com l'anterior del patí a Tossa. 

Aquesta vegada la cosa va de cavalls. De cavalls de cartró. Emulant l'entrada a Caracas de Simón Bolívar, ja tenim el cavall de joguina amb el pinxo bomber fent-se una emotiva foto. Doncs això, una nova imatge per a fer riure. Després ens faltaran diners per a canviar una trista bombeta, reparar un porter automàtic o canviar un estrep del camió. I el que és pitjor. Seguim tenint vehicles anant a taller dia rere altra. I que això passi amb un vehicle vell, doncs es pot entendre. Per vell, no per la mala reparació. Però que en el camió nou "la joya de la corona" com és l'Scania, doncs ja passa de rosca. Tenim un model nou de vehicle. Cal adaptar-nos a ell. Però cal que ell s'adapti a nosaltres. Cal reconfigurar, reprogramar o ajustar (o totes alhora) el software de regular la bomba. Hem de poder tirar aigua, obrir i tancar la llança d'aigua, tirar a xorro o amb ventall, fer pulsacions d'aigua, etc sense que el motor s'acceleri com fa actualment. Cal que la primera mànega no es punxi dia si dia també. Cal que d'una vegada per totes es posi en mode "treball" i no en mode, aneu provant. Això és un camió de bombers, que ha de tirar aigua.

I l'aigua la regula el bomber. No la màquina. Qui necessita l'aigua és el bomber. Ara a raig i ara a pulsacions. I si hi ha molta temperatura o una gran flama que em ve, he de poder donar aigua a full. Perquè l'aigua és la que em protegirà. No la bomba amb els seus super mecanismes de seguretat. Que aquests estan pensats per la màquina i no per la persona que hi ha davant tel foc.

-la foto original és una altra-
I si, necessitem fer pràctiques. Tantes com facin falta. Però algú s'ha plantejat què hi fa un cavall de cartró en un parc de bombers? Algú ha preguntat als bombers -persones- si algú coneix el món del cavall? Quants bombers saben muntar a cavall? I quants saben de maneig eqüestre? Segur que d'entre tots els bombers en trobem més d'un centenar amb habilitats cavallístiques. Jo en conec alguns al meu mateix parc. Així que fàcil te'n trobo 10 sense aixecar-me de la cadira ni despenjar el telèfon.

Això si. Un camió no el repararem, ni posarem un nou focus al furgó, ni hi haurà pressupost per  posar uns endolls que pengin del sostre de la cotxera (els hem lligat amb tiretes de plàstic) perquè cap d'aquestes reparacions és prioritària. Això si, la tonteria de comprar un cavall de cartró de mida quasi real, la farem. I home, vist el que hi ha a la foto, o que que hi ha a sobre és molt gran, o el cavall de cartró està de regim. Perquè 300 kg de pes li falten (al cavall, eh).

dilluns, 5 de juliol de 2021

un inici entretingut

No serà que a un parc com Lleida no hi hagi feina durant la major part de l'any, però quan arriba el final de la primavera l'augment de servis de vegetació creix en escreix. A més, com en la gran majoria de parcs, al voltant de Sant Joan els petards, el final de curs i també l'inici de la sega (o quan està en ple apogeu) és quan hi ha un anar i venir del camió forestal del parc als incendis produïts per totes aquestes causes "naturals" del moment.

Aquest any, no ha passat pràcticament res diferent. Potser l'inici de la sega es va retardar uns dies (o es va aturar puntualment per una mica de pluja) però ha estat, com sempre, qui ha marcat l'inici de la campanya forestal a Ponent. També ho podria ser la crema de les restes de poda o de marges que es fa entre març i abril, però aquest any pràcticament no ho hem notat. Així que tornem a la sega.

Els nous companys, d'una de les últimes promos de bombers, van arribar al parc l'1 de juny. I apa. Doncs fins avui això ha estat un "sin vivir". Literalment. Hem pujat al camió lleuger, a l'urbà i en alguna ocasió al Furgó de salvaments. Però els qui no han parat son el BRP i el BFP. I aquest any que tenim dos BRP (l'Atego de tota la vida i l'SCANIA) a més del BFP, hi ha hagut moment de tenir els 3 (tres) camions fora. Per això, un bon inici de campanya per tots.

Així és com tots aquests "novatos" que ja s'han fet un racó al nostre torn, han fet un màster d'incendis i de sortides amb simultaneïtat, que en cap dels parcs anteriors ho havien viscut. Han tingut tot un mes de juny de Champions. Que recordaran com un dels mesos que millor s'ho han passat a can bombers. Perquè nosaltres també ens ho hem passat fantàsticament bé tot el mes. Dies en que just després d'esmorzar ha començat a trucar el telèfon (o l'emissora) i d'un servei anaves a un altra. De tant en tant ja ens passa que d'un servei vas a un altra, però hem arribat al punt de saber quan surts del parc a no saber de quin servei tornaries. Tres o quatre serveis, l'un després de l'altra ha sigut una constant.


Ha estat una molt bona experiència per a tots. Els nous i els antics. Els nous com a moment punta viscut, un inici accelerat a la seva carrera, i per als antics, com a font d'energia que ens ha envoltat. I que alhora volies no quedar-te enrere de ningú. Així que els uns ens motivàvem als altres. Uns donant la força i els altres l'experiència en aquestes petites grans batalles. Hem fet molts serveis i ens hem conegut. En un mes el torn ja torna a estar cohesionat. Hi ha 4 nous (d'un total de 13 al torn) i ja riem junts i fins i tot tenim les nostres petites anècdotes. Poc a poc cadascú va perfilant el seu rol en l'equip. El seriós, el que pregunta, el serè... són petits rols que anem descobrint-los i que ens complementen.

Tants dies de sortides, i la novetat d'un parc gran, ha provocat que els inicis de guàrdia siguin especials. Els briefing de primera hora del matí s'allarguen, ja que cal preguntar i explicar un grapat de coses, això provoca començar a revisar una mica més tard, però com "tot és nou" cal mirar, revisar i saber on està tot als camions. A més, com tenim l'SCANIA nou, que porta més coses que la butxaca màgica del Doraimon, tenim feina per a tots. Ja esmorzem a tres quarts de quinze i si no hi ha sortida doncs seguim mirant camions i maniobres, que els nous necessiten conèixer les dinàmiques del torn... però clar, hi ha serveis, de 2 en 2 o de 3 en 3.

De tota manera, com ja he dit, hem tingut un juny ple de serveis on hem gaudit de la millor feina del món mundial. Les anècdotes me les quedo pel torn. Però potser, caldria replantejar-se per a properes promocions i canvis de destinació, fer-ho en un moment menys complicat a nivell de sortides. Per una banda ha sortit bé, però també és un risc per la manca de confiança amb els camions, conductors "novells" i companys amb qui encara no saps si te la pots jugar gaire.

dilluns, 28 de juny de 2021

UCM a mig gas

Sovint busquem respostes a dubtes i mancances d'informació que malauradament la casa ja ens té acostumats. Això no vol dir que contínuament ens estiguem queixant. Però massa sovint ens trobem que necessitem informació per a poder fer de manera "normal" la nostra feina. Aquests primers dies de campanya forestal ens trobem que s'ha actualitzat el llistat de guàrdies d'estiu. Per sort sense gaires canvis. Però que en un parc gran com Lleida, hi cal sumar el personal de fa guàrdies de Punt de Transit. I una cosa tant senzilla com enviar al parc un llistat amb el personal que entrarà cada dia a fer aquesta funció, doncs no hi és. I és necessari. Perquè hi ha bombers del mateix parc, però també bombers d'altres parcs de la RELL. I si quan fem la previsió de la propera guàrdia sé que X estarà de PT ja no el posem a la roda de revisions i funcions del parc. Però si pel matí no arriba, ja sé a qui trucar, per dir-li que no ha posat bé el despertador. Però si ha de venir algú d'un altra parc, és bo per a tots saber que ve un bomber de fora. Bàsicament perquè ocupa un espai i potser una taquilla. I si fa tard, ningú el troba a faltar. I anant més enllà. Quan un dia no ha d'entrar ningú. Doncs ni ens hem de preocupar per saber qui falta i si hem de procurar saber com cobrir aquesta posició en cas que calgui activar-lo.

Entenc que fins ara no m'he queixat. Simplement he fet exposició del fet que la manca d'informació als parcs, sovint, crea problemes d'organització interna. Però exposar aquests petits entrebancs de la casa, de vegades s'interpreta com una queixa. I no ho és. Senzillament és posar sobre la taula que hi ha moments en que necessites dades les quals, i en aquest cas és excepcional, no s'han donat. Però per ser justos he de dir que altres anys si que teníem qui entrava de PT. D'aquest parc i de la resta. Altres anys també sabiem quin altra vehicle associat hi havia. Normalment han de sortir 4 persones (1 conductor, 1 TEOC i dos bombers) utilitzant el PT i un 4x4. I fins al moment des del parc no en sabem res. 

Però el PT ha estat el gran oblidat durant molts anys. El vehicle hi era. Primer abandonat Regió, posteriorment va aparèixer al parc. Ara, pràcticament cada guàrdia, s'engega el furgó i els dos electrogeneradors. És un vehicle més a la roda de revisió diària del vehicles del parc. Però tot i això el seu interior és un món a part. No cal ser informàtic ni un crac tecnològic, però si que cal tenir certa destresa digital. I no tothom ho pot fer. Poder si. Designar a algú a fer una funció és fàcil. Que la sàpiga fer i l'acabi fent bé, és una altra.

Si estiguéssim parlant d'equips complicats, en els que podem prendre mal, segur que ja s'hi hauria fet un un curs per a aprendre'n molt. Però com són ordinadors, impressores, programa de GIS, plànols, i mapes doncs apa, aquí ho tens. I per saber com guardar, on guardar i com extraure dades d'un lloc per portar-les a un altra no és tant fàcil. Cal certa destresa. I la destresa no s'obté en un parell de pràctiques a l'any.

Aquest hivern i primavera s'han fet un parell de sessions per a la gent que realment vol està integrada en aquest PT, amb unes pràctiques prou interessant. Però el que us deia. Hi ha tantes opcions de gestionar i guardar les dades, que fàcil, fàcil, fàcil, no ho és. Però que amb bona voluntat hi arribarem.

Ara però estem ja en campanya forestal, i el període de pràctiques ha acabat. Ara toca posar-lo en marxa als serveis amb el personal que hi ha disponible. Però el que us deia. Quin personal? Doncs això, a les 7 del matí ho sabrem.

dilluns, 21 de juny de 2021

Adéu Joan i Emma


Avui toca acomiadar-se de dues grans persones. Ambdós han estat pèrdues inesperades. I per això ens fan mal. I això sempre passa amb les persones que apreciem. En Joan i l'Emma eren persones especials.
No hem de justificar-nos ni en la malaltia ni els accidents de treball per a alleugerir el nostre dol. Ells estan per sobre d'això. Eren companys estimats per tots. Tenien una força i un caràcter especial que els feia destacar entre la resta.

Per tant hem de fer perdurar la seva motivació i el compromís que tenien amb la resta de persones. Ells estimaven tot allò que els envoltava i nosaltres tenim el compromís de seguir amb la seva fita. Evidentment són persones diferents amb caràcters diferents. Però els unia el caràcter lluitador. I és aquí on ens hem d'aferrar. Ells perduraran en la mesura que nosaltres aprofitem el seu llegat i continuem el seu camí.

Em sap molt i molt de greu la pèrdua dels meus companys. I ara és el moment d'estar al costat de la seva família i també dels seus companys de torn.

Descanseu en pau


dilluns, 14 de juny de 2021

I els Directors van passant

I un altra, i un altra, i una altra... sembla la història que mai acaba. Seran dolents o molt dolents, però cada cert temps els van canviant. Alguns venen amb mala fama i altres doncs ni fu ni fa. I els que ni fu ni fa, doncs acostumen a passar amb certa discreció, la resta, ufff els regalaries.

Doncs si, ja tenim al Manel Pardo a l' "atur", o no, perquè la gent de partit acostuma a utilitzar els vasos comunicants. Van d'un lloc a un altra de la forma més normal del món. A veure quant triga a tenir feina d'alt càrrec a l'administració. De tota manera, he de dir, i això no ho havia escrit mai per ningú d'aquest nivell, que en Manel Pardo és una persona que empatitza i que coneix a les persones que el rodegen. Per tant, el seu paper en aquests 3 anys pràcticament exactes de càrrec polític a Bombers, ha estat el d'escoltar i deixar-se aconsellar pels qui més hi entenen, que són els bombers. En aquests cas els Inspectors i sots-inspectors que hi ha al capdavant del Cos de Bombers. I evidentment devia (perquè ho desconec) venir amb l'encàrrec de reflotar aquesta casa del pou de misèria en que havia caigut. I, paral·lelament, es va trobar uns sindicats que li deien que mancava gent, vehicles i parcs i que anava en consonància amb el que li deia en Borrell i companyia, doncs com es sol dir... blanco y en botella, leche. Doncs això, en 3 anys s'han fet un bon grapat d'oposicions a bomber, s'han encarregat camions i vehicles 4x4 i s'ha donat llum verda a la renovació d'alguns parcs. Des d'aquest punt de vista, va encertar la recepta. Però saber si el màrit és seu o d'algú altra ho sabrem més endavant. Amb si hi ha continuïtat o no.

Els Directors Generals es reciclen. Els treuen d'un lloc i els posen a un altra.

Ara però ja no el tenim. Un altra que passa i un altra que arriba. Pel que diuen, el nou és del perfil dels "malo malote", un os dur. El temps ens dirà si les veus tenen o no raó. I si serà un os o aconseguirà fer créixer el Cos de Bombers ho escriuré quan plegui. Perquè com he dit cada cop que em posen un Director General nou, quan ell plegui, jo encara hi seré. Així que faci el que faci, la resta ens quedem.

Però això és malauradament una desgràcia. Perquè a l'empresa privada, quan tens un mal jefe i es posa en contra als treballadors, l'empresa comença a anar malament. I això a Bombers no passa. No passa en el sentit que hi ha pèrdues, però si en el sentit que els vehicles es queden amb una empresa barata i rastrera de manteniment de vehicles, que les obres de reparació dels parcs son veritables "xapuces" o que simplement els parcs es buiden de gent perquè no es cobreixen les jubilacions. Però per sort dels nostres clients, un mal Director General (i pel que diuen aquest nou apunta a ser-ho) aconsegueix posar-se en contra a la gent i potser també a la direcció tècnica de bombers, però els serveis acaben sortint. Perquè una cosa que si tenim els bombers és que els serveis els fem amb pocs o amb molts recursos.

Si l'únic que mires és el pressupost, a nivell de servei de bombers seràs un molt mal gestor. Un camió de bombers de 20 anys aparcat dins una cabana que porti 2-3 bombers vells també apaga incendis. Només  cal mirar alguns racons de la península. Però un cos que vol ser modern, ràpid, eficient, eficaç, productiu i que a més doni un valor afegit al servei, com és la previsió, la planificació i que sigui capaç d'avançar-se als grans problemes que generen les situacions de risc, no es pot fer quan qui et mana és algú que l'únic que demana és números d'estadística sense res més al darrera.

Un Bomber pot treballar en un incendi, i en un descans menjar un entrepà mal fet. Pot estar assegut en una pedra a l'ombra d'una olivera i a mig acabar li demanaràs que vagi a un altra servei sota la calor. I ho fa. Però si aquest mateix entrepà, l'han preparat amb una mica de gràcia, està acompanyat d'una mica d'amanida, llavors te'l menges d'una altra manera. I si hi sumes que t'has assegut en una taula neta, sota una carpa que t'aixopluga del sol, el fum i la pols, aquest entrepà et sentarà la mar de bé. I tenint en compte el temps que portaves al servei, doncs serà el millor entrepà del món mundial. I farà que si cal mobilitzar-te a un altra servei surtis sense pensar-t'ho. Perquè com qualsevol persona, cal estar correctament alimentat. Això ens permet mantenir-nos preparats per una altra situació fotuda, com les que acostumem a viure.

Així que ara ens toca esperar com bufa els propers mesos (perquè molts anys no duren), i en res us podré dir si ha estat dels dolents o dels molts dolents. Apa, fins al proper Director General.

dilluns, 7 de juny de 2021

La diversitat d'un país trinxada per 92 talabartos

Doncs un any més podem donar per inaugurada la Campanya Forestal. Que novament us torno a dir que hi ha gent que pensa que no comença, que continua. Però els dos helicòpters ja estan aquí i ja volen a fer descàrregues. Els forestalillos també han començat i segueixen sent els mateixos que els últims anys. Que esperem que aprovin ja d'una vegada per totes les opos, que ens els apreciem, però que ja els toca fer un pas amunt. I la resta tot igual.

Per cert, seguim amb les bosses de "menjar de supervivència" per incendi forestal caducades. I aquest cop no és perquè no n'hi hagi de reposició. Que jo ja he vist la caixa nova. Però sempre hi ha qui pensa que les coses és millor guardar-les, en lloc de repartir-les, per si es gasten. I clar al final ningú les gasta i acaba tot caducat. Com sempre.

M'he estat mirant el camió nou amb carinyo... ufff, li has de posar molt carinyo, eh. Ho sento per tota la feina que hi ha al darrera, però el camió a un parc com el nostre fa nosa. I l'equipament que porta està col·locat com un Tetris. Avui hi he descobert un rodet allargador de cable elèctric amagat en un forat lateral d'un armari a dalt de tot. Que si no t'hi enfiles no saps que hi ha el forat. I també hi havia algo més, però és que a aquelles altures prefereixo agafar-me que posar la mà a un forat per ves tu a saber què hi trobaràs.


I clar, quan et mires un camió amb "carinyo" sempre hi apareix gent per si pot pescar alguna cosa. I al final tots acabem coincidint que hi ha massa coses amagades, embotides o que depenen de si treus un altra element. El camió? Bo, és potent, te bona acceleració, Es deixa conduir sense dificultat. Però el dia que se'l posi en "apuros" en algun caminot forestal ja veurem. I aquí és quan surt que tota la caixa de darrera és d'una sola peça. A veure què passa en aquests mateixos incendis. Camins rebregats, pedres sota la roda i batzagades per tot arreu.

Però clar, és un camió fet a mida per la gent de la REG. Allí no tenen BUPs ni camions específics. I els anirà força bé. Quan tornin d'un incendi d'habitatge podran anar a un accident i després a foc forestal. Clar, amb 3 per parc això ho pots fer. Als parcs grans, com hi ha més gent, hi ha més camions. Un per a cada cosa. Així tens millor material, més específic i acabes tenint més opcions per a aconseguir una millor resolució dels serveis. Iep! Que a Girona es treballa molt bé també! Tinc molt bon record d'aquell reten, quan el Gloria ens va portar a cobrir Girona.

Però cada dia ho tinc més clar. Un camió que són  pràcticament 92 vehicles iguals no pot ser mai un bon vehicle. Amb la diferència tant gran de serveis, orografia i configuració de les comarques que tenim, el que tocava era fer 4-5 agrupacions de camions. Uns més complerts, altres amb un equipament més urbà, altres més rurals, altres més de rescat. I així acabar donant servei a la diversitat de situacions que tenim. Perquè ni Manresa serà mai com Lleida, ni Cadaqués serà com Mora, ni Berga serà com l'Ametlla de Mar. Ni tampoc el que passa a la REMN passa a la resta de regions. Així que per molt que es vulgui homogeneïtzar és impossible aconseguir-ho. Ah, al parc de Lleida tothom coincideix que aquest camió no hi fa res a incendi forestal. Llavors?

A la RETE hi dominen els incendis forestals i de vegetació durant tota l'època de primavera a estiu. Al Pirineu hi ha els incendis de teulats i de fusta. On les motoserres i radials que necessiten no són com les que han de portar un parc del sud. Com tampoc hauria de ser igual el Folre Polar que han de tenir a Pont de Suert, La Seu o Guardiola de Berguedà respecte al fred que fa a Amposta on el dia de Nadal segurament encara pots anar  pel carrer sense un abric.

Per tant la conclusió seria. Si us plau, que algú comenci a planificar ja el 2025 (que les licitacions s'han de fer amb temps) perquè tinguem als parcs la diversitat real que hi pertoca. El "cafè para todos" ja sabem que no va ser bo. No l'apliquem a Can Bombers. Que repetir-lo seria una nova pifiada (i ja en portem moltes) de la casa.

Oi que no hi ha dos parcs iguals? Doncs què hi fan 92 camions iguals? Us heu begut l'enteniment.

dilluns, 31 de maig de 2021

Els petits canvis són poderosos

Són dies de canvis. Fa algunes setmanes ens va arribar el camió nou i ja li hem trobat tot de problemes i errors. Abans havien arribat els 4x4 Toyota Land Cruiser i les WV Caddy, també les furgonetes Ford de 9 places per als relleus de personal i també les de transport. Les empreses de vehicles, de renting i les financeres es deuen fregar les mans. I en quatre dies caldrà fer la licitació dels nous vehicles amb transformació (per a GRAF, ECO i DELTA Unitats de Comandament Mitjà, algunes especialitats i per als grups especials) i també tota la gama de vehicles urbans tipus BUL, BUP i Autoescales. Els comercials de les automobilístiques deuen estar amb els ulls fent pampallugues.

L'Escola de Bombers va boja traient noves promocions de bombers. Ara quan veus una cara nova al parc ja no saps si és de la promo 19.1, 19.2 o de la 20. Tampoc saps si ve d'un concurs de trasllats i resulta que portava 10 anys a una altra regió esperant una vacant a un parc més proper de casa. I és que després dels anys en que les jubilacions als parcs anaven a una per mes, el dia 1 de juny rebem 16 bombers de l'última promoció i els 4 dels concursos de trasllat. Tindrem 20 cares noves en un parc de 50. Algú imagina una empresa que d'un dia a l'altra canviï el 40% de la plantilla?

En els 5 mesos que portem de 2021 he viscut al meu parc més canvis que en qualsevol altra període per llarg que el vulguem fer. L'únic any comparable seria el 2009-2010 quan el daltabaix de les obres de remodelació del parc i l'estrena de les noves instal·lacions. I d'aquesta època també ve l'aterratge de la gent de la Granja a l'altra costat del nostre bancal. (Per als foranis, quan es va traslladar la RELL al costat del nostre parc). Però ara, tenim el mateix edifici (amb tots els seus defectes), els nous vehicles (amb tots els seus defectes) i els 16 bombers (amb tota la seva manca d'experiència, que no de voluntat ni coneixements).

Aquesta serà la setmana del major nombre de canvis. S'incorporen 24 bombers nous als torns, entren els Auxiliars Forestals, l'helicòpter de comandament també comença la seva aventura estival i en aquesta ocasió l'helicòpter bombarder, que tradicionalment anava a Balaguer, també tindrà la seva base a Lleida. Ole! I és que aquí no acaba tot. Balaguer està en obres des de fa molts mesos i també incorpora els seus nous bombers de la bàsica i els seus forestalillos. Em sembla que allí els barracons deuen tenir parets de titani, o sinó rebentaran amb tanta gent.

Ara seriosament. Hi ha companys que marxen a un altra parc i altres que canvien de torn. Hem de ser capaços de mirar enrere i trobar tots aquells bons moments viscuts al parc i als serveis. També els viscuts fora el parc. I cal agrair-los totes aquestes vivències, les bones i les no tant bones amb els nostres "clients", però que entre tots hem anat buscant la millor manera de fer el servei. I cal també acollir als nous integrants del parc amb la mateixa il·lusió que ells arriben. En quatre dies els explicarem les anècdotes viscudes amb els anteriors companys, que a ells se'ls faran estranyes, però que en poc temps ells també formaran part de l'anecdotari. I així, dia a dia, anirem sumant històries per al llegat no escrit del nostre parc. I potser d'aquí a 30 anys, algú recordarà que una vegada es va tirar un ninot des de la torre durant unes pràctiques, que un cop es va cremar el soterrani inundat de la torre (i que revifava a les 5 del matí), o que a algú li van clavar una bota a la cotxera i encara es veu el forat al terra... 

I és que en època de canvis, cal mirar enrere i saber mirar endavant. On es tanca un període i se n'obre un altre. On, malgrat les toies de camions que una dècada després ens segueixen arribant, i fent un símil futbolístic, partit a partit, guàrdia a guàrdia, farem que el parc de Lleida (com qualsevol altra) segueixi sent un parc on els seus bombers siguin la seva ànima.

dilluns, 24 de maig de 2021

jugant al tetris fent el triler


De vegades sembla que les coses no arribin o no hagin d'arribar mai. Sense anar més lluny, el 2019 parlàvem que mancaven camions, que les cotxeres se'ns començaven a omplir de xatarra. I avui, en ple maig de 2021 hi ha cotxeres que ja tenen els Scania nous. Evidentment només són unes 8 unitats les que han arribat (de 92), però algo és algo.

A les fotos dels serveis que es veuen al Twiter ja apareixen. I en els propers dies ja seran operatius 2 vehicles més a la RELL, que és on jo estic. I ja en seran 3. Que bé. Llàstima però que amb aquests 8-10 vehicles que poc a poc anem tenint, es van visualitzant cada cop més les errades i mancances que tenen. Si, són vehicles nous, molt esperats, però no són perfectes. I no perquè s'hagin buscat malament, al contrari, s'han volgut tant i tant complerts, que el fet que portin de tot ha exigit al fabricant i carrosser que haguessin de muntar un "tetris" a dins els armaris per a encabir-hi tot. Ara és quan podem veure i comprovar que aquella "tonteria" que era haver d'apartar una màquina per poder treure uns "latiguillos" hidràulics, cal fer-ho sempre, perquè d'altra forma no és possible arribar-hi. Si, és una "xorrada" important, que fa que hagis de carregar tot el pes d'una màquina per a treure un petit tub. I això passarà als 92 camions.

Com també ens trobarem que cada cop que hi hagi una errada elèctrica no sapiguem si és del fabricant del vehicle o del que l'ha carrossat. Perquè són dues empreses diferents. una fabrica el camió i l'altra fa la transformació a camió de bombers. I això què comporta? Que a l'interior de la cabina hi hagi la majoria de tecles del taulell anul·lades i s'hagi muntat tot un sinòptic a la part superior amb els interruptors dels pirulos, sirenes, engravat de la bomba, sistemes de seguretat exteriors, etc... En el fons, és un nyap.

Per sort, no tot són aquests camions. Per sort la casa el que millor té, són les persones que hi treballen. I només cal donar una volta per les diferents regions. Per tot arreu on vas, et trobes grans bombers i bons companys. Cada Regió té el seu tarannà. Però t'acullen, et tracten com qualsevol altra bomber del seu parc. I el que no et dona unes galetes, et deixa una tovallola o t'obre la taquilla per poder agafar el sabó.

I com que el que vull és parlar de persones, crec que és la gran mancança de la casa. Als serveis els bombers fem per a que els serveis tirin endavant. Entrem a les indústries, altres pensen i organitzen com trobar la solució a aquell problema o simplement fer que el servei tingui la menor afectació possible. Però la casa, aix la casa. Sempre pensa que el bomber fa poc.

Per la casa, sembla que el bomber és algú que només vol anar al parc a passar un dia de guàrdia sense fer res. I si mirem les estadístiques, cada dia hi ha un grapat de serveis. I cada dia els bombers fem sortides. I cada dia els bombers vivim en primera persona els problemes de vegades molt greus de les persones. Però la casa només busca com rendibilitzar més i més al bomber. Les guàrdies les últimes setmanes són un no parar.

Des que va entrar en vigor fer pràctiques per la tarda, a més del briefing del matí, la practica del matí, les revisions vàries dels vehicles i equips, el camió nou, el material nou que ha arribat amb aquest, altra material que també arriba. Cal fer el dinar (no només de truites a la francesa viu el bomber), una estona de descans (aix no, que això no ho pot fer un bomber que s'ha llevat a 2/4 de 6 del matí), la pràctica de la tarda, després una mica d'esport... dutxa i sopar.

Aix, calla, que em descuidava que també es fan serveis. A Lleida en fem un grapat al llarg del dia i també de la nit. Igual que a Granollers, Cerdanyola, Badalona, Terrassa, Tarragona, Reus, Girona i a un bon grapat de parcs de bombers. Però això a la casa no li importa. Els bombers som aquells que estem tot el dia sentats al sofà mirant la tele, el futbol i fent paelles per dinar. Doncs no. Els bombers n'estem una mica farts de que ens tractin com a números. 24h d'una guàrdia donen per moltes coses. Però no per a fer un "tetris" del nostre temps. De la mateixa manera que els camions nous porten massa material i no son pràctics, els bombers comencem a portar massa càrrega de treball en el dia a dia. Potser que la casa s'ho comenci a plantejar. O en poc temps hi haurà cua per anar a parcs com Pont de Suert o Llançà,

Vols rebre els articles per correu? apunta't!