dilluns, 18 d’octubre de 2021

Diversos també en la gestió dels serveis

No hi ha com passar-se un dia per l'Escola de Bombers, per veure que hi ha vida més enllà de la Panadella, o de Cervera o fins i tot del Bruc. No és que hi tingui res en contra, ans al contrari, però si que és cert que no totes les Regions d'Emergència bomberils som iguals. I ja no és un tema de tipus de serveis, sinó d'organització.

Podriem dir, per serveis, que les dues que presenten trets més industrialitzats són la Metropolitana Nord i la Sud, tot i que Tarragona amb la indústria química també té connotacions molt importants. El que passa és que es queda tot entre 2-3 parcs. Tarragona i Reus, i Valls i Cambrils queden una mica a remolc d'aquests. La Sud, en canvi, forma part de tot el cinturó de Barcelona i que arriba fins a Martorell. Per tant té una bona extensió de terreny industrial i de transit a cobrir.

Girona sempre ha anat una mica com pel seu compte. Ara sembla que li tancaran parcs i deixarà de ser el germà "rarito", que va fent, que hi ha coses que li surten bé però que d'altres no les té prou ben cobertes. El tancar parcs, possiblement, farà que s'hagi de plantejar els serveis d'una manera diferent. Per a desplaçar 9 bombers no calen 3 camions com fins ara, si es pot fer amb dos parcs, només seran 2 els camions. I sovint l'aigua surt només d'un. I de ben segur, com fem la resa, quan hi ha un incendi d'habitatge, els dos camions que surten d'un parc aniran més ben dotats amb més personal, que amb la "misèria" de dotació que teníem fins ara.

Després venim les regions pobres. Que en realitat pobres en són 2, no tres, però ara us explico. La Centre, que és qui cobreix el "cor" de Catalunya i una part del Pirineu, té la indústria del Bages però que tampoc és que doni massa problemes. I Osona és més d'indústria agroalimentària, com Lleida, o sigui problemes pràcticament zero. Terres de l'Ebre, com deia també forma part d'aquesta Catalunya rural, amb molt poca indústria i de rebot serveis, Com la Centre, només tenen "vidilla" a l'època estival, per la sequera i les extensions de bosc. Però que d'això a fer una super Regió bomberil hi ha un abisme. Ens quedarien 9 mesos per a menjar-nos els mocs. I és el que passa.

L'última, que podríem dir "pobre" no ho és gens. És diversa, amb poca indústria mecànica i molta  alimentària. Per tant com la Centre té pocs serveis industrials. Aquí però la diferència està en el fred de l'hivern, la muntanya i el Pirineu. És el que la fa diferent. Però ens creiem els pobres, els defenestrats i fins i tot els qui estem més lluny de tot. I com moltes vegades afirmem, i amb raó, hi ha tanta distància de Barcelona/Cerdanyola cap a Lleida com a la inversa. Però si al pla tenim autovies i autopistes, transit i moviment de persones de forma diària, a la muntanya el tenen el cap de setmana. Al Pla tenim una industria que mou gent, camions i animals (i que de tant en tant bolquen a les rotondes) a la muntanya tenen turisme, activitats de muntanya, d'esport, de vol, d'estiu i d'hivern. Tot això ens nodreix d'una àmplia tipologia de serveis, dels quals sovint en som especialistes. I d'això n'hem de presumir. I ho ho hem de fer com a carta de presentació. Som una Regió ben diversa, amb molts serveis diferents, segurament la que té una carta de serveis més àmplia. Només ens falta creure'ns-ho.

Torno a l'inici. quan vas a l'Escola de Bombers, matines, és lluny, fa molta peresa (i pal també) però serveix com a una vitamina corporal de moral. Allí te n'adones que allò que saps i que fas no és tant diferent al de la resta de companys d'altres regions més riques o més pobres que la teva. Els cotxes els trenquem igual, els incendis els apaguem amb les mateixes eines i fins i tot parlem el mateix llenguatge. Quan comparteixes taula al Rejoler (això només els bombers sabeu el que és) t'iguales a la resta. Tots som exactament iguals. I les diferències son únicament de localització i distribució de recursos. Uns tenen camions i ajuda més propera i altres la tenen a un temps superior de resposta.

Una altra diferència, i aquesta si és substancial. i la forma en que es plantegen els serveis entre unes Regions i unes altres. Els SISCOM2 i SISCOM3 a les regions més actives són el pa de cada dia, a les regions "petites" això ja costa molt més. I sobre això si que caldria actuar. És tant important un petit incendi d'indústria a Esparreguera, a Torrelameu que a Celrà. En canvi les activacions per aquests tipus de serveis si que difereixen substancialment entre una regió o una altra. Aquí la reconversió del pobrebomber cap a una millo

r resposta, formació i fins i tot predisposició ha estat efectiva en els últims 10 anys. Els parcs ens hem modernitzat. Les Regions, com a centre de comandament, no han millorat de forma homogènia. Va per barris. I amb això ja dic molt.

De la mateixa manera que hem de saber presumir de tenir molts serveis diversos, hem de començar presumir que els sabem gestionar, que som punters en moltes coses. Ens ho hem de creure. I això no és una feina exclusivament dels parcs ni dels pobrebombers. Des de baix hauríem de començar a exigir canvis als de dalt. I si a la primera porta no ens responen haurem d'anar a la següent.

dilluns, 11 d’octubre de 2021

Preparant-nos per seguir creixent

Ja hem arribat de ple a l'època dels bolets, els boletaires perduts, els primers freds, les primeres calefaccions de nit, els primers incendis de xemeneia i també les primeres intoxicacions per CO... res diferent dels que ja havíem previst i per tant, en la gran majoria, seria evitable. Però la realitat és la que és. Quants anuncis per la tele heu vist sobre què fer per no perdre's a la muntanya? Quants anuncis heu vist per tal d'evitar els incendis a les xemeneies o els mals funcionaments a les calefaccions? La resposta és cap. I cap seguirà sent durant les properes setmanes. Això si. La tele no pararà de donar notícies sobre recerques i incendis a llocs on ja hi fa fred.

Segurament hi ha una disfunció entre la política i l'operativa dels serveis d'emergència. Segurament el que hi hagi gent que rescati ven, en el sentit que hi ha un sistema que et pot ajudar en cas de problemes, però que alhora la ciutadania tampoc volem assumir els seus costos. Ni els de la prevenció ni els dels propis rescats.

Per una banda hi ha tots aquells que critiquen que hi hagi helicòpters, perquè costen uns diners. Suposo que ningú vol que el vinguem a rescatar en bicicleta, però que ens estalviaríem combustible, emissions i també soroll. Evidentment seria a canvi de perdre en eficàcia. I ningú ho voldria. Per això ja hi ha els camions i els 4x4 i malauradament no ens permeten arribar a tot arreu. Així que necessitem dels helicòpters.

També ens fan falta els gossos de recerca, perquè els humans no tenim un olfacte gaire desenvolupat, si ho comparem amb els gossos. Entrenaments, mètodes de recerca, experiència... res és fàcil ni gratuït. Per tant cal assumir que aquests costos són necessaris per a poder viure d'una manera millor.

I aquí és on comencem a tenir dubtes. Els helicòpters que van a buscar boletaires són els mateixos que ens poden donar servei com a habitants de la muntanya, en cas que nosaltres també tinguem una emergència? o només serveix per als "pixapins"? De vegades necessitem reflexionar una mica sobre el servei que reben les altres persones, perquè sovint (pràcticament sempre) aquest servei ens dona cobertura a tots. Portem alguns mesos amb 3 helicòpter (o més) que distribuïts pel territori són activats setmana rere setmana per treure excursionistes, muntanyencs i també habitants del Pirineu que pateixen emergències mèdiques. I això sovint som incapaços de veure-ho.

Així mateix, hem de ser conscients que els costos de tenir bombers distribuïts per tot el territori de Catalunya no és només un caprici per tal d'assegurar que els visitants de cap de setmana tornen a casa diumenge a la tarda, sinó també que hi ha serveis, incidents i emergències que també passen fora de l'àrea metropolitana i que cal donar el suport necessari. Tots paguem impostos i tots hem de rebre  la cobertura de seguretat necessària.

D'aquesta manera, des del territori, hem de demanar que hi hagi helicòpters, parcs de bombers, ambulàncies i també serveis sanitaris que donin un servei de 24h durant tots els dies de l'any. Igual com si estiguéssim al mig de la diagonal, de Mollet o d'Igualada. I quan vas per la Vall Fosca, la Fall Ferrera, les Valls d'Àneu o pel Montsec has de tenir la certesa que en cas de tenir problemes et respondran al telèfon i algú podrà venir-te a donar un cop de mà.

Sovint ens sorprèn quan a un refugi de muntanya, a un centre d'informació al coll d'algun pas o en altres llocs concorreguts trobem un polsador o algun sistema d'avís, que son el nostre contacte amb el centre d'emergències. No ens hauria de sorprendre, ans al contrari, n'hi haurien d'haver encara més. A la muntanya no sempre tenim cobertura de telefonia. Trobar un punt d'avís és un avanç important. I cal mantenir-lo en condicions. Però tampoc hi hem de jugar. No toca fer una prova per si funciona o no. Per sort estem en un país que les coses funcionen (les de les emergències si). Toca saber que hi són i toca fer el possible per a que no ens sigui necessari haver-lo d'utilitzar.

De la mateixa manera que tenim helicòpters i no ens ha d'importar si van amunt o avall a buscar a qui sigui. Tenim la sort que ho fan. Doncs els polsadors hi son per si mai els necessitem. Igual com tenim els bombers, els gossos de rescat i qualsevol altra mitjà d'emergències. I tot esperant que no ens facin mai falta, si mai els hem d'avisar faran tot el que està en les seves mans per tal d'atendre'ns de la millor manera possible. I malgrat tot, a la muntanya, al Pirineu i als llocs amb poca població, anem mancats de recursos. Aquesta setmana hem conegut que a Girona es remodelarà la teranyina do bombers. Hi haurà tres parcs menys. Esperem que aviat a Lleida i al Pirineu n'hi hagi 3, 5 o 10 parcs més. Els esperem amb ganes.

dilluns, 4 d’octubre de 2021

De la patrulla canina als especialistes en Recerca Canina

Doncs ja els tenim aquí, com si de la Brigada Canina fos, des del dia 1 d'octubre van començar oficialment les guàrdies del GRCR (Grup Caní de Rescat). Finalment, després d'una desena d'anys entrenant, preparar-se, cursos per tot arreu i pràctiques i més pràctiques, els amics i companys del grup de rescat amb gos ja fan de forma regulada les seves guàrdies. Enhorabona.

I alhora cal felicitar al servei (també cal fer-ho quan s'ho mereix) per apostar per aquest grup de persones que han mantingut l'esperança i la il·lusió de les recerques i rescats amb els seus gossos. No ha estat una tasca gens fàcil. Els gossos són d'ells, no del servei. Els mitjans d'entrenament i pràctiques se l'han hagut d'autofinançar fins ara. I així tot un grapat d'esforç personal i individual que finalment ha donat el seu fruit. Evidentment la casa hi ha cregut, els ha donat l'oportunitat d'organitzar-se i de créixer. Doncs ara toca aprofitar aquesta empenta i recolzament del Cos de Bombers per a ser molt més grans del que ja sou.

Com ja he dit, han estat anys d'entrenament i formació i això ha permès fer un filtre de tots aquells que buscaven una altra cosa. Aquí no s'hi està per buscar medalles ni felicitacions. Aquí s'hi està per trobar persones i a poder ser amb vida. Aquesta és la gran recompensa. Com ho és la de la nostra meravellosa feina. Rescatar persones i salvar bens. Per això és i ha estat tant important la formació i l'entrenament.

Cada cop que s'engega un projecte nou cal dedicar-hi hores, esforços i dedicació i sempre hi perds temps i diners. Però aprens, et superes, coneixes gent que sap tant o més que tu, que t'il·lusiona, que l'il·lusiones i principalment comparteixes energia i resultats. Aquesta és la fita. Arribar a crear alguna cosa que sense el grup no és possible. Així és com al seu dia es va crear el GRAE, la professionalització de l'antic GRM (grup de rescat de muntanya), que cap als 90 feia anava als rescats després que els avisessin estant de guàrdia o a casa i cadascú en un lloc diferent. La creació de la guàrdia GRAE va ser un abans i un després en aquest tipus de servei. Avui ja amb el suport de 2-3 helicòpters (o més si és necessari).

D'aquesta manera és com poc a poc hem anat incorporant guàrdies de suport, d'especialistes i de persones que, unes des d'una guàrdia específica, presencial, de localització, temporal, etc (hi ha diferents modalitats) amb coneixements específics i mitjans específics donen un servei especialitzat, de suport o simplement complementari al que ja fa la resta de personal de Cos de Bombers.

A dia d'avui a més del GRAE de muntanya, el GRAE subaquàtic, el GEM (que ha tingut els seus daltabaixos) i el GRAF també hi ha el GROS, els ROMEO, el GRIT i el GREC. Els ROMEO és un grup que vetlla per la seguretat a les intervencions. Figura molt necessària en el nostre àmbit. Que poc a poc anirà agafant més empenta a mesura que tot hi creiem més en ell,

El GREC també està en fase de desenvolupament, Els amants de l'arquitectura i les estructures formen aquest petit grup que analitzen i ens preveuen moviments i possibles fallades estructurals tant en edificis incendiats, en ensorraments o caiguda de talussos. I pel que he pogut veure als diferents grups de Telegram, on adjunten la informació analitzada, fan una gran feina en pocs minuts. Aporten dibuixos i esquemes, ens mostren els els esforços i vectors, també les forces que hi intervenen. I el resultat és conèixer exactament la dimensió del que hi pot passar. No només si caurà o no, sinó cap on ho faria i quina és la zona més compromesa.

El GRIT també fa alguns mesos que ha entrat en joc. Segurament no és tant vistós ni mediàtic com ho pot ser un helicòpter, un submarinista o un gos de rastre o de venteg. Però que fa una feina des de la rereguarda molt important com és la de realment conèixer els perills dels productes i les reaccions que s'esdevenen en un servei a la indústria química. Però també als incendis en industries on les matèries primeres o finals també desprenen gasos i vapors tòxics. També en vessaments de productes desconeguts a les lleres dels rius o fins i tot per les inundacions d'Alcanar.

El GROS és el que, hores d'ara, té un paper més important. Ja actua des de fa un parell d'anys des del parc de Cerdanyola. Aquest ja s'ha convertit en un parc logístic. Lluny de l'antiga USLO (unitat de suport logístic) ara és un grup capaç de muntar qualsevol camp base per al treball de tot l'operatiu, aportar el material necessari per fer apuntalaments, electricitat i llum, gruatges, àrees de descontaminació o gairebé qualsevol cosa que es pugui demanar a un grup de "McGyver"s en potència.

Ara però, a més d'acabar de desenvolupar cadascun d'aquests grups, cal seguir apostant pels parcs. No hem d'oblidar als bombers "normals" que guàrdia rere guàrdia salven persones als accidents, als habitatges i als accidents laborals i també apaguen incendis de tota mena. Els patinets i els vehicles amb bateria i també amb combustibles de gas (GNL i GLP) son cada cop més comuns i la tècnica i els perills són diferents a cada servei. Per tant, apostem també per la formació tecnològica als parcs, la implementació de nous materials per tot aquest ventall de nova tecnologia i serveis ja ja son una realitat en el dia a dia de tots. Us faig una proposta. Quan entreu a l'autovia o l'autopista, compteu quants camions no funcionen amb gasoil... veureu que el percentatge ja comença a ser considerable.

dilluns, 27 de setembre de 2021

A la recerca del boletarie perdut

Doncs ja ho tenim aquí. Finalment ha plogut. A uns llocs més que altres, però el que queda clar és que la temporada de bolets ja ha començat oficialment. Si més no, de fotos de bolets les xarxes en van plenes i també n'hi ha a la fruiteria a preu d'or . Així que ja sabem tots que podem anar al bosc a olorar humitat i fongs. I si voleu una aventura XXL, ja sabeu, us perdeu com començaran a fer a partir de... qualsevol moment...

I aquí és on entrem els serveis d'emergència. Vaja, bàsicament Bombers. I dic Bombers, perquè se suposa que son recerques de persones vives en un mitjà ostil. Doncs apa, la responsabilitat, la coordinació i la organització de l'operatiu de la recerca deñ boletaire ja la tenim, de saque, encomanada a casa nostra.

I com us he anat dient les darreres setmanes, últimament anem fent assajos, pràctiques i proves de diferents situacions que ens podem trobar en forma de serveis diversos. Si, el més normal és assajar el SISCOM4. I tot i que una recerca no ho és, si que involucra un nombre important de persones, de registres i de coses a fer. Per això en un operatiu de recerca hauria (😖😏) de sortir el Punt de Trànsit (o Unitat de Comandament Mitjà -UCM-). El qual significa que hi ha un vehicle específic per a comandament i coordinació.

Així que ja tenim on agafar-nos. Aquest vehicle, carregat d'emisores, ordinadors, teléfons i tecnologia d'última generació (entengueu-ho com una ironia) surt a passejar el seu remolc amb cablejat, generador elèctric i tot d'estris per a crear un àrea de serveis en mig de la muntanya. Com també porta endoll, el podem connectar de la xarxa elèctrica de qualsevol punt de llum que ens faciliti l'ajuntament o casa de colònies propera. Així que l'ubiquem en un lloc de fàcil accés i conegut per tothom. I ja tenim una referència per a tot l'operatiu de la recerca.

Ara només falta que funcioni i que tothom tingui clar el seu rol, les funcions i les possibilitats que té. Cosa fàcil perquè ho tenim molt més que assajat (era això, no?). Però com ja us podeu imaginar tot això va per regions. Algunes ho tenen molt mastegat, pràcticament no fallen mai i per tant son un valor segur a qualsevol servei (forestal o de recerca), en altres però, l'excepció és que hi surti la UCM, perquè la realitat és que tenim un vehicle/unitat en la que no s'hi ha cregut mai. I quan no hi creus, no practiques, ni tens la gent suficientment preparada. Això no vol dir que la gent de parc no s'hi impliqui, vol dir que no hi ha un sistema real ni efectiu de cobertura per a fer guardies ni s'hi destinen els recursos humans adients. Altrament dit. Només hi tenim persones dedicades durant la Campanya Forestal. I la resta de l'any?

Doncs la resta de l'any, com ara que venen les recerques dels boletaires, es depèn de la gent que hi ha al parc per a poder-lo fer rodar. I alguns dies hi ha gent habilitada i altres no. Perquè? Perquè no hi ha una roda de cobertures. Simplement hi ha persones habilitades (amb més o menys preparació) que distribuits en torns i parcs diferents poden fer funcionar el vehicle i el seu sistema, però d'una manera molt poc eficient. I que si una jornada no hi ha ningú hablitat/preparat, doncs apa, s'agafa un bomber qualsevol i a portar el vehicle on sigui. I allí ja hi anirà algú amb els coneixements, que se'ls hi suposa, per a fer-lo anar.

Per sort, sembla que a més del bomber habilitat o el no habilitat també hi ha un operador de control. Si més no, així passa a l'estiu i també quan s'activa la UCP que és el camió del CCB. I ja que passa durant l'estiu, se suposa que aquesta tardor també ens trobarem un operador amb nosaltres. A veure. Sembla que poc a poc el "nostre "UCM" entrarà en joc. Tot dependrà del que els alts comandaments de Cerdanyola demanin, vegin o insisteixin en que la nostra ha de ser com la resta de regions d'emergències. O sigui, que quan hi ha un servei important (i una recerca ho és) no només ha de sortir un sergent (ECO) sinó també tota l'estructura de soport que li és necessaria. I no parlem d'una taula i un ordinador. Parlem de tenir un vehicle que fa de punt de referència per a tothom. Tothom en una recerca o un gran servei, ha de saber a quin lloc es porta el "cotarro". I el cotarro es porta a la Unitat de Comandament, sigui Mitjà o sigui Pesat.

Així que, si us perdeu al bosc, els bombers vindrem a salvar-vos. Si és de dia passarà l'helicòpter, si es de nit anirem resseguint camins i pistes fins trobar-vos. Perè per si de cas, no us perdeu. Agafeu un bon mapa, el mòbil carregat i sobretot, aviseu prèviament de la zona on anireu.

dilluns, 20 de setembre de 2021

Que a Bombers no ens enganxi la crisi del Barça

Alguna cosa es cou i no em quadra. Això és com el Barça, que portava alguns anys dient que no tenia diners però s'ha fet un fart de comprar... i després ha sortit el que ha sortit. Ara s'ho han venut tot i feina rai. Doncs a la Gene i més concretament a Bombers això ja ha passat i pel que intueixo tornarà a passar.

Anem al gra. Recordeu en temps de la Tura? Si, doncs va ser quan es van comprar els Mercedes Atego, per substituir els Egipcis i els Pegaso Comet. Ara ja portem 16 anys amb ells. De la mateixa manera que els parcs que es van renovar en aquella època encara es deuen estar pagant/amortitzant els crèdits i operacions bancàries. Els camions no s'han pogut començar a substituir fins ara. I no és substituir, sinó que s'està traient els MB1222 i altres toies dignes de museu. Per això que els Atego els tindrem encara força temps, perquè simplement hi ha camions molt més vells.

Els parcs, com és evident a la vista, tenen la trista història de que no n'hi ha cap d'igual Uns estan assentats sobre ruïnes, altres s'enfonsen i altres tenen plagues múltiples. El pitjor de tot és que actualment hi ha parcs millor comunicats amb el parc veí que entre dos veïns contigus d'escala. O sigui, que amb la construcció de variants i autovies han quedat amb una distribució obsoleta. Mentre, tenim parcs pendents d'obres que no hi ha manera que comencin a posar-se al dia. Senyal inequívoca que el pressupost és limitat. Altrament, aquestes prioritats ja estarien fetes.

I com deia, qualsevol moment tot petarà i ens quedarem sense la renovació de la resta de flota (escales, furgons i vehicles urbans). Però això si, tenim furgonetes i 4x4 per parar un tren. Fins i tot es van posar a la pista del Circuit de Catalunya. I segurament passarà com amb els Pathfinder, 15 anys després s'hauran de canviar i feina rai per a qui li toqui gestionar-ho.

Esperem per tant que la crisi (com la del Barça) no ens peti als morros i ens quedem sense renovar parcs, ni sense posar al dia tots aquells (els de l'època del 2005-2010) que per qüestions de desgast diari porten ja 15 anys sense pintar ni patir altres canvis que els de les bombetes per LED i posar el marcatge CE a les portes de les cotxeres. Però la resta, està tot igual. Seguim amb vestidors sense espai per totes les taquilles de la roba del personal, calefaccions, aigua calenta i aire condicionat que fallen a la que gira el vent.

Però això si, ja tenim 3 telèfons mòbils per a utilitzar a les sortides (per al GoogleMaps i fer alguna foto), la tablet del cap de sortida, la tablet del camió nou (que ningú utilitza)... que són com aquests fitxatges del Barça, que van arribant però que ningú sap realment per a què serveixen.

I és que potser al final el que ens tocarà és jugar a futbol. Perquè últimament ni les pràctiques diàries tenen l'habilitat d'encertar les necessitats de cada parc. Amb la feina de coordinació que tenim per a poder organitzar-nos bé als serveis, no ens poden venir a que fem pràctiques de moto-serra, de torniquet o d'identificació dels números ADR dels vehicles de matèries perilloses. Com havia explicat en altres posts recents, d'igual manera que es practiquen les grans emergències, a nivell de parc també tenim la necessitat de practicar la coordinació, el control CACE, les AGO i l'ordre i organització dins els serveis. La primera arribada a qualsevol servei és essencial. A partir d'aquí es defineix tot. Observació i informació. Començar malament un servei et condiciona qualsevol maniobra per desordre o per no haver vist alguna cosa concreta.

Doncs això. Nosaltres hem de conèixer quines són les nostres debilitats a nivell de torn i preparar-nos per a tot tipus de serveis. I cal que la direcció de Bombers organitzi, planifiqui, busqui els recursos i faci totes aquelles modificacions i canvis de material i infraestructura que siguin necessaris. Però sense malbaratar res. D'aquesta manera tindrem la renovació dels equips d'aire amb desenes d'anys en servei, (que segueixen l'estela de les màscares d'aire, que van trigar una eternitat en renovar-se), i la posada al dia dels parcs vells i molt vells, però també començar a preparar la posada al dia de la resta de parcs, que amb 15 anys ja tenen el desgast d'edificis amb 24h continues d'ocupació.

El Barça ja ha petat. Tots en som sabedors que caldrà patir durant una dècada. Esperem que a Can Bombers, aquesta caiguda sigui més lleu i no calgui trigar 15 anys més a canviar els camions a corre-cuita o a buscar solucions per fer obres als parcs i canviar les ampolles d'aire.

dilluns, 13 de setembre de 2021

Setembre de Champions

La tardor, que entra amb les pluges i el fred, acostuma a ser el punt de sortida per a les jornades de bolets, excursions de tardor i les crisis d'ansietat no resoltes que amb el canvi de temps afloren a la ment d'algunes persones. Aquests fets, des del punt de vista de bombers en dona la corresponent feina de recerca de persones perdudes per aquests i altres aspectes menors.

Aquest any però, la COVID, les no vacances a l'estranger, les ganes de sortir a la natura i també les crisis personals (fins i tot li ha tocat a un Bisbe) estan provocant un grapat de serveis encara en plena calor post agost. Aquest setembre és estrany. Seguim amb els migdies de ponent amb els termòmetres per sobre els 30º i això afecta la vida d'absolutament tot.

Quan arriba el cap de setmana, vagis on vagis, et trobes amb els aparcaments de pràcticament tots els llocs coneguts plens. Però els dels llocs no tant coneguts també. La gent, i m'hi incloc, anem on sigui per tal de no passar ni una hora més apoltronat al sofà de casa o evitant tornar a fer exercicis davant la tele com si fóssim uns faltats. I és que el llarg confinament ens ha fet molt mal. Necessitem sortir de casa i els carrers de la nostra ciutat ens els coneixem de sobres. Potser començarem a entendre als nòrdics, que segons es diu tenen un alt índex de suïcidis. Ells tenen llargs hiverns sense llum i fred, molts viuen sols o s'independitzen de la família amb poc més de 18 anys. Aquí però tenim llum, bona temperatura, vivim fins els 30 a casa els pares... però aquest any tots volem sortir de casa com si no hi hagués un demà.

Anar per la platja s'ha convertit en una creuada d'esquivar gent, buscar lloc per deixar la tovallola, tampoc és fàcil trobar taula per dinar, abans no calia trucar, ara si. I sort que l'oci nocturn està aturat. El dia que l'obrin veurem comes etílics com mai, tornarem als accidents de cotxer per la nit... La gent i la vida social està canviant. I això té conseqüències també pels serveis d'emergència.

Portem molts mesos en que no sortim a accidents de matinada a conductors adormits, beguts o despistats pel mòbil que s'espeteguen contra un arbre o malauradament contra altres cotxes. Però de matinada i també al tard als habitatges passen coses. Portes que s'espatllen, ascensors que s'aturen, persones que cauen o tenen accidents domèstics. Així que els bombers, policies i sanitaris seguim amb obertures d'habitatge i rescats. I el confinament i la COVID ens han portat serveis nous com son una major assistència hospitalària a persones amb obesitat mòrbida. Aquests en han dut a millorar les mobilitzacions que fèiem fins ara puntuals, però d'uns mesos ençà ja no tant.

Però com deia a l'inici del post. La tardor aquest any se'ns ha avançat. Ja estem en plena campanya de recerques de persones extraviades per mil i una raons. Uns perquè es perden fent activitats a la muntanya (que abans en acabar l'agost es reduïa), altres perquè mentalment no estan prou bé i surten de casa buscant aire i un alliberament que de vegades els porta a fer coses que sovint la societat no entén. Però no tothom arriba a aquest extrem. Hi ha persones que simplement deambulen. Per la ciutat és habitual veure persones absortes en si mateixes i que caminen. Però pel camp alguns van de poble en poble i no acaben perdent-se però altres si. Alguns surten de la ruta habitual, altres caminen sense saber on van. I quan la família els troba a faltar, doncs aquí entrem tots els cossos d'emergència.

Motoristes, ciclistes, escaladors, barranquistes, caiacs, raftings, submarinistes, nedadors, pescadors a pulmó... tot d'activitats a l'aire lliure en un estiu que s'està fent llarg. Però que és època d'escola, de ser a la feina i de tenir la botiga oberta. I això a l'hora de planificar qualsevol activitat sigui turística o d'emergència et condiciona i afecta de forma especialment aguda, com aquest any.

Veiem l'activitat dels helicòpters de Rescat de Bombers. No paren. Veiem l'activitat dels helicòpters del SEM i tampoc paren. Mirem els helicòpters de Pompiers d'Aran i tampoc paren. Els gossos de rescat s'activen cada dia, el personal de les sales territorials de control de les emergències no paren de contactar amb els teléfons de la gent perduda o accidentada, per tal de saber exactament o anar-los a buscar. Les unitats de rescat de muntanya i aquàtic s'activen a multitud de serveis. Els parcs de Bombers voluntaris fan un grapat de sortides per les recerques i rescats, ja que sovint son els més propers a les zones rurals o de muntanya.

Estem encara a 3-4 setmanes del bum dels boletaires, però l'activitat diària a can Bombers segueix sent frenètica. Potser serà qüestió d'anar aprofitant aquests serveis per anar introduint les millores i ajustos per tal que quan tinguem al primer boletaire ja estigui tot implantat. Fa anys no sabíem que era un SISCOM 3 o SISCOM4, tampoc teníem carpes ni el camió vermell (que és com un cervell desplaçat al lloc del servei), doncs també ens haurem d'habituar a tenir-los a les recerques, com sovint hi tenim el Punt de Transit (UCM). I així poc a poc s'aniran incorporant tots aquells mitjans que ja disposa la casa, inicialment pensats pels incendis forestals i després també utilitzats per la coordinació de serveis causats per impacte meteorològic. Doncs segurament aviat potser també els veurem a les recerques.

De la mateixa manera que hem anat evolucionant en els incendis forestals, poc a poc s'evoluciona en la resta d'especialitats. Submarinistes, que incorporen barques, la major quantitat d'helicòpters per als rescats de muntanya, personal específic amb els gossos de recerca, bombers amb coneixements específics sobre estructures constructives, ciències i tecnologia, comunicacions... i tot allò que les necessitats ens aniran portant.

I és que un cos d'emergències s'ha de poder adaptar a les circumstàncies. Tant aviat estem uns dies amb pocs serveis (a la meva última guàrdia no vàrem tenir el primer servei fins les 12 de la nit) com abans del briefing de primera hora ja estem posant-nos un vestit de protecció antiesquitxos per un transvasament de gasoil a l'autovia. Bombers no només treballem a l'estiu apagant incendis de vegetació. I aquest setembre és una mostra que la nostra cartera de serveis és molt, però molt més àmplia, Quan necessitareu l'ajuda aquí estarem, però vosaltres tingueu cura.

dilluns, 6 de setembre de 2021

SISCOMS vs apuntalaments

Ja estem al setembre. Poc a poc els forestals van acabant contractes, els operadors d'estiu també van acabant la campanya i els helicòpters bombarders ja s'han reduït a la mínima expressió. Si mireu el calendari de grans esdeveniments de la tardor, tenim que l'octubre acostuma a ser el mes en que els aiguats fan mal. Però aquest cop se'ns ha avançat a la primera setmana de setembre.

Hem pogut veure bombers i camions donant servei d'auxili al Montsià. Uns rescatant persones en les primeres hores, altres treient aigua dels baixos de les cases i comerços inundats i altres fent suport en tasques de neteja dels molts carrers plens de fang i que impedien la vida normalitzada de la gent. I allí, com he dit, hi havia Bombers. Poc a poc, en aquests grans esdeveniments, ens anem acostumant a veure l'activació de SISCOM4. Això implica no només al Delta 0 sinó també al Bravo0.

Jo he tingut la sort (i la tinc) de treballar de tant en tant en altres regions, com la Nord i la Sud. Allí el comandament del servei per part del Delta és relativament habitual. Diguem que no passa el mateix a llocs com la REL. Aquí serveis on hi intervé el Delta (a la REL) pràcticament no n'hi ha. Bé, si. Quan són de vegetació i poden sortir amb l'helicòpter. Per tota la resta acostumen a fer la gestió dels serveis des del despatx. Evidentment controlar tota una regió d'emergències no és fàcil i sortir de la sala de control de Regió implica deixar de saber què passa a la resta de serveis. Però des de fa un temps ençà, quan surt el Delta l'ha de cobrir un Charlie. Per això que els que ho veiem des d'una altra perspectiva interna del servei, sovint, no ho entenem. Jornades com les d'Alcanar et fan tornar l'esperança en comprovar que hi ha regions on SI hi ha vida per sobre dels sergents i oficials.

Però miratges n'hi ha sempre i a tot arreu. El que a una regió funciona, a altres no, però aquestes fan funcionar d'altres. Hi ha regions amb UCM (punt de transit) molt potents, altres on la distribució del magatzem està molt ben organitzada, altres on trobes molt ben controlats els equips d'aire i altres on la digitalització de la informació està a l'ordre del dia. Sobre el paper sembla que totes les regions siguin igual, que totes gestionen de manera semblant i que tot està controlat. Però el dia que rasques una mica te n'adones que no és així.

De la mateixa manera com tenim molt clar que els contractes de manteniment dels parcs hi ha mesos que funcionen i altres que no, amb les reparacions de petits equips tenim una sorpresa cada cop que portem algo a arreglar o a revisar. Portar a revisar un vestit NRBQ, un detector de gasos o un equip d'excarceració pot ser una odissea. Alguns cops hi ha el contracte en vigor, altres només et permeten la revisió d'un nombre determinat d'equips (i cal posar-se en cua per al proper mes o tongada), altres el contracte està en revisió o ha estat aturat per una denúncia d'algun dels licitadors que ha perdut... altres s'està buscant un nou licitador ja que l'anterior ha renunciat, ha plegat o ja no existeix. I és que problemes n'hi ha a cada cantonada.

El curiós no és si al final els Delta surten més o menys, perquè els serveis acaben sortint (millor o pitjor), De vegades un bon Delta et fa tenir una millor perspectiva i acabes amb més seguretat i una millor resolució i altres on millor que aquest no hagués vingut. I aquesta és la gràcia dels exercicis i simulacres. Exercicis i simulacres de SISCOM4 se'n fan tot sovint. Amb diferents característiques i a diferents localitzacions, així s'hi veuen involucrades totes les regions. Però segurament necessitem que els Delta (SISCOM3) facin també la seva part d'exercicis. I no només en serveis grans on s'acabarà posant un SISCOM4, sinó que cal que actuïn en serveis més "mundans", Els petits serveis del dia a dia, on segurament és més fàcil que te'ls gestioni un Sergent o Oficial, Aquests estan més acostumats a tractar amb els bombers, que no un Delta que sovint s'ha quedat a Control buscant d'on treure els recursos sense haver de tancar cap parc. Perquè aquí el més important és tenir els parcs oberts. És igual si amb un camió o amb 3, amb només 2 bombers o amb la dotació complerta. I per això al final el que obtenim és que els parcs se'ns han fet vells, petits i obsolets. Igual que els camions,

notícia de 2016, havia d'estar enllestit el 2018
Tenim camions sense els equips d'aire pertinents, parcs amb portes per a camions estretes (i que cada poc temps són colpejades en entrar-hi el camió). I també parcs amb parets que no s'han pintat en 15 anys, portes que no tanquen, vestidors sense espai, taquilles de roba amuntegades en passadissos i llocs on no toca. O simplement els  19 anys de mòduls prefabricats de la REC i també la vergonosa història del parcs de bombers voluntaris de Serós, que han hagut d'anar al casal, perquè SIMPLEMENT un parc de bombers APUNTALAT no és una PRIORITAT. Em sap molt greu dir-ho, però algú/alguns no han fet la feina.

dilluns, 30 d’agost de 2021

Un estiu per treure'ns els colors

Portem alguns anys en que la calor i l' "estiu" s'allarguen fins a començat l'octubre. Per tant els incendis forestals (ja en menor quantitat d'hectàrees/dimensió) segueixen sent un dels principals perills per a tots. Abans, la segona quinzena d'agost era la del canvi de temps. Primers dies de vent, fresqueta pels matins, i que ja no venia de gust passar per la piscina (la municipal, la de casa algun amic o la pròpia (aquells que en teniu). Així que poc a poc acabar l'agost significava anar tornant a la normalitat de llegir per les tardes i deixar d'anar a fer soparets a la fresca de les terrasses.

Aquest any hem tingut un estiu llarg, calorós com pocs abans, amb incendis importants , nits sense dormir i un grapat de relleus. Segurament ha estat l'any en que s'ha fet el rècord d'activacions M1 (reforç dels torns i dels parcs) motivats per la calor i el conseqüent risc d'incendi. Durant les properes setmanes viurem, fins que no hi hagi un canvi de temps i de temperatura real, una continuïtat de sortides a incendis de vegetació que aniran disminuint a mesura que arribin les primeres pluges.

Després, ja com sempre, tornarem a engegar les calefaccions i xemeneies a tot drap (sense haver-les netejat abans) i no només s'encendrà la llar de foc i la caldera, sinó que els tubs i xemeneies cremaran com mai. I ja tenim la campanya de tardor encetada. Per cert, sempre ens diuen que l'havien netejat feia poc, després gratant una mica, veuen que el temps ha passat de pressa i allò de "potser fa un parell d'anys" acaba sent fa més de 10. Així que millor feu-li una repassada a la llar de foc.

Després estan tots els problemes de fabricació i muntatge de les llars de foc de la MAJORIA de cases. Estan malament, ja us ho podeu creure! Segur. Sinó no cremarien amb tanta facilitat les cobertes de les construccions fetes després del 2000. I és que el bum de la construcció va fer molt mal. I la moda de fer sostres de fusta, per on ha de passar el tub de la calefacció/xemeneia és un greu error. Si, és així. De fet, aquest estiu, crec que l'ultima setmana de juliol (o primera d'agost) en una tarda d'aquelles de tempesta d'estiu on a muntanya hi refresca de matinada, ja vàrem tenir el primer incendi de coberta. Només cal preguntar als bombers de Sort, que són possiblement els més experts en incendis de coberta de tot Catalunya.

De tota manera aquest any és realment diferent. Les últimes convocatòries de bombers han provocat que els parcs de bombers tinguéssim cada cop menys "forestalillos", molts han entrat ja de bomber, altres han anat trobant millors feines i poc a poc les borses de treball per a fer d'ajudant d'ofici (forestalillo) s'han quedat sense gent. A veure si ara que es tornaran a omplir tornem a trobar la bona gent que hi hem tingut fins ara. També cal dir que els bons ja fa dies que han anat entrant a les últimes opos de bomber.

I és que només començar setembre, molts "forestalillos" i altres cracks vinguts de fora entraran a l'escola de bombers a fer el curs bàsic. Ens espera un setembre on tota la DG es posa les piles, tornen els cursos, la formació, reunions, les planificacions i les compres... l'estiu ha rutllat, s'han apagat els incendis, els parcs s'han cobert amb els bombers i bomberes que han tornat a fer un grapat d'hores per assegurar que hi hagi prou efectius pel que se'ns venia a sobre. I tocarà seguir picant pedra per a que se'ns renovin els camions, s'executin les obres als parcs, els contractes de manteniment dels EPI funcionin com toca, arribin finalment els polos i resta de roba que s'ha de substituir, potser el 2022 portarà que tots els camions tinguin el seu equip d'aire. Sembla un acudit amb molt mala llet, però comencem el setembre molt pitjor de com vàrem començar l'1 de juny. Llavors tenia equips d'aire a tots els camions del parc, avui n'hi ha només 2.

La realitat però, és que som com Europa. Un vell continent. Arrossegant tot de problemes, mala infraestructura, organització i que no hi ha forma humana de canviar. Cal canviar coses, moltes, però la realitat és que per molt que se'ns vulgui fer creure el contrari, som un cos vell. Camions vells, parcs vells, roba vella (de concepte), sistemes de control de RRHH vells, una estructura plena de parxejats però que és vella. Seguim tenint una grapat d'elefants antiquats al capdavant de moltes àrees i no hi ha manera de canviar-los. Som un dinosaure que se li ha canviat el color de la pell, però que segueix sent un dinosaure.

dilluns, 16 d’agost de 2021

GRAE i altres sistemes de rescat i d'emergència

A l'estiu tenim tots la mania de sortir de casa i anar a veure món. Alguns van a la platja, altres a la muntanya, altres agafen vaixells o avions i d'altres simplement van on poden. Però tots absolutament tots estem fora. Així que en cas que tinguem algun ensurt haurem d'estirar de sistema d'emergències local. Però no és el mateix si ens fa falta a nosaltres que si l'utilitza algú altra, no? O això es desprèn d'alguns comentaris que la gent escriu a les diferents xarxes socials.

Els que viatgeu per Europa sabreu que cal passar primer per la Seguretat Social a demanar la targeta de salut europea. I amb això ja tenim certa sensació de seguretat. Tot i així no tot és el que sembla, ja que cada país té les seves prestacions. I aquí la meva experiència de fa ja alguns anys. Prop de París vaig portar a la meva filla al metge, estava malalta i necessitava tant la confirmació com les medicines pertinents. Vaig fer cua, ens van atendre en francès (jo ni el parlo ni l'entenc normalment), però em vaig poder comunicar amb el metge i finalment vaig trobar una farmàcia on comprar els medicaments. Al cap d'unes setmanes vaig rebre una factura a casa, en francès, on em cobraven una petita part del servei. En canvi per als països extra-europeus més val fer-te una assegurança específica, per assegurar-te la cobertura i evitar una factura contundent.

Per altra banda, anant per les "espanyes" te n'adones de la diferència de servei d'emergències que hi ha entre comunitats. Aquí saps que ambulàncies i bombers tants com vulguis. També radars i fotografies vàries. Hi ha comunitats on no veus un parc de bombers en centenars de quilòmetres i amb prou feines hi ha un parc de bombers a la capital de província. Així que segons on vagis més val no tenir cap ensurt. Al Pirineu de casa nostra tenim el GRAE, l'helicòpter de rescat i també els medicalitzats. Però en sortir d'aquí qui dona aquest servei sovint són els helicòpters de la Guàrdia Civil.

I el que hi ha a tota la península són helicòpters amunt i avall. Que pel que sembla és el mitjà que s'està imposant. Vagis a la comunitat que vagis sempre hi trobaràs els helicòpters EC145. Suposo que ambulàncies i bombers estan deficients, però helicòpters no els en falten. Per cert, recordo una conversa a la Conselleria on ens van dir que potser el que calia en lloc de bombers, era posar un helicòpter a un punt estratègic i fer que arribés amb els bombers als diferents serveis del Pirineu... i els camions d'on sortirien? i per la nit què passaria? Aix quina por quan deixem als polítics pensar en organitzar les emergències d'un país.

Si tenim un accident volem ser atesos de forma ràpida, eficient i a més gratis, que per això som contribuents de la Seguretat Social. Però quan tot això passa als altres, què? Doncs és quan llegim als diaris digitals, tuiters i etc que a quants dels rescatats del cap de setmana se'ls passarà factura... Però pensem una mica. On està el límit? Si em trenco el turmell al Passeig de Gràcia vull que vingui l'ambulància i em porti. Però si em passa a un camí del poble, ja compta com a rescat? I si és pujant per una senda prop de Tremp? Uix, quan això passa a un corriol del Parc Natural de Montserrat? Suposo que depèn de si és camí de l'Abadia o estic pujant cap al Cavall Bernat. I quina és la diferència? Portar botes de marca?

I us heu plantejat que passa quan circulem pels carrers de la ciutat si realment és gaire diferent d'anar a la casa rural on passaré les vacances però que el camí no està asfaltat? O si és el camí asfaltat que em porta a l'aparcament d'alta muntanya que després em permetrà accedir al circ de Cavallers?

Però quants de vosaltres (i potser jo mateix) hem pensat si realment el nostre sistema d'emergències ha de ser universal, gratuït i ens ha de cuidar a tots o només als quatre que són de la població i no als visitants? Perquè si per pujar a Montserrat cal cobrar el servei, perquè no es cobra al mig d'una ciutat? Deu ser perquè la majoria de la població viu a ciutat...

Vaja, que si sou una mica viatjats (per això ho he començat així) segurament no poseu gaire problemes a com es fan els serveis per part dels mitjans de la Generalitat. Però els qui poseu en dubte la necessitat de cobrar o no o que si la gent no sap anar pel món, potser el que us fa falta és viatjar una mica més. Bé, potser no tant. Que aquest estiu tenim el Pirineu ple de gent que només sap passejar per la vorera i amb semàfors. I llavors tot són embussos per la muntanya i tortes de peu. Us recomano que si aneu a la Vall d'Aran, compteu els viatges que fa l'helicòpter en només una tarda.

Potser, a l'estiu el que falten són bombers, ambulàncies i personal d'emergències a la muntanya, que és on hi ha els serveis i "desvestir" les grans ciutats. Perquè en el fons és on hi ha la gent, a la muntanya i a la platja (on aquí si hi ha personal) i les ciutats estan desertes.