dilluns, 30 de setembre del 2019

Bombers sense bombers

Fa un any aproximadament a Bombers es posava la cosa calenta. Poc a poc les queixes sobre la manca de personal, de vehicles i l'estat de molts parcs anava influint negativament cada dia més en l'estat d'ànim del personal. Això va provocar que en en poc temps es decidís dir prou i no realitzar més hores extraordinàries als parcs de bombers.

Aquella mesura va destapar les mancances reals del nombre de bombers que estem als parcs fent guàrdies. També ho podem fer tenint en compte les posicions de comandament  Eco i Delta, que sovint també havien de ser cobertes de forma "especial" ja que tampoc hi havia gent suficient i es dissimulava les hores extra en hores de guàrdia avançades implicant la realització de les hores extra en un altra període de l'any (posterior al de les movilitzacions).
I això va permetre obrir els ulls a molta gent en quant a que no hi ha bombers. El nombre de bombers és insuficient per tal de cobrir totes les posicions de guàrdia d'un dia normal. El problema és que per nosaltres un dia normal ho són tots els de l'any. Així que 365 dies a l'any manquen bombers. En un dia qualsevol hi ha gairebé un 20% dels bombers que han de realitzar hores extraordinàries.

El pitjor del cas, és que tots ens posàvem les mans al cap, que no podia ser que visquéssim de fer hores extra, que no podia ser que un servei essencial com Bombers, depengués que el seu personal anés al parc amb un afegit d'hores, pagades evidentment, però que no deixen de ser un "extra" a la vida personal de cadascú. Uns mesos després, tot es va esfumar, signant un acord a corre-cuita. Aquest corre-corre venia per diferents fronts.

Un era el del bombers que per motius diversos necessitaven els diners de les hores extraordinàries per pagar hipoteques, escoles, material esportiu, o altres despeses familiars que tots teniem ja compromeses i que sense aquest suplement feia difícil arribar a final de mes (molts d'aquests venien perquè es compta amb la previsió d'hores a l'hora d'entrampar-se quan vol comprar un cotxe millor o una casa més grana . Per altra hi ha els que deien que la situació política aconsellava anar ràpid a lligar un acord abans que es desfés l'actual govern, o s'apliqués un nou 155. Però en aquest joc de la por penso que hi van jugar els de la Direcció General i també algun sindicat amb interessos particulars.
No cal oblidar que al març d'aquest any hi va haver eleccions sindicals. Aquí hi valia tot. Fins i tot provocar una situació de malestar amb el personal (per això es va fer la vaga, opinió personal meva) i un cop votat i decidits els delegats només calia tornar a la normalitat. I per això la necessitat de córrer a signar uns acords, bons-dolents-pitjors, que ja no eren justificables doncs ningú en podia treure rèdit sindico-electoral.
Avui ens trobem en que seguim sense bombers, sense caporal, sense sergents i també amb un nombre insuficient de sots-inspectors i inspectors que han d'entrar de guàrdia. Evidentment s'han publicat les oposicions a bomber (alguns ja acabant l'escola, altres just començant, les primeres proves de caporal i sergent.... però seguim amb torns sota mínims. Els parcs mantenen un parc de vehicles llastimós, només cal anar a un altra parc per veure que si tu estan malament, ells estan pitjor que tu. I no et dic res si visites una altra regió.
Tot i això les licitacions de nous vehicles poc a poc van tirant endavant, la compra i renovació de materials i equips van arribant, en comptagotes, però arriben. Es reparen alguns elements com portes de cotxera, llums i bombetes de parc, etc. I també sembla que de tant en tant es fa compra de pantalons, botes, samarretes per la vestimenta dels bombers.

De tota manera hem d'arribar a final d'any. Tot just acabant el tercer trimestre, ens en queda un de sencer per davant, hem d'afrontar les guàrdies sense personal, amb companys que ja porten les 350 hores extraordinàries (que la llei et permet) i sense la renovació de vehicles. El dia a dia però ens porta a estar pitjor que el dia anterior. Alguns vehicles s'espatllen, altres es donen de baixa definitivament per avaria greu, alguns companys es jubilen i altres passen a segona activitat (per carències físiques de salut).
I així estem. Cada dia som menys, estem més hores al parc (quan amb l'acord hauriem de fer menys guàrdies), hi ha menys vehicles, son més vells i estan més apurats. El servei està a punt d'un col·lapse real. El dia que s'espatlli mitja dotzena de vehicles o que amb una passa de grip no entrin una desena més de bombers als parcs, haurem de tancar alguna instal·lació. I aquest cop no serà perquè la gent no faci hores. Hores en fem. Tenim un pacient molt malalt i està a punt de caure rendit, per sort ja tenim els medicaments encomanats a les farmàcies, però encara no han arribat.  Estarem a temps?
Però la perversió no està aquí, no ho és passar-se de 350h, no tenir comandament als serveis (que ja és gairebé diària), tenir vehicles roda parcs, i no tenir vehicles lleugers per la gestió de parcs/regió/escola/prevenció... La perversió està en que aquests acords no et permeten estar malalt, tenir un mal de queixal o una grip, perquè passi el que et passi, si no és un accident laboral, et descompten 110€ de la nòmina, perquè no has estat bo. Ser bo no és fer l'esforç que fem tots cada guàrdia, l'esforç és venir malalt al parc, posant en risc la resta de companys i el propi servei. Imagineu fer un ràpel depenent d'algú que va amb anti-inflamatoris per un queixal? Un disbarat. Però el problema sempre és del mateix, si el bomber es posa malalt l'hem de penalitzar. Inhumà.

dilluns, 23 de setembre del 2019

PERILL: Ens hem tornat bojos?

És curiós el que de vegades pots arribar a veure en els polítics i en la gent del carrer quan des de l'administració o els cossos de seguretat els avises d'un perill o d'un perill que ha de venir. No cal anar gaire lluny ni buscar en grans serveis per a adonar-nos que massa sovint hi ha gent que no té en compte els avisos i fa la seva com si allò no anés amb ells.

La vida real n'és plena d'exemples. D'aquell amic, company de feina, o també familiar en que li dius que no faci alguna cosa, perquè li sortirà malament, perquè ho has fet abans i saps que no funciona o simplement perquè la possibilitat de fer-se mal és gran... però com que no ho veu, no t'escolta, o simplement no vol creure't i "sap" que ell és més bo que tu, doncs apa, quan t'has donat la volta ell la fa. I efectivament, es fot de lloros. Doncs això és el que li passa també a la gent del carrer quan davant un servei, ells si o si volen passar, encara que hi hagi una tanca, una cinta o fins i tot un "senyor urbano" que li diu que no passi.
I quants cops hem trobat a gent "normal" (perquè no son normals) que han apartat la cinta que talla un carrer, un conductor que ha apartat els cons que tallaven el carrer o fins i tot volen passar per sota l'escala quan estàs traient arrebossat de la façana (que fa estona que en cauen trossos). Doncs apa, ens toca fer de dolents (que som bons, perquè els evitem que els caigui algo al cap) tot i que potser algun dia hauriem de deixar que a algú li caigués... 

Però tot i aquest inici més o menys anecdòtic d'avui la veritat és que el post és molt serio. Com diria aquell: "HO HAVEU VIST?":
I encara hi ha gent que ho dona per bo i ho escampa 😱
Portem una setmana escoltant i parlant que plourà, hem vist les imatges del veïns valencians i murcians on bombers i altres forces de seguretat rescataven gent amb barca, camió i helicòpter, diverses persones han mort per les riuades i inundacions.... i aquí els nostre servei de prevenció meteorològica ens ha avisat que durant el cap de setmana el risc de pluja seria important amb quantitats considerables d'aigua.
Sovint sóc el primer a que davant alguns avisos me'ls agafo amb "precaució", precaució davant un possible excés d'alerta. Fa un grapat d'anys que estic a bombers i segueixo els avisos de risc d'incendi forestal. El risc hi és, però això no vol dir que acabi cremant. En tot cas ens avisa de les zones on és provable que hi pugui haver incendi i que aquest es desenvoluparà de manera més o menys virulenta (llenguatge gens tècnic) en funció dels colors i altres dades concretes que ens donen els observatoris a temps real. També hi ha els avisos de nevada... que sovint adverteixen de "quedar-nos" a casa o que no fem desplaçaments innecessaris... i jo com a esquiador que sóc (una mica més antic que de bomber) doncs si he d'anar a esquiar (a pista) ho faig. I he esquiat molts cops amb nevada i només un parell de cops m'he trobat amb que tanquen pistes o que la visibilitat per la tempesta és tan reduida que ha estat millor parar o fer baixades per sectors més senzills. Tot i això també us he de dir que als Alps he pogut sortir en plena nevada i també després de desenterrar el cotxe que estava totalment enterrat i no es distingia un vehicle d'un altra... havia caigut gairebé metre i mig. Però una cosa tinc clara, els avisos de vent a l'hivern sovint em deixen a casa. I els de la resta de l'any també es compleixen. El que passa, i com diem a Reus, quan fa vent a Barcelona, els de Reus i costa Daurada diem que allò només és una lleugera brisa. Doncs imagina què en pensen els de l'Empordà del vent que pot fer a Barcelona...

L'aigua inundant un carrer
Però no, aquest cop algú l'ha liada grossa. Com pot ser que davant un avís de pluja forta, i les imatges que tenim de poblacions de les poblacions gironines ens ho confirmen, algú des d'un Ajuntament s'atreveixi a dir que encara que plogui no deixin d'anar a un determinat esdeveniment del poble? Que estem bojos?
El "típic" conductor que "sap" que no trobarà una claveguera oberta o que l'aigua no l'arrossegarà 👽
Mireu, com he dit abans, sóc esquiador i he conduit molts cops amb cadenes i lones per la neu. Sé quan no he de circular sense, i m'empipa haver de parar al mig d'una petita costa perquè el de davant no ha fet els deures. I jo que vaig bé acabo encastat al seu darrera perquè ell se l'ha fotut per no portar el material que toca. Hem vist algunes basses a l'estiu que els ajuntament encara no havien omplert ja començat el juliol, hem vist obres a les carreteres mal senyalitzades i operaris protegits per només uns cons i camions passant molt propers d'ells... Però MAI hagués pogut imaginar a un ajuntament esperonant als seus veïns a no fer cas d'un avís de pluja important. I que evidentment la previsió s'ha complert.
Avui he de posar un semàfor vermell a tots aquells que es creuen amb més raó que la gent que hi entén, que es dedica a una professió o que per la seva experiència té un ampli coneixement i per tant son els experts i que ens avisen d'un perill o una prohibició. Va, i per a que ningú s'enfadi, jo sóc el primer en posar-me el semàfor vermell. Massa sovint ens venç la supèrbia i no escoltem a qui ens envolta amb l'excusa de "i tu que has de saber".

dilluns, 16 de setembre del 2019

morir en l'oblit de Bombers


Sembla que quan acaba l'estiu posem el comptador a zero i esperem que la nova temporada d'incendis torni aviat. Mentrestant alguns reprendran els estudis universitaris, altres els concursos d'excarceració, altres les classes a l'Escola de bombers, les accions sindicals... i un grapat de coses més que fem els bombers i els forestalillos entre campanya forestal i campanya forestal. Perquè llegint alguns foros, whats i grups de Telegram sembla que no hi hagi res més.

Però això no és algo que passi des d'ara. Passa des de sempre, si em permeteu que el "meu ús de raó" bomberil sigui un punt de vista vàlid. Vaig començar a fer de forestalillo el 1991, i el 1990 vaig fer les proves de bomber voluntari i més o menys el meu inici va coincidir en les dues accions. I aquí és d'on jo sempre explico, on s'inicia el meu coneixement de bombers. Tot l'anterior ho conec per l'anecdotari popular dels companys més antics i les històries que ens expliquen. De tota manera, en part ho hem viscut, ja que cartons de tabac, fum, i ampolles d'alcohol se n'han vist moltes a la majoria de parcs. Per tant, molts sabem què és conviure en temps difícils als parcs de bombers, on la gent no era precisament un exemple de salut. De tota manera hi havia un esperit increïble per fer la feina, les sortides, apagar els incendis i allò que per molts és encara inexplicable, demostrar qui és més "macho" i per tant alguns equips d'aire semblava que no existissin.
Però bé, això només és per il·lustrar el que us vull explicar ara, i que és molt seriós. És la reflexió respecte tota la gent que ha mort fins ara al Cos de Bombers. Tots, pràcticament tots, han caigut en l'oblit. Només la tragèdia d'Horta de Sant Joan ha sobreviscut en el temps, i potser d'aquí a 20 anys, quan els amics i companys ja no hi estiguem a sobre, cauen en l'oblit.

Ahir dissabte 14 de setembre es feia el recordatori als companys morts a l'incendi de Nonasp. Aquest incendi, de 1994 molts el teniem en l'oblit. Jo el vaig viure com a forestalillo (l'any anterior, per uns mesos, havia estat bomber a Reus) i tot i això no em va causar cap trauma, ni recordo que hagués gaire rebombori al parc ni a la resta de parcs del meu voltant. En aquella època, a més jo era cap de bombers voluntaris del meu parc, més raó encara per tenir consciència d'allò, i en canvi no va ser així.

Quan vaig entrar a l'escola, a maig de 1995 hi havia algunes fotografies al saló d'actes de Bellaterra, més tard se n'hi va afegir alguna més. En aquest moment aquelles fotografies no sé on son, ni tampoc en sé la trista història que acompanya la mort de companys bombers. És curiós com també per les parets de l'escola de bombers hi pots trobar fotografies d'algun helicòpter estimbat, i d'altres de bombers fent pràctiques els quals ja no hi son entre nosaltres. Ningú ha parat compte de què hi fa la fotografia d'un accident aeri, de si la gent que apareix a les fotografies han sofert alguna mena de desgràcia.
Amb això només vull fer reflexionar de la poca cultura de la mort que hem tingut fins ara al Cos de Bombers de la Generalitat. Per una banda hem trigat 5 anys a fer un reconeixement oficial a la mort dels companys d'Horta, tot i que es va fer un petit recordatori a la RELL i a la zona 0, però sempre es va fer de forma molt íntima i austera. Poc a poc les coses han anat canviant. Aquest any amb el desè aniversari d'Horta els actes han estat molt més evidents, enunciats i menys dependents de l'organització d'antics companys que ho feien amb tota la bona voluntat i estimació.

Com he dit, ahir 14 de setembre es va fer un nou homenatge a companys morts, i aquest era el PRIMER homenatge que se'ls hi feia de forma oficial després de 25 anys en servei. He dit morts, perquè la paraula és aquesta. 

Encara hem de fer més recordatoris com els bombers voluntaris i forestals morts dins un "EGIPCI" ja al segle XXI, mentre anaven a diferents incendis forestals (12/08/2003 i 27/08/2003). A l'agost de 1994 hi va haver la mort d'un cap de Brigada en un accident a terra amb un helicòpter i al menys una vintena més de persones. Ara fa unes poques setmanes va fer 25 anys d'aquell dia, i ningú hem tingut un trist record per aquell succés. Per cert, espero poder trobar algun dia les fotos que tinc d'aquell accident. Les fotos hi són, mai ningú les ha tret a la llum.

Espero que poc a poc anem fent més visibles  les desgràcies que passen a Bombers, i puguem tenir un homenatge real a tots els companys morts. La mort és segurament el que pitjor ens pot passar, però el que no hem de permetre mai és que els que no han tornat ni tornaran caiguin en l'oblit.

dilluns, 9 de setembre del 2019

Seguir amb l'esperit combatiu

No sempre és fàcil escriure un post, i avui és un dia d'aquells. Fa pocs dies vàrem perdre un company i això sempre és dur, i com més hi has tractat i treballat més difícil se'n fa. Però no vull dedicar aquest post a parlar exclusivament d'ell, sinó hauria d'acabar parlant de cadascun dels bombers que anirem perdent per causa externa durant els propers anys, perquè malauradament ni és el primer ni serà l'últim.

Amb en Jose no hi havia arribat a fer guàrdies, però era un company de Regió, i també havia estat membre i president de l'Agrupació de Bombers de Lleida. Tothom en parlava bé i això en un món com el d'avui és difícil d'escoltar. I així és com hauríem de ser recordats tots. Per les coses bones, la feina feta i l'empremta deixada tots els anys en que hem fet de bombers (actius i/o de suport). Però per desgràcia no tothom serà recordat així.
En dies com aquests, als parcs es parla de que realment hem de viure en present, per una banda perquè la vida et dóna sorpreses i et posa en dificultats quan menys t'ho esperes, però també perquè tenim la feina que tenim. Per sort, tots som conscients dels perills i complicacions de fer de bomber. Entres per una porta però al darrera no saps què hi trobaràs. El fum ens ho tapa tot, el perill també.
El "maligne" pot sortir en qualsevol moment, ja sigui en forma de malaltia o en forma d'accident. I aquí la reflexió d'avui. Hem de viure, hem de fer allò que ens diu el cor i el cervell. Hem d'aprendre a conviure amb el risc, però sense posar-nos en perill. Hem de fer allò que més ens ompli. Promocionar-nos, donar formació, aprendre, ser fidel a aquelles creences que tenim tant dins com fora de bombers o la que cadascú de nosaltres senti.

Quan se'ns mor un company fem, i hauríem de fer, reflexió de tot allò que hem fet fins ara. Mirar enrere. Veure tot allò que hem deixat de fer per desídia, per peresa, per mandra... Hi ha una dita que diu, fes demà el que no vulguis fer avui. Doncs no. Fes avui tot allò que vulguis fer, amb totes les ganes del món mundial. Lluita i viu allò que el cos i la ment et diu.
Però no caiguem en l'error. Som bombers, som equip. No treballem només per nosaltres mateixos. Treballem per fer allò que volem, sumant, sense posar travetes ni empenyent fora a ningú. Som un equip i això és molt important en la nostra feina. La seguretat de tots depèn de les meves accions i també de la dels altres.

No serveix allò de que com la casa no posa els mitjans, no em cuida, no m'escolta... doncs jo no faig més del que he de fer i si puc una mica menys. Els moments de crisi també serveixen per veure a tots aquells que amb més o menys motivació treballen pel col·lectiu. Uns intenten revertir la situació, altres utilitzen els mitjans precaris dels que es disposa per donar el màxim rendiment, altres busquen d'aprendre i formar-se per a seguir aportant i per millorar la nostra seguretat i de rebot millorar la prestació del nostre servei.
Dins i fora de bombers hem de donar el que nosaltres tenim a dins i buscar d'omplir-nos amb tot allò que la vida ens ofereix. Seguirem l'exemple del Jose, feia anys que no podia fer de bomber operatiu, però estava al cas dels vehicles i també de la gent. En Jose estava com a delegat sindical donant part del seu temps als companys, per a que fer de bomber fos una mica menys difícil. Seguim.

dilluns, 2 de setembre del 2019

els grans incendis mundials

Fa dies que, en referència als incendis de l'Amazones, només veiem "retuits", likes i comparticions al Facebook, imatges terribles d'animals patint per tal de conscienciar, o simplement obtenir molts likes i visites als perfils... perquè què ens porta a compartir i fer likes si després no podem fer res per solucionar el greu problema de l'Amazones?

De fet, el "greu problema de l'Amazones" no és un problema únic al món. Molts dels que ens dediquem a apagar focs com a mínim intentem saber del què parlem. Perquè quan crema l'Amazones també crema al centre d'Àfrica, al nord d'Europa, al nord del continent americà, i també a la Xina i a tota la franja d'Indonèsia... entre d'altres llocs.
Però sabíeu on era?
Sembla que quan hi ha foc a la Torre de l'Espanyol. On? Quants de vosaltres no sabíeu ni on era? I ara resulta que estem tots preocupats per un incendi a un lloc desconegut de Catalunya i que alguns (ignorants) han arribat a dir que era l'incendi més greu dels últims 20 anys a Catalunya. La veritat, ni el més greu, ni el més gran, ni de bon tros el més difícil d'apagar.

Això ens hauria de fer reflexionar. Som presa de les xarxes, d'allò mediàtic i també de per on algunes "entitats" i organitzacions ens volen fer anar. I tot al final, es redueix en la senzilla raó de la publicitat. Segur que tots seguim un grapat de perfils de "bromes", d'humor i vídeos divertits, i de tant en tant ens aporten publicitat o simplement amb els nostres "likes" reben el perfil de gent activa a les xarxes... i ja hi hem caigut. A partir de llavors rebrem tot de publicitat dirigida especialment a nosaltres.
Una mica de realitat. Perquè si ens hem de dedicar a preocupar-nos per l'Amazones, és que ens hem de preocupar per la comunitat d'incendis, que és molta i diversa.
Primer us recomano que llegiu aquesta entrevista al Marc Castellnou:
En aquest bloc, i durant maig i juny de 2016 ja us parlava del problema dels incendis a nivell global. Un resum. Com fa més calor en indrets on sempre hi havia fet més fred i humitat, amb l'actual canvi de règim climàtic ens podem trobar estius molt més llargs (de 15 dies a dos mesos a zones boreals), fent que la sequera arribi a boscos fins ara impensable. Que boscos i sotaboscos que teníem una bona capa de gel ara comencin el desgel abans i que amb la temperatura (superior) s'eixuguin abans. I aquesta és la causa de molts incendis de Rússia, nord de Canadà, i també de zones per sobre el Cercle Polar Àrtic. Per tant ni Finlàndia, ni Noruega ni Suècia es salven de la calor, la sequera (simplement més sol i temperatura que abans) de tenir boscos disponibles al foc, quan abans això era gairebé impossible. Això és el que li passa a la zona de "La Taigà", que és un bioma caracteritzat principalment per boscos de coníferes en un clima fred. S'estén generalment per sobre dels 60º de latitud nord fins a arribar a la zona de la tundra. Pel sud, limita amb el bosc caducifoli temperat.
Si mirem mapes aplicats del Planeta Terra, podem veure entre altres nivells de CO i també els llocs on hi ha hagut incendis. I el més important, mapes de coberta vegetal! Mireu i sorpreneu-vos. Us poso imatges de fa alguns anys i també més recents en diferents èpoques de l'any.

Règim d'incendis 2000-2019:

Mapes de CO:
octubre 2007
febrer 2016
avui és l'Amazones i ahir era el centre d'Africa i la Xina

Règim del cicle vegetal:
març 2019
maig 2019
Com heu vist, avui crema l'Amazones, ahir va ser el centre d'Àfrica, demà serà Rússia, passat serà la Xina i un altra dia el centre d'Europa... El cicle d'incendis és cíclic, primer per una raó de cicle natural, després per una de cicle econòmic (que aprofita la primavera i estiu per cultivar i preparar els camps), el règim de pluges, de sequera... i un llarg etc. I la mà de l'home també, això no ho vull ni amagar ni discutir. Alguna cosa hem fet i fem malament.

Finalment dir-vos que l'Amazones no és l'única zona boscosa/vegetal important  del planeta, n'hi ha més.

Selva amazònica: 5.500.000 km², longitud de 6.400 km
Conca del Nil:  ‎3.400.000 km² de conca hidrogràfica, longitud de 6.650 km
Riu Congo: 3.680.000 km² de conca, longitud de 4.700 km
Iang-Tsé (Xina): 1.808.000 km² de conca, longitud de 6.300 km