Camions i el joc del telefonillo

Crec que en alguna altra ocasió ja havia parlat de camions de bombers. Segurament. Però aquest any sembla que ens arriben unitats noves. I alhora altres se'ns en van. Durant 2023 ens varen ensenyar la punteta, van portar el que seria la nova autoescala de Lleida i ens van fer la formació. Vaja, temps perdut. Perquè d'això ja fa gairebé un any. I un bitxo com aquest no pots "recuperar-lo" un any després sense fer un repàs del 100%. La sensació és d'enganyifa. En algun lloc deu estar aparcat.

Les últimes setmanes hi ha alguns BUP, BUL i Furgons aparcats per l'ISPC i Calaf. També deu formar part de l'exhibicionisme habitual de la casa. Els formadors hi estan fent la seva formació. Com sempre jugarem al "telefonillo". Aquell joc per a fer riure de quan érem petits. Jo et deia una cosa a l'orella, que tu li deies a l'orella del company i així successivament fins a que l'últim explicava el que havia acabat entenent. Ho recordeu, oi? Doncs això és el que fem aquí. El carrosser comença la cadena fins que arriba a l'últim bomber. Es perd tota aquella informació important i només queda allò que al formador li ha semblat simpàtic o que hi pot posar una mica de salsa. Alguns hi hauran participat en la construcció. Ja sabeu el que n'opino. Implicar a altres serveix per a fer emmudir algunes crítiques. Com podran criticar un camió en el que han participat del seu disseny? Doncs això. Quan un formador ens digui, aquest armari el van canviar perquè jo els hi vaig dir en una visita o que aquí hi anava un equip d'aire i ara un puntal perquè algú els hi va dir... estarem jugant al "telefonillo" i perdent l'essència de la formació.

De fet, des que estic a Bombers (1991), he vist camions de tota mena. El primer i més robust era el PEGASO COMET. Una genialitat tecnològica de 1960. Aquí el 2000 encara el teníem més que operatiu. Quants camions més ens duraran 40 anys? També hi havia el model que portava motor EUROPA, una mica més modern, amb un canvi força més complicat i alguns cavalls de potencia més. Havent-los conduit, ara no hi ha "monstre" que se'ns resisteixi. També hi havia l'antiga autoescala MAGIRUS. Una meravella. No hi ha museu amb cara i ulls que no en tingui un. El de Lleida funciona al 100%, tant vehicle com escala extensible. El podeu veure al Roda-Roda, a la cavalcada de Reis i en alguns actes especial de la ciutat en que hi participa l'Agrupació de Bombers. Puntualment hi ha hagut algun altre vehicle Magirus en el format BUP. Algun ajuntament o Diputació s'hi havia gastat els diners. Però jo ja no els he conegut en funcionament.

Després la modernitat i la necessitat d'ampliar el ventall de vehicles ens va portar al famós EGIPCI (també de la Pegaso). Aquest sempre havia estat un vehicle raro. Els veiem al Dakar del Thierry Sabine ple de pales i kits pel desert. Igual que aquí, que anava muntanya amunt. Un cop el vaig fer pujar pel tallafocs de l'Espluga de Francolí fins les crestes de la Pena. Tots érem força conscients que sense roda bessona era tot un perill anar per les carreteres i camins. Però mai ningú va tenir consciència que no es podia córrer (no passava de 80-90). Com tampoc érem conscients que el COMET no portava ni cinturons ni reposa caps. Ni tampoc que carretera avall i traient la marxa arribava a 120km/h. Vaja, estem vius per moltes raons, però no perquè tinguéssim consciència de les animalades que havíem arribat a fer.

En aquella època, alguns parcs amb sort, havien rebut els primers MERCEDES, els 1222. Una meravella. La palanca de canvi anava tant fina com un cotxe normal (a l'Egipci era tota una odissea fer entrar la 3ª, sovint anaves directament a la 4ª). El 1222 era com el camió que tothom volia i que no deixaven utilitzar. Sempre havies d'anar amb l'Egipci. No el podies portar a foc forestal, sempre era l'altre. Una mica com amb el coi d'SCANIA. Si tens un ATEGO no agafis el bo, no sigui que arribis aviat o vagis segur. En aquesta casa els caps de parc i altres amb més barres i estrelles sempre han prioritzat l'estalvi. L'estalvi en seguretat i confort dels seus bombers. I apa, tots cap a foc forestal amb els Egipcis i ara amb els ATEGO de 20 anys. Els SCANIA? Són BRP però com porten de tot (massa) s'han de quedar al parc a fer pols.

De cop varen treure els Comet, Egipcis i 1222. Tots substituïts per l'indestructible ATEGO. Aquesta època si que va ser bona. Semblava que per fi havíem trobat el camió per anar a incendi forestal. Malauradament havíem patit un parell d'accidents mortals amb els Egipcis. Avui encara tenim aquests indestructibles. Si passeu per l'ISPC en veureu una dotzena aparcats al pati de bombers. Sembla que finalment les Regions no caldrà que cedeixin el millor de cada parc (to irònic) per als alumnes del Bàsic. L'ISPC ja s'ha encarregat de tenir les toies pertinents per a la demostració del que es trobaran als parcs. També els parcs s'han nodrit d'algun ATEGO recuperat com a vehicle forestal o per segona sortida mentre no arriben els nous BUP. Allí estan, parats a la cotxera com a últim recurs. Sembla el final agònic que van tenir molts Comet. Tots aquests els han re-enumerat amb un X.00.3X. Fins i tot amb això hem de ser cutres.

Pel mig hi ha una tongada puntual de RENAULT. Han passat sense pena ni gloria. La cabina pel que diuen era molt petita i havien donat força problemes. No sé. No recordo haver-lo conduit.

Del carrossat de l'SCANIA no cal que us digui què en penso. Ja ho he escrit massa. I el pobre fabricant de camions no en té cap culpa. De fet, també s'ha elegit SCANIA per als nous furgons i BUP. I segons em dius, RENAULT son els BUL i BNP. A veure la nova tongada de Renault com surt. Scania ens està donant molt bon resultat. Altra cosa és el desgast, el de Lleida ja comença donar primers problemes. De fet, va ser el 3r en ser lliurat i ja porta força tralla. Aviat s'hauria d'intercanviar amb algun parc de menys serveis.

Així que tranquils. Les properes setmanes començarem a jugar al "telefonillo". A veure qui la diu més grossa. Que si aquest botó no recordo per a què serveix, que si la tracció la posaré a l'entrar al camí i no quan plogui, que si el diferencial per aquí o per allà. Després ens ho explicarà un altre i ens aconsellarà just al revés. Vaja, com sempre.

Però no patiu. Si seguim l'estadística amb la renovació de vehicles de la casa, aquesta serà l'última renovació de vehicles que veurem totes les promocions d'abans el 2009. Cada 15 o més anys es canvia un camió de bombers. I els que els han comprat avui ja no compraran els següents. L'estadística és el que diu, són números tant reals com realistes. Així que gaudim dels camions siguin bons o no. Pel 70% de la plantilla (i també pel pobrebomber) seran els últims camions que estrenarem.

Desagraïts

El 2024 ja el tenim més que començat. Gairebé li portem un mes (de fet són 3 setmanes), però ja apunta maneres. Tots els que estem en parcs grans ja hem tingut els nostres incendis d'habitatge i tots aquells que han fet concurs per anar a parcs petits ja estan maleint el dia en que ho varen triar. Alguns amb prou feines han tingut un parell de serveis en les 4-5 guàrdies que han fet fins ara. Un gran canvi, a pitjor, que pateixen molta gent de les últimes promocions. Una altra cosa és els "retir" volgut a parcs amb poques sortides. Diguem que hi ha d'haver gent per tot. Uns per un volum actiu de feina i altres per tenir hores de sofà i gimnàs.

La realitat dels parcs grans tampoc és tant desfasada. A Lleida (igual que a la resta de parcs de 9) hi ha temps per tot. Hi ha matins tranquils, tardes tranquil·les i nits on fins i tot pots descansar fins l'endemà a les 7. No totes les nits són les de divendres i dissabte. Aquí si que canvia tot. Des dels que van 5 en un ascensor de 4 a les 3 de la matinada (els pelaries), al qui troba una fuita d'aigua passada mitja nit. I també el mal despertar que et provoca anar a un accident de transit a partir de les 5 del matí amb sospites de que la cosa és grossa.

Tot i això sempre hi ha a qui li va la marxa. I després de passar molts anys esperant en parcs petits (i ara parlo de la REL) finalment tiren els papers per venir a Lleida. I si, aquí es treballa més, és més entretingut, però com he dit abans, ni tot el dia és un anar i venir ni totes les nits les passes en vetlla. Així que després ja de les primeres guàrdies, veus als "nous" companys amb gairebé tant experiència com tu amb un bon somriure a la cara. Poc a poc aniran conduint els camions per Lleida (bàsicament per les rutes i el camió escala), però hores d'ara no hi ha res que no es solucioni amb uns quants matins a la cotxera amb l'autoescala amunt i avall.

I tot i així n'hi ha a qui encara els hi va més la marxa. Els dels gossos (GRCR) són d'una pasta especial. Aquests si que s'emporten la feina a casa. El gos és una part indivisible del bomber caní. Cal entrenar-lo cada dia, a diferents escenaris (no és treure el gos a passejar). Cal fer exercicis de seguiment de rastres o fer venteig en mil i un llocs i sempre amb persones diferents. Qualsevol visita d'algú al parc els hi és una nova oportunitat de tenir gent per amagar-se i seguir buscant.

Aquest inici de 2024 però, el recordarem per la fi del GRAF de Lleida. Si, per nosaltres és el GRAF de Lleida. A Tremp n'hi ha un? No sé, no l'he vist mai. Sé que algun cop algú ha vingut a cobrir als companys d'aquí, però no recordo haver-los vist mai com a unitat passant pel parc. Ni tampoc en cap servei (de fet ells estan al A i C i jo al D). Però és igual. Per mi a la REL ja no hi ha GRAF. Simplement perquè els qui eren els meus companys de parc (que no de torn) ara molts ho són de torn. Després de la desfeta que n'ha fet la casa, han hagut d'ocupar, si o si, la seva antiga plaça de bomber.

Aquí qui ha fet les coses malament és la casa. Si. Així ho pensem molta i molta gent. Aquesta ha tancat una subseu, ha finalitzat les seves comissions de servei (tot legal, això si) i s'ha quedat tant ample. El que us dic des de fa molts anys. La DGPEIS no té cor. Gens ni mica. Fa i desfà al seu interès. Però aquí som persones que tractem amb persones. I si he d'anar a una reunió on pensi que el meu "jefe" em pot fer fora qualsevol dia perquè li discuteixi una decisió, dons no anem bé. Al final ningú es voldrà presentar a res. Simplement la vida de parc (de mínim 5 o de 9) és molt més senzilla que haver d'aguantar si el Pla 20-2X de torn diu o no diu. Només és un Pla. Una idea plasmada en un paper (o arxiu) que de tant en tant cal posar-li tics. I ningú ve després a dir si allò ha estat encertat o no, és simplement una cursa per veure si aquells tics els acabes posant tots o no. Si has posat molts tics sembla que has estat un gran planificador. El que no diu el tic és que ara a la REL hi ha mig GRAF. O menys. Perquè Tremp només treballa la meitat de dies. I quan obre li manquen efectius. Que en un futur seran omplerts? Ja veurem. Sembla que el futur immediat és que també en plegui algun. Així que ja veurem qui apaga els grans incendis el proper estiu. Si confien en els de Reus i els de Rubí que són els següents a la llista de prescindibles... anem arreglats.

Ni una sola trucada d'acomiadament ni d'agraïment. Malgrat els tics, el planning i la cursa per tenir un nou pla, la part humana ens segueix fallant. Després del bon historial del GRAF Lleida, aquesta fi no és merescuda.

Sumant setmanes amb la gent de pràctiques

Portem ja algunes setmanes amb la nova fornada de bombers en pràctiques als parcs. Poc a poc es van adonant (o potser ells i elles ja n'eren conscients) que una cosa és el que s'aprèn a l'Escola i l'altre la realitat de coneixements que t'exigeixen els serveis. Això no vol dir que a l'Escola no s'ensenyi bé, que crec que si. Ni tampoc que als parcs es treballi diferent al que es pretén a nivell operatiu. Ans al contrari. Tot forma part d'un procés d'aprenentatge. L'únic que, segurament, el període de l'Escola hauria de finalitzar molt més tard i amb molts més coneixements que no amb els que ens arriben a parc.

Anem a pams. En prou feines saben conduir un camió. Això, per molt que (per motius d'interès econòmic personals) hi hagi qui defensi que cal demanar-ho durant l'oposició, el que si és cert, és que amb allò que fan durant uns pocs dies a l'ISPC i als circuits de conducció no n'hi ha suficient. Ni tampoc, després del període de pràctiques a parc podem pretendre que agafin un camió de bombers i ens portin d'urgència. Aquest ha de ser un camí gradual, on n'hi haurà que en poques setmanes tindran l'habilitat, mentre que altres ho agafaran poc a poc. Aquí és, on entren els parcs petits. Sortides a incendis de vegetació i assistències tècniques son una bona font de serveis per aprendre a fer conducció d'urgència amb un camió de bombers. En canvi anar a incendi d'habitatge a una gran ciutat, ja son figues d'un altre paner. Però hi arribaran, segur. Encara que segurament acabaran el període de pràctiques i seguiran no estaran preparats.

Després està tota la dinàmica de les primeres accions de l'extinció en arribar a un servei. I ho exposo des del màxim respecte. Els de pràctiques han de pensar les coses. Nosaltres, tenim clar quantes manegues hem de tirar, cap on hem d'anar, amb qui ens recolzarem, a qui li donarem les etiquetes amb el nom, per a poder fer un CACE inicial... el fet que nosaltres actuem gairebé per instint fa que la nostra velocitat de reacció i d'execució de totes aquestes accions sigui molt més ràpida. Recordo fa alguns anys, amb un grup que ja portava algunes setmanes amb nosaltres, que davant un contenidor, a plena llum del dia, se'm va fer eterna l'espera a que els "xavals" es preparessin, s'equipessin, tinguessin la mànega preparada i finalment demanessin aigua per entrar a apagar-lo. No és cap exageració, és la realitat.

Poc a poc aniran agafant els costums de cada parc (i potser de cada torn). Per sort a Lleida els 4 torns anem molt a una. Bé, tres dels 4. L'altre va una mica per lliure. Diguem que li costa assumir encara alguns canvis de dinàmiques a l'hora de col·locar els vehicles al trens de sortida i de quins vehicles acaben sortint. Però la gent de pràctiques, per sort aprèn ràpid i també s'adapta a la realitat de cada guàrdia. Llàstima que quan ja porten 4 dies en un torn han de saltar a l'altre. Pel que sembla cada grup passa una volta per cada torn i només repeteix amb el primer. Després ja canvien de parc.

Això provoca que la situació és diferent per als dos grups que passaran pel parc. Els primer, és més "verge" és amb els qui comencem a introduir-los a la realitat del parc i dels primers serveis (gairebé com observadors). Amb les excepcions d'aquells serveis més senzills. Després quan arriba el nou grup, el que ve d'un altre parc, primer ens toca ensenyar-los tot allò que fem diferent al parc d'on venen. Aquí tenim tots els vehicles, així que la meitat no els coneixen. I després que un parc de 9 té una complexitat organitzativa molt diferent a la resta. Per tant, sovint, necessitem que desaprenguin algunes coses. Recordo com quan venien els que havien estat a Sabadell, allí no saben entrar els camions rectes, perquè el parc està en un carrer amb transit i han de fer maniobra. Aquí encares a la porta i marxa enrere, molt més senzill. Però els que venien de Sabadell no ho sabien fer.

Al final però, tindrem un grapat de bombers i bomberes, que han après al ritme de cada parc. Segurament els de Reus hauran après diferent que els de Tarragona, que els de Lleida i que els de Terrassa. També diferent dels del Vendrell i dels de Cerdanyola o Girona. Simplement perquè cada parc és un món i una manera de treballar. I si, cada parc treballa diferent. Que tots veiem els mateixos vídeos de l'ISPC alguns amb quasi 20 anys), fem pràctiques similars, però hi ha parcs molt més urbans amb experts amb escalada i altres on l'expert és d'excarceració. Per tant, les hores finals a cada "modalitat" son de quantitat i qualitat ben diferents. Penso que que el guió de tota aquesta gent hauria d'estar més pautat i no deixat a la possibilitat diària de fer les pràctiques obligatòries, que sovint, ens parcs gran no es poden fer pels serveis i grapat d'activitats que ens toca fer durant el dia a dida de cada guàrdia. I no només això. Possiblement estigués bé plantejar-se dos mesos abans d'acabar l'Escola, fer la meitat de pràctiques als parcs. Després tornar a l'ISPC a acabar de polir tot allò après als parcs i finalment fer l'ultima ronda de parc. Segur que li traurien més suc.

I com sempre he dit, és un plaer i una motivació més tenir sang nova als torns. Siguin verges o amb els "vicis" d'un altre parc. Tothom amb les seves ganes d'aprendre suma. I sumar és l'essència d'aquesta feina.

Qui és qui a Can Bombers

Començo el post igual com l'acabava ara fa just un any: "Quan la gent veu als bombers treballar al·lucinen. I us escrivia comentaris de gent molt propera: Ostres, tots sabíeu què havíeu de fer, estàveu super organitzats, tothom tenia la seva feina, hi havia un desplegament de no sé quants vehicles. En resum, que els bombers tenim un alt nivell de coordinació, de coneixements, de capacitat de treball. Externament donem la imatge d'un cos que domina la situació i la manté sota control. Externament som molt ben vistos. Llàstima que internament els nostres gestors i jefes siguin incapaços de mantenir una mínima empatia i ser còmplices amb els seus bombers i bomberes. Altrament escoltarien les nostres mancances, els problemes, els neguits i les inseguretats".

I perquè començo així? Simplement perquè sóc bomber d'un parc gran, amb un gran torn, on he viscut un any ple de serveis de tota mena, on a més segueixo alternant-ho amb el GRIT, comparteixo vivències amb bombers extraordinaris, tinc companys meravellosos, considero que hem assolit un important grau de tecnificació i coordinació, tant com a torn com a parc. Per tant , estic super content d'on estic. Em considero una persona amb la sort de fer la feina que m'agrada i d'estar envoltat de grans companys i professionals. Però?

Aquesta setmana s'ha donat a conèixer un nou sindicat d'alts comandaments de bombers. No sé què vol dir alts comandaments. Fan més d'1m 90cm? Jo em creia que els alts comandaments eren els caps de regió i de divisió, a més dels dos sotsdirectors i el de l'ISPC de bombers. Però em sembla que no va per aquí. Que aquests creguin que els de sota, dels quals també bombers som "especials" en el sentit dolent, ho puc entendre (que no compartir). Ells si que són els alts comandaments. Però dubto molt que ho posin per escrit i simplement es dediquen a fer de les seves amb l'organigrama i les funcions de cada grup. Una mostra ha estat el tancament "per collons" de la seu del GRAF a Lleida. En aquest sentit estan habilitats per a fer el que volen i quan volen. Els sindicats simplement poden fer que l'agonia sigui una mica més llarga (provocant reunions i negociacions) i intentar introduir algun canvi (que la casa concedeix a mode de pastanaga). Però aquestos jo els tinc clitxats de fa temps.

Els qui promouen aquest sindicat d'alts comandaments (que no ho són), ja han comès alguns errors. primer creure's alts comandaments. És senzill de raonar-ho. Si són sindicat, contra qui negociaran? Els alts-alts comandaments? Els comandaments al quadrat? Si han de negociar llavors no són alts, són simplement comandaments. De l'escala executiva, però comandaments i ja està. L'altre error ha estat que junt amb la seva presentació oficial s'han posat a tota la bomberada en contra. Ostres, han de negociar contra els de dalt i a més tenen els de sota en contra. No em sembla una bona targeta de presentació.

Un sindicat defensa els treballadors i els seus drets. Els deures sovint s'obvien, però certament els treballadors tenim deures. Un és el de fer bé els serveis, estar organitzats i ser responsables amb tot allò que fem. Si teniu algun dubte, llegiu altra cop el segon paràgraf. Un sindicat que acusa a altres treballadors de no fer bé les coses s'hauria de replantejar la seva pròpia filosofia i fins i tot existència. Un sindicat defensa drets, no ataca a ningú. Un sindicat no exerceix de fiscal, sinó que busca la millor de les opcions pels seus treballadors i afiliats. Un dret de TOTS els seus treballadors és el d'estar malalt. Més en el nostre àmbit. Un bomber amb tos, amb febre o amb mal de cap no hi fa res en un parc de bombers. A quina casa en flames entrarà? No es pot posar un ERA perquè els mocs no el deixaran respirar, ni la febre el permetrà posar-se en un ambient de molta calor o de gran esforç. Però això, per als "alts" comandament dels nou sindicat no és motiu per exercir un dret. Com si ells no es posessin malalts ni agafessin mai cap baixa. Recordo que les baixes laborals i les indisposicions les tenen tots els treballadors, siguin funcionaris o no. Evidentment estan regulades per llei i cal cumplir un seguit de condicions. I que cal fiscalitzar, si, però un sindicat no ha d'acusar a cap col·lectiu d'exercir un dret. I si algun comandament (sigui alt, baix o petit) té dubtes, ha d'anar a la legislació i a les INTs per saber què ha d'exigir al seu treballador com a justificant d'aquell dret que ha exercit. I si es detecta que algú n'ha fet un mal ús, dins el seu exercici laboral, que no sindical, ha de fer tot allò que està a la normativa de funció pública per tal de detectar-ho i denunciar-ho.

Segurament, aquesta "presentació" de sindicat no és la millor manera de que els sotsinspectors es facin benveure pels bombers. De fet, si tenim un grapat de INTs i Procediments és perquè ni bombers ni comandaments teniem una idea clara ni unificada d'interpretació dels acords laborals entre bombers i DGPEIS. Però tinguem molt clar, que la DGPEIS no som cap dels bombers i bomberes, tots són polítics i càrrecs polítics. Si algú no entén això, es que no ha comprès de que, sigui de l'escala tècnica, executiva o superior, només és un treballador amb tot de deures i també drets.

I els drets cal defensar-los. De moltes maneres. Amb els delegats que són elegits democràticament entre tots els sindicats que s'han presentat a l'última convocatòria. A les reunions entre la DGPEIS i els sindicats representatius (segons el resultat de les últimes eleccions). A les reunions del Comité de Seguretat i Salut Laboral (on els representants són nominals), a les reunions mono-temàtiques sobre temes específics (tòxics, vehicles, ERA...). I quan no hi ha entesa el que cal és un servei jurídic. Igual com el que té la DGPEIS, els sindicats tenen un servei jurídic que busca la part més formal dels acords per trobar enteses o denuncies formals. I a qui es denuncia és a la DGPEIS, per a que un jutge doni sentència sobre l'aplicació correcte o incorrecte d'un acord o una legislació laboral o de salut.

No conec a cap sindicat que es dediqui a acusar als seus treballadors, perquè això ja ho fa l'administració. El 2024 comença torçat. Esperem que aquests pseudo-alts-comandaments es dediquin a fer bé la seva feina (alguns ja ho fan), a comprar camions de bombers (però comprar-los bé), a promoure que els ERA funcionin bé i no deixin a cap bomber sense aire ni a cap camió sense espatllera. Que treballin per a tenir els manteniments dels vestits de nivell 3, dels detectors de gasos, de les ITV, dels manteniments dels camions, dels manteniments de les instal·lacions dels parcs. I sobretot, sobretot, que els bombers tinguem els recursos necessaris cada cop que sortim a un servei. Sigui incendi, rescat, accident o fuita.

els canvis de 2024

Quan canviem d'any ens omplim de desitjos i il·lusions. Aquest cop, a can bombers, canvien moltes coses. La primera és que per primer cop en molts anys hi ha un concurs de trasllats que es fa efectiu el dia 1 de gener. Ja era hora. Aquesta ha estat una demanda de molts, però molts bombers els darrers deu anys.

Malgrat aquesta bona notícia, la improvisació habitual d'aquesta casa (anava a dir santa, però no ho és) ha fet que les quatre primeres guàrdies de l'any siguin un despropòsit. Les noves incorporacions no són operatives fins haver completat el seu acolliment. Que no el podien fer abans? Aquí és on hem de millorar. No es podia plantejar una jornada d'acollida durant el desembre? Ni haguessin generat hores (per cubrir l'absència operativa de la seva primera guàrdia) ni caldria forçar al personal (ells inclosos) a treballar un dia festiu. Amb els de guàrdia ja seria suficient. Esperem que al proper concurs es pugui plantejar fer aquest acolliment amb temps. I no és excusa que així ja hi haurà el torn complert, perquè si manquen 5-6 en un torn, acaba cobrint gent d'un altre. I això ja no és una acollida al "nou" torn.

El 2024 ens porta el tancament de la subseu GRAF de Lleida. Com molts, estic sorprès de la rapidesa en què l'han tancat. De fet, els han "expulsat". La DGPEIS volia que no fessin soroll. Però això no se li pot demanar a qui ha cobert les espatlles d'aquesta insensible casa en nombroses ocasions. Si feien soroll els tancaven, si no en feien, també. Simplement han tingut un final menys agònic. Els hereus del GRAF d'Horta han tingut el pitjor dels finals.

Un dels supervivents d'aquell trist succés, avui dia 1 ha estat expulsat del GRAF per ser un dissident de l'organització. Pel que sembla, els qui no combreguen amb les decisions d'aquesta casa, són deportats cap a la Sibèria catalana (Lleida i la seva boira). Que com es sol dir per aquí, tenim quatre estacions: l'estiu molt calorós, l'hivern amb la seva boira i les estacions de tren i d'autobús.

Qui serà el següent? Qualsevol que gosi a menysprear el Pla 20-25, el Pla de Carrera, el 40%, el PGBO o qualsevol altra embolada de "el politburó" (del rus политбюро politbiuró, contracció de политическое бюро politícheskoye biuró 'oficina política') té el risc a ser deportat als sensfins del país (Ulldecona i Llançà) a recapacitar, com si fos una presó russa. I sense dret a un pla d'acollida.

De moment aneu escalfant alguns parcs. Benaurats seran els qui aviat us faran GROS Territorial, perquè ells seran els portadors de tot. Ni tot és tant bonic ni tot està tant preparat. El grau d'improvisació d'aquesta casa no deixa de sorprendre'ns cada dia.

Esperem que el 2024 no ens porti més tancaments ni canvis sobtats de seus. Llàstima que remetre les actuals males decisions costarà moltes dècades de desgast.