el perillós joc de la probabilitat bomberil

Com algun cop devia dir la Marie Curie, no tot el que brilla és or. I a casa nostra passa una mica el mateix. Porto moltes setmanes advertint que els nous camions no són la millor solució per la substitució dels vehicles forestals. Tampoc estem en la millor de les posicions en quant a contractes de revisió i renovació d'un grapat d'equips. I és que l'administració pública té un sentit molt curiós de prevenció del mal ús del diner públic. Mentre pots gastar molts diners fer grans obres, sense gaire problema, quan necessites fer petites actuacions llavors el sistema és realment pertorbador.

El millor exemple el tenim a Can Bombers on tenim centenars de petites eines i màquines que necessiten ser revisades per un servei tècnic de qualitat. I com no es poden fer desenes de petits contractes per a fer aquestes operacions, cal fer-ne únicament un (o potser dos) mitjançant ofertes públiques de licitació i a veure qui ho accepta, amb el preu que proposi la Genialitat de Bombers. La mà esquerra, l'agilitat i que les coses surtin bé no és precisament la millor virtut d'aquesta casa. Així que quan acaba un contracte, quan s'esgota el pressupost i quan queda desert, és provoca una mena de tsunami que acaba arrasant amb el correcte estat de funcionament de molts dels equips. Malauradament, any rere any ens quedem temporalment sense manteniment de camions, d'ampolles d'aire i espatlleres, de detectors de gasos i també d'equips de protecció química.

Em consta que solucions se'n busquen i possiblement el problema no estigui tant a la teulada d'Interior com si a la d'Economia, que és qui posa el preu (o l'imposa de forma indirecta amb els pressupostos de la DGPEIS).

I com que tot va en funció dels riscos i les probabilitats, si passem algunes setmanes sense algun dels equips i no passa res, doncs apa, ja ho hem salvat. Així que quan arriba el nou contracte/licitació tornem a posar el comptador a zero. Però aquest és un joc pervers. Una mena de ruleta rusa on cada any ens disparem un sol tret. Amb un sol tret la probabilitat és prou baixa com per tancar els ulls uns dies i quan els obrim tenir una nova empresa que en poques setmanes ho torna a deixat tot ordenat i polit.

L'estadística però és aquella ciència que s'entossudeix en dir-nos que tot acaba passant i que la llei de Murphy existeix. Així que tenim IQOXEs, equips d'aire que es bloquegen, serveis salvats un extremis o mil i una errada que no s'ha fet sentir gaire.

Aquesta setmana a Balaguer hi va haver un servei on per múltiples raons hi va haver una víctima mortal. Des de la distància, sembla que poca cosa més s'hi podia fer. Fins i tot en un parc com Lleida, on també hi ha "només"un vehicle autoescala hagués estat complicat el rescat de dues persones en façanes oposades. Però com us comentava abans, és tot un joc de probabilitats. Quants cops hem anat a un servei d'accident de trànsit deixant només 3 o 4 bombers per a la resta de serveis de la ciutat? O un incendi a l'extrem de la comarca deixant el parc en les mateixes condicions... el que us deia, és un joc de probabilitats.

Les mateixes per les que a la Regió de Lleida Nord els parcs estan a gairebé una hora l'un de l'altre. El punt mig està a 30', però quan qui necessita mitjans és La Seu o Sort, la resta de personal i vehicles triguen pel cap baix 1h. En serveis on hi ha moltes tasques a fer (un rescat de persones, l'extinció, recerca de persones dins les escales, assegurar que s'ha tallat llum i gas, coordinació amb policia i sanitaris...) sempre hi manca gent. Aquí el que és bàsic és la coordinació. Però amb 4 o 5 bombers poc hi ha a coordinar. A Lleida que sortim 9 a un incendi d'habitatge, cadascú té la seva tasca i el seu rol. Tot i així, sempre hi ha moments en què el servei es pot saturar.

No és que en parcs mitjans i petits hi manquin bombers, és que a parcs com el de Lleida on les ajudes estan 4 cops més allunyades en temps i quantitat que a la zona metropolitana, hauríem de ser un mínim de 12. I per això, divendres i dissabte (st Joan) érem 13. Hi va haver serveis per a tots, fins i tot per a fer pràctiques, la qüestió és que mentre havia un servei a una població veïna es va poder sortir amb 9 a un incendi d'habitatge. Al final, per sort de tots, va ser un conat. Però com us deia abans, el tret sense bala ja l'hem gastat. Ara a veure què ens espera la resta de l'estiu. Aquesta setmana serà de molta calor, guardeu-vos de la temperatura i del fum, que a dos serveis grans no arribem.

El món al revés

El món al revés. Benvinguts a la campanya del #bolet2023. Sembla que el temps s'ha capgirat. Des de fa dues setmanes va plovent un raig gairebé cada dia. Primavera? Tardor? El dia que no plou fa una calor insuportable, la que hauria de ser per la data en que estem, però també hi ha dies que es combina la calor del dia amb els xàfecs de tarda. Vaja, que estem a la segona quinzena d'agost. Però que tampoc. Perquè els últims anys tampoc es complia. El que us deia. El temps està boig.

I ara què? Doncs alguns helicòpters i avionetes van entrar un parell de setmanes abans. De fet, semblava que abril i maig s'hagués de cremar tot. I sovint teníem guàrdies d'anar a Incendi Forestal i inclús algun relleu. Ara però estem en un bypass. Aquest últim cap de setmana hem passat d'un migdia de dissabte de platja i mojito  a un diumenge plujos (d'octubre?). Qualsevol dia hi tornarà a haver rovellons al mercat, al costat de les cireres. Així que per Sant Joan podrem fer truita de bolets combinada amb la coca de Sant Joan. I els petards? Doncs de moment tenen la metxa humida i no s'encendran...

Però a Can Bombers ho tenim tot a punt. Els drons a punt de volar, pràcticament tots els bombarders a la seva base (amb les aspes mullades), els forestalillos mirant com plou, les tendals del GROS preparats per sortir i tota l'operativa del GRAF en guàrdia. Res pot fallar. Fins que s'espatlli un camió, una espatllera li toqui revisió o tots els vestits de nivell3 estiguin no operatius. Aquí el problema és que a cada guàrdia tenim aquest problema. Tot i la compra dels 92 mega-super-chachipiruli camions seguim anant als incendis de vegetació amb la ferralla mòbil dels ATEGO.

Manca de planificació? No. Només que la renovació dels camions s'ha fet tard i segurament malament. Els 92 serviran per tapar forats, però no per salvar la REMN de tenir un grapat de camions de baixa, ni la Sud ni Terres de l'Ebre. Simplement son un pegat temporal a l'espera de l'arribada dels nous BUP, BUL i una nova sèries de BRP/BRF. Fins que tot això no acabi no serem el que volem ser. Ni el Pla de Carrera, ni el desplegament del GROS territorial ni d'altres cuentos chinos que surten le la màniga dels invents. Aquí el que va és la pela. Sense pela no hi ha camions ni bombers.

Malauradament la nostra conselleria, com tota la resta, estan supeditades al que digui Economia. Qualsevol negociació amb la casa està condicionada pel pressupost limitat de la DGPEIS. No es pot afegir ni un duro. Una mica com el Barça. Si no baixem massa salarial (hores extra) no es poden incorporar noves prestacions (ni camions ni reduccions de jornada ni solapaments). Aquí hi juga l'ingeni, crear la necessitat de noves posicions de guàrdia per a fer entrar més bombers. Però com les oposicions tenen el seu temps de decalatge, cal seguir cobrint algun dels buits estructurals, no es pot fet tot a base d'hores extra. Però què passa si amb els bombers actuals no s'hi arriba i cal disminuir el nombre d'hores extra? El món al revés. Doncs si fa falta tanquem alguna paradeta... quina? us ho deixo a la vostra imaginació. Continuarà... o no.

No tot son Incendis Forestals

Semblava que no pogués ser, l'estiu havia començat a mitjans de març un cop acabats els últims freds (no gaire rigorosos a la majoria de llocs), la sequera ja durava 3 anys i tots temíem un estiu veritablement dolent. Però malgrat totes aquestes males males previsions, la pluja ha arribat. Inicialment semblava que Ponent ens quedàvem al marge, ja que la zona del Segrià sud i també la part baixa de les Garrigues en prou feines havien caigut quatre gotes. Per sort, tot això ha canviat.

No podem donar la Campanya per salvada. La sequera dels tres últims anys continua, el millor indicador son els pantans, que en prou feines s'han recuperat un 5-10%. Això ens indica que l'aigua caiguda s'ha quedat al terra (per sort). Ara els arbres rebrotaran. Les herbes tornaran a créixer, fins i tot en algun indret més o menys ombrívol podrem trobar-hi algun que altre bolet (només aquesta setmana, que després amb la calor s'assecaran).

Però no tot és la Campanya Forestal. No, no ho és, per molt que alguns facin molta propaganda del seu àmbit. Però a dia d'avui, el principal perill a Can Bombers no son els grans incendis forestals. D'aquí a quinze dies ja veurem, dependrà de la calor i de la humitat. Però avui no és el principal problema que té Bombers.

Felicitats a l'equip de Sabadell i també al de El Vendrell i GROS

Quins son els serveis que fem els Bombers? El principal, i crec no equivocar-me, serien els accidents de transit. De fet, un senyal és el concurs de rescat que es segueix mantenint. Ha millorat el format, ara és més obert i s'ha mantingut l'espurna de tenir-hi nous equips, noves promocions avocades a aprendre tota la parafernàlia del concurs, etc, etc. Avui el principal escull als accidents ja no son els mitjans que tenim. Aquest cap de setmana recordava com abans de 2000 (jo era a Montblanc) enviàvem els ferits cap a l'hospital de Valls i ben pocs hi arribaven vius. La situació ha canviat totalment. Avui hi ha el SEM (amb moltes coses bones i també alguna que ens fa crispar), amb metges i infermeres que venen als serveis. I si fa falta també l'helicòpter.

La següent tipologia de serveis son els incendis urbans. Aquests, ja pot fer fred, calor o ploure un diluvi universal, que hi son sempre. De fet, l'estiu passat, mentre jo era a un incendi forestal, un bon nombre dels meus companys de torn van fer un servei complex d'incendi elèctric als comptadors al peu de l'escala d'un habitatge a Lleida. Després de moltes dificultats varen salvar (aquesta és la paraula que millor ho descriu) una pare i la seva filla que havien quedat tancats dins l'ascensor ple de fum. Evidentment, i amb tots els honors, van rebre un merescut reconeixement per part de la casa i també de la família. Són d'aquestes situacions que fan gran al Cos de Bombers. I que molt probablement no surt prou als mitjans de comunicació.

Incendi a França, Bobigny d'aquesta setmana

I parlant de fums. Quin és el principal perill de TOTS els incendis? Evidentment, el fum. Doncs portem alguns anys patint incidències amb els equips d'aire. Incidències i posteriorment escassetat d'equips. Primer perquè calia retirar-los, trobar els problemes, les causes i finalment solucionar-los. Això, avui encara ho arrosseguem. La quantia d'espatlleres, ampolles, reguladors i "pulmos" que calia revisar ha col·lapsat tot el sistema de manteniment i revisió d'aquests equips. Un sistema que ja era just degut a la gran quantitat d'ampolles i espatlleres de que disposa el servei. (cada camió en porta un bon grapat).

Els contractes en aquesta casa mereixen un capítol a banda. No m'hi posaré, se m'escapa la complexitat de la contractació en l'àmbit de l'administració. Però el que si que us puc dir, és que tenim tants equips que les mateixes empreses fabricants no son capaces de fer-nos les revisions pertinents. Nosaltres som tant grans que cap fabricant té capacitat per revisar tot allò que ha fabricat. No es tracta de pagar el doble per a que posin el doble de gent per fer-ho. Es tracta que no tenen l'espai ni la logística per a fer-ho. Llavors és quan cal anar a empreses satèl·lit per a fer-ho. I si mires a la indústria petroquímica, una d'aquestes és la que fins fa poc ens feia manteniment de camions i tants problemes hem tingut. El jutjat, els diaris i gairebé tots sabem del què estem parlant.

Conclusió. Que mantenim una cua increïble d'equips d'aire per a revisar, que això ha col·lapsat les empreses que ho fan, que molts contractes previstos per a fer X intervencions, ara n'han de fer X i un bon grapat més. Cal actualitzar contractes, ampliar-los, assegurar-se que se'n poden fer càrrec en els terminis que pertoca... així que ara tenim un bon grapat d'equips d'aquestes marques pendents de revisar. Avui hi ha detectors de gasos pendents de revisió, vestits de protecció química pendents de revisar, algunes màquines per utilització en ambients corrosius i explosius pendents de revisar...

I amb tot el que us dic avui, no estic tirant per terra la feina del Servei Tècnic dels últims mesos, ans al contrari. Ha fet un esforç molt gran en trobar causes de problemes, solucions, renovar i modificar contractes. Però el pou que hi havia era tant gros, que sortir-hi costarà encara molt temps. Llàstima que qui ho pateix no son els polítics que governen aquest departament (ni tampoc els d'economia) qui ho patim som els pobrebombers que abans d'entrar en un lloc complicat hem de fer mil i una comprovacions de que tot estigui correcte. I de vegades cal esperar a que vingui un camió provinent d'una altra regió, amb equips necessaris per a poder fer l'actuació en una fuita de productes en una trista piscina de poble.

Espero que aquestes pluges us hagin netejat els ulls. Potser així podrem veure, tots plegats, que Bombers a l'estiu no son només els incendis forestals, els helicòpters bombarders, els AOF (que també tenen les seves reivindicacions laborals), els camions BFP i BRP, les franges de protecció (que escassegen com l'aigua dels pantans), la possibilitat o no de fer alguna festa personal, etc. Bombers també és la feina del GROS (logística i infraestructures), del GREC (estructures), del GRIT (fuites, explosions, tòxics), del GRAE (que fan excel·lentment cada cap de setmana) i que amb el bon temps se'ls multipliquen els serveis, dels Drons, del GEM, dels serveis de prevenció (revisant projectes), infraestructures (i la renovació de parcs,...), dels de Seguretat i Salut i una llarga llisca inacabable. Esperem que els senyors d'Economia i també d'Interior espavilin i tot allò que va començar amb la compra de 92 Scania i un grapat de cotxes, no es quedi només en un pedaç.

Els pitjors camions per la CF2023

Fa dies que parlem dels camions nous, aquestos flamants Scania, amb un carrossat híbrid entre la Casa del Terror i el Laberint d'Horta. Però darrerament se'ns estan confirmant allò que intuíem, i és que aquests propagandístics vehicles no aniran a foc forestal, a menys que no hi hagi més remei.

Com sempre aquí us dono algunes pistes i raons. Primerament perquè a alguna regió hi ha algun document intern on es demana la priorització d'altres models (l'ATEGO de tota la vida) per aquestes qüestions. Altres regions tenen la consigna no escrita de deixar a les ninetes dels ulls per a qüestions més importants (incendis urbans i accidents), és clar, no podem portar equips Lukas a foc forestal, perdem part de l'artilleria pels accidents de trànsit. I finalment la pista més flagrant és la de la remuneració dels models 34 (BFP) que també són ATEGO però amb 4000 litres d'aigua i equipament exclusiu d'incendi forestal. Evidentment, donar-los numeració exclusiva genèrica, fa sospitar molt. Ara tenen numeració X.00.YY. Així que a més de tenir mobilitat entre parcs, perdrem el rastre del seu origen. Sort que algun cap de guàrdia ja ha fet un xuletari.

Aquí el problema el tenim en què la casa ha venut la incorporació dels 92 camions nous com la renovació de la flota, i no ha estat així. Ha estat una renovació dels camions que van a serveis urbans i d'indústria, però no d'incendi forestal. Llavors, perquè li hem dedicat tans armaris a material forestal i anem tant justos d'espai per a la resta?

És evident que tard o d'hora la DGPEIS haurà de fer la substitució dels BFP i dels pocs BRP ATEGO. S'haurà de comprar una altre centenar de camions amb un esperit molt més forestal que la dels Scania. Però de moment estem en plena renovació dels vehicles urbans. Fa poc més d'una setmana que a Lleida ja tenim l'autoescala nova (tinc la formació el proper dimarts), a partir d'aquí comença el compte enrere per fer-la operativa.

Després vindran els BUL, BUP i FSV. A més dels vehicles de transformació, que són els específics per a unitats de comandament i de suport, també per a especialitats. Els nous furgons de risc químic anirien en aquest paquet, també els dels caps de guàrdia i sots caps. Unitats de comandament mitjà, GRAF, GRIT, etc. Ja veurem què ens arriba.

I mentrestant, anirem a la Campanya Forestal de 2023 amb els pitjors camions dels últims 15 anys. Perquè? Perquè són els mateixos que fa 15 anys, però amb 15 anys més i un bon grapat d'incendis forestals a sobre. Doncs sí, la pitjor campanya en 15 anys. A no, ara tenim Drons, que no apaguen incendis però donen imatges molt boniques. I carpes i tot de logística que tampoc apaga incendis però que per fer la foto també està genial.

A veure si aquest any, sense camions nous, podem menjar alguna cosa mig arreglada. Encara tinc en el record els bocates congelats de l'incendi de Baldomar. Sort que vaig demanar algun microones a l'alcalde de la pedania. I amb el GROS vàrem guardar, a les neveres facilitades per l'ajuntament d'Artesa, les racions de menjar precuinades. Allò semblava un supermercat al lineal de menjar preparat. Podies triar entre espaguetis, pollastre, llom, llonganissa o arròs 3 delícies.

I és que sovint, qui ens ajuda als pobrebombers és el GROS amb el seu operatiu, gestionant tot de petits detalls, molt importants, per a convertit un Incendi forestal en una petita ciutat. Són el supermercat, la farmàcia (el GROS-India), l'alberg i sovint són el punt de referència per a altres unitats. Una UCM sovint es munta assistida pel suport d'algun company GROS que des d'un ordinador et troba un lloc amb suficient cobertura i serveis.

Esperem que aquesta Campanya Forestal 2023, a més d'enyorar vehicles nous, no haguem de trobar en falta les racions d'espaguetis. Ara com ara, després d'un maig sec i dur en quant a feina, tenim un inici de juny plujós. A veure si dura i ens manté aquesta humitat algunes setmanes més. Perquè d'altra manera tornarem als incendis amb més arbres i disponibilitat dels últims segles amb els pitjors camions d'aquest segle.