Motivacions de torn

Els torns de cada parc de bombers són canviants. No us penséssiu pas que són estàtics, per molt que en un passat cada parc tingués algun torn de referència, per bo o per dolent. La realitat però, és que cada cert temps les coses canvien i ho fan principalment perquè la gent també canvia.

En un parc gran com Lleida, els canvis costen una mica més, però quan passen són un canvi de realitat molt gran. Quan vaig venir cap a aquest parc, fa uns 16, ja hi havia hagut un petit canvi generacional en algun dels torns. la nostra arribada, després d'un concurs de trasllat, va fer que cada torn tingués uns 3 bombers nous (o diferents) a cada torn. En el nostre cas ja es va notar diferència. Primer perquè érem 3, però a més els 3 veníem del mateix torn de Mollerussa, així que des del primer dia ja vàrem fer pinya i promoure certes costums que es van importar precisament de Mollerussa.

La truita i el tè són coses que més o menys han anat perdurant en el temps. I si, són 16 anys menjant pràcticament cada guàrdia truita de patata per sopar. De vegades hi ha carbassó, o samfaina o espinacs, però és truita d'alguna cosa. El tè ha tingut els seus moments i curiosament ha anat amb les pujades del torn. Quan hi ha hagut "problemes" s'ha deixat de fer. En el seu moment era per la tarda, l'hora del tè, i ara es fa durant el matí a l'hora del briefing. Diguem que és un complement als cafès que ja portem a aquella hora.

Ara, com us deia hem tingut un nou canvi a la majoria de torns. Uns ja havien canviat comandaments, altres ja tenien bombers de les últimes promocions, però nosaltres portàvem cert temps estancats. I des de fa un any, amb la provisionalitat de l'última promoció tenim a 4 valents bombers, motivats i amb moltes ganes de fer les coses bé. I el concurs d'excarceració d'aquesta última setmana ha estat el detonant d'un nou canvi a millor del torn.

Reconec que sempre m'he mirat el concurs d'excarceració amb recel. Potser en el passat no s'havien donat suficients condicions per a jo poder-ho veure amb millors ulls com ho estic fent ara. En aquest moment els quatre bombers "nous" i que ja comencen a ser "veteranos" han adquirit un molt bon grau d'adaptació al torn i cadascú  hi té els seus rols. Això, junt al comandament del torn i a un altra bombers "rejovenit" han aconseguit presentar-se al concurs amb prou nivell per a que la seva actuació no reflectís la manca d'experiència (només portem un any junts) ni el poc temps d'entrenament (aproximadament un parell de mesos). La seva preparació ha estat a base de veure actuacions anteriors, molta feina d'aula i de tocar eines, fent només les maniobres i pràctiques justes. El resultat, com us dic, ha estat molt bo. És conseqüència de tenir bona gent, amb ganes de fer bé les coses i sobretot estar cohesionats. I això és el que han aportat al torn. Cohesió i ser un equip.

A partir d'aquí? Qualsevol cosa. Anar a fer visites per aprendre entrades i accessos a espais públics, començar a aprendre sobre els nous programes i eines tecnològiques, recuperar algunes pràctiques que teníem  oblidades (pels entrenaments al concurs)... però també seguint amb la feina diària del torn, que no només és fer el dinar, sinó també comprant, netejant, recollint els estris o pensant nous "plats per canviar la truita, la paella o la fideuà. Però que també hi ha de ser, eh.

Doncs apa, seguirem fent torn amb tota aquesta colla de bombers hiper-motivats i que contagien ganes de fer coses. Seguim.

La carrera tecnològica del 2022

Doncs si, ja ha arribat la calor i ja tenim les eines preparades i tota la formació pertinent feta. Doncs va a ser que no. A can Bombers estem en procés de canvis. Alguns estaven ja programats i altres ens han vingut donats per les circumstàncies. Així que com cada any anem a última hora, amb retard i la feina d'implantació per fer. Res greu si considerem que portem vint anys d'aquesta manera.

De fet, recordo que el primer ordinador al parc va arribar cap al 1998, pel llavors jo estava a Montblanc, i es va començar amb la localització dels vehicles. Poca cosa més podíem fer. Enviàvem fax en paper tèrmic, per qualsevol cosa. Els ordinadors estaven tant capats que en prou feines podies fer res més que obrir la visualització dels vehicles. No recordo ni quan vàrem començar a posar el personal de guàrdia en un document escrit i que quedés guardat al propi ordinador. De fet, això ja devia ser a Mollerussa, després del 2001, una època d'Excel i Word. Tot i això el fax seguia funcionant per moltes coses.

Imatge d'abans de 2012, però que podria ser perfectament d'ahir

No recordo haver rebut cap curs per entendre com anava el SIG amb els mapes i les posicions del vehicles fins ben arribat a Mollerussa (i segurament ja era al parc nou). Poc a poc es va anar imposant el correu tot i que les restriccions a veure altres pàgines fora la Generalitat era molt limitada. No podies obrir ni un youtube, amb tota la info que hi pot haver de vídeos sobre incendis o tecnologia del nostre àmbit. Va ser un període on alguns parcs fèiem la nostra pròpia web, amb fotos dels camions i recull d'alguns serveis que sortien als diaris.

Tot això ha canviat radicalment. De fet el Youtube esdevé una eina d'ús gairebé diari als parcs de bombers de la Generalitat. L'ISPC hi té penjats multitud de vídeos explicatius i descriptius de maniobres i d'accions de seguretat que tots els bombers hem de mirar en els períodes de formació de la guàrdia.

El "però" no està en que ja tenim mail, youtube, vídeos i fins i tot una web corporativa força complerta (les INT, els comunicats, els processos de formació i d'oferta de places, etc). El SIG que us he comentat va començar al meu Montblanc (al segle passat) i ha durat fins justs aquests dies. Per sort la casa li ha trobat substitut. Això ve precedit de l'ampliació de les dades de telefonia que arriben als parcs (les dades del SIG venien per ràdio). Sembla que el FieldMaps arriba per quedar-se. Després d'un període de prova amb el Collector (la majoria ni l'heu fet anar), aquesta nova plataforma no només et posiciona els vehicles en temps real, sinó que hi ha multitud de dades del servei, i tot allò que hi pots acabar referenciant, penjant i comunicant a la resta d'usuaris de forma relativament senzilla.

Aquesta implantació ha coincidit en el temps amb el canvi de programa que gestiona els serveis (el registre que en fem al parc). Els dos s'estan implantant alhora. A tots els nivells? Doncs no. Ni als parcs se'ls ha fet formació del FieldMaps per tal de treure'n una mica de rendiment, ni al de gestió s'ha explicat. De fet, aquest últim encara ni l'he vist. No així del FieldMaps, que amb els visualitzadors de PC et permeten fins i tot fer gestió de recursos dels serveis. Malauradament això està en una fase molt embrionària d'informació dins l'organigrama bomberil. Per exemple, a Lleida el grup de UCM hem rebut la nostra pastilla de formació. Poc més d'una vintena de persones. Però els que estan per sobre nostre no. Així que podem treure molta informació per algú que no sap que la pot tenir, obtenir ni tant sols s'imagina la capacitat de recursos que l'eina et pot arribar a donar i que li facilitaria la vida.

En el fons, però, tot això és dedicar-hi hores, que la majoria no tenen. I si a més coincideix amb l'inici d'una campanya forestal que ja ha començat (perquè portem una setmana anant de foc en foc), doncs aquí no hi ha pugui pugui assolir aquest nivell de canvis. Una part important de la casa està absorbida per la gestió dels greus problemes heretats amb els equips d'aire i la gestió del manteniment dels vehicles. I també de tot allò que no sabem. Així que no esperem que els comandaments dels serveis sàpiguen utilitzar algunes de les eines que tenen al seu abast. El dia a dia se'ns menja. És el que té no tenir estructura suficient per a gestionar tanta misèria heretada.

cuidem-nos cuideu-los

Aquesta setmana hem conegut l'accident, fet que és molt greu, d'una bombera en pràctiques que va caure d'un camió en marxa, mentre anaven a un servei. Independentment de les circumstàncies concretes de l'accident, no estic aquí per analitzar-lo, a mi no em pertoca fer-ho, hem d'aprofitar aquest fet (com qualsevol altra incident, accident o error) per aprendre i prendre consciència.

Els accidents i els incidents no són nous a casa nostra. Malauradament tenim una història escrita i una altra només coneguda a cada parc i cada torn d'on podem extraure diversos conflictes de seguretat que hem patit. El problema està en que aquests últims (els de cada parc i torn) es perdran en la consciència individual. Per això és tant important escriure tot allò que passa i que un bomber o bombera (també un quasi bomber i quasi bombera) els passa durant la seva jornada de treball. Que en aquest cas és el CIA (Comunicat d'accident o incident). I és important per això que us acabo de dir. El que ens ha passat al torn ho ha de saber qui computa tots aquests accidents i incidents. D'aquesta manera es podrà saber què ha passat a qualsevol parc (no només al meu), també el detall de cada cas, quan ha succeït i, el més important, la freqüència. D'aquesta manera se'n poden (s'haurien de) prendre mesures de tot caire per a evitar que tornin a passar, minimitzar conseqüències o altres solucions que es puguin acabar implementant.

Però això només és la teoria i la pràctica és més complicada. Tots hem tingut sustos, sustillos i coses que ens han grinyolat. A la nostra vida ordinària també. o és que mai us heu posat en risc? Quan sortim a un servei sovint ens creiem superherois (i això ens diuen els coneguts, per ells som herois sense capa per`po de carn i óssos). Per tant, davant la gravetat d'alguns serveis, la proximitat al nostre parc, el tipus de barri (en alguns ens esperen els veïns amb ganes de gresca), o el propi servei que ens fa córrer, més d'un cop (per no dir gairébé sempre) prioritzem el servei a la nostra seguretat.

Recordo perfectament alguns serveis on això m'ha passat. El més escandalós va ser un cop que vaig sortir per fora un balcó sense lligar, perquè hi havia una dona que hi era penjada. Ni cordes, ni res. Cap a fora a agafar-la. Després ja em vaig anar lligant. Però certament hagués pogut caure, jo, ella i els dos. També tinc el desagradable record d'un aparcament a Lleida, on en una segona planta soterrani ens vàrem desorientar. Havia fallat la càmera tèrmica, la mànega no estava prou ben estesa i el resultat va ser el no saber si anàvem endavant o enrere. Com cada cop feia més i més calor, vàrem saber aturar-nos i demanar ajuda. Per primer cop en gairebé 25 anys, em van treure de l'interior d'un servei, jo era incapaç de sortir. En incendis forestals, recordo ja fa un parell de dècades, quan ens van enviar barranc avall a buscar el foc que pujava com una mala cosa o en un altra que ens va passar el foc per sobre (que sort que només anava de capçades).

També recordo companys que han caigut del camió pujant al sostre mentre s'enfilaven per la part de darrere. Cada guàrdia hi pugem a mirar l'aigua, a buscar mànegues, o posar-les en sortir d'un servei, a buscar material, etc, etc, etc. Companys que han caigut per un forat de la claveguera de la cotxera, perquè la teníem oberta mentre fèiem la neteja del parc. Aquí s'hi va jugar una fractura de tíbia i peroné, però va estar de sort. El pitjor de tot és que després et trobes un comandament tornant-la a obrir perquè així va més ràpid fent la neteja 😱.

Però amb aquesta presa de conscienciació de tots nosaltres no n'hi ha prou. Des de fa un parell de setmanes tenim amb nosaltres els bombers i bomberes en pràctiques. I HEM DE SER EXEMPLE. Han d'aprendre a conduir (tots condueixen cada dia els vehicles) però també han d'aprendre a estar dins el camió anant a un servei. Han d'aprendre QUAN s'han de posar l'equip, l'EPI, el casc... En els serveis han de veure que nosaltres també prenen totes les mesures de seguretat que són necessàries. I fins i tot han de veure que no tot és vàlid davant un servei.

Fa tot just una setmana, a l'incendi de ribera de Soses, ens van indicar d'anar barranc avall per la falda d'aquest. Només hi havia pedra i el pendent era molt pronunciat. No hi havia foc ni tampoc s'hi apreciava fum. En ser de dia podíem veure perfectament que el pendent anava a més, amb algun petit precipici o tall en la continuïtat. Doncs ens hi vàrem negar. En aquest cas es va demanar una re-avaluació per un superior, qui ens va donar la raó. El risc era molt gran i el benefici pràcticament nul. Així que es va deixar estar.

Aquest dia, al més valent, li vàrem negar la possibilitat de fer-ho ell tot i la seva insistència. Hi va haver la gran lliçó davant els bombers en pràctiques que ningú s'havia de posar en perill per una cosa que no valia la pena (i majoritàriament no hi ha res que la valgui), però ells encara menys! Ells estan en pràctiques i el que han de fer és aprendre i no prendre riscos.

Tots sabem com hem d'anar dins un camió i com hem de conduir. Tots sabem que no hem de prendre riscos innecessaris (i tot i això en prenem), tots sabem que al propi parc hi ha coses que caldria arreglar però que mira, per manca de pressupost, per manca de consciència, per peresa, etc sovint triguin mesos en solventar-se. Doncs no. El que toca, el que cal fer, és cuidar-nos i també cuidar-los. Cuidar als nous, als que tenen poca experiència, als que porten poques hores de servei, als qui han estat només en parcs petits i han viscut pocs serveis "grans". I també cuidar dels nostre company de binomi o trinomi, a cada servei. Quan veiem una esquerda, un forat, un cable elèctric, una porta mal tancada o mal oberta, un forat d'escala ple de fum o una finestra trencada hem de prendre les mesures necessàries per a que ni nosaltres i els nostres companys prenguin mal. Ni tinguin un susto, ni un sustillo. Si, som bombers, però d'herois el cementiri n'és ple.

Boscos de Ribera els germans pobres

Quan estem a poc de començar la nova campanya forestal de 2022, hem entrat de ple a la campanya del borrissol i de la vegetació de ribera d'aquesta època. Fa un parell de setmanes estàvem a Balaguer apagant allò que la natura insisteix en cremar... dissabte passat, i aquest cop en una zona reincident, més de 40ha de ribera al riu de Seròs. I és que el Segre, any rere any, a la que cauen les volves del borrissol, aquest crema que se les pela. I si afegim que ni la CHE ni l'ACA volen fer res per a netejar, buidar d'espècies o deixar-ho més lliure de vegetal, doncs crema que cremaràs. A la primera calor tenim incendis a la zona de Corbins-Térmens, a La Mitjana i també al Baix Segre.

Solució? La que faríem la majoria... deixar cremar i que els fruiters ho aturin. Però ja sabem que aquí tenim gent molt ben pensant, que han decidit tirar de camions i aigua a tort i dret. Així que el resultat és mobilitzar vehicles (més que menos) per a que al final també siguin els fruiters qui apaguin els incendis. Però això si. Mànegues i mànegues utilitzades i embrutades, que després cal recollir i netejar. Fins quan? Doncs fins l'endemà, quan les soques comencin a fumejar (i tornis a utilitzar les mateixes mànegues plegades el vespre anterior). I perquè fumegen i son un perill? Perquè el dia abans algú hi va tirar aigua, no van consumir prou bé i ara tenen vegetació mal cremada al seu voltant.

Si, no són tècnic forestal, ni he estudiat incendis de ribera, ni tampoc porto cap mena de galó que avali uns "coneixements" en incendis d'aquests tipus. Però porto més de 15 anys anant a aquesta part del riu a apagar soques mal apagades que el dia abans algú havia decidit mal apagar. Fàcil no? Doncs no hi ha manera.

Sembla que la "paradoxa del foc" s'oblidi cada vegada que hi ha un incendi prop del riu. Que és un riu, que l'aigua no crema, i que com és terreny fèrtil els pagesos hi planten fruiters a la vora. A no, que ara cal subtitular la peli d'Alcarràs perquè aquests pixapins entenguin el que diuen els de comarca. Deu ser això. Els incendis a Lleida es confinen amb fruiters i terra llaurada. No son boscos infinits ni estressats per la manca d'aigua. Al costat del riu no hi falta aigua però si hi sobra tant bomber. I cada cop que els apagues tornen a cremar i més fort.

I si realment és tant necessari apagar allò que has fet durant una primera jornada, el que toca és posar recursos durant la nit i durant l'endemà a acabar la feina. Res de posar un camió i que vagi revisant les "4" soques. Perquè no n'hi ha 4, en son moltes més. Però com això és un racó de la Catalunya rural, no podem tenir-hi els camions hipotecats, que estem molt lluny de qualsevol parc.

Doncs o posem parcs de bombers on hi ha vegetació de ribera per apagar-los tots en condicions o els deixem cremar i que la natura faci la seva feina. Però això d'avui si i demà no, és un sense sentit. El que us deia, si encara necessitem posar traducció a la peli Alcarràs, com volem interpretar el que hi passa al riu? Només mirem l'estadística. Cada any crema i cada any hi passa el mateix. El que no s'aguanta és que ahir hi havia un grapat de camions per apagar un incendi i que avui no s'hi dediquin recursos perquè necessites tenir els parcs oberts, que és diumenge i poden sortir accidents, rescats o incendis varis a qualsevol lloc.

Feia temps que no escrivia un post més crític que analític (que també ho és) però quan el que et fan fer avui no és el que et van fer fer ahir ni és el que et faran fer demà, doncs fot ràbia. Deu ser perquè vull fer les coses bé. I així, bé, no hi anem.

El sistema anti social de bombers

Aprofitant que avui és 1 de maig (sempre hi ha un dia en que s'escriuen els posts), donava tombs a què us podia explicar relacionat amb bombers i el dia de la mare o el dia dels treballadors. Tinc auto-prohibit fer sindicalisme des d'aquesta plataforma, no és el lloc. Aquí només faig propostes i crítiques a tot allò que crec que cal canviar, però sense cap caire "laboral", tot i que sent 1 de maig potser tocaria. Doncs no, avui parlaré de dones, més concretament de bomberes mares.

Perquè la casa s'omple la boca amb la feminització del cos, que han d'entrar moltes dones, que cal reservar places per aconseguir-ho, que amb el ritme dels últims anys això no ho aconseguiríem fins al segle que ve. I potser si que cal afavorir l'entrada de dones, noies, mares i perquè no, alguna àvia. Però també cal posar els mitjans per a que siguin com la resta. I m'explico.

Repassant les estadístiques de percentatge de persones presentades i aprovades no hi ha pràcticament diferència entre sexes respecte la proporció d'èxit. El problema el tenim quan no hi ha gaires noies (dones, mares i àvies) que es presenten a bomber. Però, i això no ho diu l'estadística, si hi ha gran diferència entre aspirants pares i aspirants mares. També els "futurs" pares no tenen problemes en fer una oposició, però una aspirant embarassada no pot fer ni les físiques ni el Curs Bàsic. I aquí ja tenim la primera diferència. En tot cas hi pot haver una reserva de nota  per a la propera oposició, però clar, d'un any per l'altra possiblement el cos ni encara estigui a lloc o si fas alletament segurament no se't permeti una dispensa horària per a donar pit, tampoc biberó, al nouvingut. Així que aquí comencen els problemes.

Fer el Curs Bàsic per una mare ja és en si un problema familiar, logístic i sobretot de conciliació familiar. Però després ve quan ja estàs al parc. La baixa de maternitat (la de paternitat comporta el mateix) no permet fer la formació obligatòria anual, ni pots passar la revisió mèdica. Simplement perquè estàs de baixa. En conseqüència les mares (i alguns pares) comencen a quedar enrere respecte als que no tenen nadons al seu càrrec.

Posteriorment, i sempre que agafes una reducció de jornada, aquesta comporta no poder realitzar hores extra (que sembla del tot coherent). Si has de reduir l'horari per a tenir cura d'un nadó, un familiar malalt o qualsevol altra circumstància, el més normal és que el temps lliure el dediquis a aquesta persona o simplement aprofitis per cuidar-te (tots sabem que quan tens algú malalt a casa l'últim que es cuida és el cuidador) i no a fer guàrdies extra. Aquest fet però, s'acaba girant en contra (segons qui ho interpreta) perquè hi ha activitats amb horaris conciliadors, que sovint no es poden fer perquè estan pensats per a generar hores extra quan la compensació horària no és possible.

Hi ha activitats, com la difusió de la prevenció a escoles i associacions, que no poden generar hores, simplement les restes del teu horari. I això està escrit així. Però n'hi ha d'altres que el que diu, és que et lliuren de la guàrdia i quan no en tens se't paga en hores extra. I aquí és quan venen els problemes. Com qualsevol llei que té massa lletra. És tant estricte i meticulosa que no deixa lloc als canvis lògics i coherents que faciliten la pròpia aplicació. Grups com el GROS, GRIT i GREC tenen la particularitat de funcionar de manera diferent a la resta. Una setmana de pre-activació (sense guàrdia real al parc) comporta la compensació de dues guàrdies, que són les que no es poden realitzar aquella setmana. Però si només hi ha programada una, la segona es cobra en hores. I aquí el problema. Qualsevol bomber o bombera que tingui una reducció d'horari no pot generar hores extra. Llavors què passa amb les mares i pares amb crios petits?

La solució més senzilla és que no poden estar en aquests grups, perquè no poden generar hores... uffff, quin sistema més enrevessat. Mira que és fàcil amb 67 guàrdies que tenim en tot l'any, es podria compensar qualsevol altra dia. Doncs no. Sembla que això com no està escrit, no es pot fer. Només pots compensar les hores de la setmana afectada (i els dies immediatament anteriors i posteriors). Veus? Les lleis, normes i circulars tenen massa lletra.

Doncs això, que avui és el dia de la mare, el dia del treballador i que la primavera sembla que comença a agafar volada. No us estresseu, preneu el sol i gaudiu de la vida, que ja veieu que la casa, per molt "feminista" que vulgui aparentar, només mira el seu melic. ✊