Formació, coaching i la teoria de la conspiració bomberil

La formació a Can Bombers és d'allò més curiosa. Cada cop que surt una nova promoció de l'Escola, se'ls diu que algunes de les coses que han vist al curs encara no han arribat als parcs. Així que han de ser els portadors de nous coneixements als bombers més antics. La realitat és que quan arriben al parc, tots, som conscients de que una cosa és la teoria i l'altra fer guàrdia en un parc de bombers. Durant els primers dies, ens arriben amb ulls com a taronges, plens d'il·lusió i àvids de nous coneixements. Tots són capaços de fer anar qualsevol eina, però ni tenen la pràctica ni l'habilitat suficient com per a treballar sols.

És per això que recentment s'ha proposat un període d'adaptació dels nous bombers als seus parcs de destí. Un camió és una gran caixa plena d'eines i màquines específiques. Però també és un vehicle on cada model i cada marca es condueix diferent, més si són vehicles especials com autoescales, furgons 4x4 o camions de 3 eixos. I sobretot,. cada parc té una zona de treball amb una tipologia de serveis, d'indústries i de transit molt diferent a la d'un parc d'una altra comarca.

La casa, des de fa alguns anys, aposta per la renovació de personal. A tots nivells. Ningú és imprescindible. Així que posa les condicions que li sembla (que per això és l`"empresari" i qui paga) i a qui no li agradi que no s'apunti, que canviï de parc o surti d'un grup específic. Sempre hi haurà algú més jove i amb més ganes que voldrà fer-ho. Però això, al meu entendre i al de moltes teories del treball, és un error. No només cal valorar les ganes. Sovint, darrera cada cas, hi ha una necessitat. I és que quan tens bombers que treballen a més de 100 quilòmetres de casa, que se'ls ofereixi anar a un parc a meitat de camí, molt més proper o a alguna especialitat (per complicada que sigui) sempre és una opció millor a la d'estar tot el dia a la carretera. Deixar de fer hores de cotxe, matinar o de conduir després d'una guàrdia sense dormir està al pensament de qualsevol de nosaltres.

Evidentment hi ha excepcions. De vegades una feina especial, xula, interessant i motivadora et fa plantejar tornar a matinar (més que el que matinem de normal) i fer de nou hores de carretera. L'exemple més clar és el nou GRAE de Valls. Muntanyencs vinguts de tot Catalunya conformen aquesta nova seu. I la veritat és que fer del teu hobbi la teva professió és una de les millors coses que et poden passar a la vida. Segur que acaben sent grans professionals del rescat de muntanya. També és un trampolí per anar a La Seu d'Urgell, Olot o Cerdanyola el dia que s'hi obrin places.

El problema no és obrir una seu, el problema és tancar-la. La casa valora que hi entrarà gent nova a substituir aquells que no vulguin moure's a la nova ubicació, menyspreant així tota l'experiència i formació que aquests bombers han acumulat durant un grapat d'anys. L'exemple més gran és el del GRAF. Tothom sap que un bon GRAF triga molts anys a fer-se, costa molts diners i ells com a bombers han estat moltes hores a la carretera anant a tots els incendis, cremes i anàlisis d'incèndis històrics. Docs resulta que això no és suficient. Si no estan disposats a fer quilòmetres i matinar encara més no serveixen, doncs au. Bon vent. A la seu de Tremp hi falta gent. S'haurà d'omplir dos torns sencers de GRAF. Hi seran? Ja veurem quants d'aquests bombers "novells" volen anar a Tremp. Perquè bombers a Tremp, n'hi ha pocs.

Tornem d'on veníem. Tendim a pensar que els bombers de les últimes promocions saben pràcticament de tot i que els "antics" i veterans s'han de posar al dia. Potser sí. I és quan els cursos que l'ISPC que ofereix cada any es dirigeixen principalment per als bombers més antics. L'ordre d'inscripció depèn pràcticament en exclusiva de l'antiguitat del bomber. Com més antic més prioritat. El que dèiem, els nous bombers son els qui més en saben, o això pensa la casa. Totalment coherent en que si ets antic i no vols adaptar-te ja farà la teva feina un bomber, ni que sigui de l'última promoció.

Els bombers "antics" ja no ens movem pel títol d'una formació o una altra. Ens movem pel que realment fem i necessitem al nostre parc. Així, la formació de teulades de fusta (que s'ofereix principalment a parcs del Pirineu) també s'obre a altres bombers. Dels més antics als més novells. I tot i ser un curs prou interessant a qui interessa és als del territori (que ja l'han fet pràcticament tots), comandaments ("el saber no ocupa lugar" i sempre poden veure noves maneres de treballar) i als nous. Els bombers que portem anys al nostre parc i que mai veurem un teulat de muntanya (perquè no treballem a la muntanya sinó en ambient totalment urbanita) podem aprendre com tallar una coberta, però ni al parc tenim les eines per aplicar-ho ni mai tindrem una teulada per tallar. A Lleida, els adossats no tenen teulada de fusta (i si n'hi ha, es poden comptar amb els dits d'una mà). n conseqüència. Que els bombers ens apuntem a accidents de trànsit, de vehicles pesants i d'obertura de portes (que és amb el que ens trobem tot sovint). Per tant la formació a les noves promocions, queda reduïda a cursos que no poden aplicar a la seva ubicació actual (qui sap si tampoc després del proper concurs de trasllat) i que si mai la poden utilitzar estigui segurament desfasada.

Doncs això. Que, per la casa, els joves en saben molt i molt i que ocuparan totes les places que la resta no vulguem ocupar. No perquè ja no ens interessi, sinó perquè la casa aposta per a la renovació de personal si o si. Com a Twitter, qui no vulgui canviar les seves condicions a pitjor, que plegui, sempre hi haurà algú més pringat i més apurat que vulgui ocupar el teu antic lloc. Preparem-nos que venen corbes. Ja fa anys que el que pitjor pot fer un "jefe" és un curs de Coaching. Un coach és algú que ha estat incapaç de tenir una feina de qualitat i ara es dedica a donar cursos sobre teories que no han funcionat als qui les expliquen.

Qui vol obrir un parc de bombers?

Porto moltes setmanes escoltant que si obren aquí o si obren allí, que si posen això aquí o que no queda clar com s'ho muntaran... I és que la casa porta els últims anys amb algunes cartes amagades a la màniga. Des que es va presentar el Pla 20-25 que se sap que es vol desplegar el GROS a altres regions, que es volia tancar algun parc a la zona de Girona i que també és necessària l'obertura de nous parcs professionals a la REL, tant a la plana com a pre-Pirineu.

Només es coneix això, res més. Totes les preguntes que es fan a la casa es responen igual, ara no toca. "Ara estem fent altres coses i no ens podem desviar". Primer l'excusa de que havien d'entrar gairebé 1000 bombers, després que s'havia de renovar la flota de BRP (cosa que ja portem feta a més d'un 60%), i després el desplegament de guàrdies de suport, del GEM/SEM, dels Lima i altres millores o canvis "essencials" que no podien ser destorbats per la més mínima sol·licitud d'informació sobre com arreglar les diferents mancances o millores que TOTHOM vol conèixer però que és el més absolut dels secrets.

I és que va ser un secret fins que es va presentar als alcaldes de Girona que es volia tancar un parell de parcs de la demarcació. Si, he dit tancar. Primer van ser els alcaldes i després els bombers dels parcs afectats! La informació oficial consisteix a dir que se'ls ha canviat l'activitat, un per a formació i l'altre per logística, però la realitat és que no hi ha cap bomber operatiu fent-hi 24h. El tema Drons també era una mena de tabú, que per sort es va posar una mica de seny i s'hi va fer una mínima aposta (quan ja tots els altres cossos s'hi havien inicial). Però quan es preguntava, sempre es responia que ara no tocava, sempre per a després del desplegament del 20-25.

I és que el 20-25 comença ja a fer mania. Siguem clars. És un pla ultra-secret que només un petit grup de persones coneix a fons. És el gran pla que tot ho arregla, però que tots desconeixem què implica. Si, millorarem vehicles i tindrem UCM (ja no Punt de Transit) perquè millorarà el comandament dels serveis (puc riure?), podria escriure 10 posts un darrera l'altre de les UCM i PT. També es vol obrir parcs. Sabeu de quants pobles m'han dit? Si es podria fer una nova Regió! Borges, Granadella, Artesa, Oliana, Ponts, Maials/Serós... La veritat? El que es necessita és un parc molt proper a Lleida que li doni suport i que pugui fer els serveis de la comarca. Torrefarrera i Maials serien parcs ideals. Es farien un fart de treballar. Però no, aquesta no es la idea. Posaran un parc GROS per a donar servei a tota la Regió, quan aquí l'únic que treballa és el parc de Lleida. Les estadístiques son clares. De fet, ho son tant que ja no s'envia el resum de serveis mensual, no fos cas que a alguns els caigués la cara de vergonya. Hi ha un parell de parcs amb fama de "feina" que son els quarts o cinquens en nombre de serveis, per plorar... 

La REL és una regió tant especial que per no poder no podem ni dividir la Regió en dues grans àrees. Entre les dues Nogueres i el Segre hi ha 3 valls tant importants que d'una a l'altra hi ha més d'una hora en camió i és més fàcil baixar fins Balaguer per remuntar la nova vall que fer la travessa per colls de muntanya. Això si, ara sembla que el GRAF el volen unificar a Tremp. S'espetegaran, i tant que s'espetegaran.

I és que com ningú explica i ningú vol donar raons, l'opció és tenir-ho tot amagat. I quin problema hi ha si vols obrir un parc en un lloc o en un altre? Qui s'enfadarà per obrir un parc de bombers? Si és que és una oportunitat! I un parc GROS? Doncs obre'l i explica-ho, ja hi anirà gent que poc a poc anirà planificant-se la vida per poder-ho fer o no. Però si demà surt un concurs per anar a la població X qui hi anirà? Els que van a treballar a peu? Els que hi van en bicicleta? Els que estan a un parc a 10 minuts de casa? Segur que CAP d'aquests hi va. I es perdrà part del molt coneixement que tenim. I això vol dir perdre molta gent pel camí. Sembla que l'aposta sigui només per a gent jove, de les últimes promocions que el que volen és no fer 150km per anar a treballar i els és igual si van al GRAF, al GROS o a qualsevol cosa nova pel simple fet de tenir-lo a mitja hora de casa. I la solució hauria de passar per a tenir un parc on s'integrés experiència i joventut. Els joves que volen apropar-se a tota costa i els experimentats que volen fer un canvi i sortir de la zona de confort. Però aquests últims avisant-los unes setmanes abans no et vindran.

Així que, potser ja està bé de tant secret. Obrir un parc o dos o tres no hauria de ser cap trauma per a ningú. I ben explicat, amb temps, és una oportunitat per a reclutar persones amb bons coneixements i experiència, que als més novells els servirà per treballar amb major seguretat i ampliar els seus coneixements. I saber qui son els teus "clients potencials" també ha de ser un factor clau per aquesta decisió. Obrir un parc en una vall o en una altra, en un lloc de fàcil comunicació o allunyat son factors que, en una regió llarga i difícil de travessar transversalment, és un paràmetre important pel bomber (i també persona) que ha d'optar a anar-hi.

Apa, obren les apostes. On creieu que s'obriran els nous parcs de la REL? I el més important, perquè i amb què.

De la desaparició a l'evident necessitat

El 2010 vaig escriure un post parlant que el Risc Químic a Bombers havia mort. En aquell moment era així. A més dels molts problemes que ha tingut la casa per subsistir com a cos de bombers, hi hem d'afegir aquesta especialitat complicada i plena de ciència amb la que molta gent s'hi atreveix i molt poca realment domina.

Avui la situació ha canviat totalment. 12 anys més tard estem als serveis més importants amb incidència ambiental que tenim a Catalunya. De fet, el ressorgiment comença a veure's al desembre de 2019, quan acaba el primer curs d'habilitació GRIT. En aquell moment una dotzena de motivats i "friquis" del NRBQ hem coincidit durant un grapat d'hores compartint experiències, calculant, aprenent i sobretot al·lucinant. Allí "va començar" tot. Hi havia feina anterior que des d'Operacions havien planificat trobar i formar un grup de persones amb un perfil concret per a poder entendre, dominar i especialment contribuir a la resolució dels serveis que la indústria química i energètica ens estava oferint.

Sempre dic que el primer servei va ser l'explosió d'IQOXE. Allí ens vàrem estrenar tots. Uns des del propi servei i altres des de casa donant tota la informació possible sobre el producte, reaccions i possibles afectacions sobre l'entorn. I quan encara estava tot calent, va aparèixer la COVID. Aquí es va fer un creixement de cop. Es va sumar a tots els formadors de NRBQ per a poder fer les intervencions a les residències afectades. Per una banda es feia una primera inspecció/visita on es determinava la possibilitat i necessitat de fer-hi una assistència i després ja venia el gran desplegament que suposava una desinfecció amb tota la seguretat i efectivitat. S'implicava des del GROS, els ECO, els Delta i els  4 furgons de RQ. Després, a mesura que es va tenir més material es varen poder doblar equips habilitant un parell de furgons complementaris amb material per desinfecció biològica. Després va tornar la pau.

A partir del 2021 ha vingut la guàrdia GRIT. Una acció tant senzilla com tenir una persona tots els dies de l'any amb preparació per donar el suport específic d'aquest àmbit. "Fàcil". Pot semblar-ho. Tots tenim llibres, apunts i informació diversa a portals i APPs específiques. Però només cal rebre una trucada avisant que hi ha hagut una explosió o una fuita per a que t'adonis que amb tot allò que saps i que pots buscar ja fas tard. El problema ja s'ha creat, els primers bombers ja hi han arribat o estan a punt. I llavors tothom espera de tu la solució màgica. Quines barreges es fan, quins productes es generes, son tòxics els fums? i tot un seguit de preguntes que pràcticament ningú pot respondre en un primer instant.

Sabeu quan a l'escola us deien, avui examen sorpresa! Doncs pitjor. Perquè en un examen sorpresa t'asseies al pupitre, esperaves sol a que et donessin papers en blanc i finalment arribava el full de preguntes. Recordo que en la meva època d'estudiant, els exàmens m'anaven de menys a més. A mesura que em concentrava i podia resoldre les primeres qüestions s'anaven resolent la majoria de les següents preguntes. En una truca de Sala Central no hi ha marge. Estàs a casa tot tranquil, mirant la teva sèrie preferida o badant per la finestra, i sona el telèfon del GRIT. El so ja t'avisa que ummmm, algo passa, veus que és SCB i et diuen... hi ha un servei a tal lloc, contacta amb el cap de guàrdia de la Regió X perquè hi ha aquest producte. I en el temps de penjar a SCB i trucar al Charli de referència has d'haver-te fet la composició mental del què està passant. Et donen 4 detalls i apa, la pregunta: Quins productes es poden generar?

Això és una guàrdia de suport del GRIT. Tot un procés mental en mili-segons per intentar donar una primera resposta coherent sobre si hi ha tòxics, perill d'explosió, d'inflamabilitat o alguna sorpresa addicional. I un cop t'has fet la primera teoria i l'has dit, seus a l'ordinador (si estàs a casa) i comences a cercar informació a tots aquells llocs que prèviament t'han guardat en una carpeta del Chrome. Així ha estat sempre que m'han avisat d'alguna cosa remarcable.

La setmana passada us escrivia sobre el simulacre de les sirenes a Tarragona. El Clor, aquell gran desconegut per la majoria de vosaltres i aquell ben conegut per nosaltres. Per això vaig poder-vos donar algunes dades que ja em conec de memòria. Altres productes cal buscar-los i altres ja els tenim més o menys preparats. Per això que dèiem, poder donar una informació inicial sobre el producte en qüestió. Hores més tard de publicar-ho, va haver el servei de Constantí. Una indústria que utilitza Sofre. El sofre és aquella pols groga que fa molts anys es tirava per les cantonades dels carrers per a que els gossos no fessin pipi. (Fa poc en vaig veure per un cèntric carrer de Lleida, després ens queixem que Lleida és una ciutat contaminada...). I després ja de nit hi va haver alguns problemes a la depuradora de l'Hospitalet de Llobregat. Al final qui ens ha donat problemes durant la setmana ha estat una empresa de fertilitzants (amb el sofre que tots hem tingut a les mans un grapat de cops) i una depuradora (o sanegen la merda que tirem per la claveguera). Ni petroquímica ni combustibles fòssils. El perill ens el pot donar qualsevol activitat humana. I també la natura. El coi de volcà canari va tenir ocupats els detectors de sulfurs i de diòxids de sofre durant molts mesos.

Doncs apa, ja podeu anar a treballar tranquils. Que les vostres empreses facin tota la paperassa amb els Plans d'Emergència, però sobretot sortiu. Després ja arribarem els bombers a solucionar el problema.

el simulacre de simulacre

Portàvem setmanes esperant. El simulacre d'avis d'incident químic a Tarragona era la gran acció mediàtica de Protecció Civil per seguir venent que ells són els gestors de les grans emergències. Tot i això, només a caire informatiu, recordar que en qualsevol gran problema qui va en direcció contrària al de la gent que fuig som els bombers. Uns organitzen reunions i els altres fem la feina bruta.

Finalment el dia va arribar. Tot estava preparat. Les sirenes a punt. El senyor que pitjava el boto davant l'ordinador esperant l'ordre. El Conseller reunit amb el Gabinet de Crisi del Simulacre. Els mòbils configurats i amb tota la wifi i bateria disponibles per a rebre els missatges i instruccions de confinament. I arriben les 18:30 i amb la mateixa puntualitat que un rodalies, de 5 a 10 minuts mes tard, algú diu que ja es pot tocar l'alarma. Fiiiiiiiiiiu. Fiiiiiiiiiu. Fiiiiiiiiu. Tres cops, com les negacions de l'apòstol Pere davant el temple.

Algú sap perquè la persona que havia de pitjar el botó era un home? Va ser una casualitat? Una decisió política? Era el cap de sala? Com és que si Interior està tant feminitzada no va triar una dona per a tant vital acció? De fet no és tant important qui ho fa, sinó el fer-ho. Finalment es va fer, ja està. Per fi han sonat les sirenes d'alarma de Tarragona, bé, les del Polígon Sud. En poques setmanes és el torn de les sirenes del Polígon Nord. Serà una dona l'encarregada de pitjar el proper botó? Veurem.

A mi me la sua qui acabi pitjant el botó. El que realment em preocupa és que sonin quan tinguem el proper incident al Complex de Tarragona. Experiències en tenim moltes. Massa i en cap d'elles ningú ha tingut el valor, l'empenta, la decisió de fer sonar res. Ans al contrari. L'experiència ens diu que fins ara la coordinació ha estat sempre un desastre. I l'ultima encara més. IQOXE és un servei amb nom propi, que tindrem al record tots aquells qui el vàrem viure d'aprop. Les sirenes no varen sonar però tothom sabia que passava alguna cosa greu. El més greu, les reunions de coordinació no es van realitzar en la forma planificada. Nomes cal que aneu a la documentació i informes d'aquell dia. Les No Sirenes va ésser el menys important dels problemes d'aquell vespre. I aquest simulacre ha demostrat que la gent sap el què ha de fer. Seguir les instruccions. Nomes cal conèixer els seus habitants. On treballen? A la petroquímica. Doncs tranquils, que quan vagin maldades, faran el que se'ls digui, perquè coneixen perfectament el que hi ha al seu territori. El problema es genera quan no es diu res a la població. Llavors ve quan s'intueix el caos dels gestors de l'emergència civil i podem trobar cues de vehicles creuant el Coll de la Teixeta.

Només a mode de detall. Els confinaments són bons, si, però fins quan? On? Perquè? I ha algunes preguntes que cal respondre per a entendre que no tot és vàlid.

Que cal fer en el minut zero? Confinar-se. Evidentment, no es pot evacuar una població de 130.000 habitants en uns pocs minuts. Txernobyl n'és un exemple.

I després? Depèn. Aquí hi juguen molts factors. El vent, la calor/fred, el producte... aix el producte.

Si el producte. Un producte que fuita o un producte que crema? Un producte que crema (IQOXE) molt probablement passarà a CO2 i vapor d'aigua (com qualsevol combustible) i potser una petita part es malcrema (CO). Però al lloc afectar també es poden malmetre instal·lacions que poden provocar altres afectacions. Cal per tant un període d'anàlisi i alerta. Veus? Les sirenes havien d'haver sonat aquella tarda de gener.

I un producte que fuita pot ser tòxic (o no ser-ho) i pot provocar olors, irritacions, malestar, etc. O pot ser inflamable i crear un núvol (a l'aire o soterrani). Per tant a qualsevol fuita cal tenir en consideració la densitat dels gasos que hi ha. Si són més pesats o no que l'aire. Recordo que quan era petit a casa els pares hi havia dues obertures a la cuina, una a dalt i una a baix. Va ser l'època en què es va substituir el gas ciutat pel gas natural.

El simulacre donava com a producte de fuita el gas Clor (gas tòxic i oxidant). Per als neòfits, és el gas que provoca la majoria d'intoxicacions als operaris de les piscines quan s'equivoquen de productes. Doncs el Clor és un gas molt pesat, que difícilment es dissipa per l'aire i es manté concentrat a les parts més baixes. Per entendre'ns, la típica i sorprenent imatge del fum anant cap a baix. I ara la pregunta. Quants de vosaltres us vàreu confinar al soterrani o als baixos del centre esportiu que teníeu més propers?

Recordeu fa unes poques setmanes que feia olor d'hidrocarburs a la costa tarragonina i que va arribar fins al Garraf? Curiós oi? Doncs el dia del simulacre de fuita de Clor el vent era de nord-est. Ni sirenes a Cambrils ni a Sitges. Deu ser que allí la gent no és cregudeta com a Tarragona. Un altra dia bufarà de sud, sort que els de Reus li fotem al vermut i morirem alegres.

Doncs això, que va ser un simulacre de fer sonar sirenes i que Protecció Civil tragués una mica de pit (o de tuit) fent-se escoltar a les xarxes socials. Però calma, quan passi res greu, allí estarem els bombers. I com deia fa uns dies, tranquils que tots morirem, l'important és no patir.