Fa algunes setmanes per no dir mesos que tenim al "Manolito" a la UVI.
Després de veure'l durant molts anys solitari al mig del jardí del parc de bombers de Lleida i en una posició no gaire còmoda, algú se n'ha recordat d'ell.
Desconec el seu origen, l'hauré de preguntar a algú que faci molts anys que està al parc. Jo sempre l'he vist allí, amb el seu perfil trist i abandonat amb els vidres esquerdats, pintura oxidada, neumàtics desinflats....
Tothom se'l mira quan passa pel parc, a tothom li cau be, però com fem amb la majoria de rodamóns ens el mirem amb cara de pena i tendresa i ja està, per després buscar alguna cosa més agradable on posar la vista.
En "Manolito" ja no està sota el desmai, ara el tenim desmuntat entre la cotxera i un dels altells del magatzem. Li estan mirant l'estat dels baixos, el del motor, dels armaris... be, el que en queda. Després d'estar, potser més de 20 anys sota el sol i la pluja, mig tapat pel desmai i ple de branques mortes, ara alguns companys del parc li dediquen hores del seu temps, en no sols una capa de pintura i massilla, sinó en tornar-li una mica de vida, que entre tots havíem permès que se li prengués.
Espero que en un any o dos o potser 3 el podem veure amb el motor en marxa, encenent les llums i tocant la sirena com més de 40 ò 50 o més anys feia.
Manolito! aviat tornaràs a estar entre nosaltres.
