dilluns, 29 d’abril del 2024

Allò que s'espera d'un servei

Aquesta setmana pel parc, a més parlar dels diferents companys que s'han presentat a caporal, sergent i oficial, també hem parlat de INTs i altres documents que a priori haurien de servir per unificar criteris (i millorar actuacions) però també de la dificultat de prendre decisions quan està tot pautat però cada servei et presenta problemes diferents.

Per una banda amb els futurs comandaments, trobo curiosa la nova metodologia, en la que quan surts de l'examen a les poques hores ja tens la plantilla. Si, molt net, sa, immediat. Però on és la incertesa de comparar preguntes i veure en quines has triat bé, en quines no i en quines dubtes perquè hi ha companys que han contestat diferent? Una mica, els exàmens estan perdent la seva essència. No només han de servir per validar uns coneixements, sinó que durant la correcció has d'aprendre molts d'aquells conceptes en els que has errat. Però dec ser ja una mica "vejestorio" i no deu ser la corrent didàctica que es porta. Curiosament però, de tots els que s'han presentat del parc, que en són un bon grapat, les notes (segons plantilla) són totes molt bones. Només hi ha dos suspensos, o un. I és que si s'estudiava mínimament de manera gens complicada es podia obtenir un 7. Molts amics i companys que han reconegut que només han estudiat les últimes setmanes (vida familiar, vacances, i sobretot compromisos amb la casa -formadors, horaris mixt amb visites i horaris extensos, etc ) han tret notes de notable, mentre que comparant amb els que porten molt més temps preparant temaris han tret de 8 a 9. Per tant els diferencial respecte l'esforç no és tant. El que deia, les noves tendències educatives són que tothom "aprovi", i en el nostre cas, provoca que les diferències entre el que en saben i els que en saben molt  s'han escurçat.

I ara què? Les físiques no han de ser problema per a la majoria. Per tant la diferència serà als cursos, formació prèvia i sobretot anys d'antiguitat. I tornem al mateix. Al final es premia l'antiguitat al coneixement. Perquè recuperar 2 punts a base de triennis és relativament fàcil, en canvi fer-ho en base a màsters, carreres, i idiomes a més de molts diners costa molt esforç i també una voluntat de molts anys d'anar fent cursos (això si, només els que la casa et reconeix).

Encara és hora de veure quin és el perfil de comandaments que entraran. Segurament serà molt bo. Gent aplicada, amb ganes d'estudiar i d'aprendre. Esperem també que tinguin caràcters afables i sàpiguen portar grups. És d'aquelles coses que o hi neixes o t'estavelles. Quants bombers son grans professionals però després pèssims líders?

I tornant a les INT. Els líders, els caporals i sergents, son les persones que han de promoure el compliment de les INT. De les diferents accions a prendre i conèixer tots els ítems a tenir present abans d'una decisió. Però quantes seran crítiques? Perquè aquí és on hi ha el diferencial entre fer-ho "bé" i fer-ho perfecte. I si mai passa alguna cosa, el jutge es conformarà en que ho haguem fet bé? O voldria que sortís segons la INT? Tot sabent que hi ha coses que només les aguanta el paper.

No seria la primera vegada que algú, sol al parc (perquè la resta estan en un servei, o en una visita en un altre indret de la ciutat) ha d'agafar el camió i anar amb l'autoescala o el furgó de salvament, cap un servei urgent (rescat, accident o incendi d'habitatge). Qui no posaria els rotatius i sirenes per creuar la ciutat? Doncs segons les INT, quan anem sols en un vehicle (sense fer comboi) no podem anar d'urgència. A quants de nosaltres ens ha passat i quants hem posat els rotatius? La majoria. La bona voluntat et fa fer coses que el paper et diu que no facis. I aquest és un cas "fàcil". No et quedis mai sol al parc o beu un litre de til·la abans d'agafar el camió. Però què passa en el cas que arribis a un incendi d'habitatge i et diguin que hi ha gent a dins? Quants cops ho has de contrastar? Quants cops no hi ha ningú a dins? I quants cops no has fet la revisió s-e-n-c-e-r-a abans d'entrar a zona crítica? Perquè si va d'un minut, el perdràs llegint punt per punt l'etiqueta de seguretat que et penja de l'arnés de l'equip d'aire o bé et posaràs sense contemplacions la mascareta i amb el teu binomi entrareu cap a dins?

Són situacions crítiques i en les que fàcilment et passes els protocols i les INT pel folre. A compte de qui? Si no arribes a salvar algú i et diuen que has anat lent o si el salves però prens mal, quina de les dues situacions prefereixes? A la primera el càrrec de consciència difícilment te'l trauràs en el que et queda de vida bomberil. En el segon ni l'assegurança et pagarà la indemnització i és molt possible que no puguis tornar a estar operatiu. Així que en els dos casos et pots trobar de baixa fins el dia de la jubilació, això o sortir en les fotos dels bombers i bomberes mutilats per tants i tants serveis en els que la "mala sort" ha estat en contra nostre. Per sort els sants i els àngels ens han salvat moltes més vegades de les que creiem.

Aquest és el dilema. Què hem de fer segons les INT i què hem de fer segons la societat. Però el mateix en passa quan estem en un servei i ens manquen recursos. Si passa alguna cosa de qui serà culpa? De nosaltres per no actuar amb tots els mitjans que ens feien falta o nostra per no haver fet les coses bé? I a qui li toca reclamar-ho? Hem d'acostumar-nos a demanar els recursos que creiem necessaris per a la resolució del nostre servei. I si algú no ens l'envia, que quedi clar a les comunicacions que no se'ns envia. Que no sigui dit que no hem demanat mitjans. Però també actuar en conseqüència. Arribar fins on es pot de manera segura ha de ser la nostra manera de treballar. A incendi forestal no hi ha problema, només cremen arbres. Però als incendis i als accidents? El que us deia el paper és el què ho aguanta tot i el jutge el qui decideix.

dilluns, 22 d’abril del 2024

De l'ISPC o de la DGPEIS?

Cada any em costa més fer seguiment del concurs (o com ara es digui) del concurs d'excarceració. Recordo quan els meus companys de torn van començar a entrenar i a motivar-se pel tema. Van anar millorant i fins i tot es van guanyar anar a Miami (EEUU) a participar en un concurs internacional. Els següents anys van seguir participant i quedant entre els millors. S'ha de reconèixer que al llarg dels anys aquesta especialitat ha guanyat molt. S'han aconseguit recursos, millorar material i també incorporar als parcs un bon grapat de coneixements i tècniques. Però més de 10 anys després d'aquella primera experiència ja em cansa.

A les noves generacions, font inesgotable de nous participants, se'ls veu la bona predisposició i ganes de millora. Tot i així la realitat sovint és una mica diferent. Als accidents reals no hi ha un crono. No es tracta de qui el treu primer ni qui el treu més alineat. Sinó de com gestionar millor aquell servei. I evidentment en un servei real les víctimes son reals. Hi ha altres ferits que et demanen pel company o familiar, altres que criden o simplement olors a moltes coses que et fan viure la realitat molt diferent de la d'un concurs. La part de "no-realitat", de concurs, de competició a mi no m'agrada. Sóc així de raret. La competició no va amb mi.

Però per altra, no entenc que quan convé l'ISPC i la DGPEIS són coses diferents i quan interessa són el mateix o simplement col·laboren i no passa res en cedir mitjans d'un costat cap a l'altra. El concurs qui l'organitza? La DGPEIS? I què hi fa al pati de l'ISPC? És coorganitzat? Això sembla. Segons hi consta a la nota de premsa de la Gene: "L’edició del Concurs de Rescat en Accidents de Trànsit d’enguany està organitzada pel Cos de Bombers de la Generalitat conjuntament amb l’ISPC". El que us deia, no són el mateix però quan interessa ho són. Estan junts però van per separat. Quan convé deixo vehicles a l'ISPC i quan no, doncs no. Evidentment, però que no sigui una excusa dir que son entitats diferents, perquè tot sovint ho fan.

Els últims anys l'ISPC (i el seu curs bàsic) s'ha nodrit de vehicles, cedits, per les regions per a les pràctiques i maniobres dels alumnes. Vehicles que sovint hi han arribat mancats de material i que un cop allí han tingut una gestió si més no, complicada. Després tots ens hi hem trobat amb sorpreses. De fet, l'ISPC és una mini ciutat. El més pràctic seria tenir-hi un petit parc de bombers (obert quan hi ha curs) amb els vehicles i funcions pròpies dins l'ISPC. O és que hem d'esperar que l'ISPC com a entitat pròpia tingui els seus propis bombers "d'empresa"? Darrerament l'ISPC ja ha incorporat el seu propi parc mòbil de vehicles. El primer o segon nou Scania hi va anar a parar (i això que no és la DGPEIS). I l'han precedit i seguit altres toies de la casa i també de Bombers de Barcelona. Som els cracks de l'aprofitament. L'agència de residus deu estar encantada amb nosaltres. Aprofitem els camions de bombers fins i tot després de la seva vida útil.

Així que el pati de l'ISPC no és només l'aparcament de vehicles destinats a fer-los una excarceració als cursos de l'ISPC, sinó que també s'hi mantenen durant algunes setmanes fins que no són retirats a la deixalleria. A més hi hem de sumar els camions (toies) que s'hi han anat cedint des de les regions i properament les velles glòries que amb la propera renovació del parc mòbil de la DGPEIS també s'hi afincaran. Ostres, ens quedarà un pati la mar de guapo. Ple de vidres i ferros (com els darrers anys). El que no tinc tant clar és la ferralla de qui és. De la DGPEIS o de l'ISPC? Ja m'enteneu, oi?

dilluns, 15 d’abril del 2024

Visites i planificació de serveis

Déu-ni-do les visites que va provocar el post de la setmana passada. Sembla que això de parlar de persones a casa nostra és un tema sensible. I curiosament som les persones les qui tirem endavant els projectes, invents o indagacions de com funcionen les coses o de què cal fer per a treure'ls el major rendiment. I en el moment que aquest algú faci nosa, se'l ventilaran. Curiosament després ja ningú es recordarà de l'intrèpid. I un cop i un altre ho seguim fent. No n'aprenem.

Aquesta setmana a Lleida hem baixat al túnel de l'AVE que travessa mitja ciutat per sota. A mi m'ha enxampat en festiu i m'ho he perdut. Crec que de l'anterior cop que hi vaig anar potser han passat més de 10 anys. Pel que m'han dit s'hi ha anat algun altre cop. No sé. però si per fer la propera visita es triguen 10 anys més, ja m'agafarà des de la barrera... Aquest any, sembla que s'han prodigat les visites a instal·lacions amb cert risc. Ja hem passat per una clínica que s'ha renovat, l'any passat a un aparcament cèntric, una nova residència de gent gran i un aparcament on l'accés és únicament en ascensor o escales, sense rampa. Fa alguns anys vàrem anar als dos gran hospitals de la ciutat. No sé si hi hem de tornar o cal esperar 10 anys més. però són d'aquelles visites i accions que des de Bombers hauríem de fer molt més sovint.

Per una banda per a refrescar què i ha dins, com està distribuït, no cal punt per punt, però si tenir un esquema general del què hi ha i on hi ha les sales e instal·lacions més crítiques. Ja sigui perquè no tallis la corrent elèctrica a una planta de crítics o perquè hi ha els diferents dipòsits de gasos industrials i medicinals. I segurament a molts ens fa una mica de pal, sobretot si t'agafa preparant el concurs d'excarceració, que una part de l'entrenament la fas durant la guàrdia i una altra a les hores lliures de cadascú. També estem en plena preparació de les oposicions a caporal, sergent i oficial. Les darreres setmanes, qualsevol tema pertorba la preparació i planificació de tots aquells que s'hi presenten. Si ja de manera habitual cada torn té una dinàmica de fer durant els matins, que et treguin del parc a fer segons quina visita, sovint costa, i les darreres setmanes més.

En tot cas, cal que les visites siguin més pràctiques-operatives que purament un seguiment de les instal·lacions sobre un planell. Des del meu punt de vista personal, hi hauríem d'incloure on situaríem els vehicles, el primer lloc de comandament, on trobaríem els responsables i des d'on faríem una primera actuació o una primera incursió. Que és una feina a preparar des del despatx, però que un cop fas la visita, cal veure on ha de ser l'emplaçament dels camions i de la resta de l'operatiu. Recordo per exemple a IQEXE, on em va quedar molt clar que el centre de comandament s'ha de situar no només a una certa distància, sinó en un lloc de fàcil accés i amb capacitat de rebre no només altres vehicles de bombers sinó de la resta dels operatius d'emergència. Si una cosa vaig aprendre en aquell servei és de la importància del correcte dimensionament del servei i de la ubicació dels intervinents.

De fet, a les últimes pràctiques en les que es fa escalat de SISCOM2 a 3 i posteriorment a SISCOM4, una de les primes accions és trobar un lloc per a situar correctament el comandament. Però no cal anar a una escala tant gran. Els nous comandaments (les últimes promos de sergent i caporal) ja han après que cal tenir un domini de l'àrea externa. En aquest sentit, a Lleida qualsevol servei mínimament important manté un ordre des del minut zero. On es situen tots els bombers, mentre s'acaben d'equipar fins a aclarir què hi passa, on i de quina manera. A partir d'aquí organitzar-se en binomis o trinomis és molt més fàcil. El conductor que recull les identificacions de cadascú, els rols dels que entren, dels que revisen escala, els que fan de SOS, si cal fer un transicional... tot està perfectament orquestrat per a que el servei no ens sorprengui. I tot i això sempre hi ha sorpreses.

Per això, la importància de tenir planificat cadascun dels serveis. A nivell d'incendi forestal ja ho tenim molt treballat. Comencem per la cua i seguim pel flanc que té més potencial (simplificant-ho molt) i seguim pels eixos a treballar en diferents incendis tipus. A nivell de serveis de fuites o incendis de matèries perilloses comencem també a tenir un cert ordre. Ja no és només trobar la fuita o tancar una vàlvula. També és el control dels fums i la detecció externa. Tot això implica ampliar molt l'àrea del servei i augmentar el nombre d'efectius. On els situarem?

I tornant a l'inici del post, amb les visites. Una visita als túnels de l'AVE està genial, com les dels hospitals i els aparcaments. Però també ho és conèixer on caldria situar els mitjans. On ens trobarem l'escomesa de llum, de gas i la resta d'instal·lacions. Una mica ja es fa, però cal remarcar expressament que part de la nostra actuació és tenir control de tots aquests punts. Veure les places d'aparcament, el centre de control, les sortides de fum, els llums d'emergència... han de ser-hi, però a nivell operatiu tenen un paper secundari. Com sempre, ens queda molta feina a fer.

dilluns, 8 d’abril del 2024

anades i vingudes de gent

Estaré desconnectat? Fa setmanes que tinc la sensació que a Bombers no hi passa res. Després del daltabaix que vàrem tenir amb el tancament (i exclusió dels seus membres) de la seu GRAF a Lleida, no hi ha gaire polèmica a la vista. Semblava que s'hagués d'acabar el món amb el tancament programat de seus GRAF (aviat vindrà Reus i Rubí), però com la casa ja sap, si fa les coses per parts les coses colen millor. I la vida segueix. Poc a poc els "repudiats" han anat passant el seu dol i es van integrant cadascú al seu nou torn. Ja ningú recorda aquelles videoconferències de primera hora del matí per conèixer com seria el dia i d'on veníem. La sequera ja no ens importa. El briefings de Lleida pel matí son la mar de plàcids. Abans tots patíem per si venia la famosa onada de sud, el vent de ponent o la baixada d'humits del vent del Nord. Ara res importa. A prendre pel sac doncs. La Campanya Forestal? Me la bufa. Quan comenci a cremar ja hi anirem i ja ens manaran. Potser és el que volen.

Pel que sembla la propera setmana el Punt de Transit de la REL canviarà de seu. I què? Res, que el prenguin i qui vulgui ja el farà anar. Al final, la conclusió és que els pobrebombers i bomberitus de baix de tot som únicament un número estadístic. Allí on vagi ja aprendran a fer anar els ordinadors, el FieldMaps, el visor de recursos, el registre de recerques, el QuickCaptur... clar, com no és cap especialitat, tothom el pot fer anar. Jajajajaja. Res més lluny de la realitat. Ja s'ho trobaran.

Una mica com anar a donar classe a l'ISPC. Els millors? Els qui més en saben? Els qui tenen més experiència? Res, que hi vagin els qui viuen més a prop. Segur que ho fan igual de bé que qualsevol altra que porta més de 20 anys amb el tema. Al cap i a la fi també han passat una prova per entrar a formador d'aquesta matèria. Seguirem anant a la perversió del sistema, que no és res més que vomitar dades i noms estranys per a demostrar que en saps molt (com l'examen d'ingrés). Es perdrà el discernir entre el més important, el que han d'aprendre per aprovar i passar el curs i el que realment el formador sap (ho hagi o no d'ensenyar). Recordo una anècdota d'un matí en que vaig arribar a la classe mancant 5 minuts per l'hora de començar. Algú ja havia començat la classe fent la introducció, l'organització i desglossament dels taller a desenvolupar. Carai. Perquè? I quants cops, havent jo acabat amb la meva part, algú ha volgut complementar explicant mil i un detalls, dades i noms perquè al seu parer calia omplir el cap dels alumnes de dades inútils? Això és una part del que vindrà els propers mesos a l'ISPC. Amb això no vull dir que els qui venim de lluny en sabem més, sinó que es perdrà part de la riquesa que tenim en aquest Cos. Tenim bona gent a La Seu, a Granollers, Girona i Amposta. Però si prescindim del de La Seu, del de Girona i del d'Amposta, amb què ens quedem? Per bona que sigui aquesta opció, ens quedem sense la diversitat, que és la que tant enriqueix en aquest servei.

La gran conclusió que puc treure, és que a can bombers, l'experiència se la passen pel folre. Ni els GRAF que porten un grapat d'anys els importen. Tenen substitut. La gent que ha fet anar el Punt de Transit i la UCM a Lleida els últims anys, que han mantingut els mòbils carregats, els ordinadors al dia, les emissores amb bateria i que han participat no només de recerques i incendis sinó també en simulacres i exercicis varis de la REL, ara seran substituïts. Com també seran substituïts el formadors "de províncies" que fins ara tenia l'ISPC. Perquè com sempre he anat dient, des dels despatxos de les barcelones, els qui venim de fora les metropolitanes no som més que "provincians" amb boina, trets d'una pel·lícula del Paco Martínez Soria.

Tinc molt clar, que per anar a l'ISPC tothom hi pot anar amb el seu vehicle. Clar, està a prop de tot arreu. Que no en tren, que a l'estació de Parets no hi ha cap combinació que arribi abans d'un quart de deu del matí. Però quan algú ha de venir a Lleida, La Jonquera o a La Seu d'Urgell, tothom necessita un cotxe del servei i demana que les classes comencin més tard. Difícilment per trobarem per la REL, algú que vingui de les barcelones, abans de les 9 del matí. És que estem molt lluny! La gent han de matinar, passar primer el Bruc (després del túnel hi ha vida) i acabar sobrepassant La Panadella (una mena de Non Plus Ultra). I és que venir a Lleida durant la primavera és tot un esforç. Doncs no et dic res de l'hivern. La boira fa molta por. Doncs apa, els de les barcelones ja esteu contents que heu aconseguit que tothom sigui com vosaltres. El que no sabeu és que ara esteu més sols que mai. Perquè nosaltres difícilment us vindrem a visitar.

dilluns, 1 d’abril del 2024

L'estadística invisible

Ja hem acabat el primer trimestre! Bé, als parcs no fem anar les estadístiques bomberils, espero però que algú de les barcelones (concepte que rescataré) les tingui en compte. El primer que us ensenyo és el mapa de risc d'incendi de l'últim dia de març, en plena Setmana Santa. Res, no s'hi veus res. Que hi ha una punta en color gr... res! Venim de la sequera més rigorós dels últims anys, de temperatures extremes perllongades des d'alguns estius enrere i tot i això, quatre dies mal comptats de pluja ja han posat el mapa de risc d'incendis a zero. Evidentment si no plou durant l'abril i fa sol cada dia, tot canviarà, però a dia d'avui, el mapa de la por i l'esperpent ha desaparegut (ho sé, és temporal). Però les dades ens donen això.

Per tant, qui pretenia parlar de Campanya Forestal. avui no ho pot fer. És que no hi ha gairebé cremes de pagesos, que tenen tota la brossa molla. Que aquesta és una altra. Quants cops anem a apagar bancals, racons de poda i altres de merda vària i són plens de plàstics, algun neumàtic i residus varis? És d'aquelles coses que no entenc. Tots sabem que no ho poden fer, però mai ningú (o gairebé ningú) fa avisar als Mossos o als Agents Rurals per a que facin la perceptiva recepta. No, a can bombers no tenim aquest costum, que segur acabaria amb la tonteria primaveral de pagesos fent cremes quan no toca i els nostres camions buscant columnes de fum fins trobar aquell punt concret que "l'alertant" des del seu vehicle ha vist mentre anava de cap de setmana.

Si seguim amb l'estadística, veurem, com ja vaig dir fa poques setmanes, que Bombers canvia els camions cada 20 anys. Així que tots aquells que vàreu entrar abans de l'oposició de 2009 difícilment tornareu a veure camions nous. Dels Comets i els Egipci als Atego. I 20 anys després l'era dels Scania. Des de fa un parell de setmanes podem veure al pati posterior del parc de Lleida un grapat de camions nous de trinca. BUP, BUL i BNP. La veritat és que fan molt de goig. Si. Per una vegada que compren camions, se'ls han gastat. Igual que van fer els del tripartit amb els Atego. Recordo que veníem de la foscor als parcs i dels Comet atrotinats i que les retallades a bombers sempre han vingut de part dels mateixos. En aquell moment també n'hi havia hagut. Per cert, abans de tenir tota la flota de Toyotas i Caddys, teníem els Pathfinder (que substituïen els també vintanyerus R4 i Patrols). El que deia, de 20 en 20. Clar, ara que hem fet 40 anys de Bombers, tocava renovar la flota. No és cap mèrit. Que ningú es posi la medalla de canviar la flota, perquè fa 20 anys ja es va fer.

A Lleida, després d'unes setmanes estressants amb la nova autoescala, ja la tenim en marxa. No sense dificultat i només traient-li el 20% del seu rendiment. No hi ha guàrdia que se'ns bloquegi. Sempre acabem trobant que hi ha alguna maniobra que hem fet malament. Que no hem recollit bé les potes, la cistella o que no recordo com canviar el color del semàfor per a poder tornar a maniobrar. Seguim amb la "L". Esperem que la mare de tots els serveis vingui quan ja ho tinguem una mica més perfilat. Que ningú es pensi que critico el canvi de vehicle/màquina. Ans al contrari. És molt millor que la nostra entranyable Metz. Espero que a Tàrrega la gaudeixin tant com l'hem gaudit nosaltres. Però aquest canvi, que potser hauria d'haver vingut pautat i gradual, s'ha fet de la pitjor manera possible. Aquí teniu això, i la setmana que ve ha de ser operatiu, perquè hi ha no sé quantes autoescales a Catalunya que no funcionen. I apa, tots a córrer.

De pas, aprofitant la compra d'aquest grapat de camions, s'incorpora nou material operatiu. Puntals d'estabilització de càrregues, coixins capaços d'aixecar un tràiler (cada coixí), equips d'excarceració, eines de tota mena a bateria, focus LED i el que encara no haurem vist. Tot un canvi i renovació, que com ja he dit, després de 20 anys, ja tocava.

El que no canvia és l'antiguitat dels qui estem en alguns parcs. Al torn, aprofitant cada cop que canvia la roda dels de pràctiques, a la presentació del personal del torn, fem una presentació individual de cadascú. Els més joves, són del 2000, tots els del torn portem més de 20 anys a la casa i n'hem vist de tots colors. Misèries, comandaments mediocres, caps de parc pitjors que els comandaments mediocres... cada guàrdia és una festa de totes les anècdotes que portem viscudes cadascú a la casa. Avui però hi ha una petita diferència. Tot i haver millorat amb escreix el nivell i implicació dels comandament, se'ls esgota amb la paperassa i la gestió de la guàrdia. I el pitjor. No serveix per a res. Cada dia comptem el nombre d'ampolles d'aire i d'espatlleres, però cada dia hi ha les mateixes. Cada dia revisem el nombre d'extintors i TOTS segueixen igual de caducats que a principis d'any. Ara anotem directament a l'aplicatiu les incidències dels vehicles, però segueix sent decisió d'algú en un despatx, quina ha de tenir resposta imminent i quina es queda a l'oblit. Per cert, a Lleida se'ns va espatllar (novament) la caldera de la calefacció, i ja portem un grapat de reparacions procedents de mals manteniments. Els urinaris (que s'han espatllat mil cops) tornen a fer pudor i abans que arribi l'estiu tornaran a tapar-se. Apa, a fer forat a la paret novament.

 
I clar, la misèria s'encomana. Quan s'espatlla alguna cosa, mentre està sencera (encara que no funcioni) la portem al camió. Mai se sap, que no sigui perquè no ho portem. Igual que els camions, millor un ferro vell que res, millor una caixa buida que res, millor un Lukas de 30 anys que res, millor una llanterna amb només una bombeta (l'altra és fosa), llances que no tanquen, que gotegen, ... i així moltes coses.

Doncs això, mantenim els ATEGO mentre tinguin rodes. Que com a mínim es veurà un camió vermell a la carretera. Una altra cosa és que només transporti aire als armaris. O que bonics són tants parcs de bombers a gairebé totes de ciutats de Catalunya. Estan vells, desfasats o sense ningú (com molts parcs de bombers voluntaris). Però a que queda bé el mapa de parcs?