dilluns, 20 de setembre de 2021

Que a Bombers no ens enganxi la crisi del Barça

Alguna cosa es cou i no em quadra. Això és com el Barça, que portava alguns anys dient que no tenia diners però s'ha fet un fart de comprar... i després ha sortit el que ha sortit. Ara s'ho han venut tot i feina rai. Doncs a la Gene i més concretament a Bombers això ja ha passat i pel que intueixo tornarà a passar.

Anem al gra. Recordeu en temps de la Tura? Si, doncs va ser quan es van comprar els Mercedes Atego, per substituir els Egipcis i els Pegaso Comet. Ara ja portem 16 anys amb ells. De la mateixa manera que els parcs que es van renovar en aquella època encara es deuen estar pagant/amortitzant els crèdits i operacions bancàries. Els camions no s'han pogut començar a substituir fins ara. I no és substituir, sinó que s'està traient els MB1222 i altres toies dignes de museu. Per això que els Atego els tindrem encara força temps, perquè simplement hi ha camions molt més vells.

Els parcs, com és evident a la vista, tenen la trista història de que no n'hi ha cap d'igual Uns estan assentats sobre ruïnes, altres s'enfonsen i altres tenen plagues múltiples. El pitjor de tot és que actualment hi ha parcs millor comunicats amb el parc veí que entre dos veïns contigus d'escala. O sigui, que amb la construcció de variants i autovies han quedat amb una distribució obsoleta. Mentre, tenim parcs pendents d'obres que no hi ha manera que comencin a posar-se al dia. Senyal inequívoca que el pressupost és limitat. Altrament, aquestes prioritats ja estarien fetes.

I com deia, qualsevol moment tot petarà i ens quedarem sense la renovació de la resta de flota (escales, furgons i vehicles urbans). Però això si, tenim furgonetes i 4x4 per parar un tren. Fins i tot es van posar a la pista del Circuit de Catalunya. I segurament passarà com amb els Pathfinder, 15 anys després s'hauran de canviar i feina rai per a qui li toqui gestionar-ho.

Esperem per tant que la crisi (com la del Barça) no ens peti als morros i ens quedem sense renovar parcs, ni sense posar al dia tots aquells (els de l'època del 2005-2010) que per qüestions de desgast diari porten ja 15 anys sense pintar ni patir altres canvis que els de les bombetes per LED i posar el marcatge CE a les portes de les cotxeres. Però la resta, està tot igual. Seguim amb vestidors sense espai per totes les taquilles de la roba del personal, calefaccions, aigua calenta i aire condicionat que fallen a la que gira el vent.

Però això si, ja tenim 3 telèfons mòbils per a utilitzar a les sortides (per al GoogleMaps i fer alguna foto), la tablet del cap de sortida, la tablet del camió nou (que ningú utilitza)... que són com aquests fitxatges del Barça, que van arribant però que ningú sap realment per a què serveixen.

I és que potser al final el que ens tocarà és jugar a futbol. Perquè últimament ni les pràctiques diàries tenen l'habilitat d'encertar les necessitats de cada parc. Amb la feina de coordinació que tenim per a poder organitzar-nos bé als serveis, no ens poden venir a que fem pràctiques de moto-serra, de torniquet o d'identificació dels números ADR dels vehicles de matèries perilloses. Com havia explicat en altres posts recents, d'igual manera que es practiquen les grans emergències, a nivell de parc també tenim la necessitat de practicar la coordinació, el control CACE, les AGO i l'ordre i organització dins els serveis. La primera arribada a qualsevol servei és essencial. A partir d'aquí es defineix tot. Observació i informació. Començar malament un servei et condiciona qualsevol maniobra per desordre o per no haver vist alguna cosa concreta.

Doncs això. Nosaltres hem de conèixer quines són les nostres debilitats a nivell de torn i preparar-nos per a tot tipus de serveis. I cal que la direcció de Bombers organitzi, planifiqui, busqui els recursos i faci totes aquelles modificacions i canvis de material i infraestructura que siguin necessaris. Però sense malbaratar res. D'aquesta manera tindrem la renovació dels equips d'aire amb desenes d'anys en servei, (que segueixen l'estela de les màscares d'aire, que van trigar una eternitat en renovar-se), i la posada al dia dels parcs vells i molt vells, però també començar a preparar la posada al dia de la resta de parcs, que amb 15 anys ja tenen el desgast d'edificis amb 24h continues d'ocupació.

El Barça ja ha petat. Tots en som sabedors que caldrà patir durant una dècada. Esperem que a Can Bombers, aquesta caiguda sigui més lleu i no calgui trigar 15 anys més a canviar els camions a corre-cuita o a buscar solucions per fer obres als parcs i canviar les ampolles d'aire.

dilluns, 13 de setembre de 2021

Setembre de Champions

La tardor, que entra amb les pluges i el fred, acostuma a ser el punt de sortida per a les jornades de bolets, excursions de tardor i les crisis d'ansietat no resoltes que amb el canvi de temps afloren a la ment d'algunes persones. Aquests fets, des del punt de vista de bombers en dona la corresponent feina de recerca de persones perdudes per aquests i altres aspectes menors.

Aquest any però, la COVID, les no vacances a l'estranger, les ganes de sortir a la natura i també les crisis personals (fins i tot li ha tocat a un Bisbe) estan provocant un grapat de serveis encara en plena calor post agost. Aquest setembre és estrany. Seguim amb els migdies de ponent amb els termòmetres per sobre els 30º i això afecta la vida d'absolutament tot.

Quan arriba el cap de setmana, vagis on vagis, et trobes amb els aparcaments de pràcticament tots els llocs coneguts plens. Però els dels llocs no tant coneguts també. La gent, i m'hi incloc, anem on sigui per tal de no passar ni una hora més apoltronat al sofà de casa o evitant tornar a fer exercicis davant la tele com si fóssim uns faltats. I és que el llarg confinament ens ha fet molt mal. Necessitem sortir de casa i els carrers de la nostra ciutat ens els coneixem de sobres. Potser començarem a entendre als nòrdics, que segons es diu tenen un alt índex de suïcidis. Ells tenen llargs hiverns sense llum i fred, molts viuen sols o s'independitzen de la família amb poc més de 18 anys. Aquí però tenim llum, bona temperatura, vivim fins els 30 a casa els pares... però aquest any tots volem sortir de casa com si no hi hagués un demà.

Anar per la platja s'ha convertit en una creuada d'esquivar gent, buscar lloc per deixar la tovallola, tampoc és fàcil trobar taula per dinar, abans no calia trucar, ara si. I sort que l'oci nocturn està aturat. El dia que l'obrin veurem comes etílics com mai, tornarem als accidents de cotxer per la nit... La gent i la vida social està canviant. I això té conseqüències també pels serveis d'emergència.

Portem molts mesos en que no sortim a accidents de matinada a conductors adormits, beguts o despistats pel mòbil que s'espeteguen contra un arbre o malauradament contra altres cotxes. Però de matinada i també al tard als habitatges passen coses. Portes que s'espatllen, ascensors que s'aturen, persones que cauen o tenen accidents domèstics. Així que els bombers, policies i sanitaris seguim amb obertures d'habitatge i rescats. I el confinament i la COVID ens han portat serveis nous com son una major assistència hospitalària a persones amb obesitat mòrbida. Aquests en han dut a millorar les mobilitzacions que fèiem fins ara puntuals, però d'uns mesos ençà ja no tant.

Però com deia a l'inici del post. La tardor aquest any se'ns ha avançat. Ja estem en plena campanya de recerques de persones extraviades per mil i una raons. Uns perquè es perden fent activitats a la muntanya (que abans en acabar l'agost es reduïa), altres perquè mentalment no estan prou bé i surten de casa buscant aire i un alliberament que de vegades els porta a fer coses que sovint la societat no entén. Però no tothom arriba a aquest extrem. Hi ha persones que simplement deambulen. Per la ciutat és habitual veure persones absortes en si mateixes i que caminen. Però pel camp alguns van de poble en poble i no acaben perdent-se però altres si. Alguns surten de la ruta habitual, altres caminen sense saber on van. I quan la família els troba a faltar, doncs aquí entrem tots els cossos d'emergència.

Motoristes, ciclistes, escaladors, barranquistes, caiacs, raftings, submarinistes, nedadors, pescadors a pulmó... tot d'activitats a l'aire lliure en un estiu que s'està fent llarg. Però que és època d'escola, de ser a la feina i de tenir la botiga oberta. I això a l'hora de planificar qualsevol activitat sigui turística o d'emergència et condiciona i afecta de forma especialment aguda, com aquest any.

Veiem l'activitat dels helicòpters de Rescat de Bombers. No paren. Veiem l'activitat dels helicòpters del SEM i tampoc paren. Mirem els helicòpters de Pompiers d'Aran i tampoc paren. Els gossos de rescat s'activen cada dia, el personal de les sales territorials de control de les emergències no paren de contactar amb els teléfons de la gent perduda o accidentada, per tal de saber exactament o anar-los a buscar. Les unitats de rescat de muntanya i aquàtic s'activen a multitud de serveis. Els parcs de Bombers voluntaris fan un grapat de sortides per les recerques i rescats, ja que sovint son els més propers a les zones rurals o de muntanya.

Estem encara a 3-4 setmanes del bum dels boletaires, però l'activitat diària a can Bombers segueix sent frenètica. Potser serà qüestió d'anar aprofitant aquests serveis per anar introduint les millores i ajustos per tal que quan tinguem al primer boletaire ja estigui tot implantat. Fa anys no sabíem que era un SISCOM 3 o SISCOM4, tampoc teníem carpes ni el camió vermell (que és com un cervell desplaçat al lloc del servei), doncs també ens haurem d'habituar a tenir-los a les recerques, com sovint hi tenim el Punt de Transit (UCM). I així poc a poc s'aniran incorporant tots aquells mitjans que ja disposa la casa, inicialment pensats pels incendis forestals i després també utilitzats per la coordinació de serveis causats per impacte meteorològic. Doncs segurament aviat potser també els veurem a les recerques.

De la mateixa manera que hem anat evolucionant en els incendis forestals, poc a poc s'evoluciona en la resta d'especialitats. Submarinistes, que incorporen barques, la major quantitat d'helicòpters per als rescats de muntanya, personal específic amb els gossos de recerca, bombers amb coneixements específics sobre estructures constructives, ciències i tecnologia, comunicacions... i tot allò que les necessitats ens aniran portant.

I és que un cos d'emergències s'ha de poder adaptar a les circumstàncies. Tant aviat estem uns dies amb pocs serveis (a la meva última guàrdia no vàrem tenir el primer servei fins les 12 de la nit) com abans del briefing de primera hora ja estem posant-nos un vestit de protecció antiesquitxos per un transvasament de gasoil a l'autovia. Bombers no només treballem a l'estiu apagant incendis de vegetació. I aquest setembre és una mostra que la nostra cartera de serveis és molt, però molt més àmplia, Quan necessitareu l'ajuda aquí estarem, però vosaltres tingueu cura.

dilluns, 6 de setembre de 2021

SISCOMS vs apuntalaments

Ja estem al setembre. Poc a poc els forestals van acabant contractes, els operadors d'estiu també van acabant la campanya i els helicòpters bombarders ja s'han reduït a la mínima expressió. Si mireu el calendari de grans esdeveniments de la tardor, tenim que l'octubre acostuma a ser el mes en que els aiguats fan mal. Però aquest cop se'ns ha avançat a la primera setmana de setembre.

Hem pogut veure bombers i camions donant servei d'auxili al Montsià. Uns rescatant persones en les primeres hores, altres treient aigua dels baixos de les cases i comerços inundats i altres fent suport en tasques de neteja dels molts carrers plens de fang i que impedien la vida normalitzada de la gent. I allí, com he dit, hi havia Bombers. Poc a poc, en aquests grans esdeveniments, ens anem acostumant a veure l'activació de SISCOM4. Això implica no només al Delta 0 sinó també al Bravo0.

Jo he tingut la sort (i la tinc) de treballar de tant en tant en altres regions, com la Nord i la Sud. Allí el comandament del servei per part del Delta és relativament habitual. Diguem que no passa el mateix a llocs com la REL. Aquí serveis on hi intervé el Delta (a la REL) pràcticament no n'hi ha. Bé, si. Quan són de vegetació i poden sortir amb l'helicòpter. Per tota la resta acostumen a fer la gestió dels serveis des del despatx. Evidentment controlar tota una regió d'emergències no és fàcil i sortir de la sala de control de Regió implica deixar de saber què passa a la resta de serveis. Però des de fa un temps ençà, quan surt el Delta l'ha de cobrir un Charlie. Per això que els que ho veiem des d'una altra perspectiva interna del servei, sovint, no ho entenem. Jornades com les d'Alcanar et fan tornar l'esperança en comprovar que hi ha regions on SI hi ha vida per sobre dels sergents i oficials.

Però miratges n'hi ha sempre i a tot arreu. El que a una regió funciona, a altres no, però aquestes fan funcionar d'altres. Hi ha regions amb UCM (punt de transit) molt potents, altres on la distribució del magatzem està molt ben organitzada, altres on trobes molt ben controlats els equips d'aire i altres on la digitalització de la informació està a l'ordre del dia. Sobre el paper sembla que totes les regions siguin igual, que totes gestionen de manera semblant i que tot està controlat. Però el dia que rasques una mica te n'adones que no és així.

De la mateixa manera com tenim molt clar que els contractes de manteniment dels parcs hi ha mesos que funcionen i altres que no, amb les reparacions de petits equips tenim una sorpresa cada cop que portem algo a arreglar o a revisar. Portar a revisar un vestit NRBQ, un detector de gasos o un equip d'excarceració pot ser una odissea. Alguns cops hi ha el contracte en vigor, altres només et permeten la revisió d'un nombre determinat d'equips (i cal posar-se en cua per al proper mes o tongada), altres el contracte està en revisió o ha estat aturat per una denúncia d'algun dels licitadors que ha perdut... altres s'està buscant un nou licitador ja que l'anterior ha renunciat, ha plegat o ja no existeix. I és que problemes n'hi ha a cada cantonada.

El curiós no és si al final els Delta surten més o menys, perquè els serveis acaben sortint (millor o pitjor), De vegades un bon Delta et fa tenir una millor perspectiva i acabes amb més seguretat i una millor resolució i altres on millor que aquest no hagués vingut. I aquesta és la gràcia dels exercicis i simulacres. Exercicis i simulacres de SISCOM4 se'n fan tot sovint. Amb diferents característiques i a diferents localitzacions, així s'hi veuen involucrades totes les regions. Però segurament necessitem que els Delta (SISCOM3) facin també la seva part d'exercicis. I no només en serveis grans on s'acabarà posant un SISCOM4, sinó que cal que actuïn en serveis més "mundans", Els petits serveis del dia a dia, on segurament és més fàcil que te'ls gestioni un Sergent o Oficial, Aquests estan més acostumats a tractar amb els bombers, que no un Delta que sovint s'ha quedat a Control buscant d'on treure els recursos sense haver de tancar cap parc. Perquè aquí el més important és tenir els parcs oberts. És igual si amb un camió o amb 3, amb només 2 bombers o amb la dotació complerta. I per això al final el que obtenim és que els parcs se'ns han fet vells, petits i obsolets. Igual que els camions,

notícia de 2016, havia d'estar enllestit el 2018
Tenim camions sense els equips d'aire pertinents, parcs amb portes per a camions estretes (i que cada poc temps són colpejades en entrar-hi el camió). I també parcs amb parets que no s'han pintat en 15 anys, portes que no tanquen, vestidors sense espai, taquilles de roba amuntegades en passadissos i llocs on no toca. O simplement els  19 anys de mòduls prefabricats de la REC i també la vergonosa història del parcs de bombers voluntaris de Serós, que han hagut d'anar al casal, perquè SIMPLEMENT un parc de bombers APUNTALAT no és una PRIORITAT. Em sap molt greu dir-ho, però algú/alguns no han fet la feina.