dilluns, 25 de gener de 2021

Que ens arriben caporals i sergents, al·leluia!

Sovint cal reconèixer els canvis per a donar un pas endavant en les situacions que habitualment vivim. Venim d'un forat negre, un moment molt obscur i crític dins del Cos de Bombers. Fa quatre dies érem un Cos amb un lideratge gairebé nul, pràcticament com un pollastre sense cap, una olla de grills, o simplement una anarquia, que no feia més que enfonsar-nos en la misèria. Com si fos l'edat mitjana, on va desaparèixer pràcticament tot el coneixement, recreant una mena d'inquisició amb tot allò que algú s'atrevia a plantejar. Sense recursos i sense ningú que donés passes endavant vàrem arribar a la foscor més absoluta.

I per tant cal reconèixer quan les coses canvien. Estem vivint moments molts importants de canvi. Per una banda el que l'1 de febrer entrin nous bombers als parcs és una gran notícia. I ens n'hem alegrar. Així com l'orgull de tenir companys que han obtingut un casc de color vermell i altres de color blau. Sincerament, em fan  molta enveja (sana). M'il·lusiona especialment que tinguem sang nova als parcs. I és una oportunitat.

Persones noves, o companys amb una nova funció als parcs, no fa més que animar als torns a tirar endavant. És un moment d'esperança i una empenta moral a tots els bombers. No tots s'ho prendran igual, però poc a poc anirem contagiant a la tropa amb aquesta nova sàvia als torns, als serveis i principalment ajudaran a que el coneixement, l'ordre i el treball en equip vagi prenent forma a tots els nivells.

De la mateixa forma com els pocs vehicles que ens han arribat fins al moment. Venim de Kangoos amb més de 200.000km, atrotinats i que mai sabies si aquell que havia al parc aguantaria gaire o te'l canviarien per un igual d'atrotinat però sense una averia tant greu. En aquest moment tenim una Caddy la mar de flamant, amb GPS incorporat (si connectes el mòbil al USB del vehicle). I això poc a poc ha fet augmentar la moral de la gent.

El Renaixement va ser una obertura de la gent cap a la llum. Amb l'aportació de la cultura, l'art i també del coneixement es va arribar a un despertar de les persones (que acabà amb la Revolució Francesa -oju piojo, avis a navegants-). Així que aquest any quan comenci a venir el degoteig de camions als parcs serà com un petit brot d'esperança als parcs.

A nivell més concret, als torns, els nous caporals i sergents, ompliran de ganes els parcs. Els torns es revitalitzaran amb nous i no tant nous mètodes de treball aplicats als serveis. Es posarà ordre i empenta a totes aquelles instruccions i INTs que no fan més que ordenar i donar forma als serveis. Començarem a treballar amb seguretat (pel simple fet de ser més ordenats) i anirem sent més actius dins el propi torn de treball. Les practiques diàries augmentaran en qualitat (que ja es feien, però amb un aire renovat), els serveis seran més acurats, la planificació abans actuar a qualsevol servei, la no visceralitat i la major organització i distribució ens donaran un major grau de seguretat. I tot això s'havia perdut al llarg de tots aquests anys.

Hem de celebrar que als parcs tenim nous caporals i nous sergents. Potser no notarem tant els nous oficials (que segueixen sent tant tossuts i sense escoltar) i que l'únic que faran és presumir de casc nou, però si que els cascs vermells i blaus aportaran sàvia nova als parcs. Perquè simplement feia falta. Són gent que realment estan on han volgut ser des de fa molt temps i ara han vist reconegut el seu esforç.

Celebrem el moment on estem. Donem gràcies als nostres companys i felicitem-los per haver arribat. I des dels parcs, hi haurà torns que els hi posaran més fàcil o més difícil, però ens donarà ales per a treballar millor i ens contagiaran motivació. Però compte! Hi ha un grapat de problemes per arreglar. No tot el que llueix és or. Ara el que cal esperar són els nous camions, les obres als parcs, la redistribució de recursos entre regions (les pobres i les riques, les que tenen personal i les que no...), el canvi de cascs, de roba, els nous contractes de manteniments d'equips... i poc a poc anar avançant.

dilluns, 18 de gener de 2021

com el 2020 i el 2021 ens segueixen mostrant les nostres limitacions

Doncs sembla que el 2021 comença fort. A més dels serveis sobre habitatges amb instal·lacions elèctriques deficients, hi hem de sumar les que tenen sobrecàrrega (molts aparells connectats alhora sobre un endoll o línia interna). També les llars de foc traïdores amb la xemeneia passant pel sostre o les jàsseres de fusta, que poc a poc es van deshidratant fins que comença a fer brasa i/o foc. La nevada del cap de setmana després de Reis (i aplaudida pels nens i nenes) va causar incendis, teulades ensorrades, atrapament de vehicles a la neu i dificultats vàries. Impossibilitat sovint accedir a llocs clau com son dispensaris mèdics, aparcaments i habitatges amb malalts tant de l'interior com dels afores d'algunes poblacions.

Poc a poc tot ha tornat a la normalitat. Sembla que en un primer moment les previsions, que concentraven els avisos principalment a les zones del sud de Catalunya no van donar prou rellevància a la possibilitat de neu a la resta del país. Així que segurament ni la ciutadania ni tampoc els cossos de seguretat havíem estat prou al cas de ser previsors.

D'aquesta manera és com només es pot entendre que a una gran majoria ens llevéssim pel matí sorpresos per la dimensió de la nevada. Això o que entre Protecció Civil i Bombers hi manca alguna mena de diàleg. De teories i de possibles exemples en podem trobar a grapats. Un sistema de Protecció Civil que no té en compte els perills dels habitatges, que no avisa (ni activa les sirenes) quan hi ha explosions, fuites o altres accidents industrials al Polígon Petroquímic de Tarragona, que rarament planifica alternatives ni té en consideració l'afectació als Cossos d'Emergència (entre ells el Bombers) els diferents talls viaris, rutes d'evacuació o la simple creació d'unitats paral·leles d'extinció (quants cops hem vists persones de protecció civil amb casc i jaqueta per apagar incendis), camionetes amb aigua o pseudo-ambulàncies per a fer preventius...

Perquè si no fos per això, se'm fa difícil, i parlo per la RELL, entendre el que no s'hagués fet una major mobilització de recursos als parcs de professionals. Pel que sembla ja hi havia activació als de voluntaris. Perfecte. Però i la resta? Si hem de tenir neu a tots els parcs, necessitaríem més temps per arribar als serveis, personal per a fer rutes de camins, rutes d'accés als centres neuràlgics de cada població, donar millor cobertura a la resta de serveis com son ambulàncies o els serveis bàsics de llum i telefonia...

I el fet que en aquests dies on tothom està a casa les calefaccions provoquen un augment significatiu d'incendis d'habitatge. I no és cap invent. Porto molts anys explicant en aquest bloc, que entre octubre i desembre arriben els incendis de xemeneia. I com no, pràcticament cada guàrdia ens en trobem un. Només cal mirar el Tuiter de Bombers. A més, també han augmentat alguns accidents per sortida de via (per la tonteria d'anar a veure la neu) o de gent que anant o venint de treballar els patina el vehicle en algun revolt congelat.

Segurament hem d'afinar molt més el nostre ull clínic per a les previsions de personal i recursos. Evidentment no hi ha com esperar a que hi hagi la necessitat per a activar recursos. Però si a l'estiu som capaços de tenir un grapat de bombers, camions i helicòpters esperant que es posi foc en algun bosc, perquè no podem fer una "micro-campanya d'hivern"? Per a tenir recursos per als incendis de teulat a la muntanya, xemeneies al Pla de Lleida, i material específic per a caminar per la neu i el fred. Sabeu que s'han fet crides des d'alguns parcs per a tenir raquetes de neu?, Sabíeu que no tenim polaines per protegir-nos de la neu? Ni pals per caminar-hi? Sabeu que no tenim jaquetes d'hivern? Tan sols disposem d'un folre d'hivern, que a cada remesa és més prim i sorprenentment més curt. Però que a sobre ens hi hem de posar una jaqueta impermeable sense protecció tèrmica.

Ara, l'última moda és l'anomenat GROS. Carpes, taules, ordinadors i tot de material i infraestructura per a donar suport al bomber durant el servei. Maquinària, material i altres recursos específics. Que van molt i molt bé. Però que si no hi ha bombers on donar servei, tampoc ens serviran de gaire cosa. És curiós com a cada servei on necessites personal, acabes treballant amb bombers professionals i voluntaris vinguts de l'altra punta de la regió. Això només ens demostra, que tot i els bombers que ens van arribant, encara en manquen molts i molts més.

La solució és posar gent als parcs, re-definir el model de cobertura, seguim tenint parcs que es veuen a simple vista entre ells i comarques que ni tant sols tenen un parc de professionals. (Model REG vs Model RELL). Però ambdós models son dos extrems. I després hi ha Terres de l'Ebre i també la Centre. Mini parcs, amb pocs serveis, amb pocs vehicles i que no compten per a gairebé ningú. Després és quan hi ha la gran nevada als Ports i els bombers de "costa" de Tortosa han de pujar al Caro sense roba per al fred, altres tenen una recerca a peu del Cadí sense ser personal suficient o una ruta per camins nevats a moltes de les serralades pre-litorals del sud.

Per molt que ens pensem que ja estem sortint del clot, aquest és molt profund. I ni estem tant bé, ni som tant bons, ni som tant perfectes. Ens queda molta feina per a fer. Però cal analitzar tot allò al que no arribem, al que no disposem de prou recursos o no hi anem prou equipats. Aquesta primera nevada de 2021 ens ha de servir per aprendre i re-dirigir plans de futur. Un projecte té un objectiu, però també cal anar-lo replantejant a mesura que es va implantant. No tot el que es va pensar des d'un despatx (i penso en el Pla 20-25) acabarà funcionant quan el posis al carrer. Bombers no som l'excepció. I per això cal tenir la ment oberta, als canvis i modificacions. I de ben segur que moltes coses que ja estan pensades, amb petits ajusts acabaran funcionant molt millor. Ser tancat i hermètic s'acabarà girant en contra de la pròpia organització.

dilluns, 11 de gener de 2021

Els bombers del temporal Filomena

La setmana passada vaig arribar a les 400.000 lectures/visites del bloc, que són un molt bon nombre. Escric en català i només de bombers, fent que el públic potencial sigui d'uns 4000 bombers de Catalunya, i si li sumem alguns freakis del foc forestal, de bombers i algun que altra amic, amb les 3000-4000 visites mensuals, em puc sentir molt més que satisfet. GRÀCIES.

De fet, he tingut diferents etapes al llarg de tots aquests anys (529 posts, amb aquest). Potser no sempre he estat prou correcte, en ocasions no hauré estat prou encertat... És la sensació que tinc d'alguns dels meus posts dels primers anys. Però sempre vaig intentar aportar el meu punt de vista. Vaja, no vaig fer mai una crítica perquè si. Sempre hi havia una raó més o menys raonada i explicada al mateix post. I això és el que possiblement m'ha fet perdurar en el temps. Potser, actualment sóc més curós a l'hora de ser crític, que no vol dir que no ho sigui, però cal explicat també les coses que funcionen bé i quan no funcionen cal donar raons i maneres de revertir-ho. I el post de la setmana passada ho era. Era molt crític. I així ho sento, la DG m'està fallant en les formes. Però tampoc podem fer com al Capitoli, oi? No podem arrabassar el poder a ningú perquè no ens agradi com estan fent algunes coses, com les interpreten, o com les volen dur a terme. A ells els mancarà la capacitat de diàleg i d'empatia, però a nosaltres no ens pot faltar. Nosaltres hem de ser insistents en les nostres raons i això és el que ens fa forts. I potser així aconseguirem conèixer tota la informació, la bona i la dolorosa de tot plegat. La bona, és saber exactament el què, la dolorosa és conèixer els mals dels quals hem de patir. Perquè mai hi haurà una proposta dels de dalt que afavoreixi als de baix. Això o és que tornem a creure amb els Reis Mags?

De tota manera no entenc moltes coses. Quan el temporal Glòria de fa un any (va ser al gener) es va mobilitzar a un bon grapat de bombers. Fins i tot des de Lleida ens van enviar a Girona. Allí hi havia desplaçades carpes del GROS i el camió insígnia de can Bombers (l'antic camió de protecció civil repintat de vermell). Si, aquell que molts l'anomenaven "el caixer automàtic" (finançat per una entitat bancària, un a cada comunitats estatal). De fet, el "xiringuito de gelats" (el CCB en un ISO-contenidor vermell) ja no el veiem per enlloc.

En un episodi com el d'aquest cap de setmana, la Filomena, on eren els Bombers? Portem tota la setmana escoltant que potser neva a cotes baixes. Que la llum és més cara i que n'ha augmentat la demanda. Bombers amb l'arribada del fred augmenta el nombre d'incendis per calefaccions, estufes i xemeneies. Els dos incendis a naus ocupades a Badalona ja són història. Cal tornar a recordar, a cada episodi de fred, que cal vigilar, i també a casa, per molt bé que ens sembli que ho tenim. On eren els nostres avisos a la població? A la tele3 hem vist connexions en directe amb molts pobles i ciutats i en alguna s'ha pogut veure a algun vehicle de bombers fent les coses "normals" de bombers. Però no hi hem vist cap gran dispositiu desplegat. Sembla com si tot el pressupost de Bombers estigui exclusivament destinat a comprar camions i noves promocions, quan també hauria de ser per a mobilitzar un gran nombre de personal i recursos en situacions com aquesta. De fet, l'activació de reforç als parcs no ha estat general. Només alguns parcs han augmentat la dotació i s'han obert retens d'alguns  parcs de voluntaris. Però i la resta?

Però no és només això. Diumenge al migdia hi va haver la compareixença d'Interior per explicar com estava la situació. El conseller, un meteoròleg, una representant del Servei Català de Trànsit (que no sabia ni pronunciar els pobles d'Arnes i l'Albi), un mosso (de Trànsit?), i una de protecció civil ens han posat al dia de carreteres tallades i línies telefòniques sense servei. Fins aquí cap objecció. El temporal ha afectat a la població i es mereixen conèixer què fem per ells. Però i els Bombers? I el SEM? Hi he trobat a faltar el meus "jefes" explicant quina ha estat l'afectació dels incendis provocats per les calefaccions i dels endolls funcionant a tot drap, també sobre els rescats a  muntanya per la situació del temporal.

Si és que fins i tot ha sortit la UME a fer el tour de les espanyes! i els Bombers catalans, on érem en aquest episodi? Als parcs o donant serveis a la gent? Hi ha una foto de bombers ajudant en el transport de les vacunes, i això no és prou important per sortir a la compareixença d'Interior? És un bon moment per treure les estadístiques: amb el fred les estufes i llars de foc van més fortes i provoquen més incendis a les llars, hi ha intoxicacions per CO, ha hagut localitzar i potser rescatar a muntanyenc, a conductors de vehicles atrapats a la neu. I de ben segur que s'ha hagut d'obrir via per arribar a alguna masia o poble aïllat per donar la medicació a alguna persona. On surt això reflectit?

Sort que de tant en tant miro els twits de @bomberscat, que em recorden que també hi som, de forma molt discreta, però hi som:

Diumenge 10/01/2021: Actualització serveis #bomberscat (des que va començar l'episodi i fins a les 13,30h d'avui) per atendre incidències relacionades amb el temporal: 340

RECentre: 16, REGirona: 29, RELleida: 54, REMNord: 137, REMSud: 51, RETarragona: 26, RETerresEbre: 27

Bombers som aquells "locus" que apaguem incendis a llocs impossibles (i som herois) però quan traiem neu, rescatem persones dels cotxes o molts d'altres serveis humans o que donen salut a la ciutadania no som notícia. No ho som perquè som els primers en no promocionar-nos. Així ens va. Bombers també participem de l'operatiu del Filomena, però ningú ho diu.

dilluns, 4 de gener de 2021

El mal auguri bomberil del 2021

Doncs ja tenim un any més al cabàs! I no ha estat un any qualsevol. Ha estat l'any en que se'ns han trencat tots els esquemes, a tothom. Comencem l'any 2021 sense grans celebracions multitudinàries. Bé, la rave de Llinars ha estat una de les poques excepcions, i a més ha posat de manifest que (ja sabeu que no acostumo a parlar massa bé dels Mossos) ells tampoc improvisen. I és que les coses ben fetes, tal i com us he explicat les últimes setmanes, cal fer-les sota tota mena de coneixements. Així que (segurament podien haver-ho fet abans) van preferir esperar, planificar i un cop tenir tots els efectius, actuar. Igual com fem els Bombers a la gran majoria de serveis. Els de COVID també. Recordo quan em desesperava a començaments de març perquè no entenia com no estàvem preparats per a fer algunes actuacions a residències o simplement anàvem mancats de mascaretes i altres elements de protecció.

I és per això que el 2020 ha estat un any excepcional!. Un any en que hem après i molt. Hem après a planificar i a preveure abans de donar el pas definitiu. I quan l'hem fet ha estat el pas bo i correcte que calia fer. I així és com quan vàrem fer actuacions a les residències des de molts àmbits es va reconèixer la bona feina feta. Perquè simplement no hi havia improvisació.

El 2020 també ha servit per a adonar-nos que la nostra Direcció General, els que són polítics i els que no ho són, treballen, i treballen molt. Finalment ja tenim algunes promocions de bombers en marxa, just han acabat les pràctiques els primers 250 aspirants. Les promocions de caporal, sergent i oficial ja han acabat també els seus cursos. I la promo de sots-inspectors ens aportarà gairebé una vintena de nous tècnics (si passen el curs que començaran després de la revisió mèdica). Ja han arribat 2 dels 92 camions BRP. I un bon grapat de vehicles lleugers i 4x4 que bona falta ens feien. Poc a poc deixem d'anar coixos.

Però això, que es va posar a les negociacions del acords laborals de 2019, no és res que sigui un mèrit de sindicats (de cap), perquè era una necessitat política i de govern. O és que algú es pensa que avui estaríem sense promocions de bombers ni vehicles perquè no hi havia acord amb els sindicats? Simplement algú ho va posar als acords, i quan la DG en fa recompte, doncs evidentment està complint bona part d'aquests. Noves promocions i vehicles. Però això ja estava al calaix de la nova cúpula de Bombers. Igual que hi és com volen definir la jornada de treball dels bombers. I aquí és on arribem al Pla de Carrera.

Perquè ja ningú recorda que a la primera proposta de la casa hi havia algunes jornades de 6-8h per a tots els bombers? I això és el que recupera el Pla de Carrera. Un Pla que de Pla en té molt. Està molt i molt ben pensat. No deixa res a la improvisació però que de Carrera no en té res. No ho és perquè no és cap premi als coneixements ni a l'antiguitat ni a la trajectòria de ningú. És només un caramel per a tots aquells àvids de diners (emulant la MD -major dedicació-) en que si vens als parcs a fer tot allò que de normal no fem a les guàrdies, cobraràs alguna engruna més. I és senzill de pensar que seran engrunes. Perquè han de pagar més si són les mateixes hores que ja estem fent de normal? En tot cas, un petit incentiu per venir 10 vegades més al parcs. No, no serà cap xollo, reconeixement, ni mèrit. Serà el cobrar una mica més pel fet de venir més sovint al parc, i fer les mateixes hores.

Aquesta és la manera com la casa pensa realitzar tot allò que ara mateix no té forma humana d'arribar. Perquè no pot tenir als camions de forma continuada fora dels parcs, perquè arribarien als serveis cansats i a més hauria de proporcionar dinar al personal, que d'altra manera no tindria temps de fer-se'l. Estem parlant de cremes, revisions d'equipaments públics, simulacres, pràctiques conjuntes entre parcs, revisions de grans infraestructures (hospitals, teatres, túnels, etc.) que hauria de fer però que en la situació actual si costa molts diners. Deixar un parc sense dotació implica córrer un risc o haver-lo de cobrir amb personal cobrant hores. Per tant, no es fa o es busca la manera que aquells que es venen per 4 duros ho facin amb el caramel d'un Pla de Carrera, que sense cap mena de raó meritòria, dotaria a la casa de personal per a fer de grup itinerant, fent de coixí per a qualsevol mena d'activitat que se'ls ocorri.

Això és el que hem après durant el 2020. Quins són els plans de la casa. Plans que té molt clars des del primer dia. Plans que vol aplicar sense incorporar propostes que des del col·lectiu se'ls aporta tot sovint. Jo em pensava que les negociacions eren una oportunitat per a que ambdues parts obtinguéssim beneficis, però aquí l'únic que hi guanya és la casa. Els bombers hi perdem. Hi perdem temps, hi perdem diners i hi 
perdem la nostra dignitat. La dignitat és la que fins ara ens ha permès aportar idees i buscar solucions a tota la manca d'empatia i recursos que la DG ens havia privat i gairebé es carrega el Cos de Bombers. La voluntat de fer coses dels pobrebombers va salvar el Cos de Bombers. Aquesta nova DG potser té recursos, però d'empatia no hi entén.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!