dilluns, 1 de novembre de 2021

Entre cuiners i helicòpters

Avui em venia de gust parlar-vos de coses d'helicòpters. L'únic que no en sóc cap expert. I millor esperar a tenir-ne un recull una mica més ampli. Tot i això, us he de dir que a partir d'avui el 50.03 deixa de ser un Bell 412 (EC-MKD) per donar lloc a una nova màquina EC135 (OE-XUU). Correspon a la nova licitació que comença l'1 de novembre. Així que a partir d'ara deixareu de veure la bèstia blanca del Bell i podreu admirar aquest fantàstic Eurocòpter vermell procedent dels Alps austríacs on havia operat fins ara. Una molt bona màquina. Desconec per quant temps el tindrem per aquí, però si això de les licitacions és com la del 50.04 que ens permet tenir en servei un altre bitxo meravellós com el Bell 429 (EC-NOT) poden fer-ne tantes com vulguin. En tot cas, si us agrada el tema helicòpters, a més de fer-vos pilots o mecànics (que costa una pasta), podeu seguir al @FlightradarCAT a Twitter, que us encantarà i us tindrà al dia de tots els detalls de l'aviació a Catalunya.

Ara que ja hem trencat el gel d'avui, no podia acabar el cap de setmana de Tot Sants / Halloween sense trencar una llança en favor dels bombers-cuiners (i alguna cuinera) que hi ha als parcs de bombers. Si per una cosa es coneix al bombers és per les seves paelles. I la veritat és que és cert. Un cop em van portar a un lloc fantàstic a menjar paella i vaig acabar reconeixent públicament que tot i que aquella era molt bona la de bombers era millor. I això també em passa amb les galtes. Mai he menjat unes galtes més ben cuinades, i mira que allí on en trobo les demano. Però mai han superat les del Paco. Llàstima que ja s'ha jubilat i a més la COVID va fer que el deixéssim de veure pel parc abans de temps. Així que m'he quedat sense conèixer la recepta exacta. Però a partir d'aquí he recuperat la vella costum de fer mongetes a la paella, acompanyament que m'encanta.

Altres menjars típics de les guàrdies de bombers son les fideuà i l'arròs negre. Encara que l'arròs negre depèn molt de la quantitat de tinta i de si és la de pot o és la natural de la sépia bruta. Al parc també és on he descobert la melsa de les sépies com a condiment perfecte de les paelles i fideuà.

Tenim plats d'hivern que farien l'enveja de molts restaurants (sobretot dels que surten últimament al Joc de Cartes, pel seu baix nivell) com són les llenties estofades 😍 o l'escudella, que aprofitant les dues horetes que tenim entre la pràctica del matí i l'hora de dinar es pot fer un bon xup-xup, I a l'estiu les amanides i plats freds no poden fallar. La típica i senzilla amanida de pasta o el gran descobriment d'aquest últim estiu, el cuscús amb vegetals i una mica amanit amb llimona. També hi ha menú de cap de setmana, on els cargols i la llonganissa no hi poden faltar, per això som el parc més gran de Ponent. Cargols mai en falten en qualsevol guàrdia en dia de festa major.

El que passa és que de tant en tant la gent dels parcs i dels torns canvien. Uns perquè busquen un torn on es sentin més còmodes i altres perquè es jubilen o canvien de parc per apropar-se a casa. Així que incorporem gent nova, gent jove i altres maneres de fer.

La típica truita de tots els sopars del nostre torn poc a poc es va quedant en una opció més a triar durant el briefing culinari del matí. Sardines, orada, fajitas o torrades amb escalivada són ja opcions reals que l'estómac també agraeix abans de l'hora del descans (o no descans) nocturn.

Les guàrdies en un parc com Lleida poden ser divertides, dures, complicades, interessants, pedagògiques, eternes i curtes, però també han de tenir temps per a menjar i fer que el cos reposi i es nodreixi.

I me n'oblidava, en època de panellets sempre hi ha qui ha fet "experiments" a casa, o els ha fet la mare o la tieta. Per Nadal també hi ha qui portarà els torrons que a casa no sabrà com menjar-se. I també hi haurà descobriments com el company que sap fer coques, pastissos o magdalenes. Vaja, que qualsevol dia ens vindran els senyors de les estrelles Michelin a provar les nostres paelles i cargols.