i els programes de gestió de personal què?

Aquests dies estem tots una mica atabalats amb la nova aplicació de personal. No hi ha ningú de la cúpula bomberil que digui que no funciona, ans al contrari, per ells tot va bé. Per nosaltres no. I espero que llegeixin aquest post per a que se n'adonin que encara no funciona com hauria.

Fa pocs dies un amic em preguntava com es feia el control de personal a can bombers. Doncs aquests dies és una mica caos. Hem passat de la trucada diària des de Control, per a confirmar qui hi havia i quins canvis s'havien produït respecte la previsió, a haver de corre-corre trobar totes aquelles casuístiques dins el nou programari, per a introduir els canvis que hi ha respecte la previsió.

Després cal afegir que, justament, ha coincidit amb els primers incendis forestals amb relleu del matí, que obliga a posar prolongacions de jornada, l'entrada dels nous voluntaris en pràctiques (que majoritàriament son d'altres parcs), personal que es posa de baixa, personal que entra a formació, el que va a formació a altres indrets, els que van a fer alguna activitat programada de prevenció, etc. Tot això cal posar-ho a primera hora del matí. Corre-corre.

No estic dient que el programa no estigui bé, ni que no funcioni en absolut. Estic dient que hi ha moltes coses pendents d'ajustar. És evident que, en un programa robust, no s'ha de poder rectificar allò que ja està escrit o validat. Però, hores d'ara, en plena fase d'implementació, caldria saber qui i com arreglar tot allò que no podem arreglar, canviar o resoldre d'una manera senzilla des dels parcs. D'acord, hi ha un correu a qui escriure... però què/qui hi ha darrere? Li podem explicar que "fulanito" havia d'entrar a fer unes hores per a fer la gestió X i que cal anotar per restar-les del horari o que les ha de cobrar per la raó Y. I això quan i com es resol? Perquè si tinc una incidència, el més normal és tenir un número de incidència i que algú em respongui dient que la incidència N està pendent de resoldre... o que la incidència N ja s'ha resolt.

Però no. En aquesta casa et diuen que el programa funciona i no hi ha pràcticament incidències. Doncs parleu amb els caps de guàrdia de Lleida i us explicaran si n'hi ha o no. Avui, el problema no és gestionar serveis. Això està xupat. El gran problema és com gestionar el personal a través del nou aplicatiu!

Tinc la sensació que es vol obtenir tanta seguretat que finalment es crea secretisme amb qui hi ha en cada posició, que no pots arribar a conèixer res que no sigui del teu propi parc. I això és totalment incompatible en quan canvies de parc, simplement perquè només existeixes a l'ordinador del teu parc, no a la resta. I és curiós, perquè al parc només pots veure la gent que està guàrdia operativa, res més, i mira que hi pot haver molta més gent fent coses...

Conclusió. Que el programa funciona per a coses normals. Malauradament a bombers no fem coses normals. Canviem de parc, entrem a fer pràctiques, anem a altres regions a portar vehicles, gent que entra de segona activitat, gent que fa guàrdies de suport, altres que van a simulacres d'altres regions, i tot un llarg etcètera que hores d'ara encara no sabem (els pobrebombers) com gestionar-ho. Entrar un nom en una llista i que no es pugui acabar guardant no és, a priori, un problema greu. És greu quan cal comptabilitzar-ho per a compensar, cobrar, restar o acumular-ho (que tot son diners). I de vegades has de constar en dos llocs, un per a ser-hi i en un altre per a cobrar/comptabilitzar.

Avui el post és curt. Però diu allò que tots pensem i patim. Tenim un nou programa de gestió de personal, però que enlloc de treure'ns feina ens n'està donant molta i a més ens crea molt neguit. Esperem que a ningú li faltin hores (ni de les de guàrdia ni de les de cobrar). Paciència, de la que cada dia n'anem gastant una mica més.

Una nova edició del Patró de Bombers

Com no podia ser d'una altra manera, aquest post l'havia de dedicar a la celebració del Patró de Bombers. Si, aquella figura que hi ha penjada en algunes cotxeres, que els més joves ja no saben què és. Hi ha parcs que es troba sobre un petit pedestal, presidint la cotxera, en altres sobre una estanteria al menjador, o potser arraconat en algun magatzem del parc (i en altres potser l'han llençat al contenidor).

Tal com us deia fa un parell de setmanes, els bombers que hi havia als parcs fa 40 anys (i en els parcs municipals això es pot remuntar a 100 i 150 any enrere), la gent no tenia tanta cultura, ni formació, ni les amistats es consumaven com les cuidem ara. Abans els bombers no compartien les seves pors, les amagaven. No anava tot el torn a esquiar, ni quedaven per a fer una xocolata amb xurros sortint de guàrdia un diumenge qualsevol. Tampoc "celebraven" que havien fet un molt bon servei de rescat en un accident molt complex, ni compartit viatge a l'ISPC comentant tot d'anècdotes divertides i no tant divertides tot anant camí a un curs.

1950 en una explosió al Canal de Seròs

En aquella època es bevia molt alcohol, es fumava, es feien els homes i tots amagaven la seva por. També era l'època dels "señores arquitectos y los señores ingenieros" i que juntament amb el "señor alcalde de la ciudad" venien als parcs amb el seu puro i traje per donar una empenteta als bombers i fer-se la foto amb aquells paletes, manyans i fusters, que per dos rals es jugaven la vida per apagar incendis. Doncs evidentment aquells pobrebombers tenien por. No tenien ni formació  ni pràcticament cordes ni mètodes per estar segurs sobre una teulada. I a més, jugaven a veure qui era el més machito.

Avui, a molts parcs de bombers, encara es conserva aquella figura del sant patró, que veneraven com a gairebé únic confessor de les seves pors. Era qui els protegia. Per tant, tinguem o no creences en les divinitats, hem de mantenir un respecte a aquest fet. Potser algun dia decidirem treure la figura del capdamunt de la cotxera, però aquell dia també perdrem una part de la nostra història com a bombers.

Aquesta setmana, a Lleida, s'ha fet cessió de documentació, fotografies i escuts antics que segur que en algun moment devien ser beneïts pel mossèn de torn, sota la mirada de la figura de Sant Joan de déu. Avui en alguns parcs encara conservem la missa del dia del patró. Cada cop hi assisteix menys gent. Cada cop tenim més formació tècnica i qui ens dona la seguretat és el saber que el material que utilitzem és l'adient, que les coneixements que tenim ens permeten afrontar amb seguretat la majoria de serveis als que anem, que els companys en saben tant o més que nosaltres i que a més tot això ho fem de manera coordinada buscant l'acció de grup i cada dia més professionalitzada.

Això no vol dir que haguem de deixar de creure, de tenir records, ni que haguem d'abolir tots aquests símbols, que un estat "aconfessional" no ha de promoure en cap sentit. En tot cas, els sants que hi ha a les cotxeres, les espelmes (o bombetes) que alguns encara tenen, les ofrenes al Patró, la celebració del Patró, son símbols i demostracions del sentiment de grup i que ens dona humanitat i humilitat com a persones. El dia 8 de març també es celebra la nostra festivitat. Sant Joan de Déu és el nostre nexe amb tots els bombers i bombers d'arreu. Portem casc, jaquetó, guants, llencem aigua amb mànega, portem camions i pugem per escales per baixar fent ràpel. Salvem persones, rescatem gats i sobretot, sobretot intentem tornar al parc i a casa quan pleguem. Doncs que sigui per moltes raons (formació, coneixement i material en condicions), però si Sant Joan de Déu m'ha de salvar la vida només que sigui un cop, valdrà la pena haver-lo venerat tots aquests anys. Visca Sant Joan de Déu.

De la IA als programes de gestió de personal

Avui us faig dos posts en un de sol. Començo per la part experimental. Llegiu el primer post:

Els Bombers de la Generalitat de Catalunya som un dels grups més importants en la gestió d'emergències i situacions de risc a Catalunya. Així mateix, Bombers realitza una tasca importantíssima de preparació, formació i entrenament per a la gestió d'incendis i la resta de situacions de d'emergència.

Recentment, vaig tenir l'oportunitat de treballar ala Regió d'Emergències de Terres de l'Ebre per a participar en un exercici simulacre. En aquesta ocasió, el simulacre es va centrar en una fuita de gas amb foc. També hi van participar altres cossos com la pròpia empresa (SEVESO), el SEM, CME i Protecció Civil.

Per tant, vaig poder participar i veure com Bombers treballem de forma coordinada amb altres cossos en situacions d'emergència. El simulacre va ser una nova oportunitat per a practicar les maniobres d'intervenció en Risc Químic i establir el zonatge necessari per a protegir tant l'entorn immediat com les persones més properes.

Així mateix, vaig poder retrobar vells companys i altres bombers que segueixen els meus posts d'Unpobrebomber. Va ser una gran oportunitat per a intercanviar idees i coneixements amb altres bombers i també amb la resta de professionals del sector, i veure dinàmiques de treball en una Regió d'Emergències diferent a la meva.

En conclusió, la visita a la Regió d'Emergències de Terres de l'Ebre va ser una experiència enriquidora i important per a veure el treball en equip que realitzem els Bombers de la Generalitat de Catalunya en situacions d'emergència. Així mateix, va ser una oportunitat per a seguir aprenent i intercanviant idees amb altres professionals del sector. Tant mateix, és vital seguir visitant altres Regions d'Emergències per a ampliar els nostres coneixements i aplicar-los en la gestió de l'emergència.

Aquí comença el segon post. Què us ha semblat? Molt semblant als altres 650 posts anteriors, oi? Però estic segur que els més habituals haureu notat alguna cosa estranya... Aquest escrit NO l'he escrit directament jo. Només l'he corregit. L'ha fet una màquina d'Intel·ligència Artificial. Evidentment li he posat alguns paràmetres: Quí havia al simulacre, on era, una mica de què havíem fet i amb qui havia parlat... i el resultat ha estat pràcticament el que heu llegit. Sense gairebé canvis. Només he escurçat algunes frases i he canviat un punt per una coma per a fer-ho més llegible. Però tot ha estat escrit per la màquina. I amb això què us vull dir?

Doncs que ho proveu en tots els àmbits de bombers que pugueu. Oi que no renuncieu a la tecnologia en moltes de les vostres activitats? Els tracks per a fer ciclisme, servidors meteo al parapent o muntanya, ni de l'Excel a l'hora de fer quadrants, ni al Word a l'hora de fer informes? Doncs no renunciem a aquesta nova eina i no deixeu de fer-hi noves cerques i nous models amb l'objectiu de millorar la nostra tasca a Bombers. I us posaré exemples del perquè és necessari fer-ho.

La setmana anterior havia de fer una presentació per la REL parlant d'instal·lacions d'amoníac. Sabeu què em va escriure la IA? Una merda punxada en un pal. Una IA no és una veritat absoluta ni coneix res que no li haguem ensenyat. Si no coneixes d'un tema no li pots demanar a la màquina que t'escrigui res coherent. Tot allò que li vaig demanar jo ja ho sabia (o ja ho tenia redactat) molt millor. Conclusió? Ningú fins ara havia demanat a la IA que parlés amb concreció d'instal·lacions d'Amoníac ni de quin era el nostre paper específic com a bombers. Doncs JA ESTEM TARDANT. No pot ser que a dia d'avui encara estiguem utilitzant Bots de Telegram (que van molt bé però que en necessitaríem 50 més) per a tenir la info de protocols i llistats d'accions ràpides en un servei. Perquè no acabaríem mai d'afegir-hi pàgines. Actualment al bot hi necessitem introduir encara massa informació en forma de pdf i anar-lo configurant amb tot de menús. I amb les IA? Doncs a mesura que li demanem i/o introduïm tota la nostra informació posteriorment li podrem demanar/exigir que ens ho torni en el format que nosaltres precisem en el moment que ens sigui necessari. Avui però això no és possible.

Oi que poc a poc (i la casa no hi creia) hem introduït Drons? Oi que s'han comprat nous maquinaris per a fer detecció de gasos (i també de líquids i sòlids)? Oi que ara a les recerques hi tenim al GRCR i s'ha ampliat per a tenir tot un operatiu complet amb la UCM (i els seus programes) i fins a una vintena de persones? Doncs estic segur que acabarem utilitzant la IA en els serveis, en la formació i en la gestió interna.

La tecnologia la tenim des de fa molts anys i està per quedar-se i evolucionar amb nosaltres. Llàstima però que nosaltres siguem una mica ciber-boina (ens costen els canvis d'ordinador i de programes). Ens costa tot allò que és tecnologia. Sense anar més lluny. Quants de vosaltres heu tingut problemes per introduir la vostra guàrdia, el canvi de guàrdia o la guàrdia d'ajust al nou portal de gestió de la guàrdia? No tants. Simplement que estàvem molt ben acostumats a l'antic GestParc (i que funcionava molt bé, quan el vàrem conèixer la majoria de nosaltres).

Una altra cosa és que les guàrdies tenen un bon grapat de casuístiques i que fàcilment podem fer "petar" el sistema. I en aquest sentit, de tant rígid i organitzat que és, quan hi ha alguna cosa que falta, no hi ha manera de poder-la introduir. I aquí és quant a tots ens entren les pors. Aquí és quan puc parlar en primera persona. Bé, hi ha guàrdies i situacions concretes que no estan encara organitzades i que cal una mica de paciència. Esperem que aquesta paciència no ens faci perdre diners. Segur que més d'un hi ha trobat dificultat. Sobretot els comandaments dels parcs, que ara han de fer la previsió a primera hora del matí, just entre la revisió de material, la gestió matinal del torn i esmorzar (n'he vist més d'un menjant l'entrepà davant la pantalla en plena videoconferència. Doncs aquesta és una de les situacions a evitar. No hem d'arribar al punt d'haver d'esmorzar davant l'ordinador. la tecnologia està per ajudar-nos i no per posar-nos dificultats. Les queixes les tenim a tots els nivells. També dels tècnics que han de validar i resoldre dubtes als parcs als validadors (i personal de recursos humans) que no estan en un parc de bombers per comprovar el nostre dia a dia.

De la mateixa manera que la Intel·ligència Artificial encara no la tenim prou ensenyada amb les nostres coses bomberils, els nous programes de gestió de personal, el d'incidències mecàniques i de parc encara els utilitzem en fase de "pràctiques" i la casa no ens pot demanar d'un dia a l'altre que siguem hàbils en uns programes que ni els hem dissenyat nosaltres ni que la majoria de bombers estem habituats en la manera com estan estructurats. La tecnologia la fem les persones i està per donar servei a les persones. Quan això no es compleix és que alguna cosa s'ha fet malament. Per Bombers les IA potser encara les hi falta, però els programes de gestió de personal haurien de funcionar com un rellotge. Per cert, per quant un programa on tothom hi tingui el seu currículum i historial i fer els concursos de trasllat una mica més àgils?

I parlant de riscos psicosocials...

Aquesta setmana hem fet l'avaluació psicosocial, o altrament dit, hem fet una mica d'autoanàlisi de com afecten els serveis i també l'entorn bomberil al nostre cap. Perquè com poc a poc es va socialment coneixent, el cap és una màquina molt sensible. I aquesta setmana hem pogut conèixer que no estem sols en les nostres inquietuds.

Sempre és bo conèixer que hi ha altra gent a qui els afecta alguns dels detalls dels serveis. La crua realitat del nostre ofici. Quan algú diu que treballem poc, que fem moltes festes o que estem rascant-nos allò que no sona al parc, és bo recordar-los totes aquelles imatges que se'ns han anat gravant a la memòria i que, per sort, la majoria d'aquestes, es queden allí gravades per no tornar a sortir. Tot i això sempre n'hi ha alguna que s'escapa i ens torna a la ment.

Aquesta avaluació, prospecció, anàlisis o digues-li com vulguis, també ha de servir per a registrar totes aquelles inquietuds (que ja venen marcades per la Llei de Riscos laborals) sobre la feina, els nostres "jefes", la nostra empresa i com tots aquests factors ens fan sentir. No treballarà igual un bomber que es senti a gust amb el seu torn que un que tingui problemes de convivència. Independentment que siguin provocats per ell, per un altre, un grup o que hi hagi persones que no es parlin entre elles dins el seu mateix torn. Són dinàmiques i situacions diferents, que a molts els poden preocupar. I a d'altres potser no (o una mica i es quedarà en un racó amagat del cervell).

Aquest és un tema que relaciono amb els intents de suïcidi que també ens trobem com a bombers. Uns perquè ens afecten personalment. Veure algú després d'auto-lesionar-se no és una imatge agradable, com tampoc veure el patiment i plors dels familiars. Tampoc és agradable l'estrès emocional de viure una situació que no controles, en la que intentes entrar a un habitatge, entrar per una finestra, parlar/negociar amb algú que està en un balcó, finestra o sobre una barana... caigui, es tiri o la rescatis. Són sensacions similars. I la pregunta de "perquè ho ha fet?" ens passa a tots pel cap. Però també la de què li ha fet prendre aquesta decisió i si això ens podria acabar passant a nosaltres.

Possiblement tots tinguem els nostres mecanismes d'autodefensa. Segurament aquest bloc n'és un. M'ha permès "rajar" de la casa en més de 600 posts. Però als bombers de fa 20 o 30 anys també els havia de sortir d'una manera o una altra. Quan aquells bombers se'n reien de la por, del perill, es tractaven entre ells de manera molt grollera i hostil no devia allunyar-se gaire d'una manera d'autoprotecció. Era una manera d'amagar els sentiments cap als demés. Al final però, tot això se'ns gira en contra. Quants d'aquells bombers no encenien un cigarro mentre es posaven les botes de bomber? Quants no conduïen amb el cigarro a la boca? I l'alcohol? Tots tenien la seva manera de fer-se els "homes". Perquè havien de simular que a ells no els passava res, no patien i no tenien inquietuds.

Aquesta setmana he estat en dues escoles explicant coses de bombers. En una parlàvem de com evitar que el fum i el foc se'ns mengés la casa. Els alumnes veien imatges de menjadors totalment destruïts. I els explicàvem que cada dia hi ha incendis i que si tanquen les portes, i segueixen quatre indicacions bàsiques, seria molt més fàcil sortir-se'n d'un incendi a la seva llar. Tots al·lucinaven en veure els vídeos on l'evolució del foc progressa tant ràpidament que fa impossible fer alguna cosa per apagar-lo per un mateix. I van agrair tant les indicacions de què fer, com les explicacions i perills de les bateries dels patinets i altres elements elèctrics del seu entorn.

En una altra escola hi parlava de la feina de bomber. Compartia taula rodona amb un parell de Mossos d'Esquadra i una Agent Rural. Tots coincidíem que la nostra feina va de servir a les persones. I van posar ulls com a plats, quan els explicava que el servei més recurrent i important dels bombers no és ni els incendis ni els accidents de transit. Els serveis més importants són les obertures d'habitatge. En la gran majoria son perquè hi ha persones que han patit un trauma o una malaltia i cal assistir-los. El silenci es va fer a les dues rondes de sessions.

La importància de la nostra feina fa que la gent emmudeixi en conèixer l'abast de tot allò que fem. Rescatar gats és només una anècdota, però el patiment de la persona que té en aquell gat la seva única companyia és molt difícil de no empatitzar-hi. I quants de nosaltres hem viscut situacions molt pitjors? Persones que han perdut tot el seu patrimoni en un incendi a casa. Que han perdut familiars en un accident. O que se'ls crema la seva feina (en un incendi d'indústria o d'una botiga). Sempre recordaré veure al meu oncle deambular com un zombi quan es va cremar la fàbrica (multinacional) on treballava. M'hi vaig acostar i li vaig dir que treballàvem per a minimitzar aquella situació. No recordo haver-ne parlat mai més. Segurament de l'últim que se'n devia recordar és d'haver-m'hi trobat.

Totes aquests situacions se'ns poden girar en contra en qualsevol moment. Alguns tenim companys que han deixat de fer de bomber. Perquè patien, perquè els afectava més que altres. Tot i això, tenim una feina meravellosa, per la qual hi hem d'estar preparats, però que també podem acabar patint les conseqüències. Unes perquè ens afecten psicològicament i altres perquè acabem prenent mal en un servei.

Recordeu que el parc de Figueres era així fa no massa anys?

Avui, un cop més, només us he volgut compartir alguns dels meus fantasmes. Quan critiquem al Cos de Bombers ho fem perquè volem que faci les coses millors, perquè volem que ens cuidi i ens mimi una mica més. Volem que ens escolti i que ens faci partícips d'aquelles decisions que ens afecten. Com ens afecta tenir al parc camions de 30 anys, camions nous amb un carrossat horrorós, persianes que no funcionen, taquilles embotides a vestidors petits, lavabos pendents de reparar, màquines de treball que no tenen contractes en vigor per al seu manteniment ni reparació, programes nous que van coixos i que ningú sap quan seran totalment operatius (hi falta encara molta feina de programació), videoconferències que no et donen ni 20 minuts per esmorzar, pràctiques i més practiques que es solapen amb els serveis, la gestió del torn i la gestió dels equips a reparar. Una guàrdia sovint és com un gran servei de 20h seguides. Hi ha dies que no tens temps ni per anar al lavabo. I això també ens afecta a nivell físic i psicològic.

Esperem les conclusions. Falta personal, cal una millor organització i sobretot necessitem que algú realment escolti i faci realitat moltes de les nostres queixes i demandes. Sense això no podrem mai progressar (o si, però cremant a les persones).

I si realment creiem en el Museu dels Bombers?

Com aneu de memòria? Segur que no tant bé com voldríem. A mi em passa. Des del 91 que vaig començar a fer fer de forestalillo i passant pels diferents parcs i poblacions on he treballat han passat mil i una anècdotes i també molts bombers i torns. Això, hores d'ara només està a la memoria de les persones. I com qualsevol memòria si no la vas recordant, les coses s'acaben oblidant.

Aquesta i moltes altres raons són les que poden arribar a justificar el perquè a Bombers de la Generalitat de Catalunya necessitem un museu i també un arxiu històric. I a dia d'avui només existeix en el cap d'alguns il·lusionats, que no il·luminats. Perquè crec sincerament que ens fa falta tenir un museu propi i sobretot un arxiu. Perquè tots els papers importants de la casa on van a parar quan queden obsolets? Els diferents acords de condicions de treball, els llistats de material dels camions, les documentacions dels Comet i Egipcis... 

Cada cop que veig un anunci del museu dels bombers de Barcelona m'entra ràbia. Si nosaltres som infinitament més grans, més nombrosos hem tingut més recursos a conservar i un origen aglutinador d'altres cossos municipals i de Diputació, perquè no dediquem esforços en conservar aquesta part tant important de la nostra història?

A molts parcs hi ha cascs negres amb escuts municipals que poc a poc van desapareixent de les vitrines (i que acaben sent objecte personal a les golfes d'algun bomber en actiu o jubilat) i que algun dia acabarà a la brossa de mans d'algun descendent. També hi he vist llances antigues, sense difusor, alguna bifurcació rara i racors de tota mena. Fins i tot alguns amagats en algun despatx-museu de cap de parc, soterrats de papers, caixes i material divers. Ja sabeu que als torns sempre hi ha algun "chatarrero" que ho reaprofita tot, doncs caps de parc-chatarreros n'he conegut un bon grapat. Després caldria saber si quan es jubilen tota aquesta "quincalla" es queda en algun magatzem del parc o a l'armari d'algú.

Recordo un cop, visitant un company jubilat que tenia un magatzem ple de mànegues grogues, llances i material divers que utilitzava de forma habitual per regar el camp de casa seva. 

Quant d'aquell material antic (jaquetes vermelles, camisoles, vestits resistents a la flama, motobombes, bombes elèctriques d'aspiració, plànols, fotografies, etc) no podria estar ara en un magatzem ordenat, identificat i resguardat de la pols, l'envelliment i del pillatge? Recordeu una endromina anomenada "TRAVOX"? Quants de vosaltres l'heu vist? Algú sap on són? Espero que en algun magatzem de bombers.

Ja us vaig comentar un cop que els quadres amb les fotos de diferents bombers morts en servei, havien anat a parar a un contenidor de brossa, quan es va decidir prescindir de l'auditori de Cerdanyola per construir la primera sala del CECAT. Sort que algú (així ho tinc entès) les va recuperar a l'últim moment, desconec on són ara. Quantes altres eines, materials i equips han estat llançats al contenidor?

Això em fa recordar cada cop que substituïm camions i vehicles. Sempre ens preguntem perquè la casa no se'n queda cap unitat de cada model, i així tenir un element històric de casa nostra. Hauríem de tenir un Comet, un Egipci, un MB1222, un Pegaso Europa, el 4L i el Santana Cazorla, els BRL. Perquè d'autoescales Magirus del 1969 i 1970 n'hi hauran unes 5 o 6 de conservades. Una la tenim al museu de vahicles antics de Lleida (amb la numeració de Balaguer) i en correcte estat de funcionament del vehicle i escala.

Fa alguns anys, remenant webs de fotos de vehicles de bombers, vaig descobrir unes imatges d'un helicòpter BO105 que l'havien embolicat amb plàstics i bombolletes i es guardava en un hangar. Després l'he pogut veure pel museu d'aviació al costat del Prat. I ara (deu ser aquest) es troba a Terrassa a l'exposició de Bombers.

A Lleida fa no massa anys vàrem treure de l'intemperie un antic camió del parc. Un endromina reaprofitada de la 2a Guerra Mundial com a vehicle transformat de bombers. Finalment ha acabat a Manresa a l'associació de bombers recuperadors de vehicles de bombers antics. Esperem tornar-lo a veure. Però esperem també que un gran museu ple de veritables equips, màquines i un camió de cada model formin part del seu fons històric. Així com un gran arxiu, amb les fotos recuperades de l'auditori de Cerdanyola, les gravacions d'Horta de Sant Joan (i alguns dels seus materials recuperats) i tantes i tantes fotos i documentació que hi ha als fons dels calaixos i estanteries de tants parcs.

Segur que d'aquí a 50 anys, quan algú vulgui preparar el centenari del Cos de Bombers de la Generalitat ho agrairà i farà tota una feina de divulgació de com hem anat creixent i superant les adversitats. Sense aquesta documentació històrica tot el que fem per millorar i superar la gestió de la misèria es perdrà en la memòria dels qui ho hem viscut i no serà cap model ni exemple per les generacions futures.

Dels calçots als incendis de les bateries

Avui començo parlant de calçots (de fet n'és temps i cal menjar-ne). Els serveis són com una calçotada. Cal tenir-ho tot preparat, sense res a la improvisació. Algú ha de portar la veu cantant. Es planifica la data, qui pot venir i què es compra. Si hi ha algú intolerant al gluten, un vegetarià o hi ha nens que han de menjar una mica diferent. Com un torn on cal planificar la guàrdia (ara amb el nou programari), saber dels recursos disponibles i a l'hora de sortir a un servei saber a qui li toca i amb qui pots comptar per a cada acció. En una calçotada no farem fer foc al qui no en sap. En un servei tampoc pots posar a tothom a qualsevol lloc, tothom té habilitats diferents. Tampoc és qüestió d'obrir ara un meló que ens portaria molt temps a discutir, divagar i que fins i tot podríem fer treure els colors a més d'un. Finalment algú renta els plats, les mànegues i posa en ordre el camió.

I com que de calçotades en parla molta gent, això em porta a parlar de patinets i altres màquines infernals amb bateries diverses. (Oju quin tomb que us he fet donar per arribar aquí).Si, avui parlarem de patinets, bateries i incendis. Atenció, tot el que us explico avui és collita pròpia. D.O d'Unpobrebomber, qui ningú ho agafi com a informació de la casa ni cap mena de fuita d'informació confidencial (aquesta me la reservo).

Per començar, us recordaré el que us expliquen cada cop que us canvieu el telèfon mòbil. Que l'heu de mantenir carregat entre el 20% i el 80%. Que els extrems són dolents. Tant dolent és arribar a esgotar la bateria com tenir-la sempre carregant. Evidentment encara és pitjor tenir-la tota la nit endollada. Per tant, avui que els mòbils es carreguen en poc més d'una hora, és inútil tenir-lo tota la nit endollat a la tauleta de nit. Tot i això, com podeu comprovar, ben pocs coneixem a algú que hagi vist un mòbil explotant (o encenent-se). També hi ha la possibilitat que s'encengués quan estem fora de casa, però avui dia, sembla impossible sortir de casa sense el mòbil. Tanmateix, tots hem tingut mòbils que en un moment o altre han tingut la pantalla super-calenta. Possiblement sigui el resultat d'haver-nos caigut al terra un grapat de vegades. Per tant podem començar a relacionar el deteriorament del mòbil (i la bateria) amb el fet de caure a terra.

Si feu memòria, també hi va haver la "moda" de dir que hi havia ordinadors portàtils que mentre es carregaven acabaven encenent-se o explotant. Crec que hi havia alguna marca assenyalada. Segur que hi havia algun que altre cas. Però actualment ningú es planteja si el seu ordinador li explotarà o no. Tampoc és habitual que ens caigui l'ordinador al terra. Fet diferencial respecte als mòbils i sobretot als patinets.

I dels patinets cal fer algunes puntualitzacions. He buscat preus de bateries bones d'eina de bricolatge. Una bateria de marca, bona i amb amperatge costa pel cap baix 250€ i n'hi ha que costen el doble. Quan costa un patinet? N'hi ha per menys de 100€, quina porqueria de bateria portarà? Ni durarà, ni estarà ben protegida i el que és més important. Les bateries de patinet estan molt però molt compactades per a que no ocupin espai, ja que es situen a sota la base o a la tija del manillar. O sigui, que estan minimitzades a més no poder. Resultat? que són bateries molt dèbils i susceptibles a que davant qualsevol vibració i/o cop es malmetin. I quants de vosaltres deixeu el patinet carregant-se mentre esteu treballant, mirant la tele o simplement queda tot el dia endollat a qualsevol habitació  de casa? I una altra cosa. Quants heu canviat les rodes del patinet per unes de més rígides, que no es punxen o que duren més? Tot això repercuteix en les vibracions que pateixen. No només pujant i baixant de les voreres, circulant pels llambordes o els panots rugosos de les voreres. Doncs ara imagina si la roda és més rígida i no absorbeix part de les vibracions. Doncs això, que a priori els patinets son elements molt més susceptibles de patir situacions adverses al bon estat de la bateria. I tornem al que us deia un parell de paràgraf abans, quanta gent deixa la bateria al 80% de càrrega?

I coneixent l'explicació sota el meu punt de vista, quants cop heu anat a apagar incendis on hi havia alguna regleta amb aparells endollats? En incendis produïts a menjadors o a habitacions, sovint trobem regletes algun mòbil, o aparell d'alt consum d'energia, etc que se suposa és la causa inicial. Escalfen la regleta, la fonen i es produeix el cort-circuit, o potser és el mòbil que s'ha sobreescalfat i ha desencadenat el desastre posterior. Jo no he passat d'aquí. De fet, però, mai he sabut quin era l'element causant, però que la regleta era plena, segur. Però mai hi he vist un ordinador. Mòbils si. També he anat a patinets cremant (o que han cremat) estiguin endollats o no. Així que mòbils i patinets son elements "yuyu" en un habitatge.

Jo ja no em posaré en si s'han de prohibir al transport públic o no. En principi un autobús el pots aturar i fer baixar la gent. En un tren o un metro és més complicat, cal tenir en consideració tota la incidència que produeix tenir un tren immobilitzat en mig d'una via. I un avió? O un vaixell? Doncs parlant de vaixells. Sabeu quants vaixells amb cotxes s'han cremat l'últim any? La realitat és que en el període de 2017 al 2021 els incendis en vaixells ha passat de representar del 13% al 18%. Una dada de 2021, al món van cremar 120 vaixells logístics, majoritàriament de transport de vehicles elèctrics. Que els cotxes o les bateries en varen ser la causa? No sé, que varen dificultar l'extinció? Segur.

Perquè un incendi d'una bateria no és un incendi normal. No és un combustible + aire (oxidant) + energia. Una bateria és un incendi químic i elèctric. Per tant per molt que li treguis l'oxigen o li tiris aigua no s'apaga, possiblement encara l'atiïs més. Així que sovint les solucions que cal donar passen per submergir-los en aigua (tipus piscina per a vehicles) o una manta que el cobreixi evitant la propagació de les flames a la resta de mercaderies.

Model de manta per la llar

Quants de vosaltres (i també als parcs) disposem de mantes de sufocació per a tapar vehicles, patinets o un simple mòbil? De fet, les mantes de sufocació també son elements que podem aconseguir fàcilment per internet. Igual que un detector de fum. Son fàcils d'utilitzar, econòmics i sobretot, funcionen molt bé i son elements molt pràctics i que ens produeixen molt benefici. Doncs ja sabeu. Compte amb les bateries del mòbil i del patinet. I a poder ser, poseu-vos una manta i un detector de fum a casa. Paraula d'Unpobrebomber.

un pressupost per la DGPEIS

Ja tenim pressupostos! Al·leluia. Sigui amb uns o siguin amb un altres, si ens mirem el melic (el de bombers) hem d'estar contents per la part que ens toca. Cada any ens interessa actualitzar-los. Quan només hi una pròrroga, si a l'antic pressupost hi havia X milers d'euros per mobiliari de la DGPEIS, però aquest any no en necessites, no es pot modificar aquesta  partida de mobles per comprar ordinadors, drons o puntals, encara que sigui dins la DGPEIS. Un nou pressupost permet canviar el conceptes de les partides i comprar (gastar) en coses noves.

Hem d'entendre (si els jefes han fet els deures) que de les noves necessitats i les que resten pendents d'execució, han creat les noves partides per a que, els "mai compresos" senyors del Departament d'Economia i Finances, ho incloguin a la memòria i proposta de pressupost del següent període anual. Esperem que el nou pressupost de 2023, a l'apartat Bombers, inclogui el finançament  de tot un seguit de necessitats que portem arrastrant des de fa massa anys.

Suposo que no cal insistir en el que ja us he explicat al llarg dels més d'11 anys que escric. Nous parcs, renovació de parcs, reparacions infinites, vehicles nous, reparacions, manteniments de vehicles, de parcs i sobretot de màquines i equips (altament necessaris). A dia d'avui hi ha desenes de contractes de manteniment d'equips tecnològics caducats. Per tant, hi ha un grapat de màquines, que costen un dineral, sense el calibratge o revisió periòdica. Equip de mesura tant sensibles com els nostres no poden estar sense la seva revisió. No perquè siguin cars o altament precisos, sinó perquè ens son eines molt útil de treball !.

Algunes noies (i també nois) necessiten patronatges especials

Però tampoc pot ser que no sapiguem si hi haurà pressupost per posar vestidors pel 40% de les noies de l'oposició que s'ha publicat fa pocs dies, o si tindran polos en tallatge femení, o si hi haurà suficients màscares talla S i M per a tots. O si hi haurà diners per a construir habitacions més petites per mantenir certa intimitat. Com us deia, tot això són coses que ja hauríem de saber tots.

Però els diners d'un departament i les seves direccions generals també es gasten en pagar els seus treballadors i treballadores. Si no poguéssim fer una nova oposició caldria pagar hores extra al personal que encara cobreix les mancances estructurals. Perquè en un parc gran hi van 9 bombers de guàrdia, ni 7 ni 8. Els que falten cal pagar-los. I en aquest cas són hores que es realitzen de més. O com quan hi ha incendis com els de l'estiu passat, cal pagar al personal addicional que reforcen tots els parcs que han "buits de personal" per anar als incendis. I com són diners no previstos cal treure'ls de partides obertes. En aquest cas, això crea un dèficit en alguna altra part del sistema. Potser no s'han pogut canviar les peces en una reparació, comprat material fungible o retardat un canvi de persianes d'algun despatx.

Un dels esborranys del pressupost per 2023

Un pressupost d'un departament deu ser una cosa molt complexa. Hi pengen sous, manteniments, vehicles, edificis, mobiliari, combustible, serveis de llum, gas, aigua... I quan en un any la despesa i la necessitat no van a l'hora tot comença a trontollar. I de trontolls fa massa anys que en patim. En el nostre cas ho hem batejat com a "la gestió de la misèria".

Esperem que els nous pressupostos donin per solucionar la greu problemàtica dels equips d'aire, per canviar i revisar detectors, emissores i equips d'excarceració, però també per mantenir en condicions tots els parcs de bombers. De coses a millorar n'hi ha a cabassos, només cal llegir les avaluacions de riscos parc per parc. I per a tractar una mica millor a tots els treballadors i treballadores que depenem de la nostra DGPEIS, encara que això no estigui escrit en cap dels pressupostos.

Prou precarietat dels nostres TEOC

Com ja sabreu, els bombers treballem en equip. Uns fan la feina i els altres també. Amb això el que vull dir és que tota la gent que treballa en aquesta organització i més si té influència en la ressolució dels serveis, és det tot important. Sigui qui sigui. Avui especialment vull donar veu (i espero que em segui demanant un lloc en aquest bloc) als TEOC, Tècnics Especialistes Operadors de Control.

Missatge d’una companya TEOC, al qual he adaptat per a evitar l'exposició de dades personals i de serveis. També per aclarir alguns conceptes i fer-lo un document que pugui ser comprès per gent no exclusivament de l'àmbit bomberil.

Fa uns dies vaig estar de guàrdia de dia a una de les 6 Sales de Control Territorial d'Emergències de Bombers. Érem tres TEOC. Com molts sabreu, algú ha decidit no cobrir els mínims establerts al CI.DSCB.033_2022, que en el cas de la nostra Sala és de 4 TEOC.

Us vull fer un resum d'aquesta guàrdia:

Des de les 7h fins les 19h vam gestionar més de 100 actuacions, sense comptar-hi la gestió de personal, ni el seguiment d’incidències com els canvis d’EPI, d'ampolles d’aire, de baixes de vehicles, ni la previsió de la propera guàrdia (que cada cop la fan realitzar més aviat, solapant-se amb altres tasques primordials del principi de guàrdia) ni d'altres tasques que tenim encomanades. 

Respecte als serveis vull destacar: 

11 accidents on hi destaquen: Un d'ells va tallar la AP7 amb una persona atrapada molt greu. Un atropellament d’un tren amb un mort. Un accident amb un camió de Matèries Perilloses

Salvaments: Una persona precipitada de 8 metres (amb activació del GRAE), diverses obertures habitatges urgents (relacionades amb salvament de persones), la recerca de dos dones perdudes, la deflagració a un camió d’escombraries amb dos ferits.

27 incendis edificis: Una Indústria química a Castellbisbal, Una de transports al Maresme, incendi d'una masia amb una persona amb cremades (amb relleus de personal inclosos). A més de multitud de focs de xemeneia (alguns amb afectació a l’habitatge)

8 incendis vegetació, a més de tota la resta d'avisos de foc en els que hem de fer recerca d’informació per confirmar que es tracta d’una crema controlada i poder-los descartar.

Varis ajuts a altres regions.

Es varen donar consells a la ciutadania (fuites en ampolles de butà, filtracions d’aigua...) evitant així moltes sortides, evitant col·lapses durant la guàrdia.

I després d’explicar-vos tot això vull fer una reflexió: 

No entenc aquesta actitud envers als TEOC. No puc entendre com hem arribat a aquesta situació que vivim sentint un menyspreu total cap a la nostra feina i posant en risc la nostra salut física i mental.

La guàrdia d’aquest dia no va ser excepcional, portem molt temps vivint les guàrdies sense poder descansar.  

Som persones, no som números ni màquines. Necessitem anar al bany, dinar, esmorzar i de tant en tant, sortir a agafar aire perquè estem gestionant serveis d’una complexitat que requereixen tot el nostre esforç en un temps rècord i això passa factura. I tenim dret a fer-ho! 

Aquest, i molts altres dies, no ho vam poder fer. No exagero si dic que entre els 3 no vam descansar ni 1 hora de tota la guàrdia (esmorzar i dinar inclosos).  

Des de Recursos Humans ens han fet creure que augmentarien els mínims a partir de gener i que això venia avalat per una contractació de personal. I de pas van aprofitar per justificar un canvi imposat d’un nou calendari.  

En sentim enganyats i menyspreats. A sobre ens hem de sentir malament per agafar Hores Sindicals, un permís o un indispost perquè sabem que no ens cobriran i els companys hauran de patir una  sobrecàrrega de treball.

Sé que des de la nostra Regió d'Emergències s’ha fet l’impossible per buscar una solució i ho agraeixo. Ahir el nostre cap de Coordinació Territorial (CX0) va informar a tothom als briefings del matí i ho va fer constar al TRI (taula de recursos de la guàrdia). També he de dir que els parcs ens van fer arribar la seva solidaritat i comprensió.

Fa molt de temps que estem avisant que algun dia podem tenir algun ensurt greu. Per això us demano que feu arribar aquest escrit a qui creieu convenient.

Es la nostra obligació fer tot el possible per millorar el servei i evitar que algun dia ens trobem en una situació greu que no tingui marxa enrere. 

Si hi ha algú que després de llegir això encara creu que tenir la Sala de la REXX amb 3 TEOC (sota-mínims) no és una irresponsabilitat i que no es posa en risc la nostra salut (física i mental), la dels bombers i de la ciutadania, només em queda convidar-los a fer una guàrdia amb nosaltres per patir en primera persona el que patim nosaltres a diari.  

Vull remarcar explícitament la paraula ESPECIALISTA. Fer de TEOC és una tasca molt específica, per la que cal estar format, tenir unes condicions mentals (semblants a les dels bombers) perquè sovint parlen amb víctimes d'accidents i d'incendis a les quals encara no els hi arribat l'ajuda dels equips d'emergència. O simplement, com en el cas d'Horta, parlen i es preocupen directament amb els companys accidentats. Mereixen ser tractats com el que són, ESPECIALISTES, els quals col·laboren i treballen en paral·lel amb els bombers que intervenim amb els serveis. Perquè ells també intervenen de forma directa en el servei i el tracte humà a les víctimes.

Els Bombers i Bomberes, que treballem colze a colze amb vosaltres, us donem suport.

incendis a l'hivern

Semblava que el fred rigorós d'hivern no hagués d'arribar, però aquest últim cap de setmana ho ha fet. I ho ha fet amb força. Com cada hivern les calderes s'engeguen, les llars de foc cremen munts de llenya i els radiadors elèctrics gasten electricitat (malgrat els preus). Però el fred ja va arribar a finals d'octubre, amb dies de tot. Les temperatures no eren del tot fredes i les calefaccions anaven a mig gas. Però quan arriba el fred cru com el d'aquest últim cap de setmana tots els sistemes de calefacció funcionen al 100% del seu potencial. I aquí és quan arriben els problemes.

Fins ara, a Lleida, les calefaccions no ens havien provocat massa problemes. A zones més de muntanya ja hi havíem tingut alguns incendis de xemeneia, però a la plana també. El problema d'aquest fred tant cru és que posa al límit tots aquests sistemes energètics.

I per això no és casualitat que s'incrementi amb escreix el nombre d'incendis d'habitatge. Calefactors elèctrics endollats a regletes (o "lladres" que amb l'alt consum de potència s'escalfen. Llars de foc on no s'hi ha fet prou neteja del tub interior i que finalment fa una crosta incandescent o que té les bigues de fusta massa properes. Amb tanta temperatura i dies de calor la fusta dels sostres es deshidrata i finalment comença a cremar.

Ja he parlat altres hiverns de xemeneies però és el taló d'Aquil·les de moltes llars. Malauradament ho segueix sent. Potser caldria incloure a les auditories energètiques de classificació dels habitatges aquest punt de revisió. Segurament salvaríem més d'una llar, la comunitat que comparteix teulada i no caldria que els bombers s'enfilessin per sobre les teules i tancaments per a tallar la progressió del foc.

Després tenim la pobresa energètica i la pobresa en general. Això mereix un punt a banda.

Aquí és quan ens arriben els problemes greus. Al cap i a la fi, si connectem massa coses a l'endoll o no netegem les xemeneies és problema nostre, perquè hem menystingut les conseqüències que ja coneixem. Però quan no tenim alternativa a escalfar-nos per manca de recursos, ni podem netejar la xemeneies ni cremar fusta verge, ni tenim un sistema elèctric segur el perill és permanent. I a l'arribada del fred, els problemes i accidents no triguen a sorgir. Això és el que passa cada hivern a l'arribada del fred intens.

Els darrers dies en són exemples clars. Desenes d'incendis d'habitatge, de casetes "abandonades" ocupades per sense sostres o immigrants sense recursos (i pelats de fred i de diners), gent malvivint en fàbriques abandonades cremant cartrons i fustes. Tot ple de fum. Intoxicacions per monòxid, casetes cremades, matalassos encesos i habitatges d'ocupes que cremen de matinada. Tots són conseqüència del fred, la manca de recursos i la pobre gent que necessita escalfor per evitar les hipotèrmies.

Vídeo de la setmana passada a Vilanova i la Geltrú

Ens venen un parell de setmanes complexes de feina intensa. Amb el perill addicional derivat de la manca de coneixement del sistema d'emergències (principalment de la gent provinent de països amb pocs recursos de bombers o molt precaris) i també la manca genèrica de cultura preventiva (desconeixement de què cal fer en cas d'incendi). Per tant, hi haurà qui davant una situació de por i estrès vulgui saltar des d'un balcó. Per nosaltres, com a bombers, són situacions molt estressants, perquè entenem que absurdes en un context normal, però que en aquesta situació extrema es dóna. I tot i així no deixa de sorprendre'ns.

Potser és un altre exercici a entrenar. Tancar la porta a foc és necessari i tancar-se a casa aïllats del perill són les situacions que esperaríem trobar, però també ens acabem trobant gent desesperada. Caldria doncs tenir-ho present i practicar els serveis en aquestes altres situacions. Gent volent saltar, persones als balcons, o com també ha passat, propagació vertical de l'incendi a altres habitatges. Així que ens queda molta feina a fer: Seguir preparant-nos per qualsevol situació.

avui va de medalles i del no reconeixement

Aquesta setmana no podia deixar d'explicar-vos l'acte (o actes) de les medalles per antiguitat als bombers. Com ja us vaig escriure fa alguns anys, per la dels meus 20 anys d'antiguitat, fins que no ho vius no acabes d'apreciar el seu valor. Qui no ho viu no li troba la gràcia. De fet hi ha molts companys que no van a recollir el reconeixement a una antiguitat, que és la nostra, i que al menys aquest cop sí que se'ns reconeix. Una altra cosa és que potser hauria d'anar acompanyada d'alguna cosa més (hi ha qui pensa que hauria de ser amb diners), o un altra tipus de reconeixement... De fet l'antiguitat ja és reconeix als concursos de trasllats i a les promocions per ascendir a caporal i següents. Però no deixa de ser un tema que podríem abordar en un futur.

Fins l'any de la COVID es feia un únic acte per a tot el col·lectiu. A mi pel 20 em va tocar anar a Sabadell, altres han vingut a Lleida, a Girona o d'altres llocs ben llunyans i poc motivadors per un reconeixement que, com ja he dit, els costa a un bon nombre de bombers. Aquest any, passat el lapsus pandèmic, s'ha fet un primer acte unificat per als distintius atorgats per serveis i medalles d'or i finalment un altre per Regió d'Emergències pels distintius de 20 i 25 anys d'antiguitat.

Com ens va dir, divendres a Tremp, el Director Delort, segurament serà un model a repetir. Si, sembla un bon canvi. No obstant cal motivar als bombers i les bomberes que actualment no venen i que no es senten "estimats" per la casa, per a que realment sigui un acte que veritablement honori als nostres bombers. Només cal fixar-nos en un detall. Quants bombers professionals hi havia i quants de voluntaris? Potser perquè és la REL i es feia a peu del Pirineu, però hi havia clarament molts més voluntaris que professionals. No serà que els voluntaris no tinguin queixes, ans al contrari. Quants cops no els ha maltractat la casa? Tants o més que als professionals, però la majoria de voluntaris hi eren. I això cal dir-ho. Perquè fa més gran la necessitat de que la casa hagi de millorar la seva imatge també dins dels seus bombers i bomberes professionals. I si els maltractats bombers voluntaris hi han anat, deu ser que als bombers professionals se'ls ha tractat encara pitjor.

Als bombers professionals se'ls va reduir el sou, seguim patint múltiples mancances de material i als parcs. Tot allò en el que es basa la nostra feina i forma de guanyar-nos la vida. De vegades ens han fet sentir culpables per tenir un sou, com si el robéssim o no ens el mereixéssim. Doncs sí que ens el guanyem. O és que cada any no es donen reconeixements al mèrit i esforç donats en serveis? Però tot i alguns petits premis sempre hi guanya la queixa cap als bombers. Que si fem hores extres, que si hi ha gent de baixa, que si hi ha parcs on es treballa poc... Quan la realitat et diu que les hores majoritàriament es generen per serveis o perquè hi ha mancances estructurals de personal.

No és doncs d'estranyar que hi hagi bombers (i aviat bomberes) que no creguin reconeguda la seva feina i perquè porten moltes guàrdies patint manca de condicions. Després es destapen casos de manca de rigor d'alguns "jefes" com va ser al seu dia els helicòpters, ara el manteniment de camions o les recents fallades d'equips d'aire. Perquè al final qui està exposat als perills, als fums o a no tenir prou recursos en els serveis més difícils som els bombers i bomberes que a cada servei prestem el nostre temps (ja sigui perquè és la nostra feina o, en el cas del voluntaris, part de l'aportació al seu poble).

Tot i el que patim, i les mancances que seguirem tenint, una norantena de bombers i bomberes vàrem anar a recollir el nostre reconeixement al grapat d'anys que portem donat servei als ciutadans i ciutadanes del nostre país. Estem orgullosos de fer-ho i tot i ser de la millor manera que sabem, demà ho farem encara millor. I si això ens permet guanyar-nos un nou reconeixement? Doncs millor, però no ho fem per això. Però el que cal canviar és com tracta la casa als seus bombers i bomberes. Potser així, molts dels qui es senten menystinguts es començaran a sentir orgullosos del seu Cos de Bombers.