dilluns, 20 de desembre de 2021

Urbanisme nadalenc

Entrada del podcast 2

Em sembla que l'any es va acabant. Les nadales ja sonen als principals carrers de les ciutats i les casetes de figuretes, regals artesanals i menjar km 0 envaeixen els carrers com cada any. Llàstima però que can Bombers siguem els més desgraciats. Si, heu llegit bé. Som els més desgraciats. Per quants carrers plens de paradetes hi passaria un camió de bombers? Perquè si això passa, de qui és la responsabilitat? Si ho és de Bombers, som uns desgraciadets perquè no ens fem escoltar, i si ho és de l'àrea d'urbanisme de la vostra població, també som desgraciadets, perquè vol dir que als ajuntaments i als seus plans de protecció i seguretat durant la campanya de Nadal no hi pintem res. És així de fotut.

Si realment algú ens prengués seriosament, si realment tinguéssim "poder" de decisió aquestes coses no passarien. Tindríem carrers practicables pels camions de bombers, no tindríem molts carrers plens de testos amb arbres i floretes, pilones que no es desmunten, pilones fixes, fanals en mig d'una corba complicada (on no passa el camió autoescala), o places amb un aparcament de cotxes a sota on no pots passar el camió de bombers perquè per disseny no està pensat tant de pes (s'ensorraria).

Per tant, la conclusió de com ens veuen als ajuntaments és molt defraudadora. Necessitem carrers on els camions hi puguin entrar amb certa fluïdesa. On no calgui baixar del camió per treure una pilona, apartar unes plantes amb test metàl·lic que pesa un colló, apartar cadires i taules d'algunes terrasses, i qualsevol altra situació que molts coneixeu de la vostra població i ciutat.

Com accediríeu a una balcó amb l'autoescala?

Quan arriba Nadal alguns ens posem les mans al cap. A més dels llums super-moderns que creuen el carrer de costat a costat cal sumar les llums de Nadal (del tot necessàries, no ho critico), però que si cal arribar a un balcó enlairant l'escala i la cistella sovint cal tallar cablejats de subjecció i també l'elèctric. Evidentment ho acabem fent, però sempre és a costa de gastar temps. I temps en un servei on el foc et pot deixar sense llar és molt car.

Sovint més val disposar d'aquests 2-3 minuts per pensar el que tenim, el que cal fer i com ho fem que tallant cables, retirant testos i entrant a carrers impracticables. El temps és or i com a tal l'hem d'utilitzar. I per això sovint la coordinació entre policia, servei sanitari i bombers és essencial. Un cotxe aparcat en el lloc que no toca pot dificultar un rescat, un accés a l'edifici o simplement fer que un camió no pugi girar en un creuament de carrers.

Això, que vist des de fora sembla evident, cal treballar-ho tot sovint. Quan arribes a un servei t'agrada arribar i posar-te el més proper possible. Però aquí rau la dificultat. Sovint el lloc més segur, on millor pots pensar i més feina farà és a certa distància del servei. I per tant cal deixar un espai pensant en l'ambulància que recollirà un possible ferit, els vehicles de policia que donaran suport logístic a la zona i també als camions de bombers. I ho dic en plural. jo que estic en un parc gran, sóc molt conscient que als incendis d'habitatge sortim i arribem des d'un primer moment amb 3 vehicles (si no 4). 3 camions, alguns cotxes patrulla i una o dues ambulàncies necessiten el seu espai. I això ho treballem. Periòdicament entre nosaltres parlem i exposem les nostres necessitats. Les d'uns i les de tots els altres.

I aquí és on encara entenc menys els problema d'accessos que us dic al començament d'aquest post. No podem per una vegada entre sanitaris, policies i bombers demanar d'una vegada per totes que els carrers siguin nostres? Nostres per accedir, nostres per definir si hi gira un camió o un vehicle especial, nostres per deixar un espai per si necessitem passar, si cal fer un corredor de seguretat, un corredor d'accés a un punt determinat d'aquests carrers i places plens de casetes (que m'agraden molt) que tots ells son punts fixes. La gent s'aparta, no hi ha massa problema. Quan passa un vehicle amb sirenes tothom s'aparta, però una caseta en mig d'una plaça no es pot treure, ni les pilones que no funcionen o que estan en mig del pas.

Així que aquests dies de Nadal, qui sigui, a qui li toqui (el polític de torn que no ha pensat en les emergències), espero que no se li cremi la casa ni tingui un familiar que calgui treure'l pel balcó, però tant de bo tingui un petit ensurt, en que hagi de demanar ajuda als serveis de la ciutat i que se n'adoni que no ens és gens fàcil d'arribar i així pugui entendre el motiu del post. Aquests dies de Nadal, de festa i alegria circular per alguns carrers ens és un mal de cap i esperem que només sigui un mal de cap.