dimarts, 24 de desembre del 2013

Santa Claus is coming to town

You better watch out
You better not cry
Better not pout
I'm telling you why
Santa Claus is coming to town
He's making a list
And checking it twice;
Gonna find out Who's naughty and nice
Santa Claus is coming to town
He sees you when you're sleeping
He knows when you're awake
He knows if you've been bad or good
So be good for goodness sake!
O! You better watch out!
You better not cry
Better not pout
I'm telling you why
Santa Claus is coming to town
Santa Claus is coming to town

dilluns, 16 de desembre del 2013

Bombers Lleida amb la Marató i altres coses

Un any més, i ja van quatre o 5 que des del l'ACR Bombers Lleida es fan diferents activitats a la ciutat de Lleida per recollir diners per la Marató de TV3.
Aquest any, i aprofitant el renom que va agafar el parc amb "la Colleta" i el seu viatge als Estats Units al Mundial de rescat d'accidents de trànsit, s'han muntat activitats de prevenció i de exhibició que han servit per cridar l'atenció de la gent i de pas fer que buidessin una mica més (més del que ja estan) les seves butxaques.
Les últimes setmanes s'han pensat algunes activitats com poden ser la simulació d'un foc en una paella a la cuina de la casa de qualsevol persona o preparar un escenari per fer un rescat en un accident de transit al bellmig de Lleida. (aconseguir un lloc ampli i suficientment espaiós, i alhora disposar de dos vehicles per poder fer malbé).
Així doncs un petit equip de gent ha treballat les últimes setmanes en disposar dels equips i els materials per poder-ho fer. Tot i això una part ja estava feta... les caixes per l'exhibició dels gossos, el plafó per fer-se la foto amb imatge de dos bombers portant una llitera, la carpa, l'equip de música... que cada any va creixent a mesura que es creen noves activitats.
Llàstima però de des dels estaments més superiors de la mostra casa sols vulguin veure que el problema som nosaltres i que no es fien de nosaltres. És una llàstima, perquè els bombers estem al costat de la gent. I això ho demostrem no només en aquestes exhibicions i actes solidaris, sinó que ho fem sempre que hi ha algú que té problemes. Estiguem o no de guàrdia, quan hi ha algun problema sempre hi ha un bomber a la vora donant un cop de mà.
I de la mateixa manera que els polítics prohibeixen les protestes, els escratxes i qualsevol cosa que els molesti, l'últim mes la DG ha obert un grapat d'expedients, i per tant aviat es quedarà sense bombers... aquí fer una protesta contra l'administració en els termes que fan els danesos és (en principi) impensable...
 

dilluns, 9 de desembre del 2013

L'incert futur dels bombers

Aquests últims mesos son especialment durs. Les circumstàncies a les que en sotmet la casa fan que la gent es desmotivi. Jo fins m'he arribat a plantejar engegar-los a tots a prendre pel sac. Però reconec que la feina de bomber m'agrada i em costaria molt deixar-ho. Tot i això es fa difícil entendre com les ments pensants (encara no sé què pensen) volen motivar-nos i que treballem a gust quan ens retallen el sou, ens prenen una paga, ens treuen dies de festa (dient que era un privilegi) i que ara volen que fem més guàrdies durant l'estiu.

I encara és més difícil quan veus que molts dels que estan davant dels sindicats de l'únic que es preocupen és de fer que tots siguem iguals. Tinc la sensació que no lluiten per mi, ni per la bondat del col·lectiu. No sé per què lluiten. Fent un símil de futbol, jugar a tancar-se darrera esperant que no et marquin un gol, acostuma a ser mala tàctica. I la casa s'està aprofitant d'aquesta circumstància. Ens ha retallat el sou, ens afegeix hores de treball, ha canviat les condicions de la MD i ha oblidat les guàrdies remunerades d'estiu. Tot amb l'excusa de la falta de diners públics. Aficionats, que som uns aficionats.
Tot allò que prometen a la gent del carrer, dient que en un parell d'anys començarem a respirar, a bombers això no serà així! Potser acabarem recuperant el sou que teníem fa quatre anys, però res serà el mateix. Ara ja fem 3 guàrdies més (les dues festes que ens han tret, més les hores acumulades per antiguitat), aviat ens posaran més guàrdies (a l'estiu), més formació (augmentant l'horari més hores) i ells seguiran malbarant recursos. Ens hem acostumat a veure 100 vehicles de bombers en qualsevol incendi forestal i ningú es planteja que val això econòmicament i que d'on surten tants mitjans, i sobre tot, quins mitjans queden per la resta de serveis.
Aquesta setmana va cremar a Collserola. Hi havia poc més de 10 vehicles... si en lloc de portar-lo Bombers de Barcelona el porten els de la Gene... quants vehicles hi haguessin anat? I la culpa hagués estat del bombers, que no treballem prou, que s'han d'activar plans especials per tal d'obligar-nos a que contestem el telèfon i anem a cobrir el parc, perquè puguin seguir enviant camions i camions als incendis.
El que fa falta és plantejar-se les dimensions de l'extinció. Si al segle XXI fan falta 100 vehicles i als anys 90 amb 20 ja fèiem, serà que els boscos estan en pitjors condicions. Perquè nosaltres treballem aproximadament les mateixes hores, seguim en torns de 24h, i segurament som més gent i tenim millors vehicles, mitjans i sobretot millors coneixements tècnics, des del pobre bomber al tècnic GRAF, cadascú al seu nivell.
Per això que si ara resulta que el problema som els bombers serà que els que organitzen les estratègies les hauran planificat malament, o perquè exageren en el dimensionat de l'extinció o perquè no han evitat que les condicions del territori es deteriorin. La tecnologia de què disposem, els simuladors, l'aplicació científica del coneixement i les múltiples dades que es recullen cada dia, avalen que estudiem el nostre enemic (l'incendi) però que aquest cada dia és més perillós i això sincerament no depèn dels bombers com a persones individuals sinó de les polítiques forestals que tant erròniament s'han aplicat en aquest petit país en el que vivim i treballem.

dilluns, 2 de desembre del 2013

La mà dels bombers sempre a punt

No tinc per costum explicar públicament la meva vida. Tant sols en alguna xarxa explico coses puntuals, sense entrar-hi massa a fons, no sóc cap persona pública ni m'interessa ser-ho. Però és evident que quan portes escrivint un bloc durant més de tres anys acabes sent reconegut ens petits entorns.

Hi ha hagut més de dos i més de tres companys d'altres parcs tant de bombers professionals com voluntaris, a qui no coneixia prèviament, que durant un incendi m'han preguntat per si era jo l'autor del bloc i han reconegut que més sovint o menys (segons el cas) llegeixen aquest bloc. No sempre coincidim en el pensament però la majoria agraeixen la forma d'escriure, sense massa complexos i el fet de dir les coses pel seu nom, tal com les penso. Això és senyal de que tenim bona salut mental, no per llegir-me! Sinó per ser capaços de parlar les coses, siguin coincidents o no.
Gràcies al bloc he pogut conèixer personalment molta gent interessant. Amb alguns he anat a caçar bolets, amb altres ens seguim mútuament en alguna de les xarxes, altres comparteixen informació sindical, formativa, tècnica... seguim els nostres blocs paral·lels, contraposats o simplement que parlen de temes diferents.
Per altra banda, el que és l'essència del tarannà bomberil, i que forma part de la nostra feina, és que sempre estem al costat de la gent, ajudant-los en els seus problemes. Això també ho aplicant entre nosaltres mateixos. Som gent oberta.

Quan vas pels diferents parcs de bombers, ja sigui perquè vas a cobrir parc, guàrdia d'estiu (quan en fèiem), a portar/recollir algun camió o estri, a visitar a algun company que hi treballa, a donar alguna classe o simplement perquè estàs en aquella població i tens una estona perduda i et passes per aquell parc, sovint (mai hi ha un 100%) et trobes gent afable, que t'obren les portes com si et coneguessin de tota la vida.
He de reconèixer que els bombers som gent d'una altra mena. Evidentment no tenim interessos contraposats (no som enginyers que ens mirem amb recel, ni som tècnics o comercial i per tant no tenim por a donar informació "a la competència" sobre expectatives de negoci). Tots estem del mateix cantó. Som "ajudadors" de les persones per naturalesa.

Aquesta tardor en un incendi un noi, que em va veure passar amb el camió, va recular per comprovar que era jo i saludar-me. Després varem estar petant la xerrada mentre omplia el camió d'aigua al seu parc.
Dissabte però, a diferència del que passa sovint, vaig ser jo el que em vaig trobar apurat. Mira que he anat a esquiar amb mal temps, he posat cadenes un grapat de vegades, però aquest dia m'havia aixecat amb el peu esquerra. Fa un parell d'anys vaig canviar el cotxe, que no de model, i confiat de mi, creia que les cadenes de neu servien les mateixes... A la sortida de l'estació les vaig haver de posar, amb molta feina i l'ajuda del conductor d'un cotxe proper. Les vaig dur fins que al cap d'uns quilòmetres ja no havia neu a la carretera. Arribem a Vielha i dinem passades les 4 de la tarda. Al sortir tornava a nevar i ja pintaven bastos. Havíem d'anar en direcció al túnel i calia tornar-les a posar. Ara va ser impossible, al costat de la carretera posar unes cadenes que van massa justes em va ser impossible. Llavors se'm va acudir demanar ajuda...
Em vaig arribar als Pompiers de Vielha. Gent amable, com la majoria de gent de bombers. Efectivament. Allí hi havia companys a qui algun cop, fa anys, havia donat classe de Risc Químic a Mollerussa. Em vaig donar a conèixer i, tot i no recordar-se massa de mi, ens van obrir les portes del parc i ens van ajudar. Durant aquella estona vaig tenir l'oportunitat de conèixer al responsable del bloc dels pompiers de Les, el David (http://pompiersles.blogspot.com.es/). Ens llegim! Vàrem parlar de la neu, la neteja de les carreteres, serveis, amistats comunes de bombers... Abans de marxar ens convidaven a cafè o a alguna cosa calenta. Ahir no podia ser, un altre cop us passaré a saludar. 

Només van ser unes mans posant unes cadenes al cotxe, però per mi va ser molt més.
Fòrça mercejat a los pompièrs de la Val d'Aran (espero que es digui així, :-))