Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris A les portes de no sabem què.... Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris A les portes de no sabem què.... Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 de març del 2015

A les portes de no sabem què...

Be, avui toca fer una mica de visió en perspectiva.

On estem? Estem en un punt de canvi de campanya. Acabem l'hivern, amb alguns episodis de vent que han anat eixugant la vegetació. No tinc ni idea de com està humitat, però tinc les plantes seques... fa dies que no plou i la calor comença a apretar.
Ja hem tingut els primers avisos d'incendi a la ribera del Segre, que com cada any ens donarà molta feina durant les properes setmanes. No entenc aquesta norma absurda de protegir la vegetació de la vora del riu. Sense cap ordre ni control. I és clar, arriba el dia que s'hi posa foc i crema a l'ample, i nosaltres en perill, perquè cada any algun ensurt o altre hi patim.

Els fruiters ja han florit i amb ells les abelles es desperten i aviat començaran a fer els seus ruscs per tot arreu, també a la ciutat, on la nostra consciència naturalista ens hi fa tenir arbres de floració a qualsevol racó... i evidentment les abelles (que és la seva feina) cap allí van. La veritat és que cada cop som més urbanites, volem totes les comoditats de la ciutat, l'esplendor de les plantes però ens fa nosa tot el mostrari d'animals i animalons que viuen per i de les plantes.

Ja queden pocs dies per acabar de cremar la poda i les fulles, i com sempre els "bons samaritans" ens avisaran de multitud de columnes a l'horitzó. Els del 112 esparverats ens trucaran per salvar el món (deu ser del fum, perquè d'altra cosa) i finalment els canals s'ompliran d'aigua per a regar i com cada any algú hi caurà (o s'hi tirarà).
En poques setmanes tindrem les bases per la campanya forestal... poden passar dues coses. La primera és que, tal com ha passat les últimes setmanes, els bombers voluntaris no els veurem ni en pintura, obligant a la gene a contractar un grapat d'auxiliars forestals i distribuint-los no sé si homogèniament o per zones de perill. L'altra és que, com en els últims dos anys es vulguin estalviar un grapat de diners i comptar sol amb els bombers professionals i alguns forestalillos... però amb la manca de bombers real que hi ha, és una possibilitat perillosa i si la previsió de campanya és que sigui seca i calorosa és una possibilitat arriscada, i si els funciona malament l'estadística de les hectàrees es podria disparar... a més és any d'eleccions. 
O sigui que em decanto per una contractació d'un bon grapat de forestalillos, que complementat amb les nostres guàrdies normals i les nostres 3 guàrdies estivals, pot ser suficient en la majoria de regions d'emergència per cobrir suficientment les necessitats de personal. Be, totes no. La RELL com sempre depèn, principalment de Balaguer en amunt, del col·lectiu voluntari. Tampoc és una zona excessivament conflictiva només recordo un parell d'incendis remarcables, un fa 20 i l'altre 10 anys.
També pot semblar una zona desprotegida el Baix Segre i la zona de les Garrigues, però en realitat tot aquest espai està envoltat de parcs professionals de forma més o menys equidistant. Perdem la intervenció immediata (20-30'), però si que és cert que en una hora hi podem tenir una desena de camions. I per això, si la meva vena pitonissa no em falla, amb un bon grapat de forestalillos, les columnes mòbils (però mòbils de veritat) i les guàrdies dels professionals podem esperar un estiu mogut però amb infraestructura suficient... 
Això també em desperta una curiositat... els parcs de voluntaris poden ser "envaïts" pels professionals? No sé si és molt somiar truites, buscar els tres peus al gat o simplement ganes de tocar la moral, però us imagineu un parc que fins ara era de bombers voluntaris on les guàrdies les fan els bombers professionals, per exemple els de la columna mòbil?

Va, us deixo que us esbatusseu amb els vostres comentaris (que segur que fareu), però també podrieu dir, si això acaba sent així, quins son els parcs que tenen més números per a ser "envaïts".