dilluns, 26 de juliol de 2021

Pirocúmuls per sobre nostre

Sembla increïble el que acabem aprenent a base de llegir i de cercar informació dels incendis forestals. De fet, aquesta setmana aquest bloc ha tingut més de 5000 visites. I entenc que ha estat per tal d'entendre una mica més la feina que fem els bombers als incendis forestals. Segurament tenim una de les feines més boniques, arriscades i alhora comentades per tothom. Perquè la gran majoria de persones han expressat en algun moment o altre que els bombers varen arribar tard, que no sabien el que feien, que hi havia gent parada i només mirava o senzillament que els bombers no coneixen el territori.

Espero que amb posts com aquest la majoria de falsos mites, incògnites i dubtes sobre els bombers hagin quedat resolts. Per cert, no necessito conèixer on estic per apagar un incendi. Els incendis no s'apaguen anant més ràpid per un camí o travessant una carena. Els incendis s'apaguen a base d'estratègia, d'oportunitats i també com a conseqüència de canvis meteorològics al nostre favor.

La gent local és molt sàvia recordant antics incendis, el seu comportament i com varen evolucionar. Però això no s'estudia durant l'examen, sinó durant la preparació. Per tant, com deia al post anterior, els incendis s'apaguen a l'hivern. Aquí és on entra tota la preparació de camins i neteja d'algunes parts dels boscos. I s'hauria de fer a partir de l'històric. És on hi tenen molta força les ADF. Les Associacions de Defensa Forestal, que l'integren propietaris de boscos i terrenys propers a terrenys forestals (vaja, la gent que viu o treballa del camp) son els primers interessats en que això es faci. Malauradament vivim en una societat on l'agricultura ha estat oblidada des de totes les polítiques que ens afecten.

Bombers som especialistes en extinció. No som els que anem a preparar les pistes forestals ni els mateixos boscos. Això són competències d'una altra conselleria i uns altres departaments. I durant l'última dècada el GRAF hi ha pogut intervenir mínimament fent algunes cremes de gestió allí on ha pogut, on li han deixat o simplement allí on li ha semblat que tenia més oportunitats de que l'esforç valgués la pena.

Però avui estem aquí. A l'estiu rigorós, la calor i les baixes humitats acompanyades de vent suau o intens. I incendis com el de Llançà, Martorell, Torroella, Ventalló i Santa Coloma de Queralt. Però tots ells son incendis ben diferents. Uns comencen a la carretera, altres al camp i posteriorment segueixen per sembrats, boscos o urbanitzacions. Com he dit, han seguit patrons ben diferents.

Però com a bombers seguim aprenent. Avui diumenge (quan he escrit el post) hem pogut veure com el pirocúmul es formava davant nostre i sense entrar en altes capes de l'atmosfera s'ha desplomat. Segurament haurem d'estudiar si això són incendis normals per convecció o els encabim ja a la 6a generació. No sóc jo qui ho ha de fer. Però si que en veure'l, estudiar-lo i seguir-lo s'ha previst el seu comportament. El desplom del núvol, com si fos un núvol piroclàstic d'un volcà en erupció, ha provocat una alerta (amb els avisos i situació de previsió d'esdeveniments) als equips d'anàlisi i en conseqüència als d'extinció.

Segurament això ja ho havíem  pogut veure o patir en incendis d'altres anys o dècades. Possiblement és un comportament més freqüent del que ens pensàvem els "pobrebombers" com jo. Per mi, fins avui, una caiguda del núvol només era possible en els incendis de 6a generació i que l'altura tant gran que tenia provocava una expansió de dalt a baix tant gran que la propagació de l'incendi en horitzontal fos excepcionalment ràpida. Agafant desprevinguts, a mena de trampa mortal, a tots aquells que es troben dins un radi d'alguns quilòmetres.

Aquest cap de setmana, jo com a "pobrebomber" que sóc, he après un grapat de coses sobre el comportament dels incendis forestals a base de fer-ne un seguiment personal. Els incendis es poden viure des de casa (com a persona normal que som tots), des del parc de bombers quan estàs de guàrdia però no t'envien a l'incendi (o t'agafa de vacances o qualsevol situació similar) o també des de dins. Des de dins pot ser muntant línia, a la llança apagant foc, a la bomba del camió o conduint muntanya amunt i avall anant a buscar aigua per fer-ne la roda d'abastiment al vehicle que està emplaçat. Però que de totes les maneres en que un viu l'incendi s'aprenen coses. Però cada lloc té la seva particularitat. I avui a base de fotos i de vídeos n'hem après molt i molt i molt.

dimecres, 21 de juliol de 2021

serenament Horta

els records
sempre ens queden els records.
hi ha persones que deixen empremta
i vosaltres en sou el millor exemple
formeu part dels nostres records.

Horta de Sant Joan
21 de juliol de 2009

David, Jaume, Jordi, Pau, Ramon



dilluns, 19 de juliol de 2021

Comprem que tot ho arregla

Avui escric amb dos propòsits. El primer perquè en plena campanya d'estiu on hi ha incendis a diari i de la magnitud que ens toca viure, no escriure sobre incendis en un bloc com aquest no s'entendria. I per altra perquè el meu amic Joan Antoni (àlies Andoni) @joan_ru_ca (a Twitter) em va fer una consulta sobre si amb 4 hidroavions n'hi hauria prou per apagar els incendis d'aquest estiu. I aquí estic. Explicant com s'apaga un incendi en plena campanya i sense cap avió al meu abast.

Els incendis s'apaguen a l'hivern. Frase típica de bomber que es va tornant un tòpic. Però que és totalment certa. L'hivern és clau per a la gestió dels incendis de l'estiu. Si hi plou més que l'any anterior, si arrosseguem anys de sequera, si durant l'hivern s'han fet feines de condicionament i neteja de camins i pistes forestals, si s'han arreglat les basses d'aigua que podien tenir petites fuites. Si aquestes s'han emplenat abans de la campanya o s'ha esperat a última hora (no és vital, però et pot enganxar amb els pixats al ventre). Si hi ha hagut tasques de neteja del sotabosc. I mireu el detall. Sotabosc. Perquè hi ha boscos sans, amb troncs gruixuts que tenen un matollar a la base que provoca una continuïtat molt important a tot el bosc, fent que una petita flama pugui pujar a la capçada sense cap mena d'esforç. I així molts detalls que molta gent un cop els hi expliquen poden entendre perfectament.

https://twitter.com/JaumeLlanso/status/1416406047330291712?s=20

Però com he dit, al final dir que tot t'ho jugues a l'hivern és un tòpic i fins i tot hi ha un grau de demagògia. Perquè quan et jugues la lliga és durant els partits, no a la pretemporada. I això és el que us vull explicar avui. Que com al futbol, una molt bona pretemporada fa molt, però que els partits es juguen al camp, partit a partit i utilitzant els recursos i tàctiques que millor s'adeqüen a cada rival. Als incendis has d'arribar preparat. Havent fet les pràctiques adients, preparat les tàctiques, provant les comunicacions en simulacres i exercicis "gairebé" reals, tenint els excels, powerpoints amb la base dels informes de situació. Res ha de quedar per la improvisació. Res.

I ara que ja tenim la pre-temporada OK i totes les tàctiques i material d'anàlisi assajat, què? Doncs ara tenim els mitjans. Els jugadors. I aquests som els bombers. Tenim les nostres botes forestals, els pantalons i la jaqueta forestal, que són sempre de màniga llarga. Quantes imatges heu vist de gent posant-se en perill amb xancletes i banyador per voler "apagar" les flames d'un matolls? Per això nosaltres anem amb tot un EPI, que és la nostra equipació de Champions. I tenim els camions específics per incendi forestal. Molta gent es sorprèn quan ens veu tirar aigua amb la mànega. Però aquí si que surt aigua! Sí. Tot està calculat. mànegues de 25mm de diàmetre, reforçades per la temperatura i les punxades, pressió de fins a 40bar per arribar força lluny amb cabal suficient, i una llança (el propulsor que posem a la part final) des del qual triem la quantitat d'aigua (de 19 l/min a 250 l/min) i també la forma en que ho tirem (amb ventall més o menys obert o raig).

I els bombers i les mànegues cal distribuir-les pel territori. Parcs de bombers a totes les comarques. Algunes amb un parell i altres amb 5 o 6. Depenent de la població, el territori a cobrir i també la pressió política durant la creació i implantació de l'actual model. Podeu llegir algunes coses a: http://unpobrebomber.blogspot.com/2011/06/el-model-gironi-i-la-paradoxa.html sobre perquè hi ha més parcs de professionals a les comarques de Girona que a les de Lleida.

I els parcs impliquen camions de bombers. Camions amb bombes d'aigua que proporcionen fins als 40 bar que abans he esmentat. O cabals molt més grans per les mànegues de 45 o 70mm (però que ja no són per incendi de vegetació). Aquests camions són la mare dels ous. Cal distribuir-los per tot el territori. Parcs amb més personal que en tenen 2 o parcs petits que només en tenen un. Parcs urbans amb també camions per incendis urbans, camions cisterna per portar molta aigua (amb la pèrdua de maniobrabilitat i velocitat), camions escala, furgons de rescat, altres camions i vehicles especials... tot això forma part de la gran estructura que des de fa molts anys té el Cos de Bombers de la Generalitat.

Per molts tot això és sabut, especialment els bombers (em sap greu, perquè aquest post és un rollo per vosaltres), però per la població en general aquest post ha de ser una petita obertura d'ulls. La gent ens veu com a herois. Som els que ens posem davant les flames, sota el sol de l'estiu i a l'hora en que la resta de gent està a la platja o a la piscina del càmping. Però no hi ha res d'improvisació.

L'incendi de fa una setmana, al costat de Martorell, tenia unes característiques totalment diferents a les de Llançà. El primer era un incendi més convectiu, amb un vent lleuger, dins una zona mig urbana i confinat per carreteres, autopistes i polígons industrials. El segon però estirat de forma clara per la Tramuntana, dins un parc natural i sense gairebé canvis de combustible. Per tant amb una continuïtat que tampoc ens ajudava en la seva extinció.

I aquí és on la gent es pregunta i demana. Necessitem a la UME, avions i molts voluntaris que ajudin als bombers? I com us he dit només començar els incendis s'apaguen a l'hivern. Quants d'aquests voluntaris que vindrien, han vist mai una mànega de bombers? Quants s'han posat un casc tipus F2, quants vindrien amb botes, pantaló llarg, camisa i sobre-camisa de màniga llarga? Quants de tots aquests tindrien una emissora que contínuament emet un senyal GPS per situar-los sobre un mapa i poder-los tenir localitzats en tot moment? Quants es mantindrien a les ordres dels bombers i quants prendrien iniciativa pròpia per a fer el que ells creuen que s'ha de fer?

I els avions? si heu estat atents a les imatges d'ambdós incendis, us heu anat a dormir amb el foc totalment desbocat. Però us vàreu llevar amb el de Martorell sense flames i el de Llançà força reduït. Per tant, els avions i helicòpters no són elements imprescindibles per apagar els incendis. Iep! fan molta feina, alenteixen l'incendi, rebaixen la longitud de flama, en definitiva ens ajuden a que estigui al nostre abast. Son necessaris, però que hi hagi 3 avions o 50 no farà que l'incendi s'apagui 50 cops abans. Per tant, el cost no és proporcional a la feina que fan. En canvi tenir 20 o tenir 40 camions si que duplica la capacitat d'extinció,

I la UME? A veure, siguem seriosos. No hi ha ningú a la UME que tingui una experiència de 20 anys. Per ells és una plaça més que els apropa a casa, els dóna punts per obtenir una graduació o simplement és una etapa més dins la seva carrera militar. I ho dic amb tot el respecte. Nosaltres, els bombers, també tenim incentius per a fer puntuació i acostar-nos a casa. Però sempre fent de bomber. Ells en canvi, venen d'altres unitats i marxen a altres unitats. La seva feina especifica no és la de bomber. Tampoc a nivell de comandaments. Per tant que ningú esperi que el fet de venir la UME és sinònim de millor control, de més comandaments o de millors tàctiques. Evidentment aporten personal i camions. Però les seves prestacions son limitades si les comparem amb les nostres. Cada escamot de la UME hauria d'acompanyar als diferents grups de bombers dels nostres Punts d'Emplaçament de Vehicles (PEV), així tindríem mà d'obra qualificada amb nosaltres.

Doncs això, que 4 avions més no millorarien la gestió d'un incendi, que vingués la UME tampoc. Ni que tinguéssim 20.000 persones disposades a moltes coses. Per cert, al 91 ja vaig viure una invasió de gent que van treure tot el material del camió perquè creien que així ajudaven. També al 94. Llavors quasi ens cremem, tothom va desaparèixer i nosaltres amb tot el material escampat per terra, desordenat i fet un embolic. Millor tot al seu lloc, sabent on trobar cada cosa.

I què hem de fer? Primer, creure en els bombers. De la mateixa manera que no li diem al fruiter com a de regar l'hort. No li hem de dir als bombers com apagar un incendi. Hem d'escoltar als Bombers, saber quines són les seves necessitats. Logística, tàctica, mitjans... és tot un pupurri que cal engranar bé. I cal d'una vegada per totes escoltar a la natura. El canvi climàtic fa que cada estiu batem rècords de temperatura. El bosc per tant s'haurà d'adaptar, i la manera més fàcil és cremant i creixent de nou. Per tant, cal ajudar als boscos fent illes internes de baixa combustibilitat. Creant-hi conreus, matollars, zones lliures de vegetació. I sobretot, deixeu de crear urbanitzacions dins el bosc. Primer perquè sou els que augmenteu el risc de l'incendi i segon perquè després us harem de prioritzar, en lloc de dedicar els recursos a extingir l'incendi.

Així que la propera vegada que vegeu un incendi, demaneu què necessitem i proporcioneu-nos allò que ens fa falta. De vegades és aigua per beure, altres que us quedeu tancats a casa i altres que canvieu la manera de viure, perquè si no ho feu avui, la natura se n'encarregarà demà.

dilluns, 12 de juliol de 2021

El cavall de Troia

De vegades sembla que l'enemic el tinguem dins de casa. Per molt que ens pugui semblar que hi ha gent competent a la direcció d'aquesta refotuda casa, hi ha vegades que deuen estar al water o que simplement han parat per dinar. Llavors, els malignes aprofiten per sortir a la llum i fan de les seves. Així és com només es poden entendre algunes coses, èpiques, de les que de tant en tant ens sorprèn el món bomberil.

Recordeu aquell patinet a Tossa de mar, amb el capità bomber pujat del pal major? Semblava una "proesa" impossible de repetir... doncs pràcticament un any després, ja ho hem superat i en escreix. Ara, la moda de fer pràctiques de tot, o gairebé tot, i el més reals possibles, ha provocat una nova caricatura del Cos de Bombers. Per sort aquest cop, sense casc ni jaqueta oficial, la situació no és tant mediàtica com l'anterior del patí a Tossa. 

Aquesta vegada la cosa va de cavalls. De cavalls de cartró. Emulant l'entrada a Caracas de Simón Bolívar, ja tenim el cavall de joguina amb el pinxo bomber fent-se una emotiva foto. Doncs això, una nova imatge per a fer riure. Després ens faltaran diners per a canviar una trista bombeta, reparar un porter automàtic o canviar un estrep del camió. I el que és pitjor. Seguim tenint vehicles anant a taller dia rere altra. I que això passi amb un vehicle vell, doncs es pot entendre. Per vell, no per la mala reparació. Però que en el camió nou "la joya de la corona" com és l'Scania, doncs ja passa de rosca. Tenim un model nou de vehicle. Cal adaptar-nos a ell. Però cal que ell s'adapti a nosaltres. Cal reconfigurar, reprogramar o ajustar (o totes alhora) el software de regular la bomba. Hem de poder tirar aigua, obrir i tancar la llança d'aigua, tirar a xorro o amb ventall, fer pulsacions d'aigua, etc sense que el motor s'acceleri com fa actualment. Cal que la primera mànega no es punxi dia si dia també. Cal que d'una vegada per totes es posi en mode "treball" i no en mode, aneu provant. Això és un camió de bombers, que ha de tirar aigua.

I l'aigua la regula el bomber. No la màquina. Qui necessita l'aigua és el bomber. Ara a raig i ara a pulsacions. I si hi ha molta temperatura o una gran flama que em ve, he de poder donar aigua a full. Perquè l'aigua és la que em protegirà. No la bomba amb els seus super mecanismes de seguretat. Que aquests estan pensats per la màquina i no per la persona que hi ha davant tel foc.

-la foto original és una altra-
I si, necessitem fer pràctiques. Tantes com facin falta. Però algú s'ha plantejat què hi fa un cavall de cartró en un parc de bombers? Algú ha preguntat als bombers -persones- si algú coneix el món del cavall? Quants bombers saben muntar a cavall? I quants saben de maneig eqüestre? Segur que d'entre tots els bombers en trobem més d'un centenar amb habilitats cavallístiques. Jo en conec alguns al meu mateix parc. Així que fàcil te'n trobo 10 sense aixecar-me de la cadira ni despenjar el telèfon.

Això si. Un camió no el repararem, ni posarem un nou focus al furgó, ni hi haurà pressupost per  posar uns endolls que pengin del sostre de la cotxera (els hem lligat amb tiretes de plàstic) perquè cap d'aquestes reparacions és prioritària. Això si, la tonteria de comprar un cavall de cartró de mida quasi real, la farem. I home, vist el que hi ha a la foto, o que que hi ha a sobre és molt gran, o el cavall de cartró està de regim. Perquè 300 kg de pes li falten (al cavall, eh).

dilluns, 5 de juliol de 2021

un inici entretingut

No serà que a un parc com Lleida no hi hagi feina durant la major part de l'any, però quan arriba el final de la primavera l'augment de servis de vegetació creix en escreix. A més, com en la gran majoria de parcs, al voltant de Sant Joan els petards, el final de curs i també l'inici de la sega (o quan està en ple apogeu) és quan hi ha un anar i venir del camió forestal del parc als incendis produïts per totes aquestes causes "naturals" del moment.

Aquest any, no ha passat pràcticament res diferent. Potser l'inici de la sega es va retardar uns dies (o es va aturar puntualment per una mica de pluja) però ha estat, com sempre, qui ha marcat l'inici de la campanya forestal a Ponent. També ho podria ser la crema de les restes de poda o de marges que es fa entre març i abril, però aquest any pràcticament no ho hem notat. Així que tornem a la sega.

Els nous companys, d'una de les últimes promos de bombers, van arribar al parc l'1 de juny. I apa. Doncs fins avui això ha estat un "sin vivir". Literalment. Hem pujat al camió lleuger, a l'urbà i en alguna ocasió al Furgó de salvaments. Però els qui no han parat son el BRP i el BFP. I aquest any que tenim dos BRP (l'Atego de tota la vida i l'SCANIA) a més del BFP, hi ha hagut moment de tenir els 3 (tres) camions fora. Per això, un bon inici de campanya per tots.

Així és com tots aquests "novatos" que ja s'han fet un racó al nostre torn, han fet un màster d'incendis i de sortides amb simultaneïtat, que en cap dels parcs anteriors ho havien viscut. Han tingut tot un mes de juny de Champions. Que recordaran com un dels mesos que millor s'ho han passat a can bombers. Perquè nosaltres també ens ho hem passat fantàsticament bé tot el mes. Dies en que just després d'esmorzar ha començat a trucar el telèfon (o l'emissora) i d'un servei anaves a un altra. De tant en tant ja ens passa que d'un servei vas a un altra, però hem arribat al punt de saber quan surts del parc a no saber de quin servei tornaries. Tres o quatre serveis, l'un després de l'altra ha sigut una constant.


Ha estat una molt bona experiència per a tots. Els nous i els antics. Els nous com a moment punta viscut, un inici accelerat a la seva carrera, i per als antics, com a font d'energia que ens ha envoltat. I que alhora volies no quedar-te enrere de ningú. Així que els uns ens motivàvem als altres. Uns donant la força i els altres l'experiència en aquestes petites grans batalles. Hem fet molts serveis i ens hem conegut. En un mes el torn ja torna a estar cohesionat. Hi ha 4 nous (d'un total de 13 al torn) i ja riem junts i fins i tot tenim les nostres petites anècdotes. Poc a poc cadascú va perfilant el seu rol en l'equip. El seriós, el que pregunta, el serè... són petits rols que anem descobrint-los i que ens complementen.

Tants dies de sortides, i la novetat d'un parc gran, ha provocat que els inicis de guàrdia siguin especials. Els briefing de primera hora del matí s'allarguen, ja que cal preguntar i explicar un grapat de coses, això provoca començar a revisar una mica més tard, però com "tot és nou" cal mirar, revisar i saber on està tot als camions. A més, com tenim l'SCANIA nou, que porta més coses que la butxaca màgica del Doraimon, tenim feina per a tots. Ja esmorzem a tres quarts de quinze i si no hi ha sortida doncs seguim mirant camions i maniobres, que els nous necessiten conèixer les dinàmiques del torn... però clar, hi ha serveis, de 2 en 2 o de 3 en 3.

De tota manera, com ja he dit, hem tingut un juny ple de serveis on hem gaudit de la millor feina del món mundial. Les anècdotes me les quedo pel torn. Però potser, caldria replantejar-se per a properes promocions i canvis de destinació, fer-ho en un moment menys complicat a nivell de sortides. Per una banda ha sortit bé, però també és un risc per la manca de confiança amb els camions, conductors "novells" i companys amb qui encara no saps si te la pots jugar gaire.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!