El trunyo del nou Furgó de Salvament

Això del risc estacional i els boletaires poc interessa. Com deia a l'anterior post, sembla que la casa tampoc hi té massa interès en dotar-lo de recursos. Amb els helicòpters i algun parc ja n'hi ha prou. Després quan haguem d'activar el procediment de recerques ja veurem d'on treiem els recursos... Respecte a l'últim post, aquesta no ha estat una setmana on hagueu llegit gaire. Bueno, hauré de tornar als títols cridaners per a cridar-vos l'atenció. Però el més trist no és el titular, sinó que és realment així. Aquesta setmana m'ha tocat fer-li la revisió del matí. Calaixos atapeïts de caixes, que cal baixar una a una. Obrir-les i comprovar que tot el que contenen hi és (com si no tinguéssim res més a fer durant la guàrdia). Després comença a enfilar-te per baixar els coixins neumàtics (que pesen un colló). Ah, i com el "Traça" et demana recomptat ampolles d'aire i espatlleres, doncs acabes baixant la estrambòtica estructura que els aguanta. Fan palanca amb el peu al lateral del camió, poses les mans més amunt del cap. Finalment fas força per a donar la volta a les 4 ampolles d'aire i que et quedin plantofades davant la cara. Algú es fotrà un bon nyanyo.

Encara no he descobert la utilitat de tenir un generador de 400V i varies preses de 230V, quan pots fer anar tot l'equipament sense necessitar-lo. Ni els focos. Si l'anterior furgó ja va morir de fàstic (a partir que van canviar l'equip d'excarceració elèctric per un de benzina). Doncs ara només servirà per engravar-lo el dia que algú i pensi. Però en serveis poques vegades es farà anar.

I parlant d'inutilitats... l'equip de pressió que porta el furgó entre el seu darrera i el seu interior. Un equip sense cap mena de sentit, ocupant un espai que serviria per a descomprimir armaris i que únicament serveix per portar més aire que material útil. Resultat? Un trunyo de furgó de salvament. I això també compartit amb altre gent d'altres regions que també el tenen.

Que si, que el que porta com a puntals telescòpics i hidràulics, els equips d'excarceració a bateria i a motor, les eines de serra, tall i la cargoladora amb percutor. Molt bones eines. Però per portar això no fa falta un mamotreto que ocupa mitja carretera. Amb un furgó 4x4 era suficient. Hi havia prou espai. Sempre que l'utilitzéssim correctament. No com ara que portem aire a baix i al mig i el pes dalt de tot. Per cert, no sé qui li ha mirat l'ergonomia, però el titular devia estar de vacances i el becari devia ser molt tendre.

Però la setmana ha portat més coses. Les guàrdies al parc, coincidint amb gent que va anar al servei on un camió es va estampar contra una casa a Lleida ciutat. Cap dels que m'han explicat detalls parlen de caos, al contrari. Sembla que els bombers som molt organitzats i per fi tractem els serveis de fora cap endins. Per tant una de les primeres coses a fer era treure la gent i conèixer exactament la dimensió del servei. I és que quan et trobes amb amb un servei poc usual i amb mota afectació, el que cal fer és coneixes a què t'enfrontes. I no agafar el primer gran problema i tancar-hi. Són serveis on per a gestionar moltes coses t'has de dedicar primer a fer recompte del què hi ha. després demanar els recursos, planificar i finalment actuar amb la lògica del qui realment domina la situació. Jo no soc cap expert en grans emergències, tot i que algun curs he fet. Però cal anar recordant periòdicament com afrontar aquesta mena de serveis. A Lleida de tant en tant et trobes amb aquesta mena de serveis. No t'has de deixar enlluernar. Dir-ho és fàcil, fer-ho ja has d'haver entrenat.