dilluns, 27 de juny de 2022

Després de la primera onada

Un cop passats els embats de la primera crisi d'incendis de l'estiu podríem començar a extreure algunes conclusions. Algunes, que segur n'hi ha moltes més. I entre tots podeu deixar missatges a peu de post amb les vostres aportacions, això si, digueu el que us sembli però sigueu correctes.

Una conclusió, crec que compartida per tots, és que la gent durant aquest episodi s'ha posat les piles (com la majoria de vegades), però aquest cop podem callar moltes boques sobre si els bombers només fan paelles i molts dies de festa. Quan arriben jornades com aquestes la gent respon a les crides, va als parcs, es posa el casc forestal i aguanta el que faci falta. Hi ha alguns que fins i tot han deixat una foto seva a casa perquè quan tornin els reconeguin (és un xist). Però el que no és cap broma és el desgast físic que comporta anar tant dies seguits a Incendi Forestal.

En algunes ocasions, durant la nit, pots arribar a fer una petita becaina, però en els primers dies d'aquesta tipologia d'incendis no és possible. A Baldomar per exemple, l'incendi es desmarxava de cara a la tarda-vespre així que hi havia feina tota la nit. I la gent que hi anava dia si dia no, també dormien dia no dia si. Això és dur físicament. Per altra banda, els relleus de personal en un incendi forestal són un procés molt complex, que per sort es realitzen durant les primeres hores del matí, quan l'incendi està relativament calmat. I és el moment de fer-ho.

Durant la nit, un relleu és feina impossible. La gent que arribaria no coneixeria el lloc, tindria problemes per trobar la ubicació del seu vehicle, que alhora estarien en plena labor d'extinció, fent-la aturar per una estona, quan és la tasca més important del moment. Evidentment per la nit es circula, es busquen oportunitats, es fan cremes i és un període de molta feina. Un relleu ho distorsionaria tot.

De fet, entre 7 i 9 del matí (o més tard, depèn d'on vinguin els vehicles de relleu) els incendis funcionen una mica per inèrcia, com la feina d'extinció. Tot allò que no has pogut fer per la nit sovint ho deixes per al grup de refresc, donat que una bona part de l'incendi també està "mig adormit". Però crema, no ho oblidem. És quan encara no fa prou calor i el vent està calmat, això ens permet aixecar l'accelerador. I un cop fet aquest relleu, de personal de les línies, de personal de suport i també de comandaments (que han de fer un traspàs d'informació) s'obre un altra període operacional important, consistent en assegurar que no hi hagi represes en els punts més febles i alhora dedicar personal de refresc a posar el peu al coll a la part d'incendi que quedi per extingir.

Però com he dit, el moment dels relleus és un moment molt complex. Els vehicles de refresc arriben primer en comptagotes, fet que et permet pensar, després tot s'accelera i venen desenes de vehicles de cop. A tots ells els has de donar esmorzar i indicacions d'on és el seu vehicle. Aquí potser proposaria una millora a l'actual sistema. Diferenciaria la gent que va a l'incendi de la gent que en surt. Per tal que els qui van tinguin tot allò que necessiten (menjar, aigua, indicacions, informació precisa de l'incendi on van, PEVs, accessos, etc) i separats físicament (en un emplaçament diferent) dels qui en surten. Perquè aquests no tenen pressa, poden esmorzar allí, fer un cafè (recordem que molts no han dormit), descansar en una cadira una estona, tot just per agafar forces pel camí de tornada, que sovint serà de més d'una hora (i alguns de dues) fins arribar al seu parc, on es dutxaran, es posaran roba neta i podran tornar cap a casa. La trobada entre relleu i sortints ja s'ha fet al seu emplaçament, per tant no hi ha cap necessitat de barrejar personal de diferents parcs. Simplement és una qüestió de millorar el procés de relleu, agilitzar-lo. Jo vaig estar al del 16 matí i també al del 17 matí en el Punt de Transit de Baldomar. Realment hi passa molta molta gent. Si es pogués duplicar, en lloc de passar 500 persones per un sol punt, en passarien 250 per dos espais diferenciats, molt més digerible pels "pobres" que han de donar l'avituallament i alhora fer el control del personal que entra/surt de la zona de l'incendi. Però agafeu-ho com un suggeriment, un punt de millora a estudiar.

Els Lima, que portaven el dinar/sopar al personal dels vehicles en general han funcionat. En el primer dia d'incendi, el dinar i el sopar van arribar quan van poder. Sobretot perquè un incendi que surt a la una del migdia agafa a tothom sense dinar, sense saber l'abast de l'incendi i per tant de difícil previsió de la quantitat de menjar a preparar i portar. Tot i això, tothom va dinar i sopar (tard, molt tard, però ho van fer).

I Baldomar, al ser un incendi de molta dificultat i grans dimensions, fàcilment et quedaves curt en les previsions i possibilitats d'anticipar-te en el coneixement de l'estat dels camions i dels camps. Els que havies revisat, en dues hores ja no servia, s'havia cremat. Potser també caldria establir la figura del "ojeador". Algú amb possibilitat de moviment ràpid (semblant als Lima) per recórrer l'incendi i actualitzar tota la cartografia i ortofotomapes de l'incendi. Si, segurament és una feina que ja podríem portar feta de casa, però tots, tots els camins no els podrem tenir al dia. Una pluja o una tempesta et fan malbé un camí. Un camp a l'estiu, a la primavera, segat, plantat o no, et fa canviar les condicions d'un dia a un altre. I com no sempre pots tenir l'helicòpter dedicat a això, sinó que part de la seva feina és organitzar, dirigir i buscar oportunitats, aquesta part més "micro" podria ser un bon complement a tota la feina operativa i establiment de nous PEV i de zones segures.

I si, se'ns van cremar mànegues, vàrem tenir moments d'ensurt quan l'incendi es va escapar per enèsima vegada, vàrem tornar a tenir cops de calor de personal que no havia gestionat bé el seu descans/relleu/hidratació (culpa seva o del seu comanament) i segur que anirem descobrint altres punt de millora. Segur. Però per primer cop també cal valorar que el GRAE i el seu helicòpter estaven a l'incendi per si finalment passava algun ensurt més gran. No va fer falta, millor, però hi eren. I jo ho valoro molt positivament.

Ningú vol accidents, ni tampoc haurien de ser-hi. Però hi són. En un dels incendis d'aquests dies es va bolcar un camió. Per sort no va passar d'aquí, però el risc hi és. Com també hi ha el risc d'accident de trànsit anant a l'incendi o anant a treballar al parc. Jo en aquests més de 25 anys ja he viscut com dos companys de torn no arribaven a la feina per haver patit accidents mentre venien. Per tant, organitzem els incendis, fem-los llocs segurs i eficients, però recordem també que hem d'arribar primer al parc i l'endemà hem d'arribar fins a casa. Apa, salut.