dilluns, 18 d’octubre de 2021

Diversos també en la gestió dels serveis

No hi ha com passar-se un dia per l'Escola de Bombers, per veure que hi ha vida més enllà de la Panadella, o de Cervera o fins i tot del Bruc. No és que hi tingui res en contra, ans al contrari, però si que és cert que no totes les Regions d'Emergència bomberils som iguals. I ja no és un tema de tipus de serveis, sinó d'organització.

Podriem dir, per serveis, que les dues que presenten trets més industrialitzats són la Metropolitana Nord i la Sud, tot i que Tarragona amb la indústria química també té connotacions molt importants. El que passa és que es queda tot entre 2-3 parcs. Tarragona i Reus, i Valls i Cambrils queden una mica a remolc d'aquests. La Sud, en canvi, forma part de tot el cinturó de Barcelona i que arriba fins a Martorell. Per tant té una bona extensió de terreny industrial i de transit a cobrir.

Girona sempre ha anat una mica com pel seu compte. Ara sembla que li tancaran parcs i deixarà de ser el germà "rarito", que va fent, que hi ha coses que li surten bé però que d'altres no les té prou ben cobertes. El tancar parcs, possiblement, farà que s'hagi de plantejar els serveis d'una manera diferent. Per a desplaçar 9 bombers no calen 3 camions com fins ara, si es pot fer amb dos parcs, només seran 2 els camions. I sovint l'aigua surt només d'un. I de ben segur, com fem la resa, quan hi ha un incendi d'habitatge, els dos camions que surten d'un parc aniran més ben dotats amb més personal, que amb la "misèria" de dotació que teníem fins ara.

Després venim les regions pobres. Que en realitat pobres en són 2, no tres, però ara us explico. La Centre, que és qui cobreix el "cor" de Catalunya i una part del Pirineu, té la indústria del Bages però que tampoc és que doni massa problemes. I Osona és més d'indústria agroalimentària, com Lleida, o sigui problemes pràcticament zero. Terres de l'Ebre, com deia també forma part d'aquesta Catalunya rural, amb molt poca indústria i de rebot serveis, Com la Centre, només tenen "vidilla" a l'època estival, per la sequera i les extensions de bosc. Però que d'això a fer una super Regió bomberil hi ha un abisme. Ens quedarien 9 mesos per a menjar-nos els mocs. I és el que passa.

L'última, que podríem dir "pobre" no ho és gens. És diversa, amb poca indústria mecànica i molta  alimentària. Per tant com la Centre té pocs serveis industrials. Aquí però la diferència està en el fred de l'hivern, la muntanya i el Pirineu. És el que la fa diferent. Però ens creiem els pobres, els defenestrats i fins i tot els qui estem més lluny de tot. I com moltes vegades afirmem, i amb raó, hi ha tanta distància de Barcelona/Cerdanyola cap a Lleida com a la inversa. Però si al pla tenim autovies i autopistes, transit i moviment de persones de forma diària, a la muntanya el tenen el cap de setmana. Al Pla tenim una industria que mou gent, camions i animals (i que de tant en tant bolquen a les rotondes) a la muntanya tenen turisme, activitats de muntanya, d'esport, de vol, d'estiu i d'hivern. Tot això ens nodreix d'una àmplia tipologia de serveis, dels quals sovint en som especialistes. I d'això n'hem de presumir. I ho ho hem de fer com a carta de presentació. Som una Regió ben diversa, amb molts serveis diferents, segurament la que té una carta de serveis més àmplia. Només ens falta creure'ns-ho.

Torno a l'inici. quan vas a l'Escola de Bombers, matines, és lluny, fa molta peresa (i pal també) però serveix com a una vitamina corporal de moral. Allí te n'adones que allò que saps i que fas no és tant diferent al de la resta de companys d'altres regions més riques o més pobres que la teva. Els cotxes els trenquem igual, els incendis els apaguem amb les mateixes eines i fins i tot parlem el mateix llenguatge. Quan comparteixes taula al Rejoler (això només els bombers sabeu el que és) t'iguales a la resta. Tots som exactament iguals. I les diferències son únicament de localització i distribució de recursos. Uns tenen camions i ajuda més propera i altres la tenen a un temps superior de resposta.

Una altra diferència, i aquesta si és substancial. i la forma en que es plantegen els serveis entre unes Regions i unes altres. Els SISCOM2 i SISCOM3 a les regions més actives són el pa de cada dia, a les regions "petites" això ja costa molt més. I sobre això si que caldria actuar. És tant important un petit incendi d'indústria a Esparreguera, a Torrelameu que a Celrà. En canvi les activacions per aquests tipus de serveis si que difereixen substancialment entre una regió o una altra. Aquí la reconversió del pobrebomber cap a una millo

r resposta, formació i fins i tot predisposició ha estat efectiva en els últims 10 anys. Els parcs ens hem modernitzat. Les Regions, com a centre de comandament, no han millorat de forma homogènia. Va per barris. I amb això ja dic molt.

De la mateixa manera que hem de saber presumir de tenir molts serveis diversos, hem de començar presumir que els sabem gestionar, que som punters en moltes coses. Ens ho hem de creure. I això no és una feina exclusivament dels parcs ni dels pobrebombers. Des de baix hauríem de començar a exigir canvis als de dalt. I si a la primera porta no ens responen haurem d'anar a la següent.