dilluns, 10 de juny del 2024

Que en fem de les ADF?

Avui, ja començada la Campanya Forestal, amb molts dels els helicòpters ja a lloc, amb les avionetes preparades i els forestalillos ja al parc, tenim, com els últims anys la polèmica dels ADF sobre la taula. Una vegada més, el Pla Infocat no agrada a tothom, especialment als ADF, que voldrien estar al centre de l'equació.

Però realment, què fa una ADF? Segons la mateixa web de l'SFADF son i fan el següent:

L’objectiu de les Agrupacions de Defensa Forestal és la prevenció i la lluita contra els incendis forestals que es concreten en els següents punts:

  • Elaboració i execució col·lectiva de programes de vigilància i prevenció d‘incendis forestals.
  • Col·laboració activa en l‘organització, el control i l‘execució de mesures dictades o que es dictin per la Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic en matèria de prevenció, o amb qualsevol altre organisme que tingui autoritat i competència en la lluita contra els incendis forestals.
  • Realització de campanyes de divulgació entre els titulars de terrenys forestals sobre les accions de prevenció i lluita contra els incendis forestals, perquè el sector tingui un coneixement més gran.
  • Sensibilització sobre la població rural i urbana en el territori de l‘ADF.
  • Execució de plans de prevenció, creació i manteniment d‘infraestructura, xarxa de camins i punts d‘ aigua.
  • Suport a l‘extinció d‘incendis forestals.
En cap moment hi posa fer l'extinció de forma directa en el incendis, ni substituir a ningú, ni fer la feina d'altres, ni tenir el comandament ni la responsabilitat en l'extinció. De fet, dels 6 punts, només en l'últim i posa directament: suport en l'extinció d'incendis forestals. I com a molt, en el segon punt hi ha la col·laboració en prevenció amb els organismes competents en extinció. Que no vol dir que ells hagin de fer extinció.

Per tant, abans de desvirtuar les seves funcions principals, cal assegurar que totes aquestes tasques, que ells mateixos escriuen, es compleixen. Segons aquest compromís de funcions, hauríem de tenir els camins immaculats i les basses plenes d'aigua pels mateixos ADF i propietaris forestals. Punts d'aigua, hidrants, basses i tot un sistema de connexions que permetés connectar els camions de bombers i les motobombes per tal d'omplir els camions quant abans millor. També caldria tenir un bon grapat de franges perimetrals a les urbanitzacions (que costejarien segurament les mateixes urbanitzacions). La vigilància ja la fan, des del moment que hi ha una xarxa de càmeres xarxa de càmeres aquest punt el compleixen en escreix. La prevenció i la divulgació son d'aquells punts que sovint, des de fora, ens costa veure. Com a ciutadans no estem acostumats a veure gent amb el polo o la samarreta groga fent xerrades de com prevenir incendis quan vas a la muntanya, al camp o t'endinses al bosc. Ans al contrari, sovint sembla que els urbanites fem nosa a la muntanya o al camp i només ens volen per a fer negoci.
Tampoc és que els Bombers siguem els millors en prevenció d'incendis. Però en realitat el bosc depèn del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que son els veritables responsables de la gestió del bosc. O sigui on, com i quan es neteja un bosc. Sigui privat o públic. De fet, és d'aquelles coses que no entenc. Una fàbrica ha de complir unes lleis i normes (i és un negoci privat) per tant un bosc privat hauria de complir també unes normes que haurien de ser les de ser gestionat i mantingut en condicions. Una fàbrica, per molt abandonada que estigui, sempre dependrà de l'ajuntament i d'urbanisme, que en cas que hi hagi una paret o sostre que provoquin un perill actuaran d'ofici o després d'un acta obert der la policia municipal. En un bosc, que potser no surten els números, no té un rendiment econòmic, s'abandona i no passa res. És un bosc privat i no s'hi pot fer res. Doncs si un bosc és un negoci, perquè no se li poden exigir unes mínimes de condicions? De fet, si avui tenim milers d'hectàrees de bosc vell i espès és per la manca d'actuacions de propietaris i en el seu defecte de la inacció de les administracions competents.
Al final, si tens una casa en una urbanització i és propera al bosc, l'administració t'exigeix (millor dit la llei) una franja perimetral que ja veurem qui pagarà i qui donarà permís per tallar els arbres d'un propietari a qui la urbanització no li va ni li ve.

Al final però, el problema el tenim a can Bombers. Sembla que anar a apagar un incendi és feina de tothom. Dels bombers i dels no bombers. Fa uns dies llegia un article queixant-se dels influencers que demanen que s'aprofitin els pinyols de les fruites que mengem per tirar-los al camp quan hi anem. De la mateixa manera que això és un disbarat. perquè ens carreguem les espècies autòctones amb les invasores, l'extinció dels incendis l'ha de fer qui realment està preparat i té els mitjans per a fer-ho. Oi que ningú es posarà a operar a un malalt a cor obert? Per molt que vulguem ajudar i estiguem obligats a donar els primers auxilis, ens limitarem a allò que realment ens pertoca com a ciutadans. Avisar al 112 i en tot cas posar-lo en la posició que l'ajudi a tenir un mínim confort. En un atracament no agafarem un arma i "matarem" als atracadors (per molt que algú en tingui moltes ganes) trucarem als Mossos, oi? Doncs en els incendis passa el mateix. Però sembla que tenir una mànega amb aigua et permet ser "bomber" per un dia.
Fa uns dies a un incendi de contenidor a Lleida un veí havia baixat la seva mànega de jardí des de la terrassa per a apagar-lo. Perfecte, però quan vàrem arribar els bombers es va retirar. Perquè? Senzillament perquè teníem els mitjans per a fer-ho. Equips d'aire, treballem amb cabal i pressió suficient per a poder fer això i un grapat de serveis molt més complexes. I un incendi forestal és un servei molt i molt complex. No és tirar aigua i prou. És analitzar on va, l'hora, el vent, la previsió de vent, de temperatura, d'humitat, saber quan les flames seran més grans, quan podrem atacar-lo i que realment li fem mal i que l'esforç no sigui inútil... (des de fora potser es veu fàcil, però no ho és). I l'excusa de conèixer els camins avui en dia és el menor dels problemes que hi ha en un incendi. Però sobretot, sobretot, ens toca estar molt ben organitzats. Posar 100 camions de bombers dins un incendi, 500 bombers i bomberes, tota la infraestructura logística, d'avituallament i també organitzativa requereix d'un grau de professionalitat, entrenament i sobretot de mitjans tècnics, que no és gens fàcil d'aconseguir. Malgrat les dificultats pressupostàries i sovint de manca de bombers dels últims anys, l'experiència ens demostra que els sistema està funcionant. Què pot millorar? Molt, porto 14 anys escrivint aquest bloc. Però cal lluitar per a que segueixi millorant.
Les ADF tenen moltes funcions bones i necessàries dins l'entramat forestal de Catalunya. Mantenir els camins, les basses, les franges, netejar els entorns als boscos que es situen en entorns més complicats (muntanyes, valls, cingles, etc.), coneixement i transmetre'l a tots aquells agents implicats en la gestió i manteniment del bosc, demanar a ajuntament, diputacions i administracions que actuïn en la prevenció i ajudes al món rural, que bona falta ens fa a tots plegat. I als mortals, necessitem consciència de que cal consumir tots els productes que es fan aquí. La mel, la llet, el raïm, les peres, la llenya i palets, els mobles, el vi, el cotó i un llarg etcètera.
Esperem trobar-nos Bombers i ADF per molts anys en els propers incendis (esperem que quants menys n'hi hagi, millor) i ens puguem donar la mà i explicar-nos que tots busquem el mateix, que se'ns cremin moltes menys hectàrees de bosc, però també hem de ser capaços d'entendre que tots tenim una feina a fer i que l'hem de fer el millor que sabem. Uns cuidar els boscos i el camp i els altres estirar mànega i analitzar les possibilitats d'atacar l'incendi i fer-li mal.