dilluns, 13 de desembre de 2021

Les casualitats no existeixen a can bombers

Enllaç Podcast 1
(doneu permís per accedir a la pàgina que se us obrirà)

Després d'uns dies en que he estat malalt i també havent gaudit d'algun dia de vacances, ja toca posar-se les piles en un grapat de coses, més que res que ja s'està acabant l'any i cal tancar temes, no?

No tinc clar que mai doni per tancat coses de bombers, perquè com la majoria de coses tot evoluciona i hi ha canvis. Unes van més ràpides que altres i altres es queden en stand-by, com us explicava la setmana passada. Per tant alguns queden en cartera fins que a dalt hi hagi algú millor 😏.

De fet, fa dies que veig passar camions de bombers per sota de casa o me'ls creuo pel carrer (per Lleida, Reus o on sigui). Cada cop els bombers som més visibles i això també és palès a la societat. Molta gent a qui he anat coneixent, quan els deia que era bomber, em deien que era una feina de risc o que calia estar molt fort. Hi ha aquella sensació que els bombers érem "herois sense capa", que fem coses impossibles pels mortals... però cada cop més, els observadors se n'adonen que res és casual ni màgic. Quan la gent veu als bombers treballar al·lucinen. Ostres, tots sabíeu què havíeu de fer, estàveu super organitzats, tothom tenia la seva feina, hi havia un desplegament de no sé quants vehicles. En resum, que els bombers teníem la situació sota control. Per molt foc o per molta feina que hi hagués encara.

I és que les situacions, per complexes i difícils que siguin, no es poden improvisar. I bombers comencem a ser uns experts en practicar. L'experiència que no podem tenir a base d'haver viscut 20 incendis d'indústria, 20 accidents o 20 fuites de gas tòxic només es pot suplir a base d'haver-les simulat 20 vegades cadascuna. I aquesta és segurament la nostra millor experiència. Provar, provar, provar. Fer una cosa i que no surti prou bé. Tornar-la a fer i un altra cop. I buscar maneres diferents de fer les coses fins que trobes amb la correcta, o amb la que fins llavors comença a donar resultats.

Això se'n diu "conèixer l'enemic" i estar preparat per al que pugui fer. Des de fa alguns anys, no tants, eh, fem retorns d'experiències des serveis en que ens hem trobat amb certa dificultat o que surten del que son habitual. Evidentment ni tots els retorns son bons ni tots els serveis acaben malament. Però cal fer-los. Perquè cal escoltar al company que ha vist coses diferents. Hem estat en lloc diferents, hem fet coses diferents, hem tinguts diferents necessitats, hem tingut diferents dificultats o simplement perquè vivim els serveis de manera molt diferent.

D'aquesta manera, ni que sigui sobre una pissarra, amb retoladors esborrables, es pot dibuixar el servei. Com s'ha fet l'arribada al servei, com s'han deixat els vehicles en arribar, que s'ha vist en el primer moment (el 360), com ens hem organitzat i així poc a poc anem descarnant el servei. Objectius, prioritats, tasques i necessitats vàries que s'han cobert o no. I així podem parlar de les sensacions, de si és el que s'espera segona la INT corresponent o cal fer modificacions de cara a un proper servei.

Doncs això, exactament el mateix, és el que cal fer (si sovint fem) que es prepara un servei. Ja sigui sobre un PowerPoint que ha preparat un company, un vídeo sobre teoria de fum i confinament, un esquema o una simple explicació dels factors que cal tenir en compte en un servei específic. Per tant, el que s'acaba fent és viure un servei al qual no hi hem estat físicament. I això és el que ens dona experiència. I com més ho acabem fent, més experiència tindrem. I amb més experiència menys ens deixarem sorprendre per tot allò que pugui venir al servei real.

Una fuita d'amoníac no la podem provocar per a fer una pràctica, ni és un servei freqüent en el qual puguem fer bons retorns. Però si que podem simular una fuita sobre el paper i també provocar una fuita d'aire (amb una ampolla de l'ERA) o fent fum amb la màquina de parafina. A Lleida no tenim cap rack de canonades ni vàlvules per poder practicar sense visió (que és com passaria a la realitat) trobar una vàlvula que fuita, que ha perdut un tap o que cal posar una clau per tancar-la. Però mentre això no passa segur que podem trobar vídeos i fotos d'instal·lacions que utilitzen amoníac. Dic amoníac perquè Lleida és plena de cambres de fruita que l'utilitzen com a gas refrigerant. En realitat és un servei que de tant en tant (poc) passa. I la veritat no és un servei fàcil, perquè hi ha molts condicionants. Hi ha la toxicitat del producte, la manca de visibilitat del gas (i l'entorn en que condensa tot el vapor d'aigua), l'olor asfixiant, les distancies, el soroll de la fuita, el fred de l'entorn immediat, la picor de la pell si no vas ben protegit... en definitiva, que cal portar equips de protecció molt específics. El Nivell III de protecció ni és fàcil ni és el nostre millor amic.

Però parlem d'amoníac com podríem parlar de gas Clor, d'explosions en que hi queda un gas o una barreja de components químics a l'aire o una simple fuita de gas natural a l'interior d'un habitatge. Tots són casos ben diferents a tractar. Tenen perills diferents i mètodes que podrien semblar antagònics. Però cap d'ells ens hauria de semblar estrany. Com he dit un parell de paràgrafs abans, tots els hauríem de conèixer. Perquè els hem tractat abans des de l'aula i des de l'ordinador.

En definitiva, que podem parlar de fuites, de camions cisterna bolcats, de fuites a lleres de riu o claveguera, d'edificacions caigudes on cal buscar gent, tallar serveis de gas i electricitat, incendis en cobertes a l'hivern, incendis forestals amb afectació a urbanitzacions, rescats a la muntanya o les recerques de persones perdudes al camp.

Al final, si som bons no és per altra cosa perquè ens hem preparat per als diferents serveis que tenim i que podem tenir. Segurament n'hi ha pels que ens hauríem de preparar una mica més. Altres pels que potser no caldria dedicar-hi tants esforços. Vaja, que potser fa falta posar una mica d'ordre en tot plegat. I coordinar. Coordinar la feina dels parcs, de les Regions i de tota l'organització.